Quan ja comptem gairebé vuit anys de crisi, podem dir que l’aspecte d’aquest temps tan dur té rostre de dona jove, perquè ha augmentat l’esquerda salarial entre homes i dones, l’atur juvenil és de més del 50% i d’aquesta proporció, un 60% som dones i, a sobre, el govern del Partit Popular i el de Convergència a Catalunya dissenyen cada cop més una educació elitista, augmentant les taxes acadèmiques fins un 70% en els últims 3 anys.
Quan la meva mare tenia la mateixa edat que ara jo, prometien a totes les noies que si estudiaven i es preparaven de la mateixa manera que els nois de la seva edat tindrien les mateixes oportunitats dintre del mon laboral. Ara veiem que no és veritat.
A la universitat, el 60% de persones matriculades són dones, però només un 10% d’aquestes acaba ocupant un lloc de responsabilitat d’acord amb els seus estudis.
La igualtat que proclamaven no es reflecteix dins del món laboral. Però és que, a més, en el moment d’escollir una branca universitària determinada veiem que les dones acaben en carreres com ara les de ciències socials o salut, és a dir, aquelles més relacionades amb les feines de tenir cura de les persones i d’educació dels infants. Paral·lelament, el percentatge de dones matriculades baixa si fem referència a les enginyeries o l’arquitectura.
I si ens centrem en aquelles dones joves que, per diferents motius, no han pogut acabar els seus estudis, el panorama és molt més greu. L’únic que ofereix el mercat laboral és precarietat, sous molt baixos, treballs de baixa qualitat i perspectives que impedeixen la nostra emancipació. I tot això, en un context en que els estereotips patriarcals continuen vigents. Hi ha el de la noia submisa, seguint el model de les princeses de les pel·lícules de Disney, contra el qual s’està duent a terme la campanya Stop Princelandia. I, per l’altra banda, el model de noia feminista entre cometes, que és una jove hipersexualitzada propera al personatge de Samantha a la sèrie Sexo en New York.
I com si no n’hi hagués prou, de tot plegat, el Partit Popular continua jugant a ser déu, escollint quants fills hem de tenir i com els hem de tenir i quan, com així ho ha demostrat amb l’última proposta de reforma de la llei d’avortament, on deixen molt clar que una dona de 16 o 17 anys té responsabilitats penals però no pot decidir sola si vol tenir un fill o no. Amb totes aquestes raons no ens pot estranyar que el masclisme creixi entre els joves, com ho demostren els últims estudis.
Hem d’afrontar la necessitat d’incorporar dones joves a la política, per canviar-ho tot. Perquè cal fer una política específica que afronti les dificultats que la joventut té a l’hora d’incorporar-se al mercat de treball en condicions d’equitat. Les noves tecnologies i les xarxes socials poden ajudar-nos a acomplir aquests objectius.
Laura FAGES
Coordinadora de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona
Moltes vegades desconeixem la nostra pròpia història, i per això vull començar fent cinc cèntims, a partir d’un exemple, sobre com es va anar consolidant la Tarragona de la segona meitat del segle XX; quan al costat de la Canonja un seguit de persones arribades, majoritàriament, del sud d’Espanya (com els meus avis) van instal·lar-se i construir les seves cases en el que avui coneixem com a Bonavista. Quina reacció van tenir els i les veïnes de la zona? Doncs bé, aquests veien com el seu centre mèdic, des de l’arribada d’aquesta nova gent, estava col·lapsat. Però era culpa de la gent que arribava o de l’administració que no donava resposta a la situació que hi havia? La solució era fer-los fora? Il·legalitzar les seves construccions?
Tot un seguit d’exemples com aquests han fet que la ciutat de Tarragona tingui un urbanisme injust que porta com a resultat la segregació econòmica, i generalment, les últimes persones que arriben a la ciutat, tenen pitjors condicions. Això no vol dir que els que estan des de la dècada dels seixanta als barris obrers de Tarragona, ara estiguin bé, al contrari! Són (i som), en molts dels casos ,els principals damnificats de la crisi econòmica que patim.
No hem d’errar a qui hem d’assenyalar: al poder econòmic que canvia lleis per projectes tacats de corrupció, per aquelles i aquells que segueixen prometent-nos la solució a base de la construcció de nous habitatges, mentre ens fan fora de les nostres cases per a que es quedin buides i sota propietat bancària. I ho dic en relació al discurs que el Partit Popular de Tarragona està fent i que portarà al proper ple de l’Ajuntament.
Ens intenta fer creure que el problema són les persones que professen una determinada religió i no uns governs que ens retallen drets socials, laborals i democràtics. Confonent, també, el moment, en el que, volgudament alguns volen lligar l’islam (amb més de mil milions de practicants) amb terrorisme, i ho diuen sense despentinar-se, sense qüestionar perquè no li han dit mai terrorisme catòlic a un que vam tenir al nostre país i que va sorgir de determinades esglésies. El terrorisme és terrorisme i no defensa més ideologia que la de la por i el terror.
Visc entre una església catòlica i una evangèlica, no només no em molesten, sinó que m’agrada. La Mediterrània, històricament, ha estat un punt de trobada, d’intercanvi; i per això no em molestaria tenir qualsevol altre centre de culte al costat, la convivència ens fa ser més rics culturalment. Per què, doncs, segons quines religions generen tantes gelosies? Doncs bé, dóna la casualitat que la majoria dels practicants, al nostre país, del islam, són pobres. I els pobres sempre seran assenyalats per part del poder. I ei!
Que sembla que al 2017 organitzarem uns Jocs Mediterranis! Alguns haurien d’aplicar els valors olímpics en el seu discurs, no només ondejar banderes de la candidatura. Perquè el PP no assenyala el qatarià que té Port Tarraco, es veu que Qatar és aliat d’occident. Justament un país que té una de les aplicacions de la xaria més restrictiva, però, ves per on, té poder econòmic, i per tant, és bo. Hipocresia.
Jo, a més, sóc poc sospitós, em defineixo com ateu, però de la mateixa manera que defenso, activament, la celebració, cada 23 de setembre, de Santa Tecla, per exemple, defenso que la gent pugui professar la seva religió en un espai digne, adequat i adient, i que per tant no puguin utilitzar la religió per fer política.
En el moment que l’administració garanteix aquest dret, no hi ha motius per a que intentin incidir en les legislacions, ja que aquestes els hi pertoquen als parlaments. Tampoc sóc sospitós perquè milito en una organització on hi ha ateus, agnòstics, catòlics o musulmans, però que coincidim en la defensa d’un estat laic.
Per tot això necessitem una ciutat que aposti per la inclusió social que resolgui problemes i no que els creï. Si certes comunitats religioses generen problemes, segurament, és perquè l’espai no és l’adient i l’adequat, i enlloc de prohibir, cal cercar la manera de que aquestes puguin canalitzar les seves conviccions religioses. Hem de superar un urbanisme que segrega, que genera desigualtats, on el centre centrifuga enlloc d’actuar com a epicentre de la ciutat.
Gabino MARTÍNEZ MUÑÓZ, Membre de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona
La diputada per Tarragona Hortènsia Grau (ICV-EUiA) ha denunciat que el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de marcar les directrius del projecte turístic de BCN World ja està “predeterminat” per l’acord assolit entre la Caixa, propietària dels terrenys , i la Generalitat.
Grau ha assenyalat que “amb la informació disponible”, el PDU “s’haurà de redactar segons les condicions que ja ha especificat l’entitat financera”.
El grup Veremonte, impulsor del projecte basat en hotels, botigues de luxe i casinos renunciar a la seva opció de compra dels terrenys i la Generalitat pilota el projecte, tot i que, segons Grau, “tot està decidit”.
Molt de teatral Divendres passat, els representants de la Generalitat es van reunir amb els agents socials i econòmics i les institucions afectades del Camp de Tarragona i amb els partits de l’arc parlamentari i van crear una comissió de seguiment del PDU.
No obstant això, la diputada ecosocialista assenyala que tot el procediment i les al·legacions “tindran molt de teatral, perquè per molt ben redactat que estigui”, ja “està tot decidit”.
El lloc on es construirà BCN World
Les últimes informacions de la Generalitat són que augmenten 77 hectàrees el sòl urbanitzable i es perden 84,9 dedicades a zones verdes i serveis.
El sostre edificable passa dels 742.920 metres quadrats a 1.603.833 metres quadrats, que “en el seu dia, es van expropiar per raons d’interès públic i que ara han augmentat deu vegades el seu valor”, ha recordat Grau.
Inquietuds La diputada també ha expressat les seves inquietuds pels costos d’urbanització dels terrenys, que hauran d’assumir els ajuntaments de Vila-seca i Salou i la Generalitat i que, segons calcula Grau, ascendiran a uns 200 milions d’euros.
Tampoc se sap, ha incidit l’ecosocialista, com es gestionaran els residus i l’abastament d’aigua del futur complex turístic.
Finalment, la diputada tem que els 7.000 currículums que ha rebut el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per treballar a BCN World serveixin per jugar “amb les expectatives de gent que passa necessitat, i fien seus futurs salaris a que surti bé un cop de pilota”.
En els darrers anys, Calafell ha construït un marc polític i un model econòmic que, al final, ha acabat decebent a la població, i ha suposat una alternança constant en el govern local, amb una pugna entre els mateixos personatges polítics, amb tota mena de pactes, promeses sense complir, deutes acumulats, i obres faraòniques sense sentit, amb tardança, o mal plantejades.
Guanyem a Calafell és un front d’esquerres
Aprofitant la desconfiança i crítiques ciutadanes que s’ha guanyat l’actual alcalde, Joan Olivella (CiU); la “desaparició” del mapa polític de l’anterior batlle, Jordi Sànchez (PSC); i la unió surrealista entre els oponents polítics J. M. Triadó (CiU/IGM/UAM) i Josep Parera (PSC/ADMC/UAM); un grup de persones creuen que l’administració local és la primera eina, i la més propera que disposen per canviar-ho tot.
És per aquest motiu que avui a la tarda es presentarà l’alternativa d’esquerres calafellenca Guanyem Calafell, formada per un grup de persones que, tot i estar vinculades a diferents formacions com Pirates, Podem, les CUP i ICV, o ser independents, creuen que ha arribat el moment d’unir-se per fer un front comú d’esquerres al municipi, tenint en compte la situació política i, sobretot, social de Calafell.
Guanyem Calafell és un projecte polític que està treballant per construir una alternativa municipal a Calafell, basada en una manera de fer política participativa i transparent, amb la finalitat de recuperar la sobirania popular.
D’aquesta manera, conformaran una plataforma des d’on aposten per la construcció d’un espai ciutadà on puguin confluir totes les persones, entitats i col·lectius, amb independència de la seva adscripció. Creuen, en definitiva, que és necessari i possible fer política d’una altra manera, defugint dels antics sistemes partidistes i vetllant pels interessos de la majoria ciutadana apoderant-la amb mecanismes efectius de control i decisió ciutadanes.
Per això necessiten que els calafellencs s’hi impliquin, i volen que participin de les reunions, les assemblees i les jornades de participació, per tal d’elaborar el programa electoral, ja que desitgen que aquest procés esdevingui l’arrencada d’un canvi democràtic a Calafell, que suposi una activació de la vida política pública, per tal que surti del Ple al carrer.
La presentació es durà a terme a les 19h a les dependències municipals de La Platja de Calafell (carrer Sant Pere número 29), on es promourà que una ciutadania activa i amb ganes de fer propostes pugui revertir aquesta situació política, econòmica i social que viu la població baixpenedesenca.
La diputada d’ICV, Hortènsia Grau, pretén que es discuteixi al Parlament de Catalunya la mort d’un farmacèutic tarragoní, durant un trasllat a l’Hospital Bellvitge, a causa d’un atac cardíac. Grau vol que el conseller de Salut doni explicacions sobre aquest episodi gravíssim i que assumeixi les responsabilitats que li pertoquin. Fa dos anys, Iniciativa ja va presentar una proposta de resolució reclamant l’obertura del servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII les 24 hores. La proposta d’ICV va ser desestimada gràcies als vots de CiU.
El dia de Nadal, un conegut farmacèutic, de 76 anys i veí del barri de Torreforta, Enrique Gheron, va acudir juntament amb la seva esposa al servei d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb un fort dolor.
Van arribar a les 19:06 i els metges els van atendre “de luxe” i amb molt d’afecte. Després d’explorar el pacient, el doctor va comunicar a la dona que el seu marit estava patint un infart i que, com que la unitat d’Hemodinàmica ja havia tancat -el servei finalitza a les vuit del vespre-, l’havien de traslladar en una ambulància medicalitzada a l’Hospital de Bellvitge.
Salut obrirà expedient La vídua ha relatat a l’ACN que va pujar a un taxi en direcció a Bellvitge, ja que no podia acompanyar el seu marit a l’ambulància. Al cap d’una estona, però, la van trucar perquè tornés a Tarragona, ja que el seu marit havia patit una crisi a mig camí. “Em van haver d’ingressar perquè vaig patir una pujada de tensió i després em van dir que l’havien tornat a estabilitzar i que el tornaven a traslladar a Bellvitge per segona vegada, cap a les 21:55. Durant el segon trasllat, el meu marit va morir a l’alçada del Vendrell, cap a les 22:52”, ha lamentat.
Segons la dona, “el problema va ser el temps”, ja que en aquests casos greus es disposa de 120 minuts per a realitzar una angioplàstia primària al pacient infartat.
Arran d’aquest incident mortal, el departament de Salut, tutelat per Boi Ruiz, ha decidit obrir un expedient informatiu.
D’altra banda, la vídua, Maria Victòria Viu, també estudia emprendre accions legals i reclama l’obertura permanent del servei d’hemodinàmica.
Els sindicats reclamen servei permanent
La delegada sindical de la CGT a la Junta Personal de l’Hospital Joan XXIII, Conchi de Tera, ha recordat que des del 2012 han recollit prop de 17.000 signatures reclamant el servei ininterromput d’hemodinàmica al centre tarragoní. “Sense l’ampliació d’horari, deixem d’atendre el 58% d’infarts amb elevació ST i molts tenen conseqüències mortals”.
EL PSC es pronunciarà sobre aquests fets demà en una trobada amb els periodistes.
Aquest matí, a les 11:00, els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Tarragona s’han reunit en sessió plenària per aprovar el pressupost general de la casa consistorial del 2015. Les primeres paraules sobre el tema han estat del conseller socialista d’Economia i Hisenda, Pau Pérez, el qual ha titllat “d’il·lusionant i molt social”. “Es tracta d’un pressupost coherent i que promet un futur millor per a Tarragona”, ha afirmat Pérez després de desglossar, a grans trets, el dossier presentat.
Arga Sentís, d’ICV
Les rèpliques Un cop presentat, els diferents grups municipals han fet ús del torn de paraula per expressar la seva opinió sobre els pressupostos aprovats. En primer lloc, ha parlat la portaveu d’Iniciativa els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Arga Sentís, que ha estat molt clara a l’hora de justificar el vot negatiu.
Per una banda, s’ha mostrat d’acord amb una part dels pressupostos, concretament la que fan referència serveis socials, polítiques d’igualtat, habitatge, salut pública, ensenyament i promoció de l’ocupació. “La poca despesa pública que es fa s’ha de concentrar en els serveis a les persones, perquè cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que l’Ajuntament està al seu costat”.
Però també s’ha mostrat en desacord amb dos punts importants del pressupost presentat. Sentís ha dit que no agrada al seu partit que “la part important dels pressupostos vagin a parar al Mercat Central i als Jocs del Mediterrani”.
Alejandro Fernández del PP
En aquest sentit, ha volgut reconèixer que l’actual govern està pagant una herència política “que feia obres faraòniques”.
No obstant, Sentís ha donat un toc d’atenció als socialistes dient que “no heu sabut evitar la situació actual” i ara “que la Generalitat i l’Estat Central es desdiuen de les seves promeses, la ciutat s’ha quedat sola, gestionant i pagant aquelles obres que no necessitava i que s’estan pagant amb uns diners que fan més falta a altres llocs”.
Maribel Rubio ha justificat l’abstenció de CiU
Cap novetat Pel que fa al Partit Popular (PP), el seu portaveu, Alejandro Fernández, ha justificat l’abstenció del grup municipal dient que “hi ha poca novetat respecte als tres anys anteriors de legislatura”. També ha estat contundent a l’hora de defensar el seu partit. Fernández ha dit que “té molt de valor la paraula donada. Nosaltres vam dir que la nostra oposició seria per plantejar alternatives, no per bloquejar”.
El líder popular també ha volgut recordar als presents que el 2015 era un bon any per abaixar els impostos, i no congelar-los. “Després d’aquests anys d’esforç per part dels ciutadans, tocaria donar un premi i haver abaixat els impostos”.
Finalment, la convergent Pilar Rubio ha justificat l’abstenció del seu partit polític tot dient que aquests pressupostos són la prova de què “l’Ajuntament de Tarragona ha esgotat qualsevol marge de maniobra. El llegat que deixarà Ballesteros a la ciutat és deficient”. Afegint que aquest plec de pressupostos són electoralistes i “pretenen enganyar al ciutadà”.
Rubio s’ha avançat en el temps dient que “l’any 2015 caldrà prendre decisions complicades”.
Arga Sentis és la regidora de l’ICV-EUIA a l’Ajuntament de Tarragona. És coneguda per parlar clar. Diu que està en la política per millorar la societat i contribuir, en la mesura del possible, a la qualitat de vida dels seus conciutadans. En aquesta entrevista, Arga fa un repàs a la política municipal i aborda alguns assumptes que ens ocupen i preocupen. La regidora ecologista, a banda de assegurar que s’hauria de retirar les subvencions al Nàstic, és peremptòria a l’hora de dir que no està en política per satisfer les seves ambicions personals. Lamenta que l’alcalde Ballesteros no tregui el geni més sovint. Diu que a l’Ajuntament no hi ha corrupció però sí amistats perilloses
REPUBLICA CHECA – Com està Tarragona? ARGA SENTIS – Com els seus ciutadans que viuen una situació precària. Hi ha molta gent passant dificultats i continuem parlant de la ciutat només a nivell de grans projectes (Jocs del 2017, Smarts Cities). És una manera de fer-ho, però amb la qual no estic d’acord. Hauríem de parlar de les necessitats dels ciutadans i no només de projectes faraònics. No podem oblidar que hi ha gent que viu de la pensió dels avis i hi ha nens que tenen dificultats per menjar cada dia. Tarragona és una ciutat que està molt fragmentada urbanística i socialment. És preocupant perquè s’està convertint en una societat desigual.
RC – Hi ha molta pobresa amagada… AS – Amagada i avergonyida. Ens falta mecanismes d’anàlisi. No hi ha informes que ens permeti comparar i saber si estem evolucionant.
RC – A aquest respecte què està fent l’ajuntament? AS – L’ajuntament està destinant recursos i pressupost per lluitar contra la pobresa, però no sé si ho fa de la millor manera possible i si són suficients. Està molt focalitzat en aquests grans projectes que no són, de cap manera, la solució. Hauria de pensar més en les petites polítiques que ajudin al ciutadà i que evitin les desigualtats.
RC – La llei de l’administració pública local aprovada pel PP complica les coses… oi? AS – Així és. És un problema perquè frena algunes iniciatives. I les subvencions no ho resolen tot. Els problemes no s’aturen amb subvencions. Cal sensibilitat, polítiques clares i efectives.
Treure la subvenció al Nàstic RC – Què pensa de les subvencions, per exemple al Museu de la Setmana Santa? AS – No es va donar finalment aquesta subvenció perquè el projecte no s’aguantava per enlloc. Hi ha subvencions que s’haurien d’evitar com és cas dels equips esportius d’elit. No podem continuar donant subvencions a una societat anònima esportiva.
RC – S’hauria de retirar la subvenció al Nàstic? AS – No es prioritari i molt menys en la situació d’emergència en que vivim.
RC – Això vol dir que s’hauria de retirar la subvenció al Nàstic? AS – Sí, sí. Una altra cosa són les subvencions a l’esport de base que té valors afegits. Davant la situació actual crec que jo està justificat continuar donant diners a l’esport d’elit. És un escàndol.
Ha estat molt difícil RC – Quin balanç fa de la seva tasca com a regidora? AS – Visc una situació especial perquè estic sola. Estic en una situació que tal com diu l’Alejandro Fernández és irrellevant perquè no faig ni desfaig majories en un plenari complicat aritmèticament.
He fet un mandat basat en propostes, control i denúncia. Ha estat molt difícil, tot i que estic raonablement satisfeta. Hi ha petites coses que he pogut tirar endavant.
RC – A vegades sembla una socialista més en el plenari… AS – Voleu dir? Penso que hi ha socialistes que es veuen obligats a buscar acords (abstenció) i de vegades se senten més còmodes amb el meu programa. És veritat que algunes cares dels socialistes semblen un poema quan jo proposo segons quines coses.
RC – Ballesteros és l’alcalde que Tarragona mereix? AS – (Riu) A l’alcalde Ballesteros li trobo a faltar més decisió i més claredat en les prioritats. Tarragona es mereix un alcalde que tingui les coses molt més clares i que en un moment donat tingués més geni.
“Confio en Ballesteros” RC – L’alcalde està imputat en el cas dels sobresous de la Federació de Municipis… AS – Estic segura que l’alcalde Ballesteros no va cobrar res. Si hi ha alguna cosa és un error administratiu. Confio en la seva honestedat.
RC – Carles Castillo, el regidor de Seguretat Ciutadana, també està imputat arran del cas Highland… AS – En el cas del Highland no veig cap actitud poc ètica per part del regidor i molt menys un delicte de prevaricació. Una altra cosa és si em pregunteu si estic d’acord amb la seva gestió en qüestions urbanístiques. Diria que no en absolut. El mateix passa amb la Guàrdia Urbana. Però en relació al Highland no hi ha res de prevaricació.
RC – Doncs per què no el ‘desimputen’? AS – No ho sé. És un problema que la justícia sigui tan lenta. Deixa pel camí molts (culpables) innocents. Fixem-nos, per exemple, en el cas de l’exregidor Antonio Rodríguez. El van imputar i després el van ‘desimputar’. Va haver de dimitir tot i ser innocent. El van desimputar, però el mal ja estava fet. La dimissió l’honora.
Ambició personal? No!!! RC – Ja se sap que serà la cap de llista d’ICV a l’alcaldia de Tarragona. Quins canvis vol introduir-hi en el proper mandat si surt elegida? AS – Queda molt de temps i podem passar moltes coses. No es tracta d’un projecte unipersonal.
RC – Es parla d’una coalició d’esquerres. Encapçalarà aquesta llista? AS – Hem de saber si sumem i si és així hem de saber què podem fer per millorar la ciutat. Una alternativa d’esquerres ha d’intentar ser decisiva per canviar governs i polítiques per servir els ciutadans. Hem de fugir de donar exemples, fer classes d’ètica, intentar demostrar que som més purs i nets que ningú o ser massa estrictes. La clau és treballar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i recordar que estem al seu servei.
RC – serà o no la cap de llista d’aquesta alternativa d’esquerres? AS – No tinc cap problema. Jo no decideixo. Formo part d’un projecte. No tinc cap ambicions personals.
RC – Acceptaria un segon lloc en una llista de coalició? AS – Ja he dit que no estic en la política per ambicions personals. En un projecte polític ningú és imprescindible.
Conflicte Catalunya-Estat RC – Darrerament es perd molt de temps amb el mono tema independentista… AS – Hem de resoldre ja el conflicte amb l’estat. S’ha de refer el model territorial quan els pactes constitucionals estan caducats i no funcionen. Han d’acceptar que el paper de subjecte polític de Catalunya per decidir el seu futur, el model de país, la corrupció, el sistema polític i poder condicionar les polítiques per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
RC – Com veu el cas Jordi Pujol? AS – Trist. Hem vist que el fundador de la pàtria és un defraudador.
Amistats perilloses RC – A Tarragona hi ha corrupció? AS – Si tingués coneixement ho denunciaria a la fiscalia. No obstant, hi ha pràctiques administratives que són millorables. Hi ha maneres de fer que són qüestionables, però venen des de fa molts anys.
RC – Doncs, res de corrupció? AS – Tinc la sensació que no, però hi ha situacions de privilegi. Hi ha amistats perilloses.
RC – Quines? AS – Fa temps que existeixen…
‘Atacs’ megalòmans RC – Quan s’inaugurarà el Mercat Central? AS – No tinc ni idea. Estem pagant la mala gestió de CiU i PP perquè el projecte del mercat implica que estem dedicant un pressupost a una infraestructura megalòmana, sobretot quan la gent ho està passant malament. Aquestes obres eren innecessàries. Mirem el Pàrquing Jaume I i els pàrquins d’Obasa… És vergonyós tot plegat. Gràcies a unes infraestructures faraòniques hem hipotecat la ciutat.
RC – A què es deu aquests atacs megalòmans? AS – Havia una mena de borratxera en les polítiques urbanístiques. Es gastava per gastar. Era una política municipal basada en interessos particulars i un clientelisme molt arrelat.
RC – Per cert, Tarragona és una ciutat neta? AS – Hi ha una percepció de brutícia i netedat segons els barris. No és un exemple de netedat, però tampoc és bruta. Ens fixem molt més en la brutícia dels indrets turístics més concorreguts i ens oblidem de com està la resta de la ciutat.
Forns, Floria i Sentis
RC – Què podem dir del civisme o de la seva absència? AS – És un problema a Tarragona i a nivell general. La gent no veu el tot com quelcom particular.
Avaluació dels líders RC – Seria capaç d’avaluar Ballesteros, Bego Floria, Victòria Forns i Alejandro Fernández?
Alcalde Ballesteros – Necessita millorar.
Bego Floria – Posa molt d’entusiasme i és valenta.
Victòria Forns – Passo paraula.
Alejandro Fernández– És l’exemple d’allò que no s’ha de fer en política. Té la capacitat per construir discursos efectistes i populistes. Busca adhesions basades en l’enfrontament. No serà l’alcalde de Tarragona. Mai. I ell ho sap, per això fa el que fa.
Representants de la Generalitat i el PSC han mantingut avui a Tarragona una reunió de seguiment de BCN World. El delegat del Govern, el convergent Joaquim Nin i l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, no s’han mostrat “gens preocupats” pel fet que Veremonte encara no hagi executat l’opció de compra dels terrenys a ‘la Caixa’, que venç el 10 de desembre, i han reiterat que hi ha alternatives.
Nin ha titllat “d’especulació pura i dura” la denúncia d’ICV-EUiA que s’hi preveuen un miler d’habitatges i els ha emplaçat a conèixer el contingut del Pla Director Urbanístic que es vol aprovar inicialment al gener. Ballesteros ha afirmat que el pla no li genera “cap inquietud” i que no hi veu “cops amagats”.
Cap preocupació
Ni l’alcalde ni el delegat del Govern s’han mostrat preocupats per l’imminent venciment de l’opció de compra de Veremonte dels terrenys de ‘la Caixa’ on es planifica el projecte. “S’acaba el dia 10 de desembre i jo, personalment, no estic gens preocupat”, ha etzibat l’alcalde. En els mateixos termes s’ha referit el delegat del Govern, Joaquim Nin, el qual ha apuntat a l’existència d’alternatives a l’empresa d’Enrique Bañuelos. “Després del pla A, l’abecedari té el pla B, C i més lletres”, ha apuntat.
L’alcalde Ballesteros ha apuntat que l’aprovació inicial del PDU, prevista al gener per part de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, s’emmarca en un horitzó que “satisfà” al PSC. A més, ha subratllat que les previsions del planejament urbanístic no li generen “cap inquietud”, sinó “tranquil·litat i seguretat”.
No confirma ni desmenteix L’alcalde de Tarragona “ni nega ni afirma” que el projecte inclogui habitatges, tal com ha denunciat ICV-EUiA, i ha assegurat que s’està fent “allò que s’ha de fer, que és preparar-ho tot perquè hi hagi aprofitament econòmic”. “No hi ha res que pugui apuntar ni a l’especulació, ni a un aprofitament il·lícit ni excessiu”, ha reblat.
De fet, Ballesteros ha afirmat desconèixer d’on provenen les informacions que apunten a la inclusió d’un miler d’habitatges i ha insistit que el PDU s’ha treballat de manera “molt raonable i perfecta, sense sorpreses sobrevingudes, ni cops amagats o sorpreses estranyes” i ha subratllat que “no hi ha cap barbaritat”.
Iniciativa especula
El lloc on es construirà BCN World
En la mateixa línia, el delegat del Govern, Joaquim Nin, ha recordat a ICV-EUiA que no forma part de la taula de treball del projecte i l’ha acusat d’especular. “Les coses es veuran des d’un punt de vista de realitat i transparència quan el pla passi per la comissió d’urbanisme”, ha insistit el delegat.
Nin ha recordat que el PDU el redacta la Generalitat cercant el consens amb el territori, principalment els ajuntaments de Vila-seca i Salou, per acordar un ‘skyline’ que sigui “acceptable”.
El delegat ha reiterat que el Govern desitja tenir aprovat definitivament el PDU a l’estiu, amb la intenció que les obres es puguin iniciar la tardor del 2015.
El líder d’ICV, Joam Herrera, ha estat aquesta tarda a Tarragona per presentar el seu llibre ‘Quanta desigualtat pot suportar la democràcia?’, editat per RBA. Un acte on Herrera ha aprofitat per fer un repàs dels temes més actuals que ocupen l’agenda mediàtica, com corrupció, política, independència, Mas i Rajoy.
El seu llibre Herrera ha explicat que el motiu que l’ha portat a escriure aquesta obra és la clara evidència que al país hi ha una democràcia de baixa intensitat.
“El debat de fons és fins a on podem arribar. Estem en un moment on el debat nacional ocupa una gran centralitat i sens dubte és una de les fractures que hi ha, però atenció que estem en un país al sud d’Europa i estem en el segon país més desigual de tota Europa, darrera només de la minúscula Letònia”.
Ha exposat que a Catalunya hi ha 20 famílies que tenen més diners que el 20% de la població, tenen tres vegades més diners que l’equivalent als pressupostos destinats al departament de Salut
“Ara es tracta de dir quin és el pla de rescat democràtic i social per un context de democràcia de molt baixa intensitat. Aquest és el motiu de la meva reflexió, feta des d’un país del sud d’Europa, que és Catalunya, que està patint la desigualtat i on la manera de sortir de la crisi és incrementar la desigualtat entre la societat”, ha afirmat.
Herrera no s’ha oblidat de Mato ni Rajoy Segons el líder del verds, la dimissió d’Ana Mato, exministra de Salut del govern de Madrid, arriba massa tard. ‘Mato només ha estat el cap de turc’.
A banda, ha sentenciat que “no arriba acompanyada de qui hauria de dimitir, que és el cap de la trama Gürtlel i és el cap del PP, qui a més, és el mateix que és el cap del Govern. En definitiva, el senyor Rajoy. El sr. X és el senyor Rajoy i és ell qui hauria de plegar. El problema que tenim a Espanya és que la corrupció corre per les venes del PP. És un partit que està en ple procés de descomposició en un escenari on el bipartidisme està més tocat que mai”. Ana
Mas no compleix el que va dir A l’any 2010, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va dir als catalans que entrarien en una espiral virtuosa, que retallarien i estabilitzarien i que sortirien de la crisi.
Herrera opina que Catalunya és menys social perquè les polítiques d’auteritat fa 4 anys que s’apliquen i les solucions de Mas no porten enlloc. “Vam retallar, les finances es van desestabilitzar perquè les retallades van provocar que s’entrés en un cercle desastrós i no virtuós, i més enllà de l’agenda mediàtica crec que hi ha una realitat política, econòmica i social que va desmuntant el país a poc a poc”.
Només vol salvar el seu ‘coll’ El full de ruta del president Mas no ha deixat indiferent a cap formació política. ICV no comparteix les idees de Mas i el seu líder, Joan Herrera, ha afirmat que “el dret a decidir no té dreceres i creiem que Mas està buscant una proposta per salvar-se més ell que no per guanyar el dret a decidir. No és el millor disseny ni la millor proposta que pot fer”.
Els verds creuen que el president Mas hauria de presentar un pla de rescat social i una proposta de regeneració democràtica. I a més, també “hauria d’entendre que el dret a decidir és plural i no es presenta des d’una sola força o una sola llista. No recorda el que va passar al 2012, no ha après res. El dret a decidir es va guanyar perquè érem plurals i no perquè donàvem suport al Mas. Encara avui continua portant l’aigua al seu molí i no em sorprèn”, ha conclòs Herrera.
Un decret d’alcaldia, ratificat per unanimitat en el darrer plenari, deixa sense efecte el projecte de venda d’un solar emplaçat a la zona del Parc de la Muntanyeta, a Sant Pere i Sant Pau, que la comunitat dels mormons volia comprar per instal·lar-hi un centre religiós. L’Ajuntament s’ha desdit i ja no ven. Però el cas és que no s’hauria hagut de fer ara aquesta passa enrere si abans no s’haguessin fet passos endavant de dubtosa utilitat pública, perquè, com tothom sap, els terrenys que ara deixen d’estar amenaçats de privatització eren, en origen, una zona verda, obtinguda mitjançant les cessions gratuïtes i obligatòries dels anteriors propietaris quan es va urbanitzar la zona.
En el solar en qüestió tothom hi volia un parc. Els veïns hi volien un parc. I de parcs no ens en sobren, a Tarragona. Però els grups municipals, a excepció del nostre, el d’ICV-EUiA, se les van enginyar, aprofitant que aleshores es tramitava un nou Pla d’Ordenació Urbanística, per convertir la zona verda en zona d’equipaments. I finalment, la idea d’alienar la propietat pública, de vendre-la en comptes de cedir-la temporalment, va afegir escàndol a l’escàndol. Recordem que no es tracta de vendre’s un edifici vell, o un solar edificable del centre. Estem parlant d’una zona verda.
Per tant, és una bona notícia que l’equip de govern se’n desdigui i que la integritat del parc desitjat sigui encara possible. A això hi ha contribuït, primordialment, la mobilització dels veïns, que no es van resignar en cap moment a perdre el que consideraven seu, o sigui, de tots. Espero que les al·legacions que va presentar ICV-EUiA contra aquest abús hagin aportat, per la seva banda, una mica de racionalitat a l’estudi de la qüestió. El nostre grup va posar negre sobre blanc raonaments com els que he fet fins ara, i va optar per cridar l’atenció de l’equip de govern sobre el contrasentit que representava tornar a la política dels convenis, l’urbanisme a la carta fet al servei d’interessos particulars.
Tampoc no se’ns ha d’escapar que si l’Ajuntament cau en la temptació de recórrer a aquestes trapelleries és perquè està collat per les obres del Mercat Central. L’edifici –aquest sí, que és un equipament! – encara no està acabat i ja comença a embrutar-se, mentre els carrers del voltant llangueixen per manca d’activitat. El consistori necessita diners urgentment per enllestir els treballs i el govern del PP, que els deu, es fa el desentès. Per això l’actitud del grup del PP, que per una banda ofega les finances de la ciutat i per l’altra ha fet veure que donava suport a la protesta veïnal em sembla del tot inacceptable. Si al final acabem tenint un parc com cal no serà gràcies a ells. I si el mercat s’inaugura, tampoc.
Que l’equip de govern hagi sabut recular a temps en la venda d’una zona verda és un fet que l’honora, però que també l’hauria de fer reflexionar sobre l’alegre manera com es fan les grans obres a Tarragona, i sobre la conveniència de canviar de model, i d’amics, de cara al futur.
Arga SENTÍS Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUIA a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ13 Març, 2015
