Arxius de igualtat | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Març, 2022
d2947b03-c22f-45f5-8bec-9d1e6d5a0c22-1280x853.jpg

Clam feminista a la manifestació unitària del Camp de Tarragona que s’ha celebrat aquest dimarts al vespre a la capital tarragonina. Prop de 2.000 persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat amb proclames feministes, com ara ‘Sense les dones no hi ha revolució’ i altres consignes contra el patriarcat i el capitalisme.

La manifestació ha arrencat a la Imperial Tarraco, ha marxat per la Rambla Nova, i ha culminat a la plaça de la Font, on s’ha llegit un manifest reivindicatiu. “Avui encara hem de reivindicar un munt de drets com a dones i els hem de continuar lluitant”, ha dit l’ACN la Laia Comès, una manifestant.

Amb el lema ‘Molt per defensar, molt per avançar, seguim lluitant pel feminisme’, la capçalera de la manifestació ha arrencat a la Imperial Tàrraco i ha recorregut els carrers del centre de la ciutat, passant per l’avinguda Prat de la Riba direcció a la Rambla Nova, fins a arribar a la plaça de la Font.

Durant la marxa, les manifestants han lluït pancartes i cartells reivindicatius i han cantat proclames, com ‘Els carrers seran feministes’, ‘Qui sembra la ràbia, recull la misèria’ o ‘Ens toquen a una, ens toquen a totes’, entre altres consignes del moviment feminista.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Febrer, 2022
premiades-comunicacio-audiovisual_002-1024x768-1.png

Sis alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han guanyat el primer premi del jurat del V Concurs de Curts sobre Igualtat amb l’obra ‘Polvo de estrellas‘, una peça sobre el sostre de vidre que pateixen les dones en el món de la comunicació. I és que les sis guanyadores són estudiants de Comunicació Audiovisual. Amb aquest curt van voler representar la realitat amb què es troben les dones a l’hora de treballar en l’afer audiovisual.

L’obra narra la història de la Lluna, una periodista que aspira a dirigir la secció de Cultura del mitjà on treballa, qui veu frustrada la seva ambició per la discriminació de què és objecte per part dels seus superiors.

El curt reflexiona sobre com s’ha invisibilitzat les dones al llarg del temps malgrat el valor del seu treball fins al punt no només de no reconèixer l’autoria de les creacions artístiques sinó d’atribuir-la a un home, com li ocorre a una de les protagonistes del film, en la història que transcorre als anys 30, quan, pel fet de ser dona, ni tan sols podia accedir a determinades feines.

Les autores de ‘Polvo de estrellas‘ són Adriana Gheti, Elvira Chertó, Andrea Navarro, Victòria Pinto, Amanda Ramos i Laia Maza. El guardó està organitzat per l’associació juvenil Institut d’Investigacions Científiques i Ecològiques (INICE), i està valorat en 200 euros.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Novembre, 2021
1510754-1280x960.jpg

L’alcalde ha fet entrega dels punts de llibre

L’Ajuntament de Tarragona ha fet entrega aquest dimecres dels punts de llibre “Dones Tarragonines” tant d’enguany com de la col·lecció 2020, en no poder-se celebrar de manera presencial per motiu de la covid-19. L’acte s’ha realitzat al Palau de Congressos en el marc de la cloenda de les jornades “Tarragona feminista: en construcció”.

L’alcalde Pau Ricomà ha volgut destacar la trajectòria de “dones que han fet que la ciutat sigui millor del que seria sense elles” i “la perseverança, el compromís i la voluntat” de les guardonades per visibilitzar diferents causes. Per la seva banda, la consellera de Feminismes i LGTBIQ+, Cinta Pastó, ha explicat el funcionament i història dels punts de llibre, creats pel Consell Municipal de Dones, que reben el suport de la conselleria d’Igualtat i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i que fins ara ha distingit 39 dones que han fet “aportacions molt significatives a la ciutat”.

La primera a recollir el punt de llibre de 2020 ha estat Júlia Altadill, cara visible de la lluita per la igualtat de gènere i col·laboradora amb diversos col·lectius LGTBI, que ha agraït el reconeixement a l’Ajuntament i l’ha dedicat als seus pares, i de qui Berta Mascaró (Col·lectiu H₂O), ha destacat en la seva glossa “la seva lluita pels drets de treballadors i treballadores” i el fet que va ser “la primera dona trans a llegir el manifest de l’1 de maig”.

A continuació Maite Almendoz, presentada per Maria Teresa Fortuny, en representació de CCOO, ha recollit el seu punt de llibre. Nascuda l’any 1926 al País Basc, però des de fa molts anys veïna molt activa de Bonavista, al capdavant de projectes solidaris i amb una important tasca a l’Escola Professional de Bonavista, ha volgut compartir el reconeixement “amb totes les dones que creeu solidaritat” i ha recordat el paper de la gent gran per “transmetre els valors necessaris per fer un món millor”.

L’últim punt de llibre de 2020 presentat és el dedicat a títol pòstum a Ana Santos, regidora del 2015-2019, sempre al capdavant de Feminismes. Després de la glossa de la regidora i companya de partit Sandra Ramos, ha recollit el punt de llibre el seu fill i també regidor al consistori tarragoní, Mario Soler, qui ha destacat “el compromís i principis molt ferms” d’Ana Santos, “que passen per la justícia social i la igualtat efectiva”.

Finalment, Ana Megía, tarragonina amb síndrome de Williams i protagonista del documental La vida con Williams (el director del qual, Emanuel Munteanu, ha llegit una glossa en què ha destacat la seva lluita “per la inclusió i contra els prejudicis”), ha recollit el punt de llibre número 39 corresponent a 2021, que ha definit com “un pas més per donar visibilitat tant a la meva història com a la importància del voluntariat”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Maig, 2021
8ad1c12e-5181-42eb-9691-95d796374bc7.jpeg

Avui, 17 de maig, és el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia i l’Ajuntament de Salou s’hi suma reivindicant la igualtat entre totes les persones i sensibilitza la societat contra la discriminació del col·lectiu LGTBI. Des de l’àrea Benestar, Serveis Socials i Igualtat i del Servei d’Atenció Integral (SAI) de Salou, s’ha elaborat un cartell commemoratiu i un vídeo explicatiu sobre el protocol de denúncia. També s’ha col·locat un roll-up sobre la campanya ‘Jo respecto, i tu?’, al hall del Consistori. A més, aquest vespre i nit, s’il·luminarà la façana principal de l’Ajuntament, amb els colors de la bandera irisada, símbol identificador del col·lectiu LGTBI.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha posat de manifest que “des de l’Ajuntament de Salou, continuarem treballant per tal de prendre consciència sobre la situació del col·lectiu LGTBI entre la ciutadania, en la línia de sensibilitzar sobre el respecte cap a tots els éssers humans i la igualtat de drets”.

Per la seva banda, la regidora de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, Estela Baeza, ha explicat que “la nostra campanya virtual vol apropar a la ciutadania els recursos per denunciar aquest tipus d’agressions; així com les eines d’assessorament, en el cas que una persona pateixi una agressió o discriminació del tipus LGTBI-fòbica”.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ7 Maig, 2021
lgtbiqa.jpg

L’Ajuntament de Cambrils ha programat diferents accions del 10 al 23 de maig per commemorar el Dia Internacional contra l’Homofòbia, mitjançant el Servei d’Atenció Integral de l’àrea de Polítiques d’Igualtat. Entre aquestes accions, es difondrà el díptic del Servei d’Atenció Integral, per comunicar a la ciutadania els serveis que ofereix i es commemorarà el Dia Internacional de les Famílies, facilitant a la ciutadania informació relativa a la diversitat familiar.

L’acte que tancarà la setmana contra l’homofòbia serà la commemoració del Dia Internacional de la lluita contra l’Homofòbia, el 17 de maig. En aquesta diada es facilitarà informació diversa a la ciutadania sobre l’objectiu i reivindicacions de la lluita contra qualsevol vulneració dels drets fonamentals de les persones del col·lectiu LGBTIQA+.

També es farà públic el cartell específic dissenyat per la commemoració d’aquesta diada, que forma part del projecte de cartellera per la commemoració de dies claus amb perspectiva de diversitat afectiva, sexual, d’identitat o expressió de gènere, dissenyats per la il·lustradora local Marta Nolla. La pancarta reivindicativa dels drets del col·lectiu LGBTIQA+ estarà penjada a la balconada del consistori del 17 al 23 de maig.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021
Marina-Subirats-doctora-honoris-causa-URV.png

Marina Subirats ha esdevingut una pionera i un referent en l’impuls de les polítiques d’igualtat, tant per la seva recerca en sociologia de l’educació i de la dona, com per la seva gestió a favor del servei públic i polític.

Investida aquest migdia doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, ha exercit de directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials, de membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea, de regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i de membre del Consell Escolar de l’Estat, entre altres càrrecs.

Gràcies als treballs d’investigació de la doctora Subirats, comptem amb els fonaments teoricopràctics per establir polítiques de paritat. L’eminent sociòloga va iniciar la seva recerca centrada en l’educació i la desigualtat de les dones, a partir de 1976, quan el moviment feminista va prendre embranzida a l’Estat espanyol. “Llavors no sabíem res; vam ser una generació sense mestres”, ha afirmat Marina Subirats en el seu discurs d’investidura, per a qui la implantació de l’escola mixta va plantejar nous reptes de coneixement: entendre com es fa a les aules la transmissió inconscient dels gèneres. A través de l’estudi del llenguatge, l’ús dels espais i el material escolar dels centres educatius, la sociòloga va constatar com l’escola mixta seguia discriminant nenes i noies, i imposava un model de comportament rígid i exigit als nois.

Tot i l’evolució dels gèneres en els darrers anys, per a la doctora Subirats la solució per aconseguir un veritable estadi d’igualtat entre dones i a homes és la dissolució i la desaparició dels gèneres: “Desfer els models de comportaments, aspectes i prescripcions assignats a homes o a dones en funció del seu sexe i acceptar que tothom pot accedir a tots els rols de gènere, sense les limitacions que aquests imposen”. En aquesta línia, Joan Martí, filòleg i antic rector de la URV, i que ha estat el padrí de la distingida, ha destacat en la seva laudatio que els raonaments de Subirats “mai cerquen la culpabilització de ningú” i “mai no exclou l’home com a col·laborador imprescindible en el procés d’alliberament”.

Marina Subirats es va formar a la prestigiosa Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París, actualment coneguda com a Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials, sota el guiatge d’alguns dels millors sociòlegs contemporanis, com Alain Touraine o Pierre Bourdieu. Durant la seva formació a França, a la segona meitat dels anys 60, Subirats va viure un gir de pensament sociològic molt intens que va fixar les seves bases de recerca en l’educació i en les classes socials, “un tema inacabable, que ha estat silenciat en els darrers quaranta anys per raons polítiques”, ha dit la sociòloga, però sobre el que ha seguit treballant.
Alguns dels seus treballs més destacats són l’Enquesta Metropolitana, una anàlisi empírica de la transformació social fet a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans entre 1986 i 1990, i el llibre Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta, publicat el 1988 i una de les seves obres més citades. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Catalunya a la Sociologia de l’Associació Catalana de Sociologia, i també és doctora honoris causa de la Universitat de Valladolid.

Tres doctores honoris causa
La rectora de la URV, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura el fet que els tres últims conferiments del títol de doctorat honoris causa han estat a dones: la pilot Bettina Kadner, la pedagoga Pilar Benejam i Marina Subirats. “És una qüestió de justícia”, ha dit la rectora, que ha afegit que la desproporció de doctores honoris causa “no respon a la realitat, ni d’abans ni d’ara”. Entre el 1994 i el 2018, només cinc dels 43 doctorats honoris causa concedits a la URV van ser atorgats a dones, quelcom que l’actual direcció de la Universitat ha volgut començar a esmenar.

La rectora també ha posat en relleu la proximitat de la URV amb la doctora Subirats, que forma part del consell assessor de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat des de la creació de la unitat l’any 2008. Subirats ha participat en conferències i actes organitzats a la Rovira i Virgili i ha contribuït amb els seus coneixements “a fer funcionar millor les eines de què disposem a la URV per fer efectiu el principi d’igualtat”.

Marina Subirats, abans de ser investida doctora honoris causa, signa el llibre d’honor de la URV, acompanyada de María José Figueras, rectora de la URV, i el seu padrí d’investidura, Joan Martí.
La mateixa Subirats ha explicat que la URV no és l’únic vincle que té amb el territori tarragoní. La sociòloga ha explicat que se sent especialment lligada al Priorat, concretament a Poboleda, d’on prové la seva família materna i on considera que hi té “el seu poble”, tot i que ella va néixer a Barcelona. A més, la seva família paterna també té els seus orígens a Freginals, a la comarca del Montsià.

L’acte d’investidura de la doctora honoris causa s’ha celebrat per primera vegada en la història de la institució de forma híbrida, amb una petita representació presencial al Paranimf, i una part majoritària de l’assistència, en línia. No obstant això, ha estat un esdeveniment ple de moments de complicitat i mostres d’estima, com quan el padrí de la doctora honoris causa, Joan Martí, li ha dedicat la cançó popular italiana Bella ciao, que parla de les dificultats de les dones treballadores dels arrossars; també la salutació sorpresa que el ministre d’Universitats, Manuel Castells, ha volgut enviar a Marina Subirats, amb qui ha treballat estretament i a qui ha descrit com “una inspiració fonamental per a les investigadores i per a les polítiques feministes” i de qui ha destacat la “qualitat empírica” de la seva feina.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
mar-vazquez.jpg

Un nou 25 de novembre sense solucions, sense una actuació contundent, per part dels Governs, que acabi amb els assassinats, amb el terrorisme masclista que des de 2003 ha robat la vida a 1075 dones de forma directa, ha destrossat la vida de 1075 famílies i ha deixat nens i nenes sense mares. De forma indirecta i sense comptabilitzar en aquests 1075 assassinats: amigues, mares, familiars que han mort víctimes, també, d’aquesta xacra social.

Aquest 2020 no ha estat millor, 42 dones assassinades, 23 orfes i òrfenes pel camí. I tenim la pandèmia de la Covid19 pel mig, que ha tancat a casa, amb el seu maltractador, a dones i fills i filles, tres mesos que han degut de ser un infern. I seguim sumant, una nova crisi econòmica, que com sempre, afecta més a les dones i agreuja la situació del maltractament. La crisi i el confinament han agreujat la situació de les dones que pateixen aquesta violència i s’ha enregistrat un gran augment de trucades i de peticions d’ajudes als serveis habilitats. A nivell nacional, durant el confinament, les trucades al 016 van augmentar un 12% tot i que les denúncies van disminuir per la impossibilitat d’abandonar el domicili.

Des de la UGT ho tenim clar: incorporar la perspectiva de gènere en les mesures dirigides a pal·liar les pèrdues d’ocupació, ingressos i altres impactes negatius de la crisi, a nivell social; incorporar la perspectiva de gènere al sistema judicial i treballar per incorporar aquesta perspectiva de gènere en totes les vessants de la societat des de la base, formant en igualtat.

A les empreses EXIGIM que totes les empreses tinguin el Protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe, ja que estan obligades independentment del número de treballadors i treballadores i EXIGIM tolerància zero contra les violències masclistes. I davant de qualsevol denuncia s’ha d’actuar de forma ràpida i contundent per erradicar aquestes situacions.

La violència no és més que una manifestació de les relacions desiguals de poder i de la discriminació contra les dones, que es veuen agreujades per les crisis sanitària, social i econòmica que estem vivint. Qualsevol situació ataca a la persona més dèbil i la fractura social cada dia va en augment. No ho podem permetre.

Instem les treballadores i treballadors i el conjunt de la societat a participar en els diferents actes i manifestacions organitzats al voltant del 25 de novembre, per a manifestar el nostre compromís amb l’erradicació de la violència masclista… perquè ens volem vives!!!!

Mar  VÁZQUEZ OLIVEROS
Secretària d’Igualtat i d’Afers Socials de la UGT a Tarragona i Delegada Territorial al Baix Penedès

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2020
LaPobla_lectura-manifest-dona-2019-1280x853.jpg

La Pobla dedica el mes de març a les dones

La Pobla de Mafumet encara un mes de març molt especial, dedicat a les dones del municipi pobletà. Per primer any, el consistori ha organitzat les primeres jornades de la Igualtat, amb el colofó del sopar de dones, que se celebrarà el pròxim dissabte 28 de març, per 13è any consecutiu.

L’objectiu d’aquesta iniciativa de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet és fomentar la cohesió social i la igualtat entre dones i homes, motiu pel qual la pràctica totalitat de les activitats incloses en aquestes Jornades de la Igualtat estan obertes a la participació de persones d’ambdós sexes.

En aquesta ocasió, el Sopar de dones tindrà lloc la nit del 28 de març, al Pavelló municipal. Les interessades a assistir-hi podran formalitzar la seva inscripció del 2 al 20 de març a l’Ajuntament (de 10 a 14 h). El preu d’entrada és de 20 euros per a les dones empadronades a La Pobla, i de 35 euros per a les no empadronades.

De la resta del programa d’actes destaca el concurs d’Instagram. El consistori convida a tots els pobletans a donar difusió a les Jornades de la Igualtat i a ser part activa. Només cal fotografiar algun dels actes de les Jornades, penjar la foto en un perfil públic d’Instagram, amb l’etiqueta #alapoblaigualtat i etiquetar també l’Ajuntament, @ajuntamentdelapobla.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019

30 càrrecs polítics tarragonins han participat

30 alts càrrecs polítics de la demarcació de Tarragona han participat en el curs que organitza l’Institut Català de les Dones (ICD) sota el títol “La perspectiva de gènere, estratègia per dissenyar les polítiques públiques al s. XXI”. L’objectiu d’aquesta formació és impulsar un lideratge polític amb consciència de gènere i avançar en una societat més justa i igualitària.

L’experta Mònica Gelambí ha estat l’encarregada d’impartir aquesta formació adreçada a càrrecs polítics amb responsabilitat en els consistoris que ha acollit la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona.

Hi han participat polítics dels ajuntaments de: Tarragona; Cambrils; Ascó; Montferri; Mont-roig del Camp; Puigpelat; Calafell; Constantí; Valls; Roda de Barà; Reus; Pobla de Mafumet; Vinyols i els Arcs; Castellvell del Camp; Altafulla; l’Espluga de Francolí; Creixell; Morell; Vila-rodona; Cogul; i els consells comarcals del Tarragonès i Alt Camp.

El curs, ha aprofundit en la legislació sobre igualtat de gènere i per a l’erradicació de la violència masclista, les eines i les estratègies per al disseny de polítiques públiques municipals amb perspectiva de gènere, així com en els recursos i els serveis per actuar en aquest camp.


REDACCIÓ12 Setembre, 2019

Aguilar presentant la campanya ‘Respecta’

El canvi de la campanya ‘Respecta’ ha estat un dels temes d’actualitat més comentats entre els partits polítics tarragonins. En primer lloc, des del PSC tarragoní han volgut ser els primers a criticar el canvi de nom d’aquesta campanya, que van desenvolupar amb el nom de ‘Respecta’m’ a l’època de Ballesteros.

Però a qui tampoc ha convençut la nova campanya contra el sexisme ha estat a les regidores de la CUP. Segons les cupaires en aquesta campanya no veuen millores significatives, més enllà del canvi de nom, donat que el número de Punts Lila i Arc Iris, així com els seus horaris, segueixen sent deficients.

“A un dia del tret de sortida de les festes de Santa Tecla, la CUP es mostra crítica amb les mancances de la campanya ‘Respecta’ a la ciutat, lamentant que en actes rellevants de les festes pel gran nombre de gent que s’hi aglutina com és la baixada de l’Àliga o les diades castelleres no hi hagi cap Punt Lila i Arc Iris i que en nits com la del 22 només estigui fins a les 3 h de la nit”, asseguren des de la CUP.

Però el que més ha preocupat a la formació anticapitalista, ha estat que des de la regidoria d’Igualtat “no s’hagi convidat a participar de la creació i desenvolupament de la campanya contra les agressions sexistes als diferents col·lectius feministes i LGBTI de la ciutat”.

Segons les anticapitalistes “el canvi cabdal que s’ha de dur a terme és que el conjunt de les polítiques d’igualtat de Tarragona s’elaborin de la mà de les protagonistes quotidianes de la lluita feminista i per l’alliberament sexual”. Des de la CUP també lamenten que no s’hagi atès la moció sobre les festes que van presentar en plenari.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter