29. Març 2024

Arxius de Índia | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Abril, 2020
bessons.jpg

A l’Índia, una dona de 27 anys, que acaba de donar a la llum, ha triat dos noms més que curiosos per als seus bessons. La mare ha volgut ‘recordar’ la pandèmia de coronavirus batejant els seus fills ‘Corona’ i ‘Covid’. Està clar que en aquesta família mai s’oblidarà el que s’està vivint durant aquestes setmanes.

La dona ha reconegut que la raó de triar aquests noms ha estat que aquesta pandèmia també ha significat moments feliços en la seva vida. Són un nen i una nena, Covid i Corona respectivament. A més, segons ha explicat, aquests noms també serviran per recordar els temps difícils que ha hagut de viure.

“El virus és perillós i pot posar en perill la vida, però el brot ha fet que la gent se centri en el sanejament, la higiene i la inculcació d’altres bons hàbits”, han assegurat en declaracions recollides per diversos mitjans de comunicació internacionals.

A més, va explicar que el moment del part va ser una autèntica odissea: “No es permetia cap moviment de vehicles a la carretera i ens van interceptar en diverses ocasions”. La ‘Corona’ i el ‘Covid’ estan sans i estalvis.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2014

ENTREVISTA

Moncho Ferrer és el fill de l’expresident de la Fundació Vicente Ferrer. Va estat a Tarragona, on va compartir el seu punt de vist sobre la pobresa d’Índia. Ha explicat  els projectes que s’estan duent (i volen dur) a terme des de la fundació que porta el nom del català. En el seu viatge a Tarragona va sensibilitzar els presents per a la necessitat d’apostar per l’erradicació de la pobresa i la defensa dels drets de les dones a l’Índia

 

moncho ferrer
Moncho Ferrer va visitar Tarragona

REPUBLICA CHECA – La societat té integrat el concepte ‘solidaritat’ però, realment la societat fa el què ha de fer?
MONCHO FERRER – Ser solidari no és una acció puntual. És una manera de vida, un compromís vital amb la construcció d’un món més just. En aquest sentit crec que cada vegada hi ha més conscienciació social. Noto que el nivell d’informació i el de suport a organitzacions com la nostra és directament proporcional.

RC – En què ha fallat la societat, en general, quan permet que existeixin els Països del Tercer Món?
MF – Prefereixo confiar en que la societat sempre està a temps de millorar.

 RC – Quina solució veu per eradicar la pobresa al món?
MF – M’agrada pensar que hi ha una revolució solidària i una actitud més proactiva per eradicar la pobresa extrema. És cert que queda massa camí per recórrer. Nosaltres veiem també una reacció a la població vulnerable de l’Índia. Cada vegada tenen més consciència dels seus drets. Ara que disposen d’eines com l’educació, se senten més forts, més empoderats.

Educació i sanitat
RC – La globalització ha ajudat a que el ric sigui més ric i el pobre més pobre?
MF – Cal combatre la desigualtat. No podem permetre que hi hagi pobresa extrema. Nosaltres portem 45 anys treballant a l’Índia rural. Abans, per exemple, la població dàlit, anomenada intocable per pertànyer a la casta més baixa en el sistema de classes indi, vivia en una situació d’esclavitud. Els nens treballaven en els camps en condicions deplorables, no tenien accés a l’educació ni a la sanitat, tenien una vida d’esclavitud, sense esperança i sense sortida.

MONCHO FERRER
Moncho amb els seus pares

RC – A què era deguda aquesta situació?
MF – Heretaven d’una generació a una altra els treballs que havien fet els seus pares i mares, una feina que ningú vol fer. Actualment, aquesta tot això ha canviat. A l’Índia el 100% de la infantesa de les castes baixes es troba escolaritzada a nivell primària a les escoles públiques.

Un 80% està arribant a la secundària. Només l’any passat hi havia a Andra Pradesh, una de les regions on treballem, 20 mil joves a les universitats estudiant medicina. Sens dubte, el canvi ha estat brutal, perquè s’està comprenent, cada vegada més, que sense accés a educació, es pot superar la pobresa, no només a nivell econòmic sinó també social.

RC – Són solidaris els rics o en comparació ho són més els que tenen pocs diners?
MF – Em remeto a la resposta anterior: ser solidari no és una qüestió puntual, sinó una compromís personal.

RC – Creu que el masclisme, la violència de gènere, està present a molts països encara, en ple segle XXI?
MF – A l’Índia és un dels problemes més sagnants. Legalment els drets de la dona estan protegits, però socialment, segueix sent sotmesa i agredida. La Fundació entén que és clau treballar amb la joventut i la infantesa per canviar aquesta realitat. El nostre compromís és no deixar que cap nena deixi d’estudiar. Així, hem assegurat el futur de centenars d’elles, evitant que caiguin en la pobresa i en la discriminació. D’altra banda, és important conscienciar les dones.

Les dones són la força del canvi
RC – Com es pot conscienciar a les dones quan són els homes ‘qui mana’?
MF – Hem promogut la seva organització a través dels shangams (associacions en telugu), on protegeixen i donen seguretat a qualsevol dona al seu poble. Aquests grups no només s’impulsen iniciatives econòmiques, sinó també socials. Per exemple, les dones han col·locat a les escoles cartells que diuen: “Mai permetrem un casament infantil en aquest poble” i ho estan complint. Les dones són la força del canvi a l’Índia.

moncjo
Moncho parlant amb una senyora a Tarragona

RC – Els espanyols són solidaris?
MF – La nostra base social està a Espanya així que et contesto que sí, que tenim uns socis fidels i molt compromesos. Els agrada estar informats dels avenços que estem aconseguint entre tots. El seu compromís no és amb la Fundació és amb el món. Nosaltres som únicament el mitjà a través del qual aconsegueixen el seu objectiu: transformar el món, millorar-lo.

RC – El món en general està ple de contrastos, com s’explica que en diversos països hi hagi tanta diferència entre rics i pobres? L’Índia n’és un bon exemple, no?
MF –
Índia representa per si sola la globalització. El país té les contradiccions que s’observen a tot el món. L’avantguarda tecnològica de la cinquena potència mundial conviu sense remordiments amb un 40% de la població que no té els drets més fonamentals.

Índia està ens els cinc països BRICS (Brasil, Rússia, la Xina i Sud-àfrica) amb major increment del seu PIB. No obstant això, el 40% de la població, 400 milions de persones, està en risc d’exclusió, i d’elles, el 50% pertany a les classes més baixes.

 RC – Centrant-nos en els problemes  de ’casa’, què pensa vostè del govern de Mariano Rajoy? Ha gestionat bé aquest temps de crisis que estem travessant?
MF – Com a organització, som aconfessionals i apolítics i per tant no ens posicionem respecte a aquests temes, així que espero que ho puguis entendre.

RC – I com a Moncho Ferrer, creu que se celebrarà el 9N? S’equivoquen els catalans quan persegueixen la independència?
MF – Ho sento, com a Moncho també et responc que sóc apolític i aconfessional. (riures).


Jonathan OCA // Tarragona

 


REDACCIÓ28 Octubre, 2014

MONCHO FERRER
Moncho Ferrer amb els pares, Vicente i Anne

El Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) és el lloc que ha escollit la Fundación Vicente Ferrer (FVF) per fer una xerrada dedicada als més de 2.700 col·laboradors que té la fundació a la província de Tarragona.
Moncho Ferrer, director de Programes de la FVF, fill de Vicente Ferrer, oferirà als socis i col·laboradors de la fundació una xerrada que tractarà sobre el present i futur de l’Índia rural i sobre els seus projectes.

El director explicarà les iniciatives que la fundació ha engegat per eradicar la pobresa extrema i dotar a la població més vulnerable de l’Índia de les eines necessàries per al seu apoderament i a més, analitzarà  els primers 100 dies de govern del primer ministre Narendra Modi a l’Índia i valorarà com estan evolucionat les polítiques que ha aplicat en relació a la pobresa, la violència sexual i la discriminació de castes.

La xerrada es farà a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, a les 19:30h, i serà presentat per la periodista Yolanda García. L’espai estarà obert al públic fins a completar l’aforament.

 

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2014

Frame_FestivalA partir de demà, i fins diumenge, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca es convertira en una sala de cinema. Durant aquests tres dies, l’auditori acollirà el “Frame Vila-seca Short Film Festival”.

En total, s’han escollit 28 curtmetratges que es projectaran durant els tres dies i que, posteriorment, seran valorats per un jurat d’experts en la matèria.

La procedència dels curtmetratges és diversa. Hi haurà la representació de gairebé 30 països d’arreu del món: Estats Units, Turquia, Suïssa, Sèrbia, Rússia, Regne Unit, Portugal, Polònia, Alemanya, Argentina, Espanya, Bèlgica, Bielorússia, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Xile, Egipte, França, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Marroc i, Mèxic

Membres del jurat
El jurat de professionals encarregat de valorar cadascuna de les projeccions estarà format per: Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solórzano (músic), Antoni Pérez-Portabella (professor de Comunicació Audiovisual de la URV), Pep Amores (Distinto Films Produccions), Joan Martí (director d’art), Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català).

La inauguració del festival anirà a càrrec del periodista i actor vila secà, Xavier Graset.

Premis
– 1er premi al millor curtmetratge de ficció: 3.000€ + trofeu
– 2n premi al millor curtmetratge de ficció: 1.500€ + diploma
– Premi D.O.Catalonia: 1.000€ + trofeu (només podran optar al premi els curtmetratges en llengua catalana)
– Premi del público al millor curtmetratge: 500€ + trofeu
– 1er premi In situ: 1.000€ + trofeu
– 2n premi In situ: 500€ + diploma

El Frame Vila-seca Short Film Festival està organitzat per l’Associació el Setè Art de Vila-seca i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca.

 

 


REDACCIÓ13 Juny, 2014

Aspecte del sopar solidari
Aspecte del sopar solidari

Gairebé 400 persones s’han donat cita al sopar benèfic, organitzat per la Fundació Gresol i que va tenir lloc al Tecnoparc de Reus.  Cada assistent hauria de pagar 55 pel cobert.
Els fons revertirien a favor de la Fundació Vicent Ferrer, designadament per col·laborar amb el projecte de construcció d’habitatges.
Cada casa, construïda pels voluntaris, costa uns 1500 euros. En porten construïdes més de 55 mil.
La presidenta de Fundació i vídua de Vicente Ferrer, que va assistir al sopar en companyia del seu fill Moncho, va emocionar-se  en veure “tanta gent” en una sala on es respirava “molta solidaritat”.
S’espera que les cases, que es construiran amb els diners recaptats durant el sopar solidari, siguin inaugurades el proper mes de març. Amb els fons del sopar es podran construir unes 14 cases.
Anne Ferrer estava emocionada i a l’hora pletòrica amb les mostres de carinyo i solidaritat.
En declaracions a La República Checa ha dit que el premi de la fundació Gaudí-Gresol “em dóna energia per continuar. És una vitamina per fer que els somnis d’en Vicente Ferrer esdevinguin una realitat”. La col·laboració social i econòmica serveixen per continuar lluitant contra la pobresa extrema d’Anantapur i defensar els drets de les dones”.
Anna Ferrer
Anna Ferrer, Presidenta de la Fundació Vicente Ferrer

Aquests actes socials són “una vitamina per continuar esforçant-me perquè les dones tinguin una vida digna” i, en definitiva, siguin tractades com a éssers humans.
Ferrer reconeix que, en aquest àmbit, hi ha molta feina per fer, perquè vivim en una societat extremadament patriarcal, un fet que dificulta el dret de les dones.
Per anar canviant les mentalitats, la Fundació Vicente Ferrer ha decidit que les propietàries de les cases construïdes siguin dones.
Ferrer aprofita totes les oportunitats per explicar la tasca social de la seva fundació i demanar consciència per una realitat complexa.
Recorda que les dones a l’Índia són víctimes d’una “violència brutal” i no s’amaga a l’hora de requerir l’atenció del món per a aquesta barbàrie i violació dels drets de les dones.
“Estic convençuda que junts, homes i dones, podem contribuir per a un món millor”, va concloure.
 
GALERIA DE FOTOS: 

 
Fotos: S. Cordón  i D. Martínez
 
 
 


REDACCIÓ24 Maig, 2014

 

Sanllorente_Tiwari
Jaume Sanllorente i Priyanka Tiwari

“La dona als slums de Bombay: motor de canvi”, aquest ha estat el tema de la conferència que Jaume Sanllorente, periodista i fundador de Sonrisas de Bombay, i Priyanka Tiwari, responsable del projecte SEED, han ofert a la sala d’actes de la URV.
Amb una assistència de més de mig centenar de persones, Sanllorente i Tiwari han posat sobre la taula diverses qüestions que defineixen a la perfecció, la situació actual que estan vivint moltes de les dones que habiten en els ‘slums’ de Bombay (Índia), barris miserables formats per xaboles.
“Bombay és una ciutat de contrastos” ha explicat Sanllorente. Té una doble cara, per un costat és la ciutat daurada de la Índia, on hi viuen estrelles de cinema i gent adinerada i també representa l’oportunitat per a molta gent, però d’altra banda és una ciutat de desigualtats, on es fomenta la pobresa i la discriminació. S’ha de tenir en compte que actualment Bombay té 20 milions d’habitants, dels quals més del 60% viu amb menys de 2 euros al dia.
Davant d’aquest panorama, Jaume Sanllorente i Priyanka Tiwari han explicat les dificultats afegides pel fet de néixer dona en aquesta ciutat i, també, el projecte SEED, una de les iniciatives de l’ONG Sonrisas de Bombay.
El seu objectiu és conscienciar de la importància que té la dona i, d’aquesta manera, contribuir a la reducció de la pobresa i les desigualtats de gènere fomentant l’ocupació entre les dones.
Sanllorente assegurà que amb aquest projecte “no només canvia la dona, sinó que també fa créixer a les altres dones que són de la seva mateixa comunitat”.
Moltes nenes estan obligades a casar-se amb només 14 anys, d’altres a prostituir-se o a fer treballs forçats. “Fins i tot, pel simple fet de ser nena, mengen menys que els seus germans quan el menjar escasseja”, ha comentat Sanllorente. Per suposat, les dones treballadores no veuen el seu sou. Aquest és entregat directament al marit.
“La visió que tenim des de Sonrisas de Bombay és que el món estigui lliure d’injustícies, on tothom sigui igual, sigui el que sigui. Drets fonamentals”, aquest ha estat el missatge final que Priyanka Tiwari i Jaume Sanllorente han volgut compartir amb els assistents, tot recordant que, entre tots, podem fer d’aquest món un lloc molt millor.
Dani MARTÍNEZ