Arxius de Història | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Juny, 2020
Foto-Setge-1280x781.jpg

TGN recorda els herois de la Guerra del Francès

L’Ajuntament de Tarragona ha recordat als herois de la Guerra del Francès, amb l’habitual ofrena floral, organitzada per l’Associació del Setge de Tarragona a l’estàtua de la Rambla Nova que enguany s’ha hagut de reformular, ja que no s’ha pogut celebrar com en edicions anteriors a causa de la Covid-19.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha agraït la tasca de recuperació històrica que fan els voluntaris i  l’Associació del Setge de Tarragona 1811. Ha recordat les víctimes del setge i ha assenyalat que el monument als Herois, obra de l’escultor Julio Antonio, parla de dolor, grandesa, pietat i voluntat de ser.

El batlle tarragoní també ha manifestat que “Tarragona ha estat repetides vegades assetjada, tant com ha estat repetidament recuperada i aquesta és la primera lliçó de la història, cada generació escriu noves planes per poder lliurar-la més rica, més culta, més activa”.

Ricomà ha destacat que la Tarragona d’avui acull a persones de totes les races,  creences religioses, ideologies, orientacions sexuals, idiomes i que  les propers pàgines de la història de Tarragona s’escriuran en una meravellosa polifonia”, però perquè la història  “tingui sentit”, ha  subratllat “s’ha de ser fidel als fets succeïts,  per això és tant important la memòria històrica”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020
foto_3618541.jpg

Port i Generalitat estudien mantenir la seu de l’MNAT

La Generalitat i el Port de Tarragona estudiaran mantenir un espai per al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al Moll de Costa, un cop l’equipament recuperi la seva ubicació principal, a l’edifici de la plaça del Rei. L’immoble està tancat per obres i posteriorment es farà una nova museïtzació, amb la qual cosa s’estima que no es reobrirà al públic fins a principis del 2023.

Mentrestant el MNAT continuarà al Tinglado 4, propietat del Port de Tarragona. Segons explica a l’ACN la directora del MNAT, Mònica Borrell, el canvi de seu ha fet caure els visitants en un 50%, principalment perquè la zona costanera es troba allunyada dels circuits turístics, centrats a la Part Alta.

Tot i el descens de visitants, Borrell fa un balanç molt positiu de l’estada al port. Destaca que el principal avantatge és que els permet “tenir un espai on es realitzi l’activitat ordinària del museu”. Al Tinglado 4, el MNAT continua obert als visitants, impulsa activitats escolars, cicles especials i col·labora amb produccions de Tàrraco Viva.

Les obres de l’MNAT avancen a bon ritme

Tot plegat fa que Borrell no descarti allargar la relació amb el Port de Tarragona i que es mantingui part de la col·lecció del MNAT al Moll de Costa. Una possibilitat que tampoc veuen amb mals ulls des de la institució portuària, si bé reconeixen que se n’haurà de parlar en el futur i analitzar com es podria articular la proposta cultural.

Les obres de la plaça del Rei, a bon ritme
L’edifici de la plaça del Rei va tancar portes l’abril del 2018 per preparar el canvi de seu, que es va fer efectiu un parell de mesos després. Tot i això, les obres no van començar fins al setembre del 2019, i està previst que durin divuit mesos. Són finançades pel ministeri de Cultura, titular de l’edifici, i tenen un pressupost d’uns 3,5 milions d’euros.

Per ara, segons Borrell, “avancen a bon ritme i es desenvolupen dins la normalitat”.
La directora del MNAT explica el camí fins a la reobertura, que implica rebre l’obra a principis del 2021. A partir d’aquí, caldrà fer “una restauració de grans peces, com el mosaic dels peixos i la muralla del soterrani”. Una intervenció que “s’allargarà uns mesos” perquè no són projectes senzills.

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
IMG_7229-1280x960.jpg

La directora de CaixaForum, Glòria Olivé, explica la mostra

Els amants del món dels Faraons i de l’Antic Egipte, estan d’enhorabona. CaixaForum Tarragona acollirà l’exposició itinerant del British Museum ‘Faraó, Rei d’Egipte’, que es podrà gaudir del 12 de febrer al 20 d’agost al museu de l’entitat bancària, al carrer Colom número 2.

En roda de premsa, la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé ha estat l’encarregada d’introduir la mostra que s’exposarà a l’espai museu tarragoní; on la comissària en cap de l’exposició i del Departament d’Egipte i Sudan del British Museum, Marie Vandenbeusch, i la cap d’exposicions itinerants del museu britànic, Rosalind Winton, han presentat els detalls de l’exposició.

Una exposició amb 137 peces de l’Antic Egipte
La mostra ‘Faraó, Rei d’Egipte’ recull 137 peces que, a través del seu simbolisme, permeten al visitant endinsar-se dins de l’ideari de la monarquia egípcia, així com tractar de desvetllar les històries dels objectes i les imatges que ha deixat com a herència una de les civilitzacions antigues més importants per a la humanitat.

Faraó, Rei d’Egipte es podrà gaudir fins al 20 d’agost

Aquestes 137 peces són destacats objectes de la col·lecció egípcia del British Museum que permetran als espectadors poder viure de primera mà un conjunt patrimonial de la cultura de l’Antic Egipte, on destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap impressionant del faraó Tutmosis III i inclús un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

La visita a l’exposició ‘Faraó, Rei d’Egipte’ és de franc, amb la possibilitat de realitzar-la de manera comentada, amb un preu de 3 €. D’altra banda CaixaForum també ha organitzat diferents activitats al voltant de la mostra, amb xerrades específiques, dirigides a tots els públics que es poden consultar al web de l’entitat o de manera presencial a la seu tarragonina.

VÍDEOS


REDACCIÓ27 Novembre, 2019
foto_3578816.jpg

Cultura homenatja la figura de l’historiador

La conselleria de Cultura commemorarà els cinquanta anys de la mort de mossèn Joan Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i una de les personalitats més importants de l’arqueologia catalana de principis del segle XX.

La programació prevista entre la tardor 2019 i la primavera de 2020 on destaquen dues exposicions, un cicle de conferències, rutes culturals i una representació de la Passió de Sant Fructuós per espais paleocristians de Tarragona. Cardona, Solsona i Tarragona, ciutats on Serra i Vilaró va establir forts lligams, centraran els actes commemoratius.

El pas de Joan Serra per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics, la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. Per tot això, diverses institucions de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on va establir forts lligams, volen posar en relleu el llegat d’un pioner del patrimoni a Catalunya.

Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament, entre 1915 i 1925, a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d’època romana de la diòcesi de Solsona. L’any 1925 va ser cridat a Tarragona, on inicia una sèrie d’excavacions, on destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia.


REDACCIÓ8 Octubre, 2019
Jordi-Morant.png

Mor l’historiador tarragoní Jordi Morant

Tarragona està de dol. Ha mort als 86 anys l’il·lustre historiador i escriptor tarragoní, Jordi Morant i Clanxet, una de les personalitats més importants a Tarragona, havent format part d’associacions com la Comissió Assessora del Seguici Popular i fundador de l’Associació dels Gogistes Tarragonins.

Nascut l’any 1933, Morant i Clanxet va escriure nombrosos llibres sobre la història, el patrimoni i la cultura popular de la ciutat, a més de col·laborar amb assiduïtat amb diversos mitjans de comunicació locals. El món casteller, la Setmana Santa i els monuments de Tarragona van ser algunes de les temàtiques recurrents de la seva bibliografia.

La seva tasca va ser reconeguda amb el Diploma de Serveis Distingits, que l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar l’any 2003. Nombroses personalitats s’han fet ressò del traspàs de Jordi Morant, de fet el mateix consistori de Tarragona ha expressat el seu condol i l’alcalde Pau Ricomà, al seu compte de Twitter, lamentava la mort de l’historiador tarragoní.


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
mnat.jpeg

L’MNAT presenta la temporada de tardor

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha presentat la nova oferta de serveis, que oferirà el museu tarragoní als seus visitants durant aquesta temporada de tardor. Es tracta de dues propostes anomenades ‘Vine al Museu en família!’ i ‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘.

‘Vine al Museu en família!’, està adreçat a totes aquelles famílies que vulguin passar una estona interessant i divertida al voltant del nostre patrimoni i la nostra història. Els participants podran experimentar de primera mà com eren i com vivien els habitants a Tàrraco a través dels elements conservats al MNAT i als diferents centres que gestiona.

‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘, es tracta d’un itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la desembocadura del riu Gaià i la platja de Tamarit per descobrir l’entorn natural d’una àrea estructurada a partir de l’existència del riu Gaià i d’una via de comunicació important, la Via Augusta romana, que passaria per aquesta zona.

Els ‘Itineraris pel MNAT‘ es posaran en marxa per primer cop aquest diumenge 6 d’octubre. “Es tracta d’una nova activitat, dirigida a tota mena de públic, que es durà a terme tots els diumenges de mes, i que permetrà visitar les empremtes de Tàrraco al voltant del nostre patrimoni”, han explicat des de l’MNAT.


REDACCIÓ4 Juny, 2019
monument-herois-e1559634435638.jpg

Enguany es compleixen 208 anys del setge

L’Associació del Setge de Tarragona 1811 i l’Ajuntament de Tarragona han preparat diversos actes per aquest mes de juny, per retre homenatge al setge de les tropes napoleòniques a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès.

L’organització ha previst un cicle de tres conferències pels dies 6, 13 i 20 de juny on es tractaran diverses qüestions com la invasió francesa des del prisma de la població tarragonina.

A més s’ha previst una ruta literària que transcorrerà pels carrers de la part alta de Tarragona, el dia 26 de juny. Com a acte central, es realitzarà una ofrena floral institucional davant el monument als herois de la Rambla Nova, el dia 28 de juny a les 20 h.

ACTES SETGE 1811

Dijous 6 juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “El ‘Duro’ de plata de Tarragona”, encunyat a la ciutat durant els dies propers al Setge; a càrrec de Pere-Manel Llorens, membre de l’Associació Setge de Tarragona 1811.

Dijous 13 de juny 19.30 h: Conferència a la Casa Canals: “Algunes consideracions sobre la crema de la Vila de l’Arborç a l’inici de la Guerra del Francès”, a càrrec de l’historiador Juan Antonio Resina.

Dijous 20 de juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “Un soldat dins una sitja. Evidències arqueològiques i antropològiques de la Guerra del Francès”, a càrrec de a càrrec de Núria Armentano (Antropòlegs.lab, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Judit Ciurana (Eos Arqueologia s.c.p) i Josep Companys (Associació Setge de Tarragona 1811).

Dimecres 26 de juny 18.30 h: Ruta literària des del portal del Roser “1811. Una ruta literària sobre el setge de Tarragona. Itinerari: passeig Arqueològic, passeig de Sant Antoni, el pla de la Seu i el Portal del Carro.

Divendres 28 de juny 20 h: Ofrena floral de les Entitats I Institucions tarragonines davant el Monument als Herois, a la Rambla Nova. tot seguit timbalada popular fins al pla de la Seu. Les espelmes es dipositaran a les escales i es farà una ofrena sota la placa que commemora els fets.


REDACCIÓ18 Abril, 2017

Després de cinc anys de feina intensa, el periodista Albert Sunyol Ocón ha enllestit el primer llibre que recull la història de la ràdio a la ciutat de Reus a través dels últims 95 anys. Sota el títol “La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)”, aquesta completa obra fa un repàs al naixement i evolució de les diferents emissores que han nascut a la capital del Baix Camp i dels professionals que hi ha treballat.

portada llibre radioMés d’una seixantena de locutors, oients i investigadors participen en aquest llibre, editat per La Banya Edicions, que es presentarà aquest dimecres 19 d’abril, a les 20.30 hores, al Centre de Lectura.

A l’acte hi intervindran el president d’aquesta entitat, Xavier Filella; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’autor del llibre, Albert Sunyol; i l’editor de l’obra, Òscar Ramírez.

“La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)” compta amb l’esponsorització de Vermuts Miró, Tomàs Barberà i l’Ajuntament de Reus.

El llibre neix després de cinc anys intensos de feina durant els quals, Albert Sunyol ha recollit tota la informació possible i s’ha entrevistat amb desenes de persones que han treballat i treballen a les emissores de Reus.

 

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2016

defensa militar tarragonaEn el marc del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’ha presentat un llibre dedicat a la defensa militar de Tarragona, titulat Les aces de la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona1937, obra d’Àngel P. Archilla Navarro.

L’obra, basada en una important recerca en vint-i-sis arxius catalans i d’arreu de l’Estat espanyol, aporta documentació inèdita sobre l’estructura militar que la Generalitat de Catalunya va crear a l’inici de la guerra civil espanyola fins a la dissolució de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, després dels Fets de maig de 1937.

D’altra banda, el treball inclou uns annexos que complementen el treball i que permeten entendre millor el context de l’època com els fets del 6 d’octubre de 1934, el funcionament de les presons flotants i la biografia d’una quarentena de personatges implicats en els fets descrits a les actes i que afecten a les comarques del Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Garraf, Montsià, Tarragonès i Terres de l’Ebre.

M.M.

 

 


REDACCIÓ1 Agost, 2014

Pep_Zaragoza
Josep Zaragoza

REPORTATGE

Dani MARTÍNEZ // El Catllar Josep Zaragoza se sent satisfet de la seva vida. Als seus 66 anys ha vist créixer el seu poble: El Catllar. De fet, ha participat de forma activa en el seu procés de canvi i adaptació.

Només cal fer-li una pregunta per adonar-se que és un home apassionat per la Història i un amant del seu entorn.

Tot i que va néixer a Tarragona, per ‘accident’, en Pep, diminutiu amb el que el criden, se sent 100% catllarenc. Coneix tots i cadascun dels racons del municipi.

En l’entrevista concedida a La República Checa, en Pep es presenta lluint una samarreta que, a priori, no té cap importància. Però a mesura que avança la conversa descobrim que no és així. Aquella peça de roba té un significat, i molt adient, per la nostra trobada.

El dibuix que la il·lustra representa dos elements molt importants pel poble: el Castell i una nina (que per aquells que coneixen la fortificació saben que és un gravat que es troba en una de les parets de la torre est). La samarreta la firma ‘Vinyets’.

És un home afable i obert, disposat a entaular conversa i a explicar totes les seves aventures. Puntual a la seva cita, i amb un ‘matoll’ de claus obre les portes del Castell, on ens ha citat. Es podria dir que és la seva segona ‘residència’. “Encara tinc una còpia de les claus”, revela.

Un cop asseguts en una de les sales de l’interior del recinte medieval, on hi destaca un forn del s. XIV que mai es va fer servir, en Pep dóna el tret de sortida a un llarg viatge en el temps, d’aproximadament tres hores, on el Castell del Catllar torna a cobrar vida.

Pep_Zaragoza_2
En Pep senyalant la nina que porta a la samarreta

Guardar els ous
“De petit sempre havia volgut ser paleta”, comença. “Vaig estar dos anys anant a Tarragona a l’escola del treball per aprendre l’ofici. Recordo que jo era l’únic alumne. A vegades, fins i tot, el professor ni venia. Em deixava les claus del taller per a què jo anés fent”, recorda, tot afegint que en comptes d’estudiar la professió, va aprendre a fer “ràdios galena”. Dos anys després, però, va decidir deixar els estudis per estalviar. “Preferia anar a treballar directament, d’aquesta manera podia aprendre i, a l’hora, cobrar un sou”.

En aquell temps, el Castell, que l’any 2010 va inaugurar la seva restauració, es trobava en un estat desastrós. “Era un jardí on hi anava a berenar amb els meus amics. Recordo que hi havia taules de pedra i, fins i tot aigua”. “El meu pare, en Salvador, que treballava per a la família propietària del Castell, de tant en tant, hi anava a tallar les branques dels arbres”, ens explica, afegint que, on ara s’aixeca una de les torres, la seva padrina hi guardava les gallines i que ell anava a recollir-hi els ous.

Pep Zarazoa Vs Pep Vinyets
Arran de la seva professió, i de la seva passió pels llibres i les ganes d’absorbir informació, en Pep va començar a involucrar-se en el món arqueològic del poble.

L’any 1991 va començar a treballar als ‘Vinyets’, un terreny d’on es pretenia extreure argila per a poder fer l’actual pantà del Gaià. En aquestes excavacions va ser on en Pep Zaragoza va descobrir les runes d’un jaciment. A partir d’aquell moment, per aquells que el coneixen, passaria a dir-se Pep Vinyets, en honor a la seva troballa. El mateix Vinyets que signa la samarreta que vesteix.

Anys més tard, a finals dels 90, va entrar a treballar en les obres de restauració del fossat que envolta el Castell. “En aquell temps la fortificació encara era de propietat privada, i no podíem tocar res de dintre, de manera que vam començar per fora”. No va ser fins més endavant quan després de seguir tot un procés judicial, l’Ajuntament del Catllar va poder expropiar el Castell i, d’aquesta manera, donar el tret de sortida a les obres de restauració on, Vinyets tindria un paper molt rellevant.

El Castell, la “meva satisfacció”
Portem 50 minuts i en Pep segueix parlant de cada racó del Castell com si fos la palma de la seva mà. Recorda tots i cadascun dels processos de la fortificació des que té ús de raó. “Haver treballat en aquest projecte de restauració ha estat una satisfacció personal molt gran”, confessa, afegint que es tracta d’un element distintiu molt important pel municipi.

S’emociona quan preguntem pels seus pares. Assegura que se sentirien molt orgullosos de veure quin és l’estat actual de la fortificació. Fins i tot, esmenta,   en un dels vídeos, on es veu el procés de reconstrucció del Castell, li cauen les llàgrimes.

“Ha estat una satisfacció molt gran. Jo he triat aquest ofici. Hi he treballat molt a gust, és el màxim a què he aspirat i ho he aconseguit”, reconeix satisfet i amb la mirada perduda en un dels murs, com si pogués veure la Història a través seu.

Pep_Zaragoza_3
Les tapanes són les úniques plantes que creixen dintre de la fortificació


Qüestionat sobre quin és el seu racó preferit de l’edifici, eludeix a la pregunta diversos cops. Es nega a especificar-ne un. “Tot el Castell és important”, des de les runes del poblat que hi ha fora de la muralla, fins a una mà de morter que es va trobar durant les excavacions.

Ell és l’ànima viva del Castell. No dubta ni un segon en dir que no canviaria res de la seva vida. “No crec pas que estudiés Arqueologia. M’agrada tot el que he fet. He treballat de paleta. He arreglat molts carrers i places del poble, he fet restauracions a particulars, he restaurat, també, l’interior de l’església del poble, el Castell. He participat en restauracions a Alcover i, fins i tot a Atapuerca. No puc demanar més”, conclou.

En Pep, tot i ser solter, ha decidit comprometre’s amb la Història d’El Catllar. És, sens dubte, un home feliç.

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter