Arxius de Història | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Novembre, 2021
campanya-cup-bruixa-1280x906.jpg

La CUP proposa el nom d’Antonia Pentinada

La CUP de Tarragona ha proposat el nom de la tarragonina d’Antònia Pentinada, una de les primeres dones jutjades a Catalunya per bruixeria, com a possible nom per un carrer de la ciutat a la Comissió del Nomenclàtor, que ho debatrà aquest dijous. La cacera de bruixes és un clar exemple “dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la Història”, argumenten.

La formació anticapitalista suggereix aquest nom, arran de la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’ impulsada per la revista Sàpiens, que ja compta amb el suport de milers de ciutadans, entre ells centenars d’historiadors i historiadores. La campanya pretén promoure un “acte de justícia històrica” per recuperar la memòria “d’aquelles dones innocents, promoure’n la recuperació i reivindicar les dones que han estat oprimides al llarg de la història”.

Des de la CUP expliquen que “només sabem d’ella gràcies a una carta enviada per l’Inquisidor de Barcelona a les autoritats de Tarragona, l’any 1453”. En la carta, l’Inquisidor demana a les autoritats tarragonines que li remetin una còpia del judici contra aquesta dona, “Antònia Pentinada de Tarragona”, la qual havia estat acusada de crim heretgia, especialment “de bruixa” i d’haver matat infants.

La CUP exposa que “com a representants d’una població que va participar en la “cacera de bruixes”, creiem que cal sumar-nos a aquesta iniciativa” i per això, han proposat a la Comissió del Nomenclàtor el nom d’Antònia Pentinada, “com a exercici de reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3539182.jpg

Cal Padró serà un equipament municipal

L’emblemàtic edifici de Cal Padró de Valls es reconvertirà en un equipament municipal. El Jurat d’Expropiació de Catalunya ha fixat el preu just d’expropiació per tal que l’Ajuntament de Valls procedeixi a l’adquisició de l’històric edifici per un import de 105.494 euros. L’immoble, situat al nucli antic, a mig carrer de la Cort, es convertirà en un nou equipament públic, tal com preveu el Pla de Millora Urbana del Barri Antic.

L’Ajuntament estudiarà de manera prioritària ubicar-hi l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard que necessita ampliar els seus espais. L’emblemàtic edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, serà sotmès a una rehabilitació per part del consistori un cop es formalitzi l’adquisició per expropiació.

Cal Padró, amb la seva superfície de planta de 555 m² i un sostre construït de 1.526 m², és l’immoble més gran de l’illa d’edificis delimitada pels carrers de la Cort, del Roser, Forn Nou i de la Peixateria. En aquest sentit, l’Ajuntament ha iniciat els estudis de planejament per analitzar la possible adquisició d’altres immobles en aquest àmbit, en especial edificis en mal estat de conservació.

La història de Cal Padró
L’origen de què avui es coneix com a Cal Padró es troba estretament lligat a la capella del Roser. Així, a començaments del segle XV i adossat a la capella i a l’espai que ara ocupa Cal Padró, s’hi aixecava l’Hospital de Santa Anna o Hospital Nou que va estar en servei fins a la segona meitat del segle XVI. L’immoble va ser casa de la família benestant dels Bellver fins que, a la segona meitat del segle XIX, va passar a ser propietat de la família Padró.

La rehabilitació de l’immoble haurà de seguir les prescripcions establertes al catàleg municipal de Béns a Protegir, entre elles la protecció de la façana que dóna al carrer de la Cort, en especial les obertures de pedra de la planta baixa, la porta principal de fusta, així com les baranes i lloses de balcons i òculs. A més, també es protegirà la volumetria general i la composició de plantes, a més dels arcs gòtics i les diferents estructures medievals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juny, 2020
Foto-Setge-1280x781.jpg

TGN recorda els herois de la Guerra del Francès

L’Ajuntament de Tarragona ha recordat als herois de la Guerra del Francès, amb l’habitual ofrena floral, organitzada per l’Associació del Setge de Tarragona a l’estàtua de la Rambla Nova que enguany s’ha hagut de reformular, ja que no s’ha pogut celebrar com en edicions anteriors a causa de la Covid-19.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha agraït la tasca de recuperació històrica que fan els voluntaris i  l’Associació del Setge de Tarragona 1811. Ha recordat les víctimes del setge i ha assenyalat que el monument als Herois, obra de l’escultor Julio Antonio, parla de dolor, grandesa, pietat i voluntat de ser.

El batlle tarragoní també ha manifestat que “Tarragona ha estat repetides vegades assetjada, tant com ha estat repetidament recuperada i aquesta és la primera lliçó de la història, cada generació escriu noves planes per poder lliurar-la més rica, més culta, més activa”.

Ricomà ha destacat que la Tarragona d’avui acull a persones de totes les races,  creences religioses, ideologies, orientacions sexuals, idiomes i que  les propers pàgines de la història de Tarragona s’escriuran en una meravellosa polifonia”, però perquè la història  “tingui sentit”, ha  subratllat “s’ha de ser fidel als fets succeïts,  per això és tant important la memòria històrica”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020
foto_3618541.jpg

Port i Generalitat estudien mantenir la seu de l’MNAT

La Generalitat i el Port de Tarragona estudiaran mantenir un espai per al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al Moll de Costa, un cop l’equipament recuperi la seva ubicació principal, a l’edifici de la plaça del Rei. L’immoble està tancat per obres i posteriorment es farà una nova museïtzació, amb la qual cosa s’estima que no es reobrirà al públic fins a principis del 2023.

Mentrestant el MNAT continuarà al Tinglado 4, propietat del Port de Tarragona. Segons explica a l’ACN la directora del MNAT, Mònica Borrell, el canvi de seu ha fet caure els visitants en un 50%, principalment perquè la zona costanera es troba allunyada dels circuits turístics, centrats a la Part Alta.

Tot i el descens de visitants, Borrell fa un balanç molt positiu de l’estada al port. Destaca que el principal avantatge és que els permet “tenir un espai on es realitzi l’activitat ordinària del museu”. Al Tinglado 4, el MNAT continua obert als visitants, impulsa activitats escolars, cicles especials i col·labora amb produccions de Tàrraco Viva.

Les obres de l’MNAT avancen a bon ritme

Tot plegat fa que Borrell no descarti allargar la relació amb el Port de Tarragona i que es mantingui part de la col·lecció del MNAT al Moll de Costa. Una possibilitat que tampoc veuen amb mals ulls des de la institució portuària, si bé reconeixen que se n’haurà de parlar en el futur i analitzar com es podria articular la proposta cultural.

Les obres de la plaça del Rei, a bon ritme
L’edifici de la plaça del Rei va tancar portes l’abril del 2018 per preparar el canvi de seu, que es va fer efectiu un parell de mesos després. Tot i això, les obres no van començar fins al setembre del 2019, i està previst que durin divuit mesos. Són finançades pel ministeri de Cultura, titular de l’edifici, i tenen un pressupost d’uns 3,5 milions d’euros.

Per ara, segons Borrell, “avancen a bon ritme i es desenvolupen dins la normalitat”.
La directora del MNAT explica el camí fins a la reobertura, que implica rebre l’obra a principis del 2021. A partir d’aquí, caldrà fer “una restauració de grans peces, com el mosaic dels peixos i la muralla del soterrani”. Una intervenció que “s’allargarà uns mesos” perquè no són projectes senzills.

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
IMG_7229-1280x960.jpg

La directora de CaixaForum, Glòria Olivé, explica la mostra

Els amants del món dels Faraons i de l’Antic Egipte, estan d’enhorabona. CaixaForum Tarragona acollirà l’exposició itinerant del British Museum ‘Faraó, Rei d’Egipte’, que es podrà gaudir del 12 de febrer al 20 d’agost al museu de l’entitat bancària, al carrer Colom número 2.

En roda de premsa, la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé ha estat l’encarregada d’introduir la mostra que s’exposarà a l’espai museu tarragoní; on la comissària en cap de l’exposició i del Departament d’Egipte i Sudan del British Museum, Marie Vandenbeusch, i la cap d’exposicions itinerants del museu britànic, Rosalind Winton, han presentat els detalls de l’exposició.

Una exposició amb 137 peces de l’Antic Egipte
La mostra ‘Faraó, Rei d’Egipte’ recull 137 peces que, a través del seu simbolisme, permeten al visitant endinsar-se dins de l’ideari de la monarquia egípcia, així com tractar de desvetllar les històries dels objectes i les imatges que ha deixat com a herència una de les civilitzacions antigues més importants per a la humanitat.

Faraó, Rei d’Egipte es podrà gaudir fins al 20 d’agost

Aquestes 137 peces són destacats objectes de la col·lecció egípcia del British Museum que permetran als espectadors poder viure de primera mà un conjunt patrimonial de la cultura de l’Antic Egipte, on destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap impressionant del faraó Tutmosis III i inclús un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

La visita a l’exposició ‘Faraó, Rei d’Egipte’ és de franc, amb la possibilitat de realitzar-la de manera comentada, amb un preu de 3 €. D’altra banda CaixaForum també ha organitzat diferents activitats al voltant de la mostra, amb xerrades específiques, dirigides a tots els públics que es poden consultar al web de l’entitat o de manera presencial a la seu tarragonina.

VÍDEOS


REDACCIÓ27 Novembre, 2019
foto_3578816.jpg

Cultura homenatja la figura de l’historiador

La conselleria de Cultura commemorarà els cinquanta anys de la mort de mossèn Joan Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i una de les personalitats més importants de l’arqueologia catalana de principis del segle XX.

La programació prevista entre la tardor 2019 i la primavera de 2020 on destaquen dues exposicions, un cicle de conferències, rutes culturals i una representació de la Passió de Sant Fructuós per espais paleocristians de Tarragona. Cardona, Solsona i Tarragona, ciutats on Serra i Vilaró va establir forts lligams, centraran els actes commemoratius.

El pas de Joan Serra per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics, la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. Per tot això, diverses institucions de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on va establir forts lligams, volen posar en relleu el llegat d’un pioner del patrimoni a Catalunya.

Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament, entre 1915 i 1925, a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d’època romana de la diòcesi de Solsona. L’any 1925 va ser cridat a Tarragona, on inicia una sèrie d’excavacions, on destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia.


REDACCIÓ8 Octubre, 2019
Jordi-Morant.png

Mor l’historiador tarragoní Jordi Morant

Tarragona està de dol. Ha mort als 86 anys l’il·lustre historiador i escriptor tarragoní, Jordi Morant i Clanxet, una de les personalitats més importants a Tarragona, havent format part d’associacions com la Comissió Assessora del Seguici Popular i fundador de l’Associació dels Gogistes Tarragonins.

Nascut l’any 1933, Morant i Clanxet va escriure nombrosos llibres sobre la història, el patrimoni i la cultura popular de la ciutat, a més de col·laborar amb assiduïtat amb diversos mitjans de comunicació locals. El món casteller, la Setmana Santa i els monuments de Tarragona van ser algunes de les temàtiques recurrents de la seva bibliografia.

La seva tasca va ser reconeguda amb el Diploma de Serveis Distingits, que l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar l’any 2003. Nombroses personalitats s’han fet ressò del traspàs de Jordi Morant, de fet el mateix consistori de Tarragona ha expressat el seu condol i l’alcalde Pau Ricomà, al seu compte de Twitter, lamentava la mort de l’historiador tarragoní.


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
mnat.jpeg

L’MNAT presenta la temporada de tardor

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha presentat la nova oferta de serveis, que oferirà el museu tarragoní als seus visitants durant aquesta temporada de tardor. Es tracta de dues propostes anomenades ‘Vine al Museu en família!’ i ‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘.

‘Vine al Museu en família!’, està adreçat a totes aquelles famílies que vulguin passar una estona interessant i divertida al voltant del nostre patrimoni i la nostra història. Els participants podran experimentar de primera mà com eren i com vivien els habitants a Tàrraco a través dels elements conservats al MNAT i als diferents centres que gestiona.

‘Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l’entorn natural de l’època romana a l’actualitat‘, es tracta d’un itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la desembocadura del riu Gaià i la platja de Tamarit per descobrir l’entorn natural d’una àrea estructurada a partir de l’existència del riu Gaià i d’una via de comunicació important, la Via Augusta romana, que passaria per aquesta zona.

Els ‘Itineraris pel MNAT‘ es posaran en marxa per primer cop aquest diumenge 6 d’octubre. “Es tracta d’una nova activitat, dirigida a tota mena de públic, que es durà a terme tots els diumenges de mes, i que permetrà visitar les empremtes de Tàrraco al voltant del nostre patrimoni”, han explicat des de l’MNAT.


REDACCIÓ4 Juny, 2019

Enguany es compleixen 208 anys del setge

L’Associació del Setge de Tarragona 1811 i l’Ajuntament de Tarragona han preparat diversos actes per aquest mes de juny, per retre homenatge al setge de les tropes napoleòniques a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès.

L’organització ha previst un cicle de tres conferències pels dies 6, 13 i 20 de juny on es tractaran diverses qüestions com la invasió francesa des del prisma de la població tarragonina.

A més s’ha previst una ruta literària que transcorrerà pels carrers de la part alta de Tarragona, el dia 26 de juny. Com a acte central, es realitzarà una ofrena floral institucional davant el monument als herois de la Rambla Nova, el dia 28 de juny a les 20 h.

ACTES SETGE 1811

Dijous 6 juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “El ‘Duro’ de plata de Tarragona”, encunyat a la ciutat durant els dies propers al Setge; a càrrec de Pere-Manel Llorens, membre de l’Associació Setge de Tarragona 1811.

Dijous 13 de juny 19.30 h: Conferència a la Casa Canals: “Algunes consideracions sobre la crema de la Vila de l’Arborç a l’inici de la Guerra del Francès”, a càrrec de l’historiador Juan Antonio Resina.

Dijous 20 de juny 20 h: Conferència a la Casa Canals: “Un soldat dins una sitja. Evidències arqueològiques i antropològiques de la Guerra del Francès”, a càrrec de a càrrec de Núria Armentano (Antropòlegs.lab, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Judit Ciurana (Eos Arqueologia s.c.p) i Josep Companys (Associació Setge de Tarragona 1811).

Dimecres 26 de juny 18.30 h: Ruta literària des del portal del Roser “1811. Una ruta literària sobre el setge de Tarragona. Itinerari: passeig Arqueològic, passeig de Sant Antoni, el pla de la Seu i el Portal del Carro.

Divendres 28 de juny 20 h: Ofrena floral de les Entitats I Institucions tarragonines davant el Monument als Herois, a la Rambla Nova. tot seguit timbalada popular fins al pla de la Seu. Les espelmes es dipositaran a les escales i es farà una ofrena sota la placa que commemora els fets.


REDACCIÓ18 Abril, 2017

Després de cinc anys de feina intensa, el periodista Albert Sunyol Ocón ha enllestit el primer llibre que recull la història de la ràdio a la ciutat de Reus a través dels últims 95 anys. Sota el títol “La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)”, aquesta completa obra fa un repàs al naixement i evolució de les diferents emissores que han nascut a la capital del Baix Camp i dels professionals que hi ha treballat.

portada llibre radioMés d’una seixantena de locutors, oients i investigadors participen en aquest llibre, editat per La Banya Edicions, que es presentarà aquest dimecres 19 d’abril, a les 20.30 hores, al Centre de Lectura.

A l’acte hi intervindran el president d’aquesta entitat, Xavier Filella; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’autor del llibre, Albert Sunyol; i l’editor de l’obra, Òscar Ramírez.

“La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)” compta amb l’esponsorització de Vermuts Miró, Tomàs Barberà i l’Ajuntament de Reus.

El llibre neix després de cinc anys intensos de feina durant els quals, Albert Sunyol ha recollit tota la informació possible i s’ha entrevistat amb desenes de persones que han treballat i treballen a les emissores de Reus.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter