REDACCIÓ23 Novembre, 2020
L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d’altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable. L’Audiència comparteix que la protesta que va haver-hi davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven agents de la policia nacional, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.
El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.
Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d’instrucció per demanar l’arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. En un auto del 2 de novembre al qual ha tingut accés l’ACN, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions.
Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.
Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l’Audiència, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.
Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, recorda que el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos.
La lectura del manifest, conclouen els magistrats, “no pot estimar-se constitutiva del delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents”. Apunta que el cap de l’operatiu va dir que no es va sentir assetjat i que “l’ambient a la ciutat era hostil sobretot a partir del dia 1 i que les manifestacions eren gairebé diàries”.
En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l’encarregat d’un gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d’altres socis s’havien queixat de la seva presència. “No pot atribuir-se als recurrents -Pellicer i els portaveus municipals- l’assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l’actuació d’alguns ciutadans de la localitat”, conclou l’Audiència de Tarragona.
En la fase d’instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d’odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus.
PUBLICITAT
“Ho hem de fer sense retrets. Ens agrada l’esperit de treball del Coreco. Cal repetir per a l’estratègia compartida i els objectius dels propers anys. És hora de trencar barreres i hem fet els deures extraient lliçons de l’1-O”, ha dit, i li ha demanat al president sumar-se a un nou embat.
4.146.274 euros és la quantitat que el Tribunal de Comptes reclama a 31 persones que directa o indirectament van participar en el referèndum de l’1 d’Octubre que l’estat considera il·legal. Aquests diners haurien de ser abonats per membres del govern de Carles Puigdemont i per exalts càrrecs de la Generalitat. El tribunal considera que es van emprar diners públics en la celebració de la consulta independentista.
El proper dilluns prossegueix el
La deriva que ha agafat el procés en els darrers mesos comença a ser inquietant. La majoria dels ciutadans de Catalunya està preocupada per les conseqüències imprevisibles del conflicte entre els governs d’Espanya i Catalunya.
La manca de lideratge i la improvisació permanent comença a provocar cansament, fins i tot, entre els apologistes de la independència. Molts s’estan adonant que la crispació no porta enlloc, més enllà de la fractura social. Els polítics que apel·len al diàleg són els mateixos que fan cas omís de les inquietuds del poble i són els mateixos que només actuen davant dels periodistes.
És la segona vegada que un president de la Generalitat és jutjat per un delicte de desobediència. Artur Mas va ser el primer per haver convocat una consulta popular el 2015. Ara, 
La procés independentista no passa pels seus millors moments. Almenys si tenim en compte l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), elaborada entre el 16 de setembre i el 7 octubre, abans de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem.
El president d’ERC, Oriol Junqueras, que compleix una condemna de 13 anys de presó a la presó de Lledoners, ha enviat una carta al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, a la que li exigeix “diàleg” i l’avisa: “tot té el seu temps, però el seu pot ser que s’estigui esgotant”.
En la missiva, avançada per TV3 i El Periódico, Junqueras empra un to especialment dur amb Sánchez des del principi: “Potser ara no vulgui o no li convingui recordar que vostè va arribar a president del Govern gràcies al suport explícit de l’independentisme”.
“D’una persona que lidera un partit que es pretén d’esquerres esperàvem alguna cosa més. No gaire més, coneixent els antecedents, l’hi dic sense acritud. En menys d’una dècada el socialisme ha passat de defensar un referèndum a descuidar el federalisme en el seu programa electoral. El que no esperàvem era que la fi d’aquest trajecte fos convertir-se en una mala còpia de la dreta a la qual junts vam desallotjar del Govern”, afegeix.
La tradició dels panellets ha trobat en la política i, concretament, en el procés, un altre nou motiu per reinventar-se i captar l’atenció dels consumidors més conscienciats.
La creu, fins a cert punt, va ser el boicot que alguns sectors espanyolistes van endegar des de les xarxes socials contra la pastisseria, que per evitar aquestes reaccions va retirar les imatges promocionals dels seus perfils. Això, per contra, va contribuir també a difondre encara de forma més àmplia l’existència dels seus particulars panellets.
