28. Març 2024

Arxius de Història | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Març, 2023
18.-Pongo-1536x640-1-1280x533.jpg

El teatre i la història protagonitzen l’agenda cultural d’aquest cap de setmana a Altafulla. La Violeta acollirà dissabte a les 20h l’obra Pongo, una comèdia que fa ús dels objectes del públic en una peça magnífica d’improvisació. Les entrades es poden adquirir per 17 euros a través d’aquest enllaç, a l’oficina de Turisme i a la màquina d’informació de la plaça del Pou.

Diumenge li arribarà el torn a la història amb una visita per la vil·la romana dels Munts. L’activitat, anomenada ‘La vida de les elits vora Tarraco’, té un preu de 5 euros i es durà a terme a les 11h. Els tiquets es poden obtenir a través d’aquest enllaç.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Setembre, 2022
R-1-1-1280x863.jpg

Ja està disponible una nova edició d’Estudis de Constantí, una revista anual que recull passatges històrics del poble. Enguany, la publicació inclou 6 articles de Lluís Papiol Molné, Jordi Anglès Sanahuja,  Josep M. Grau Pujol, Joan Boscà i Josep M. Solé Barrufet. Pel que fa a les temàtiques, aquest número de la revista compta amb explicacions sobre els matrimonis celebrats a Tarragona en el segle XVIII per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí.

També explica una breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica.

Alhora, la publicació mostra els diferents oficis no agraris amb els quals comptava el poble segons els llibres sacramentals. La tragèdia ocorreguda el 1922 durant la  carrera automobilística II Trofeu Armangué també té un espai a la revista. Finalment, el darrer article tracta sobre la crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80.

PUBLICITAT




REDACCIÓ30 Març, 2022
tp220330110748-1-1280x853.jpg

El Programa de Memòria Democràtica de Tarragona se centra en l’homenatge als deportats tarragonins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. En total s’han programat 36 actes: 12 conferències, 6 actes institucionals, 5 exposicions, 8 visites o rutes guiades, 3 presentacions de publicacions i programes de ràdio, 2 projeccions, 1 obra de teatre i 2 actuacions musicals.

El regidor de Memòria Històrica ha destacat que “des de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona s’ha decidit centrar bona part dels actes en recordar el patiment de tots aquests deportats de Tarragona, especialment durant la primera quinzena de maig”.

Castaño també ha explicat que “es vol donar a conèixer que la persecució nazi no va recaure només sobre el poble jueu i els dissidents polítics, com és el cas dels republicans espanyols i catalans, sinó també sobre altres col·lectius com el poble gitano, els Testimonis de Jehovà, les persones amb discapacitat i el col·lectiu LGBTI, uns fets que cal conèixer i reconèixer per valorar, ara en el present, els drets humans, la pau i la democràcia”.

Entre 1940 i 1945 hi va haver aproximadament 9.370 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi. Bàsicament, foren reclosos a Mauthausen, però també a Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen, entre d’altres. A banda dels homes, més de 90 dones foren internades en el camp de Ravensbrück.

Amb les dades actuals, es pot conèixer que 42 veïns de Tarragona, tots homes, van patir tot aquest odi desfermat. Una xifra considerable si tenim en compte que en aquells anys la població de Tarragona no era de molt més de 30.000 habitants. De fet, la demarcació de Tarragona va ser la sisena més afectada de tot l’Estat espanyol, amb 209 deportats d’arreu de les comarques tarragonines.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2021

La CUP proposa el nom d’Antonia Pentinada

La CUP de Tarragona ha proposat el nom de la tarragonina d’Antònia Pentinada, una de les primeres dones jutjades a Catalunya per bruixeria, com a possible nom per un carrer de la ciutat a la Comissió del Nomenclàtor, que ho debatrà aquest dijous. La cacera de bruixes és un clar exemple “dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la Història”, argumenten.

La formació anticapitalista suggereix aquest nom, arran de la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’ impulsada per la revista Sàpiens, que ja compta amb el suport de milers de ciutadans, entre ells centenars d’historiadors i historiadores. La campanya pretén promoure un “acte de justícia històrica” per recuperar la memòria “d’aquelles dones innocents, promoure’n la recuperació i reivindicar les dones que han estat oprimides al llarg de la història”.

Des de la CUP expliquen que “només sabem d’ella gràcies a una carta enviada per l’Inquisidor de Barcelona a les autoritats de Tarragona, l’any 1453”. En la carta, l’Inquisidor demana a les autoritats tarragonines que li remetin una còpia del judici contra aquesta dona, “Antònia Pentinada de Tarragona”, la qual havia estat acusada de crim heretgia, especialment “de bruixa” i d’haver matat infants.

La CUP exposa que “com a representants d’una població que va participar en la “cacera de bruixes”, creiem que cal sumar-nos a aquesta iniciativa” i per això, han proposat a la Comissió del Nomenclàtor el nom d’Antònia Pentinada, “com a exercici de reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3539182.jpg

Cal Padró serà un equipament municipal

L’emblemàtic edifici de Cal Padró de Valls es reconvertirà en un equipament municipal. El Jurat d’Expropiació de Catalunya ha fixat el preu just d’expropiació per tal que l’Ajuntament de Valls procedeixi a l’adquisició de l’històric edifici per un import de 105.494 euros. L’immoble, situat al nucli antic, a mig carrer de la Cort, es convertirà en un nou equipament públic, tal com preveu el Pla de Millora Urbana del Barri Antic.

L’Ajuntament estudiarà de manera prioritària ubicar-hi l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard que necessita ampliar els seus espais. L’emblemàtic edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, serà sotmès a una rehabilitació per part del consistori un cop es formalitzi l’adquisició per expropiació.

Cal Padró, amb la seva superfície de planta de 555 m² i un sostre construït de 1.526 m², és l’immoble més gran de l’illa d’edificis delimitada pels carrers de la Cort, del Roser, Forn Nou i de la Peixateria. En aquest sentit, l’Ajuntament ha iniciat els estudis de planejament per analitzar la possible adquisició d’altres immobles en aquest àmbit, en especial edificis en mal estat de conservació.

La història de Cal Padró
L’origen de què avui es coneix com a Cal Padró es troba estretament lligat a la capella del Roser. Així, a començaments del segle XV i adossat a la capella i a l’espai que ara ocupa Cal Padró, s’hi aixecava l’Hospital de Santa Anna o Hospital Nou que va estar en servei fins a la segona meitat del segle XVI. L’immoble va ser casa de la família benestant dels Bellver fins que, a la segona meitat del segle XIX, va passar a ser propietat de la família Padró.

La rehabilitació de l’immoble haurà de seguir les prescripcions establertes al catàleg municipal de Béns a Protegir, entre elles la protecció de la façana que dóna al carrer de la Cort, en especial les obertures de pedra de la planta baixa, la porta principal de fusta, així com les baranes i lloses de balcons i òculs. A més, també es protegirà la volumetria general i la composició de plantes, a més dels arcs gòtics i les diferents estructures medievals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juny, 2020

TGN recorda els herois de la Guerra del Francès

L’Ajuntament de Tarragona ha recordat als herois de la Guerra del Francès, amb l’habitual ofrena floral, organitzada per l’Associació del Setge de Tarragona a l’estàtua de la Rambla Nova que enguany s’ha hagut de reformular, ja que no s’ha pogut celebrar com en edicions anteriors a causa de la Covid-19.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha agraït la tasca de recuperació històrica que fan els voluntaris i  l’Associació del Setge de Tarragona 1811. Ha recordat les víctimes del setge i ha assenyalat que el monument als Herois, obra de l’escultor Julio Antonio, parla de dolor, grandesa, pietat i voluntat de ser.

El batlle tarragoní també ha manifestat que “Tarragona ha estat repetides vegades assetjada, tant com ha estat repetidament recuperada i aquesta és la primera lliçó de la història, cada generació escriu noves planes per poder lliurar-la més rica, més culta, més activa”.

Ricomà ha destacat que la Tarragona d’avui acull a persones de totes les races,  creences religioses, ideologies, orientacions sexuals, idiomes i que  les propers pàgines de la història de Tarragona s’escriuran en una meravellosa polifonia”, però perquè la història  “tingui sentit”, ha  subratllat “s’ha de ser fidel als fets succeïts,  per això és tant important la memòria històrica”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020

Port i Generalitat estudien mantenir la seu de l’MNAT

La Generalitat i el Port de Tarragona estudiaran mantenir un espai per al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al Moll de Costa, un cop l’equipament recuperi la seva ubicació principal, a l’edifici de la plaça del Rei. L’immoble està tancat per obres i posteriorment es farà una nova museïtzació, amb la qual cosa s’estima que no es reobrirà al públic fins a principis del 2023.

Mentrestant el MNAT continuarà al Tinglado 4, propietat del Port de Tarragona. Segons explica a l’ACN la directora del MNAT, Mònica Borrell, el canvi de seu ha fet caure els visitants en un 50%, principalment perquè la zona costanera es troba allunyada dels circuits turístics, centrats a la Part Alta.

Tot i el descens de visitants, Borrell fa un balanç molt positiu de l’estada al port. Destaca que el principal avantatge és que els permet “tenir un espai on es realitzi l’activitat ordinària del museu”. Al Tinglado 4, el MNAT continua obert als visitants, impulsa activitats escolars, cicles especials i col·labora amb produccions de Tàrraco Viva.

Les obres de l’MNAT avancen a bon ritme

Tot plegat fa que Borrell no descarti allargar la relació amb el Port de Tarragona i que es mantingui part de la col·lecció del MNAT al Moll de Costa. Una possibilitat que tampoc veuen amb mals ulls des de la institució portuària, si bé reconeixen que se n’haurà de parlar en el futur i analitzar com es podria articular la proposta cultural.

Les obres de la plaça del Rei, a bon ritme
L’edifici de la plaça del Rei va tancar portes l’abril del 2018 per preparar el canvi de seu, que es va fer efectiu un parell de mesos després. Tot i això, les obres no van començar fins al setembre del 2019, i està previst que durin divuit mesos. Són finançades pel ministeri de Cultura, titular de l’edifici, i tenen un pressupost d’uns 3,5 milions d’euros.

Per ara, segons Borrell, “avancen a bon ritme i es desenvolupen dins la normalitat”.
La directora del MNAT explica el camí fins a la reobertura, que implica rebre l’obra a principis del 2021. A partir d’aquí, caldrà fer “una restauració de grans peces, com el mosaic dels peixos i la muralla del soterrani”. Una intervenció que “s’allargarà uns mesos” perquè no són projectes senzills.

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
IMG_7229-1280x960.jpg

La directora de CaixaForum, Glòria Olivé, explica la mostra

Els amants del món dels Faraons i de l’Antic Egipte, estan d’enhorabona. CaixaForum Tarragona acollirà l’exposició itinerant del British Museum ‘Faraó, Rei d’Egipte’, que es podrà gaudir del 12 de febrer al 20 d’agost al museu de l’entitat bancària, al carrer Colom número 2.

En roda de premsa, la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé ha estat l’encarregada d’introduir la mostra que s’exposarà a l’espai museu tarragoní; on la comissària en cap de l’exposició i del Departament d’Egipte i Sudan del British Museum, Marie Vandenbeusch, i la cap d’exposicions itinerants del museu britànic, Rosalind Winton, han presentat els detalls de l’exposició.

Una exposició amb 137 peces de l’Antic Egipte
La mostra ‘Faraó, Rei d’Egipte’ recull 137 peces que, a través del seu simbolisme, permeten al visitant endinsar-se dins de l’ideari de la monarquia egípcia, així com tractar de desvetllar les històries dels objectes i les imatges que ha deixat com a herència una de les civilitzacions antigues més importants per a la humanitat.

Faraó, Rei d’Egipte es podrà gaudir fins al 20 d’agost

Aquestes 137 peces són destacats objectes de la col·lecció egípcia del British Museum que permetran als espectadors poder viure de primera mà un conjunt patrimonial de la cultura de l’Antic Egipte, on destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap impressionant del faraó Tutmosis III i inclús un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

La visita a l’exposició ‘Faraó, Rei d’Egipte’ és de franc, amb la possibilitat de realitzar-la de manera comentada, amb un preu de 3 €. D’altra banda CaixaForum també ha organitzat diferents activitats al voltant de la mostra, amb xerrades específiques, dirigides a tots els públics que es poden consultar al web de l’entitat o de manera presencial a la seu tarragonina.

VÍDEOS


REDACCIÓ27 Novembre, 2019

Cultura homenatja la figura de l’historiador

La conselleria de Cultura commemorarà els cinquanta anys de la mort de mossèn Joan Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i una de les personalitats més importants de l’arqueologia catalana de principis del segle XX.

La programació prevista entre la tardor 2019 i la primavera de 2020 on destaquen dues exposicions, un cicle de conferències, rutes culturals i una representació de la Passió de Sant Fructuós per espais paleocristians de Tarragona. Cardona, Solsona i Tarragona, ciutats on Serra i Vilaró va establir forts lligams, centraran els actes commemoratius.

El pas de Joan Serra per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics, la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. Per tot això, diverses institucions de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on va establir forts lligams, volen posar en relleu el llegat d’un pioner del patrimoni a Catalunya.

Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament, entre 1915 i 1925, a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d’època romana de la diòcesi de Solsona. L’any 1925 va ser cridat a Tarragona, on inicia una sèrie d’excavacions, on destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia.


REDACCIÓ8 Octubre, 2019

Mor l’historiador tarragoní Jordi Morant

Tarragona està de dol. Ha mort als 86 anys l’il·lustre historiador i escriptor tarragoní, Jordi Morant i Clanxet, una de les personalitats més importants a Tarragona, havent format part d’associacions com la Comissió Assessora del Seguici Popular i fundador de l’Associació dels Gogistes Tarragonins.

Nascut l’any 1933, Morant i Clanxet va escriure nombrosos llibres sobre la història, el patrimoni i la cultura popular de la ciutat, a més de col·laborar amb assiduïtat amb diversos mitjans de comunicació locals. El món casteller, la Setmana Santa i els monuments de Tarragona van ser algunes de les temàtiques recurrents de la seva bibliografia.

La seva tasca va ser reconeguda amb el Diploma de Serveis Distingits, que l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar l’any 2003. Nombroses personalitats s’han fet ressò del traspàs de Jordi Morant, de fet el mateix consistori de Tarragona ha expressat el seu condol i l’alcalde Pau Ricomà, al seu compte de Twitter, lamentava la mort de l’historiador tarragoní.