REDACCIÓ28 Gener, 2021
Tarragona i el còmic. A priori, dos conceptes que semblen llunyans. No obstant, els dos sempre han estat lligats. Per exemple, la capital del Tarragonès celebra des del 2008 una setmana del còmic. A banda, la ciutat compta amb molt bons dibuixants, títols, establiments i personatges relacionats amb el món del còmic.
Aquesta és la 2a part del reportatge. La 1a part es pot llegir a través d’aquest enllaç.
Els lligams actuals del còmic amb la ciutat…
Pel que fa a la relació entre Tarragona i el còmic, trobem dos aspectes clau. El primer és la setmana del còmic que s’organitza a la ciutat cada novembre. Malauradament, tot i comptar amb un programa de qualitat, no és una iniciativa que tingui massa èxit. Així ho remarcava Carles Figuerola, gerent de Cultura de l’Ajuntament i expert dels còmics. Ell mateix ha participat en molts dels esdeveniments històrics que s’han mencionat. Sempre ha volgut que aquesta història d’amor fos la més bonica i llarga possible.
El segon punt a destacar és la tenda Tarraco Comics, que actualment és l’única botiga especialitzada en còmics i manga de la ciutat. Tot i així, no és ben bé l’única ni tampoc la primera. A Boscos hi ha Terra Màgica, una altra botiga de còmics i jocs de rol. No obstant, Tarraco Còmics és més antiga i – pels factors que veurem més endavant – també és la més exitosa.
Del ‘Peix Malalt’ a ‘Tarraco Comics’…
Ara bé, la primera tenda especialitzada en còmics de Tarragona va ser ‘El Peix Malalt’, situada en un primer moment a la baixada de Misericòrdia i després a la plaça de la Font. Aquest va ser l’indret preferit durant els anys 80 i 90 de tots els tarragonins amants del “novè art”. Però els temps canvien, i més quan l’any 1994 s’obre Tarraco Comics al carrer Cos del Bou. Destaca que les ubicacions de les dues botigues eren molt properes entre si, no les separaven ni 400 metres. El 1998, Tarraco Comics canvia de propietaris i alhora també d’establiment, passant a ubicar-se al carrer Gasòmetre. No és casualitat que el nou propietari, Antonio Ruiz, decidís ubicar la tenda ben a prop de la biblioteca municipal. De fet, al carrer Gasòmetre hi ha diverses llibreries que van pensar de la mateixa forma que Ruiz.
A finals de 2001 entra en escena el nostre protagonista, Pablo García, l’actual propietari de Tarraco Comics juntament amb el seu germà, Miguel Ángel. Ruiz va contactar amb Pablo García perquè se’n fes càrrec del negoci, ja que ell no podia dedicar més el seu temps a la tenda i sabia que García encaixava perfectament en una botiga de còmics. Ruiz sabia que Pablo García és una persona ordenada, pulcra, educada i aficionada al món dels còmics. A més a més, García havia estudiat per ser bibliotecari i, tot i no haver exercit mai com a tal, tampoc se n’ha anat lluny.
Qui va dir que seria fàcil…?
El principal problema amb què es va trobar el nou propietari va ser el finançament del traspàs. En aquella època el còmic encara se seguia veient com un afer per a nens petits o per a degenerats amants del hentai, el manga eròtic. Per aquest motiu els bancs eren reticents a deixar diners per una tenda de còmics. A banda d’aquest problema financer, García es va trobar amb un nou món de mangues que mai havia conegut. Ell era aficionat del còmic, és clar, però de l’europeu i americà. Així que va haver de posar-se mans a l’obra per aprendre sobre manga. Aquest dèficit en coneixements del còmic japonès el va cobrir el 2008 amb un viatge sol al Japó. En aquest moment, va començar a interessar-se per fires i conferències que el nodrien en aquest nou món que devia conèixer. Precisament, l’any 2008 esclata la crisi de la bombolla immobiliària, i la tenda també ho va patir. Tot i augmentar els horaris d’obertura, el nombre de clients disminuïa i, amb ell, també els ingressos del negoci.
La clau de l’èxit és ben senzilla…
No obstant, Tarraco Comics va superar la crisi. Ara bé, per què té tant èxit? Per començar és l’única tenda especialitzada en còmics a Tarragona centre i barris, recordem que l’altra botiga està situada en boscos, molt lluny del nucli urbà. Encara que els còmics poden demanar-se a llibreries tradicionals, els aficionats del “novè art” prefereixen fer-ho a Tarraco Comics. García ho té molt clar, l’èxit resideix en el tracte al client, que és proper i honest. A diferència del concepte “negoci” del món capitalista en el qual vivim, a Tarraco Comics ens atenen per ajudar-nos a entendre què volem.
En un establiment normal el tracte està enfocat a vendre, a rendibilitzar el temps emprat en parlar amb el client. García en canvi, vol entendre’s amb el visitant i aconseguir que marxi content sense importar si compra o no. Prova d’això és que cada client conversa amb ell sobre temes diversos, no tot és còmic. Interessar-se per la situació de la clientela també ajuda a l’èxit d’una empresa.
Una ullada al futur de la tenda…
El futur de Tarraco Comics passa per la digitalització. Sense dubte, aquesta és la tasca pendent del negoci. Per això, García estudia posar en marxa una pàgina web informativa amb les novetats setmanals i el catàleg de còmics i mangues de la tenda. A més, el portal web també comptaria amb una secció de notícies dedicada al món del còmic i de la mateixa botiga. A banda, García ja ha decidit canviar la distribució dels productes de forma que trobar el que vol el client sigui més senzill i intuïtiu.
No serà fàcil, ja que el coronavirus ho ha capgirat tot. Novament han baixat els ingressos obligant el propietari a tapar forats amb els seus propis diners. Sigui com sigui, tot apunta que Tarraco Comics continuarà oferint els seus serveis amb el tracte més familiar i proper possible, aconseguint així, allargar la història d’amor entre Tarragona i el món del còmic.
PUBLICITAT
Per què Tarrakomix i no Tarrakomic? Resulta que el terme ‘Comix’ va sorgir als Estats Units com a referència d’un còmic no comercial. Per tant, aquesta revista tarragonina pretenia allunyar-se clarament dels còmics tradicionals. De fet, a la portada d’Oktobriana hi havia una dona quasi nua que lluitava contra l’opressió. Tarrakomix representa la primera revista publicada per autors apassionats del còmic, i no per artistes polivalents que li dedicaven una estona al que alguns anomenen “novè art”.
Molts tarragonins se’n recordaran d‘Història de Tarragona en còmic, publicat el 1985. Es tractava d’un projecte comercial per donar una bona imatge de la ciutat. El llibre feia un repàs històric de Tarragona, des de l’època romana fins avui dia. Va ser finançat per l’Ajuntament amb la col·laboració de Dow Chemical Ibèrica. La història va ser editada per l‘Equip Botifarra!, format per autors reconeguts en l’àmbit estatal com Francesc Pérez Navarro, Josep Maria Recasens, Jordi G. Sempere, Das Pastoras i Alfons López. Tots ells, van fer una peça magnífica a nivell gràfic. Si els tarragonins rebusquen entre les estanteries i els calaixos, potser encara troben un exemplar d’aquest còmic tan mític i singular.
Amb els anys 90 el món del còmic pateix un boom mai vist. El còmic japonès, anomenat manga, encapçala totes les vendes de la mà de ‘Bola de Drac’. A més a més, Star Wars també entra en escena amb molta força. En aquesta dècada, les històries amb personatges fixes dominen el mercat. Són un exemple els superherois de Marvel i de DC Comics. I d’aquesta manera s’arriba fins a l’actualitat. Avui dia, la majoria de còmics es poden trobar gratis per internet gràcies a la digitalització. El catàleg de mangues i còmics tradicionals és més gran que mai, encara que també molt comercial.
