23. Abril 2024

Arxius de ICAC | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juny, 2023
icac3-1280x960.jpg

Una excavació arqueològica realitzada per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ha revelat nous trams de l’aqüeducte romà del Gaià al carrer Maragall dels Pallaresos, a Tarragona. Aquesta investigació forma part d’un projecte més ampli sobre els aqüeductes romans de Tarraco.

En col·laboració amb l’Ajuntament dels Pallaresos, les intervencions arqueològiques han posat al descobert una secció més de l’antiga infraestructura romana. La primera intervenció, realitzada el 2019, va desenterrar i consolidar un tram de 13 metres. Els treballs es van reprendre el 2022, revelant altres 35 metres de l’aqüeducte.

L’objectiu final és integrar aquests trams descoberts en l’entorn urbà dels Pallaresos perquè siguin accessibles al públic.

Ara, l’ICAC ha avançat en una nova fase emocionant: l’excavació dels últims 15 metres de l’aqüeducte que romanien enterrats fins a la seva connexió amb el carrer Maragall.

Amb aquesta intervenció, l’ICAC haurà descobert un total de 63 metres d’aquest majestuós aqüeducte romà. La ubicació prop del parc urbà garantirà que sigui visible per als vianants.

L’excavació d’aquests nous 15 metres es va dur a terme entre l’abril i la fi de maig, amb un equip de 5 persones sota la direcció de l’investigador de l’ICAC Jordi López i Marta Martín, una arqueòloga especialitzada en consolidació i restauració.

A més, el projecte de l’ICAC inclou la creació de talussos per realçar els trams visibles de l’aqüeducte sense alterar excessivament el paisatge.

També s’han obert dues rases addicionals per conèixer la ruta de la Mina de l’arquebisbe i preparar un futur projecte de divulgació d’aquest patrimoni.

A través d’una restauració que garanteix la protecció i conservació de l’aqüeducte romà del Gaià, es crearà un espai atractiu per als visitants i es compartiran aquests descobriments amb el món.

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ28 Novembre, 2022
0a62bfad-b576-4c80-974e-86bbf6340cb9-1280x960.jpg

360.000 euros. Aquesta és la inversió que faran diversos agents del sector públic i privat per tal de descobrir més aspectes sobre la Tarragona romana i medieval. Es tracta d’una aliança per dur a terme excavacions en alguns punts clau de la Catedral i -posteriorment- museïtzar tots els nous elements que es trobin. Així, en aquest ambiciós projecte a executar fins a 2025 hi participa el Museu Diocesà, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Ajuntament de la ciutat, la Generalitat, Repsol i la Fundació Privada Mútua Catalana, entre altres.

Aquesta nova actuació serà la tercera fase d’un projecte de recerca que va començar el 2005 i que s’emmarca en una convocatòria d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat. La direcció arqueològica del projecte va a càrrec de l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias. Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona, s’encarrega de la direcció museogràfica.

Els treballs arqueològics tindran lloc a la sala axial, el recinte de culte imperial, l’exterior septentrional del Témenos, etc. Els resultats esperats inclouen la creació de recursos permanents com exposicions, publicacions, continguts museogràfics i materials audiovisuals creats a partir de l’experimentació amb noves tecnologies aplicades a la documentació gràfica i les TIC.

Entre les entitats que contribueixen, a través de la prestació de serveis, hi ha l’ICAC, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, el Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, el Museu Bíblic Tarraconse. Són també entitats col·laboradores el Departament d’Enginyeria Civil i ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’empresa Leica Geosystems i l’Associació Cultural Sant Fructuós.

Tot plegat s’ha presentat aquest matí amb l’assistència de Lourdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials de Cultura; Urbano Lorenzo, vicerector de Política Científica i Projectes Interdisciplinaris de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Antoni P. de Mendiguren, degà del Capítol Catedralici de Tarragona; Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol; Francesc Roig, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana i president de Càritas Catalunya; Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà; i Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Novembre, 2022
91982dfd-9ca5-4b26-8bb7-f3792389d752-1280x853.jpg

Investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han descobert una pedrera romana utilitzada per construir el pont del Tupino– similar al pont del Diable, però de dimensions menors-, al terme de Perafort (Tarragonès). Els treballs, iniciats al mes d’octubre i que s’allargaran fins a aquesta setmana, també han permès descobrir nous trams de l’aqüeducte romà del Francolí. En concret, l’investigador Jordi López, ha destacat “l’excel·lent” estat de conservació del tram situat a prop del cementiri de Puigdelfí. Més endavant, es treballarà per fer visitable les zones dels vestigis i es preveuen dos anys més d’excavacions.

Els treballs arqueològics formen part del projecte ‘Els aqüeductes romans de Tàrraco’ i, enguany, s’han centrat a resseguir cinc quilòmetres de l’aqüeducte del Francolí dins del terme municipal de Perafort. En concret, els arqueòlegs han desbrossat de vegetació la zona al voltant del pedrera romana i han excavat parts de l’aqüeducte que han permès posar al descobert un tram de més deu metres.

Segons López, la principal hipòtesis és que els romans van extreure d’aquest jaciment blocs de pedra que van servir per construir el pont de Tupino. A més, ha detallat que la pedrera estava situada al costat del pont i que no tenia unes dimensions “excepcionals”. Concretament, tenia una superfície d’uns 300 m² i, actualment, són ben visibles tres fronts de talla. En diversos punts es distingeixen clarament els negatius de blocs de pedra que es van extreure mitjançant la tècnica manual de fer una rasa que delimités el bloc i, amb l’ajuda de falques o tascons metàl·lics, separar el bloc de la matriu rocosa.

En la campanya de l’any passat, es va identificar, fitxar i topografiar més de 50 trams de l’aqüeducte del Francolí. Així, es va definir tot el traçat d’aquesta infraestructura, que els experts calculen comprenia 23 quilòmetres. La canalització es pot seguir de manera discontínua pels termes municipals de Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona. Segons detallen els investigadors, hi ha trams visibles, però la major part d’ells són hipotètics. Aquest any, l’equip de l’ICAC ha prospectat “més a fons” aquests espais i també trams que encara no s’havien excavat.

“Alguns han donat sorpreses molt agradables, per exemple, el tram que hi ha al costat de Puigdelfí, a prop del cementiri, hem trobat una part de l’aqüeducte amb un estat de conservació excel·lent, es veu perfectament conservat el paviment, els dos caixers, no li falta cap element”, ha especificat l’expert. Amb tot, López ha assenyalat que han excavat una petita part que estava soterrada i que podrien continuar amb els treballs.

Des de l’ICAC apunten que es podrien senyalitzar i fer accessibles trams, com el del pont de Tupino, en un futur, però que depèn de la voluntat dels ajuntaments fer visitables aquestes zones. De cara a pròximes campanyes, tenen previst continuar amb els treballs al terme de Perafort i els podrien ampliar a altres municipis si ho acorden amb dos consistoris més. López estima que el projecte es podria allargar dos anys i ha afirmat que l’objectiu és escriure un llibre on es recopili tota la informació obtinguda durant els anys d’excavacions arqueològiques.

PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Juliol, 2022
Vila-romana-mas-dels-frares-constantí-1280x960.jpg

La vil·la romana de Mas dels Frares es museïtzarà per enriquir el conjunt patrimonial de Constantí. Aquesta és la intenció de l’Ajuntament i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), tot i que encara no hi ha cap termini previst. De fet, l’ICAC encara treballa per descobrir totes les restes ubicades a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Enguany, els tècnics de la institució i els alumnes voluntaris de la URV han descobert dues habitacions relacionades amb les termes de l’antiga vil·la.

Segons ha explicat el codirector de les excavacions, Òscar Caldés, les restes consten de dues fases, una d’entre el V i VI després de Crist, i una altra encara desconeguda del segle II abans de Crist. Curiosament, la vil·la va tenir una estreta relació amb el món de la vinya i el vi. D’altra banda, Karen Fortuny, també codirectora de les intervencions al jaciment, ha anunciat una renovació del conveni amb la Generalitat per a poder continuar excavant a Mas dels Frares durant quatre anys més.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ26 Maig, 2021
Gerra-URCEUS-1280x720.jpg

El Festival Tarraco Viva acollirà, el dijous 27 de maig a les 18 h a la Sala d’Actes del Patronat de Turisme, la presentació de la gerra URCEUS, una peça pensada per a beure aigua de l’aixeta que s’inspira en les gerres de ceràmica comuna fabricades i utilitzades a l’època romana, i que s’ha redissenyat per adaptar-la a les funcionalitats i les formes del segle XXI.

La iniciativa és el resultat d’un projecte coral elaborat per Ematsa, l’ICAC, Banzai Turba i l’Institut de l’Ebre amb l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa que combina el rigor històric amb el disseny contemporani i la producció artesanal i de proximitat.

Ematsa ha coordinat aquesta iniciativa amb l’objectiu de contribuir a la reducció de l’ús del plàstic en el consum d’aigua amb una gerra ceràmica i, al mateix temps, promoure el coneixement i la divulgació del ric patrimoni històric de Tarragona.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Desembre, 2020
Tarraco-360.jpg

El tour virtual ‘Tarraco 360º‘ es posiciona com el tercer millor viatge virtual de National Geographic. En un inici, l’eina només pretenia complementar les visites presencials de 7 monuments de Tàrraco, però arran de la pandèmia la proposta s’ha convertit en un itinerari online força visitat. De fet, ‘Tarraco 360º‘ permet visualitzar el patrimoni des de vista d’ocell, i comparar l’estat actual del mateix amb la seva aparença en època romana.

A més d’aquestes panoràmiques, la visita virtual es complementa amb 75 fitxes d’informació i d’altres suports audiovisuals. L’eina és fruit de la col·laboració entre el Seminari de Topografia Antiga (SETOPANT) de la URV, i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). A banda, ha comptat amb el finançament de la Fundació Privada Mútua Catalana.

El grup d’investigadors que han intervingut en el projecte està format principalment pels arquitectes i arqueòlegs del grup de recerca SETOPANT Ricardo Mar, Joaquín Ruíz de Arbulo, David Vivó, José-Alejandro BeltránCaballero i Ferran Gris, qui es va encarregar del producte final. L’equip segueix investigant i actualitzant la pàgina web i inclourà en un futur les recreacions del Circ Romà, del Fòrum Provincial i de les muralles.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Juliol, 2020

Les autoritats visitant el jaciment de Mas dels Frares

L’Ajuntament de Constantí, la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han signat un conveni de col·laboració a fi de potenciar la recerca arqueològica al jaciment rural de Mas dels Frares i valorar l’entitat patrimonial d’aquesta vil·la romana de l’antic territori de Tàrraco.

El jaciment està situat al Celler Experimental de Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia de la URV, en el terme municipal de Constantí, i existeixen indicis arqueològics que apunten a l’existència d’una vil·la romana amb estructures productives de caràcter vinícola.

El projecte preveu una campanya de prospeccions geofísiques al jaciment i tres excavacions arqueològiques al sector oriental de la vil·la. L’estudi està dirigit per Josep Maria Macias Solé, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, en el marc del projecte de recerca “Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares”.

La segona fase de les excavacions s’està duent a terme al jaciment des del passat 6 de juliol i fins al 31, sota la direcció de les investigadores de l’ICAC Karen Fortuny i Ada Lasheras, i amb la participació d’estudiants de Màster d’Arqueologia i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV.

 


REDACCIÓ1 Juny, 2017

Troballa important a la costa tarragonina. S’ha localitzat per sorpresa un embarcador d’època romana en una recòndita platja de l’antic terme de Tamarit, molt a prop de la pedrera del Mèdol. Des d’aquest moll romà – un morrot de roca natural d’uns 75 metres de longitud amb un canal d’aigua entremig –, embarcaven vaixells carregats de pedra en direcció a la Tàrraco romana entre els segles II a.C. i II d.C., en època de plenitud constructiva.

ICAC2La troballa no sols ha permès treure al descobert un embarcador que estava a la vista i havia passat completament desapercebut, sinó que també ha desmuntat la teoria que la pedra es transportava per terra, aprofitant la Via Augusta. La descoberta ha estat totalment casual. Un investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, en un dia familiar a la platja, va saber interpretar aquesta gran roca llisa, una particularitat per la qual es coneix com la Roca Plana.

La van allisar els romans fins a conferir-li la forma idònia de tall perfecte, amb un canal de 50 metres de llargada i 5 metres d’amplada per on entraven i sortien els vaixells, carregats amb fins a 30 tones de pedra del Mèdol. Era un canal profund que avui en dia ha quedat cobert de sorra, però la roca continua conservant l’aspecte original de moll de càrrega situat a recer davant la Punta de la Móra, que alguns banyistes aprofiten per introduir-s’hi amb taules, piragües o caiacs.

La descoberta ha agafat per sorpresa els investigadors i arqueòlegs de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica que treballen i coneixen a fons la pedrera del Mèdol, excavada el 2013, i que ara es complementa amb aquest moll romà vinculat a l’activitat del Mèdol.

Arran del moll també s’han localitzat uns encaixos quadrangulars que podrien haver afermat grues de càrrega. A la mateixa platja també s’han trobat altres pistes que corroboren l’ús de la Roca Plana com a port romà. ICAC

Així, per la zona de platja hi ha escampats dos antics carreus que superen el metre de llargada, i que devien provenir de la pedrera. Un camí, actualment desaparegut, unia en un traçat pràcticament rectilini els 900 metres que separen la pedrera d’aquest moll -en un tram on ara hi coincideixen vies transitades com l’autopista o l’A-7.

Recuperar aquest antic camí romà és un altre dels treballs de futur que obre la descoberta del primer moll pròpiament industrial d’època romana.

“Volem fer una investigació terrestre, però també de la part submarina”, ha explicat l’investigador de l’ICAC Jordi López, qui va localitzar aquesta important i singular troballa. “És un port únic, calia construir la gran Tàrraco romana i s’extreia en funció de la demanda, primer la muralla, i després el fòrum, els monuments de la Part Alta, l’anfiteatre, el circ, etc.”, ha afegit Anna Gutiérrez, arqueòloga i investigadora de la Universitat de Bordeus, que col·labora en projectes de l’ICAC.
ICAC3
Segons Gerard Martí, arqueòleg i director del Museu d’Història de Cambrils, que també ha participat en el projecte, la troballa corrobora que els romans van preferir transportar la pedra per mar, i no en carros i bous per camí, com s’havia pressuposat, ja que el transport marítim era molt més ràpid i econòmic -fins a 40 vegades més barat.

Ara es desconeix, però, quin era el punt de desembarcament a la Tàrraco romana, si bé els investigadors pensen que podria ser la punta del Miracle.

VÍDEOS


REDACCIÓ7 Octubre, 2014

Carme_Crespo2
La regidora Carme Crespo en les excavacions a la Basílica de Sant Fructuós // Fotos: Mauri

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Bíblic/Arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament han iniciat intervencions arqueològiques a tocar de la Necròpolis Paleocristiana per tal de determinar l’estat de la Basílica de Sant Fructuós.

Es creu que aquell espai va estar ocupat per una basílica de 3 naus amb una longitud aproximada de 39 metres per 1.80 d’amplada i amb un absis circular. 

De fet, la troballa es va produir fa 80 anys quan l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró es trobava sota la direcció de les excavacions que s’estaven duent a terme a l’actual Necròpolis. Va ser a les hores quan es va produir aquesta troballa.

Actualment, es desconeix si les restes d’aquest absis van quedar conservades o destruïdes. Per tant, l’objectiu de l’excavació és sondejar el sector on es trobaria aquest absis per comprovar la seva existència.

Els resultats seran posats al servei dels projectes i les noves necessitats que generin els futurs usos de l’espai.

 

 

 


REDACCIÓ5 Març, 2014

 

Grau, Ballesteros i Gómez, aquest matí
Grau, Ballesteros i Gómez, aquest matí     Foto: Mauri

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Francesc Xavier Grau i el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Gómez, han signat aquest matí, un conveni de col·laboració.
L’objectiu és promoure les relacions en l’àmbit de l’Arqueologia clàssica i el Patrimoni Històric per potenciar programes i projectes de documentació i de difusió, així com l’intercanvi d’informació sobre excavacions, publicacions i altres iniciatives.
Alguns dels convenis específics a destacar són el que ha de permetre la realització d’una planimetria arqueològica de Tàrraco i d’una publicació de referència, l’estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí), un altre per a la coordinació de les actuacions arqueològiques derivades del Pla Director de la Catedral de Tarragona; la documentació fotogramètrica de les restes arquitectòniques d’època romana conservades en aquesta ciutat, i una investigació sobre la Basílica Visigoda de l’Amfiteatre Romà de Tarragona. En cadascun d’ells hi ha algunes o vàries de les parts implicades, a més d’altres institucions.
El rector de la URV ha insistit en el fet que la Universitat té en l’Arqueologia clàssica un dels seus àmbits prioritaris.
Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona ha incidit en què el sector del coneixement aporta més al nostre PIB del que ens pensem i ha subratllat la capacitat que tenen convenis d’aquestes característiques per generar riqueses en el territori.
Això tindrà el seu punt culminant quan la Tabacalera tingui el projecte definitiu del nou Museu Nacional d’Arqueologia, i també en aquell entorn la seu de l’ICAC i de la Reial Societat Arqueològica, en el que ha de ser la Ciutat de la cultura.