Arxius de independència | Pàgina 2 de 14 | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Octubre, 2019
mani_torra.jpg

Torra parlant amb els periodistes

El president de la Generalitat, Quim torra, ha afirmat que anirà “tan lluny com el poble de Catalunya vulgui”.

En arribar a la manifestació contra la sentència del Procés que se celebra aquest dissabte a Barcelona, Torra ha assegurat que seguirà endavant amb el projecte independentista “per més inhabilitacions, per més amenaces, per més sentències i per més presons” que hi hagi.

El mandatari català ha destacat que tota la gent que s’ha unit a la multitudinària manifestació al carrer Marina de Barcelona s’ha conjurat per seguir endavant fins a exercir el “dret a l’autodeterminació”.

Torra ha agraït a totes les persones que han estat durant les últimes setmanes manifestant-“pacíficament i cívicament”.

Així mateix, ha defensat el “legítim” dret del poble català a l’autodeterminació i a avançar cap a la independència de Catalunya.

 


REDACCIÓ22 Octubre, 2019
carmeForcadell.jpg

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès que els dirigents sobiranistes catalans no van tenir “empatia” amb els no independentistes i que aquesta circumstància els va portar a sentir-se tractats de forma injusta.

“No vam tenir empatia amb la gent que no és independentista i que potser no es va sentir justament tractada. Hi ha molta gent que no és independentista que defensa les llibertats i els drets fonamentals i que si li dónes a triar entre Espanya i Catalunya tria Espanya” , ha dit Forcadell en una entrevista amb Catalunya Ràdio gravada divendres passat.

L’expresidenta del Parlament, condemnada a 11 anys i mig de presó, considera que “cal fer una lectura realista del que va passar. Potser vam fer una lectura precipitada. Cal aprendre dels errors més que dels èxits. Si llavors haguéssim fet una bona lectura no ens hauríem posat un calendari”.

A la pregunta de què cal fer ara, Forcadell respon: “M’agradaria que ens calméssim. Tots, els de dins i els de fora. Estem tocats emocionalment. Hem de fer una reflexió profunda i dissenyar un futur. Si no ens calmem, aquesta lectura no la podem fer. I hem de seguir endavant”.

“Els presos i les preses no podem ser el centre. No hem de ser l’excusa, i tampoc moneda de canvi de ningú. Cal mirar pel bé del país, i de tota la que gent a aquí viu. Les emocions no deixen pensar bé”, ha assenyalat abans d’afegir que l’instrument ha de ser la desobediència civil no violenta.
Forcadell considera que ha estat condemnada a 11 anys i mig de presó per “haver estat presidenta de l’ANC”, i no pels plens dels dies 6 i 7 de setembre, ja que si fos per això últim hauria estat jutjada al TSJC “com la resta de companys” de la Mesa.

En l’entrevista, gravada a la presó de Mas d’Enric – El Catllar – l’expresidenta del Parlament explica que va plorar “en veure la violència al carrer” que es va produir divendres passat “no amb la sentència del judici”.

Quan li van notificar la sentència va considerar que el judici “no havia servit per a res”, que “no calia fer-ho”, i afegeix que “jo no sóc culpable de ser presidenta del Parlament, sinó d’haver muntat les manifestacions independentistes dels anys 2012, 2013 i 2014, per haver posat davant del mirall el creixement de l’independentisme”.

L’expresidenta puntualitza que aquells dies el seu vot no valia més que el de qualsevol altre diputat, i que ella es va limitar “a defensar la llibertat d’expressió” perquè “no podem admetre la censura”.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2019
Mont-roig.jpg

El cotxe de la regidora socialista

El PSC condemna que s’hagi fet pintades amenaçadores a la casa particular i al cotxe d’una regidora socialista de Mont-roig del Camp. Les amenaces del tipus “traïdors”, “fora del poble”, o “l’enemic el tenim a l’Ajuntament” (amb la imatge dels 7 regidors del PSC) han aparegut a diverses instal·lacions municipals i mobiliari públic.

Davant d’aquests fets tan greus l’alcalde del municipi, Fran Morancho, ha condemnat “aquesta nova manifestació de vandalisme sectari que ja amenaça les persones a casa seva. Tots els i les demòcrates hem de mostrar el nostre rebuig a fets tan lamentables, sense ambigüitats. En cas contrari ningú pot saber quin serà el proper objectiu dels feixistes violents.”

L’alcalde ha manifestat tot l’escalf “de la bona gent del municipi a la regidora que ha estat assenyalada pels vàndals. Mont-roig és i serà un poble sinònim de llibertat, amb pau i tolerància. Els violents mai aconseguiran trencar la nostra convivència. Confio que tots els grups municipals condemnin aquestes accions del tot reprovables.”

Per la seva part el PSC reitera que denunciarà tots els atacs i amenaces de què siguin objecte els regidors i regidores socialistes que estan als ajuntaments i les institucions perquè representen una part molt important del poble de Catalunya que no serà silenciada pels violents i els intolerants.

Finalment, el PSC torna a fer una crida a la serenitat i a no justificar, ni per acció ni per omissió, la violència descontrolada que aquestes darreres nits ha sacsejat nombroses ciutats del país.

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2019
GC-2-1280x960.jpg

Els agents de la Guària Civil a le sportes del despatx

La Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, ha notificat els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya perquè aquests s’abstinguin de debatre i aprovar qüestions relacionades amb l’autodeterminació i la monarquia. El secretari primer de la cambra catalana, l’advocat Eusebi Campdepadrós, s’ha negat a signar la notificació de l’advertència del Tribunal Constitucional perquè, segons ha dit al nostre digital, la justícia pretén coaccionar-nos i prohibir-nos de debatre el projecte de la independència.

Dos agents de la benemèrita s’han personat en el despatx particular de Campdepadrós a Tarragona, poc després de les cinc de la tarda, per lliurar-li les instruccions judicials. El diputat s’havia ofert a desplaçar-se a la comissaria de la Guàrdia Civil a Tarragona, però “em van dir que tenien ordres de no fer-ho allà”, explica.

Vulneració de la separació de poders

Els agents no han volgut citar-lo en la comandància

Per a Campdepadrós aquesta notificació és una “violació a l’autonomia parlamentària i a la nostra inviolabilitat i immunitat” com a diputats. Entén que s’està produït una vulneració absoluta de la separació de poders, ja que la justícia està interferint en l’activitat política i parlamentària, posant límits als projectes que es poden o no debatre. Un fet que el diputat qualifica de poc democràtic. Considera que s’està produint vulneracions i coaccions.

Ell se sent coaccionat, quelcom que no és ni legal ni democràtic. Recorda que hi ha un article al Codi Penal que preveu que no es pot coaccionar un càrrec electe per condicionar el seu vot o decisions en l’exercici de les seves funcions com a parlamentari.

Eusebi Campdepadrós creu que estem davant d’un abús de les facultats executives del Tribunal Constitucional, les quals el PSOE va prometre revocar-les. “Però, no només no les va anul·lar sinó que les fa servir per la seva repressió”, remarca el diputat, tot afegint que Pedro Sánchez només és fiable a l’hora d’incomplir totes les seves promeses.

La justícia decidirà quin és el següent pas. Nosaltres – la Mesa del Parlament – continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics

El secretari primer de la Mesa assegura que no cedirà a les pressions del Tribunal Constitucional. “Ells decidiran quin és el següent pas. Nosaltres continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics”, ha conclòs.

L’anècdota…
A títol d’anècdota, val a dir que un dels agents va menystenir l’acreditació parlamentària d’Eusebi Campdepadrós, assegurant que aquest document emès per la cambra catalana no serveix com a identificació.

VÍDEO


REDACCIÓ15 Octubre, 2019
noi_agressio.jpg

El jove ha estat detingut per la Policia Nacional

El noi que ahir va colpejar una sexagenària que exhibia una bandera espanyola durant una manifestació independentista ha estat detingut per la Policia Nacional, acusat d’un delicte contra l’exercici dels Drets Fonamentals i Llibertats Públiques i delicte lleu de lesions.

L’arrest s’ha produït aquest dimarts poc després de dos quarts de tres de la tarda. La Policia Nacional ho ha fet públic a través de les xarxes socials.

L’incident es va produir aquest dilluns quan el jove, que va intentar treure de les mans una bandera espanyola que la dona feia servir de capa per torejar. Una actitud que alguns dels protestants van entendre que es tractava d’una provocació.

La dona estava de baixa quan s’han produit els fets

El jove va intentar arrancar-li la bandera de les mans, però a causa del forceig la sexagenària va acabar caient a terra. En el moment dels fets, molts dels manifestants van censurar l’actitud de l’home, qui havia entrat “al drap” i caigut en les provocacions. Vox va anunciar que presentaria denúncia davant de les autoritats policials per l’agressió. El noi continua en les dependències policials.

Cal recordar que la senyora, de 61 anys, és una funcionària de l’empresa de transports de Tarragona i portava uns quants mesos de baixa laboral.

 

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Ni la violència era part del pla en el ‘Procés’, ni el risc de tombar la Constitució a Catalunya va ser “real”, sinó un “somni” d’alguns líders independentistes que en realitat buscaven pressionar el Govern. El Suprem tanca així el debat: va ser sedició, no rebel·lió.
És la principal conclusió a la qual arriba el tribunal del ‘Procés’ al llarg de 493 pàgines de sentència en què ofereix altres claus com el caràcter simbòlic de la declaració d’independència de 2017, el desviament de fons per alguns membres del Govern, o el rebuig al gastat argument sobre un suposat “dret a decidir” per part una comunitat autònoma que per al Suprem no existeix i s’ha d’entendre més aviat com una “aspiració política”.
Aquestes són les 10 claus de la sentència que ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als líders del Procés per un delicte de sedició (quatre d’ells també per malversació) ia les mateixes penes d’inhabilitació, càstig que també ha recaigut sobre els tres exconsellers que romanien en llibertat i que finalment no aniran a la presó en ser condemnats per desobediència.

1.VIOLÈNCIA, PERÒ NO REBEL·LIÓ
La Sala reconeix els “indiscutibles” i “paradigmàtics” episodis de violència durant el procés independentista, especialment el 20-S i l’1-O, si bé aquests no són suficients per condemnar per rebel·lió, com demanava Fiscalia, perquè la violència no va ser “instrumental”,”preordenada”,” funcional “o idònia per aconseguir la independència.

Malgrat la seva “desplegament retòric”, els acusats sabien que no tenien mitjans per “doblegar l’Estat”, que “va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social” i va avortar la “conjura amb la mera exhibició “d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155.

No hi va haver per tant risc “real” que es derogués la Constitució a Catalunya sinó més aviat “un simple ensomni” o “un artifici enganyós” per mobilitzar els ciutadans. Per al Suprem el que es va produir va ser un “alçament públic i tumultuari” que va impedir l’aplicació de les lleis a Catalunya i va obstaculitzar el compliment de les decisions judicials, és a dir, sedició.

2. ENGANYAR ‘IL·LUSIONATS CIUTADANS’
És un dels cops més durs de la sentència. El Suprem acusa els líders sobiranistes d’enganyar “il·lusionats ciutadans”, que van confiar “ingènuament” en els seus líders polítics i van creure que aconseguirien l'”anhelat horitzó d’una república sobirana”, un nou Estat que només va existir “en l’imaginari dels seus promotors”.
És a dir, l'”únic, veritable i ocultat propòsit” dels acusats era aconseguir una negociació amb el Govern central, i van utilitzar el lema del “dret a decidir” com “esquer” per a “una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un estat sobirà “i que en realitat el que buscava era pressionar l’Executiu.

3. DUI SIMBÒLICA I INEFICAÇ
En aquesta qüestió ha donat la raó el Suprem als acusats, que van restar qualsevol validesa jurídica a la declaració d’independència que el Parlament va aprovar el 27S, poc abans que s’activés l’article 155 de la Constitució, sense que el Govern ordenés arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.
Enfront del criteri de la Fiscalia, que veia en la DUI la culminació del full de ruta unilateral del Govern cap a la independència, el Suprem sosté que aquesta resolució no va ser més que el “desenllaç” d’un procés per convèncer el Govern a negociar un referèndum: la independència era una “quimera” i els condemnats “ho sabien”.

4. UN TERCER GRAU QUE PODRIA SER IMMINENT
El Suprem no ha fet cas la petició de la Fiscalia que s’impedeixi als condemnats accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la pena, el que obre la porta al fet que el Departament de Justícia de la Generalitat – que disposa d’un termini màxim de dos mesos per classificar-los – els concedeixi el règim obert.
Res en la llei impedeix que els processats, que porten gairebé dos anys a la presó, puguin gaudir ja d’una flexibilització del règim penitenciari, de manera que només hagin d’anar a la presó a dormir. Això sí, la decisió de la conselleria de Justícia pot ser recorreguda per la Fiscalia, de manera que serà la justícia qui tingui l’última paraula.
Un cop condemnats, també són a prop de disposar de permisos ordinaris, el que exigeix haver complert un quart de condemna.

5. PUIGDEMONT, DE NOU EN EL PUNT DE MIRA
Mai es va asseure a la banqueta amb els seus exconsellers i per això va ser el principal absent del judici. I encara que la sentència tot just li dedica espai, els seus arguments respecte a la responsabilitat dels seus companys de Govern han servit al jutge Llarena per tornar a sol·licitar el seu lliurament.
Tot just unes hores després de conèixer-se la sentència, el jutge instructor del “Procés” li ha tornat a situar en el punt de mira en dictar noves ordres europees i internacionals de detenció i ingrés a la presó contra ell pels delictes de sedició i malversació, que han cobrat força amb la sentència.

6. NINGÚ HA ESTAT JUTJAT PER VOTAR
La sentència carrega contra el “mantra” de les defenses i també de l’independentisme que els líders del “Procés” han acabat a la banqueta per permetre una votació.
“Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament”, recalca la sala, que recorda que el delictiu és “quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes “i per impedir l’actuació legítima de la policia i les ordres judicials.

7. EL DRET A DECIDIR NO HI HA PER A UNA COMUNITAT 
El dret a decidir d’una comunitat autònoma no existeix. Així de contundent ha estat el Suprem, que adverteix que aquest principi invocat pel sobiranisme no consta ni en la Constitució ni en els tractats internacionals subscrits per Espanya, de manera que “tancarà sempre un salt al buit”.
Per als magistrats, la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància”, com ho demostra que altres països europeus també la reconeixen en les seves constitucions, i el que va fer el “Procés” és convertir el dret a decidir en un “dret a pressionar “al Govern central.

8. ELS MOSSOS, CÒMPLICES DE L’1-O
Una de freda i una de calenta per als Mossos. Amb el judici per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero en l’horitzó a l’Audiència Nacional, el tribunal ha donat per bona la versió de l’excap de la policia catalana que va comminar sense èxit al Govern perquè desconvoqués l’1-O per risc de violència.
Però, per contra, ha conclòs que el dispositiu de binomis per impedir l’1-O va ser “del tot insuficient”, amb episodis d'”autèntica complicitat” i “gairebé connivència” d’alguns agents amb votants, i que la decisió del major que preservar la convivència fos un “objectiu prioritari” va servir de coartada perquè es complís el propòsit del Govern que l’actuació dels Mossos no posés en risc la celebració del referèndum.

9. EL 20-S i l’1-O, FONAMENTS DE LA SEDICIÓ
La Sala exalça la dissidència i fins i tot reconeix el paper de la desobediència civil “com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia”, però creu que els Jordis van desbordar l’àmbit legítim de protesta quan van encoratjar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials.
Per això, condemna els líders de les entitats sobiranistes en entendre que la seva “concertació” amb el Govern va ser clau per als plans sediciosos, mitjançant manifestacions en què s’animava als ciutadans a oposar resistència enfront de les forces de seguretat de l’Estat.

10. MALVERSACIÓ, OCULTACIÓ I FALTA DE CONTROL
Un delicte que ha recaigut en quatre membres de l’anterior Govern que van executar actes de “manifesta deslleialtat” en l’administració de fons i que van portar a terme una “deliberada ocultació” de les despeses que van efectuar o comprometre per a l’1-O, una actuació que en el cas de Junqueras va ser “palmària”.

Fets que considera provats el Suprem, que encara que no estableix una xifra concreta, veu acreditat que es van malversar més de 250.000 euros, alhora que posa també sobre la taula una “insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los”.

LLEIGEIX LA SENTÈNCIA AQUÍ

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
urv.jpg

Els rectors de les diferents universitats catalanes han emès el següent comunicat: “Som universitats públiques catalanes, institucions que compartim el ferm convenciment que cal defensar el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees. Amb aquesta premissa, i davant l’excepcional situació política que vivim a Catalunya, volem  manifestar a l’opinió pública quina és la nostra posició.

El dia 24 de març de 2018 els màxims responsables de les universitats públiques catalanes vàrem emetre un comunicat on manifestàvem el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics catalans i afirmàvem que privar aquestes persones de llibertat era un error i que hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya.

Avui, dia 14 d’octubre de 2019, hem conegut la sentència judicial, i tal i com vàrem fer aquell dia  volem  reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència.

Com hem expressat en altres ocasions les universitats apostem, en tot moment, pel diàleg com a via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència. Fomentar el diàleg és una característica pròpia de la universitat, i la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.

Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics passats, presents i futurs, es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.

En aquest sentit, fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles.

Finalment, volem fer sentir a les persones afectades per la sentència, algunes de les quals estan o han estat vinculades a les nostres universitats, la nostra solidaritat en aquests moments tan difícils per a elles i per a les seves famílies i amistats.

Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, 14 d’octubre de 2019“

 


http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
torra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, acollirà al Palau de la Generalitat el proper dissabte 26 d’octubre un acte amb alcaldes de tot Catalunya per expressar el rebuig a la sentència del cas del ‘Procés’.

Així ho han anunciat els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler, i el de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera.

Les entitats municipalistes tenen previst reunir-se aquest mateix dilluns amb Torra per coordinar una resposta conjunta de les institucions catalanes.

A més, es preveu un “gran acte municipalista” el proper dissabte 26 d’octubre al Palau de la Generalitat per “mostrar la unitat i el suport del món local a les persones que han estat injustament condemnades”.

Està previst que ajuntaments catalans convocaran plens extraordinaris en les pròximes 72 hores per aprovar una moció de rebuig a la sentència, en la qual es demani la llibertat “immediata” dels polítics presos.

Les dues entitats també han proposat als ajuntaments catalans que suspenguin “tota activitat institucional” fins que no es celebrin aquest ple extraordinari.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
manis-1280x720.jpg

Joves exhibint banderes espanyoles

Els carrers de Catalunya comencen a omplir-se de protestants contra la sentència del procés. A Tarragona, els primers manifestants s’han fet notar a la Plaça de la Font. Posteriorment, han començat a caminar, de forma pacífica, fins a l’Audiència Provincial.

En aquesta manifestació, s’han pogut veure cares conegudes de la política i de moviments independentistes. La policia fa els possibles per evitar aldarulls. L’objectiu és que els manifestants, tant independentistes com constitucionalistes, exerceixen els seus drets sense “complicar la vida” a la resta. La idea és fugir de tots els enfrontaments possibles.

Aquest matí, uns joves lluïen una bandera espanyola i intentaven provocar els que es posicionaven en contra de la duresa de la sentència contra els presos independentistes. La protesta es fa ara mateix davant de la subdelegació del govern a Tarragona i després està previst que es pugui tallar algunes vies de comunicació.

VÍDEO




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter