29. Març 2024

Arxius de Història | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Octubre, 2019
mnat.jpeg

L’MNAT presenta la temporada de tardor

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha presentat la nova oferta de serveis, que oferirà el museu tarragoní als seus visitants durant aquesta temporada de tardor. Es tracta de dues propostes anomenades ‘Vine al Museu en família!’ i ‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘.

‘Vine al Museu en família!’, està adreçat a totes aquelles famílies que vulguin passar una estona interessant i divertida al voltant del nostre patrimoni i la nostra història. Els participants podran experimentar de primera mà com eren i com vivien els habitants a Tàrraco a través dels elements conservats al MNAT i als diferents centres que gestiona.

‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘, es tracta d’un itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la desembocadura del riu Gaià i la platja de Tamarit per descobrir l’entorn natural d’una àrea estructurada a partir de l’existència del riu Gaià i d’una via de comunicació important, la Via Augusta romana, que passaria per aquesta zona.

Els ‘Itineraris pel MNAT‘ es posaran en marxa per primer cop aquest diumenge 6 d’octubre. “Es tracta d’una nova activitat, dirigida a tota mena de públic, que es durà a terme tots els diumenges de mes, i que permetrà visitar les empremtes de Tàrraco al voltant del nostre patrimoni”, han explicat des de l’MNAT.


REDACCIÓ4 Juny, 2019

Enguany es compleixen 208 anys del setge

L’Associació del Setge de Tarragona 1811 i l’Ajuntament de Tarragona han preparat diversos actes per aquest mes de juny, per retre homenatge al setge de les tropes napoleòniques a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès.

L’organització ha previst un cicle de tres conferències pels dies 6, 13 i 20 de juny on es tractaran diverses qüestions com la invasió francesa des del prisma de la població tarragonina.

A més s’ha previst una ruta literària que transcorrerà pels carrers de la part alta de Tarragona, el dia 26 de juny. Com a acte central, es realitzarà una ofrena floral institucional davant el monument als herois de la Rambla Nova, el dia 28 de juny a les 20 h.

ACTES SETGE 1811

Dijous 6 juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “El ‘Duro’ de plata de Tarragona”, encunyat a la ciutat durant els dies propers al Setge; a càrrec de Pere-Manel Llorens, membre de l’Associació Setge de Tarragona 1811.

Dijous 13 de juny 19.30 h: Conferència a la Casa Canals: “Algunes consideracions sobre la crema de la Vila de l’Arborç a l’inici de la Guerra del Francès”, a càrrec de l’historiador Juan Antonio Resina.

Dijous 20 de juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “Un soldat dins una sitja. Evidències arqueològiques i antropològiques de la Guerra del Francès”, a càrrec de a càrrec de Núria Armentano (Antropòlegs.lab, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Judit Ciurana (Eos Arqueologia s.c.p) i Josep Companys (Associació Setge de Tarragona 1811).

Dimecres 26 de juny 18.30 h: Ruta literària des del portal del Roser “1811. Una ruta literària sobre el setge de Tarragona. Itinerari: passeig Arqueològic, passeig de Sant Antoni, el pla de la Seu i el Portal del Carro.

Divendres 28 de juny 20 h: Ofrena floral de les Entitats I Institucions tarragonines davant el Monument als Herois, a la Rambla Nova. tot seguit timbalada popular fins al pla de la Seu. Les espelmes es dipositaran a les escales i es farà una ofrena sota la placa que commemora els fets.


REDACCIÓ18 Abril, 2017

Després de cinc anys de feina intensa, el periodista Albert Sunyol Ocón ha enllestit el primer llibre que recull la història de la ràdio a la ciutat de Reus a través dels últims 95 anys. Sota el títol “La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)”, aquesta completa obra fa un repàs al naixement i evolució de les diferents emissores que han nascut a la capital del Baix Camp i dels professionals que hi ha treballat.

portada llibre radioMés d’una seixantena de locutors, oients i investigadors participen en aquest llibre, editat per La Banya Edicions, que es presentarà aquest dimecres 19 d’abril, a les 20.30 hores, al Centre de Lectura.

A l’acte hi intervindran el president d’aquesta entitat, Xavier Filella; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’autor del llibre, Albert Sunyol; i l’editor de l’obra, Òscar Ramírez.

“La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)” compta amb l’esponsorització de Vermuts Miró, Tomàs Barberà i l’Ajuntament de Reus.

El llibre neix després de cinc anys intensos de feina durant els quals, Albert Sunyol ha recollit tota la informació possible i s’ha entrevistat amb desenes de persones que han treballat i treballen a les emissores de Reus.

 

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2016

defensa militar tarragonaEn el marc del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’ha presentat un llibre dedicat a la defensa militar de Tarragona, titulat Les aces de la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona1937, obra d’Àngel P. Archilla Navarro.

L’obra, basada en una important recerca en vint-i-sis arxius catalans i d’arreu de l’Estat espanyol, aporta documentació inèdita sobre l’estructura militar que la Generalitat de Catalunya va crear a l’inici de la guerra civil espanyola fins a la dissolució de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, després dels Fets de maig de 1937.

D’altra banda, el treball inclou uns annexos que complementen el treball i que permeten entendre millor el context de l’època com els fets del 6 d’octubre de 1934, el funcionament de les presons flotants i la biografia d’una quarentena de personatges implicats en els fets descrits a les actes i que afecten a les comarques del Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Garraf, Montsià, Tarragonès i Terres de l’Ebre.

M.M.

 

 


REDACCIÓ1 Agost, 2014

Pep_Zaragoza
Josep Zaragoza

REPORTATGE

Dani MARTÍNEZ // El Catllar Josep Zaragoza se sent satisfet de la seva vida. Als seus 66 anys ha vist créixer el seu poble: El Catllar. De fet, ha participat de forma activa en el seu procés de canvi i adaptació.

Només cal fer-li una pregunta per adonar-se que és un home apassionat per la Història i un amant del seu entorn.

Tot i que va néixer a Tarragona, per ‘accident’, en Pep, diminutiu amb el que el criden, se sent 100% catllarenc. Coneix tots i cadascun dels racons del municipi.

En l’entrevista concedida a La República Checa, en Pep es presenta lluint una samarreta que, a priori, no té cap importància. Però a mesura que avança la conversa descobrim que no és així. Aquella peça de roba té un significat, i molt adient, per la nostra trobada.

El dibuix que la il·lustra representa dos elements molt importants pel poble: el Castell i una nina (que per aquells que coneixen la fortificació saben que és un gravat que es troba en una de les parets de la torre est). La samarreta la firma ‘Vinyets’.

És un home afable i obert, disposat a entaular conversa i a explicar totes les seves aventures. Puntual a la seva cita, i amb un ‘matoll’ de claus obre les portes del Castell, on ens ha citat. Es podria dir que és la seva segona ‘residència’. “Encara tinc una còpia de les claus”, revela.

Un cop asseguts en una de les sales de l’interior del recinte medieval, on hi destaca un forn del s. XIV que mai es va fer servir, en Pep dóna el tret de sortida a un llarg viatge en el temps, d’aproximadament tres hores, on el Castell del Catllar torna a cobrar vida.

Pep_Zaragoza_2
En Pep senyalant la nina que porta a la samarreta

Guardar els ous
“De petit sempre havia volgut ser paleta”, comença. “Vaig estar dos anys anant a Tarragona a l’escola del treball per aprendre l’ofici. Recordo que jo era l’únic alumne. A vegades, fins i tot, el professor ni venia. Em deixava les claus del taller per a què jo anés fent”, recorda, tot afegint que en comptes d’estudiar la professió, va aprendre a fer “ràdios galena”. Dos anys després, però, va decidir deixar els estudis per estalviar. “Preferia anar a treballar directament, d’aquesta manera podia aprendre i, a l’hora, cobrar un sou”.

En aquell temps, el Castell, que l’any 2010 va inaugurar la seva restauració, es trobava en un estat desastrós. “Era un jardí on hi anava a berenar amb els meus amics. Recordo que hi havia taules de pedra i, fins i tot aigua”. “El meu pare, en Salvador, que treballava per a la família propietària del Castell, de tant en tant, hi anava a tallar les branques dels arbres”, ens explica, afegint que, on ara s’aixeca una de les torres, la seva padrina hi guardava les gallines i que ell anava a recollir-hi els ous.

Pep Zarazoa Vs Pep Vinyets
Arran de la seva professió, i de la seva passió pels llibres i les ganes d’absorbir informació, en Pep va començar a involucrar-se en el món arqueològic del poble.

L’any 1991 va començar a treballar als ‘Vinyets’, un terreny d’on es pretenia extreure argila per a poder fer l’actual pantà del Gaià. En aquestes excavacions va ser on en Pep Zaragoza va descobrir les runes d’un jaciment. A partir d’aquell moment, per aquells que el coneixen, passaria a dir-se Pep Vinyets, en honor a la seva troballa. El mateix Vinyets que signa la samarreta que vesteix.

Anys més tard, a finals dels 90, va entrar a treballar en les obres de restauració del fossat que envolta el Castell. “En aquell temps la fortificació encara era de propietat privada, i no podíem tocar res de dintre, de manera que vam començar per fora”. No va ser fins més endavant quan després de seguir tot un procés judicial, l’Ajuntament del Catllar va poder expropiar el Castell i, d’aquesta manera, donar el tret de sortida a les obres de restauració on, Vinyets tindria un paper molt rellevant.

El Castell, la “meva satisfacció”
Portem 50 minuts i en Pep segueix parlant de cada racó del Castell com si fos la palma de la seva mà. Recorda tots i cadascun dels processos de la fortificació des que té ús de raó. “Haver treballat en aquest projecte de restauració ha estat una satisfacció personal molt gran”, confessa, afegint que es tracta d’un element distintiu molt important pel municipi.

S’emociona quan preguntem pels seus pares. Assegura que se sentirien molt orgullosos de veure quin és l’estat actual de la fortificació. Fins i tot, esmenta,   en un dels vídeos, on es veu el procés de reconstrucció del Castell, li cauen les llàgrimes.

“Ha estat una satisfacció molt gran. Jo he triat aquest ofici. Hi he treballat molt a gust, és el màxim a què he aspirat i ho he aconseguit”, reconeix satisfet i amb la mirada perduda en un dels murs, com si pogués veure la Història a través seu.

Pep_Zaragoza_3
Les tapanes són les úniques plantes que creixen dintre de la fortificació


Qüestionat sobre quin és el seu racó preferit de l’edifici, eludeix a la pregunta diversos cops. Es nega a especificar-ne un. “Tot el Castell és important”, des de les runes del poblat que hi ha fora de la muralla, fins a una mà de morter que es va trobar durant les excavacions.

Ell és l’ànima viva del Castell. No dubta ni un segon en dir que no canviaria res de la seva vida. “No crec pas que estudiés Arqueologia. M’agrada tot el que he fet. He treballat de paleta. He arreglat molts carrers i places del poble, he fet restauracions a particulars, he restaurat, també, l’interior de l’església del poble, el Castell. He participat en restauracions a Alcover i, fins i tot a Atapuerca. No puc demanar més”, conclou.

En Pep, tot i ser solter, ha decidit comprometre’s amb la Història d’El Catllar. És, sens dubte, un home feliç.

 

 

 


REDACCIÓ21 Juliol, 2014

Roma
L’exposició permetrà passejar pels carrers d’una ciutat romana

L’Obra Social ‘la Caixa’ reconstrueix una ciutat romana. El projecte, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca, obrirà les seves portes demà i romandrà obert fins el proper dia 2 de setembre.
L’exposició convida, a tots aquells que ho vulguin, a fer un salt en la Història. Passejar per una ciutat romana, reconstruïda a partir d’unes descripcions i testimonis arqueològics, i esbrinar com era el dia a dia, les olors, les formes d’expressió i, fins i tot la religiositat popular, són algunes de les característiques que es volen destacar en la ‘Romanorum Vita. Una història de Roma’, nom de l’exposició.
La reconstrucció està pensada per a tots els públics i estarà ubicada al passeig Pau Casals de La Pineda.
 
 
 
 
 


REDACCIÓ21 Juliol, 2014

Roma
L’exposició permetrà passejar pels carrers d’una ciutat romana

L’Obra Social ‘la Caixa’ reconstrueix una ciutat romana. El projecte, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca, obrirà les seves portes demà i romandrà obert fins el proper dia 2 de setembre.

L’exposició convida, a tots aquells que ho vulguin, a fer un salt en la Història. Passejar per una ciutat romana, reconstruïda a partir d’unes descripcions i testimonis arqueològics, i esbrinar com era el dia a dia, les olors, les formes d’expressió i, fins i tot la religiositat popular, són algunes de les característiques que es volen destacar en la ‘Romanorum Vita. Una història de Roma’, nom de l’exposició.

La reconstrucció està pensada per a tots els públics i estarà ubicada al passeig Pau Casals de La Pineda.

 

 

 

 

 


REDACCIÓ9 Maig, 2014

Portada +Actual maigLa revista +Actual publica, en portada, un reportatge sobre Tarraco Viva. El protagonista ha estat Magí Seritjol, el cervell del Festival Tarraco Viva. Per llegir el reportatge sencer fes clic aquí.
[…] Enguany se celebra la setzena edició de Tarraco Viva. A mesura que passen els anys, el nombre de visitants augmenta considerablement. L’any passat ‘Tarraco Viva’ va aplegar 106.300 persones. Però el director del festival, que tindrà lloc des del proper dia 5 fins al 25 de maig, no està capficat en batre rècords d’assistència, perquè no vol convertir un festival dedicat a la història en una festa major.
Magí Seritjol és persistent i la seva experiència el converteix en una veu autoritzada per parlar alt i clar sobre el present i el futur del ‘Tarraco Viva’. La seva gran preocupació passa per  respectar la història “sense pertorbar” la tranquil·litat social. “No volem ser invasius. Només volem potenciar el nostre patrimoni i la nostra història”. Seritjol considera que ‘Tarraco Viva’ està destinat a la gent a qui li agrada la història. “No ens volem convertir en after hours romans ni envair places i carrers”, ha dit, remarcant que, per aquesta raó, el festival es fa a espais patrimonials i, la majoria, tancats.
La meta de Magi Seritjol, a nivell de públic, és arribar al mig milió i aconseguir que el certamen tingui una durada d’un mes i esdevingui el festival romà del territori. Per assolir aquesta fita, cal comptar amb el suport i la participació activa de les comarques.
Tarraco
El polifacètic gestor cultural, natural del Serrallo, ho té clar que ‘Tarraco Viva’ no és un carnaval i el seu objectiu no és fer romeries de gent disfressada de l’època pels carrers. Seritjol recorda que els començaments van ser molts durs i el públic no acabava de fer-se seu el projecte. Un fet que ha anat canviant amb el temps i que comença a donar els seus fruits, tenint en compte que un gran percentatge dels visitants ve de fora de la ciutat. “No som presoners  ni estem obsessionats ambles xifres de visitants. Sabem on i com volem arribar” […]
Fes clic aquí per llegir el reportatge sencer.