24. Maig 2024

Arxius de HISENDA | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Juliol, 2022
3431986-1280x853.jpg

La fiscalia demana vuit anys i dos mesos de presó per a Shakira per presumptament defraudar 14,5 milions d’euros entre el 2012 i el 2014 a Hisenda, en conceptes de l’IRPF i l’impost de Patrimoni. També se li reclamen 23,7 milions d’euros de multa i 18 anys i un mes sense rebre incentius fiscals. Segons el ministeri públic, la cantant hauria simulat que vivia fora d’Espanya quan realment s’allotjava a Barcelona amb la que era la seva parella, Gerard Piqué.
Shakira i la fiscalia havien negociat un possible pacte, però fa uns dies la cantant el va descartar al·legant que era “abusiu”, que es considera innocent, confia en la justícia i ja ha pagat més de 17 milions d’euros a Hisenda per intentar regularitzar la seva situació fiscal.

El maig passat l’Audiència de Barcelona va confirmar el processament de la colombiana per haver suposadament defraudat 14,5 milions d’euros a Hisenda entre el 2012 i el 2014. Els magistrats desestimaven la petició d’arxivament de la cantant, en considerar que hi ha prou indicis per determinar que en aquells anys vivia de forma estable a Espanya, i en concret a Catalunya, després d’emparellar-se amb el futbolista del Barça Gerard Piqué. Els magistrats veuen indicis de sis delictes fiscals en l’IRPF i l’Impost de Patrimoni, mentre que la defensa al·lega que va seguir els consells d’experts. En canvi, el tribunal va arxivar la causa contra el seu assessor fiscal i advocat, Ezequiel A.C., recurs que també va rebre el suport de la fiscalia.

El jutge instructor d’Esplugues de Llobregat la va processar per sis delictes fiscals en els impostos d’IRPF i Patrimoni. La fiscalia i l’Agència Tributària consideren que va idear un entramat de societats en paradisos fiscals per evadir impostos i va passar més de la meitat de l’any a Espanya. Segons el jutge, Shakira va deixar de tributar a l’estat espanyol els anys 2012, 2013 i 2014, ja que hauria passat més de la meitat dels dies de cada any en territori espanyol.

En concret, va passar 243 dies el 2012, 212 el 2013 i 244 el 2014. Per això, considera que els 123 dies que va passar fora de l’estat el 2012, els 153 del 2013 i els 121 del 2014 són “absències esporàdiques”. Així, hauria defraudat 12,3 milions d’euros en l’IRPF, dividits en 5,6 milions el 2012, 3,1 el 2013 i 3,5 el 2014. En l’Impost de Patrimoni hauria defraudat 999.024 euros el 2012, 526.923 el 2013 i 665.823 el 2014, un total de 2,2 milions.

El tribunal considera que, amb les dades que hi ha al sumari, Shakira era “resident habitual” a Espanya i no està prou acreditat que visqués en un altre país. Així, considera que les estades de la cantant a l’estranger eren absències “esporàdiques”. En canvi, l’Audiència sí que va arxivar provisionalment la causa per a l’altre investigat, en considerar que el que a l’inici del procediment judicial eren sospites raonables, no s’han convertit en indicis potencialment incriminadors per determinar en què hauria consistit l’aportació d’aquest encausat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ5 Juliol, 2022
Jornades-Excel·lència.-Gestió-pública”.jpg

Jornades Excel·lència. Gestió pública‘. Sota aquest títol, la Regidoria d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus ha programat, per a aquest divendres, 8 de juliol a la Fira de Reus, una acció de formació sobre bones pràctiques en la gestió en l’àmbit de l’administració pública.

La jornada està pensada, essencialment, per a tècnics, economistes i càrrecs electes de les administracions públiques. Tot i això, els ciutadans interessats a assistir-hi ho podran fer prèvia inscripció. Aquesta és la primera acció formativa d’aquestes característiques que organitza la Regidoria d’Hisenda.

La titular del departament d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, Mariluz Caballero, considera que aquesta jornada possibilita conèixer casos d’èxit d’altres administracions, els quals són força interessants. La regidora diu que aquesta acció formativa serveix per “escoltar i donar continuïtat al procés de transformació de l’organització i millora dels processos vinculats a la Hisenda municipal”. En efecte, durant la jornada, es parlaran de casos concrets i experiències des d’òptica de la Regidoria d’Hisenda i de la Intervenció de l’Ajuntament de Reus, així com d’altres administracions.

Durant tot el matí, més concretament de les 9 a les 14 hores, els assistents a la jornada podran gaudir de ponències de figures de renom de l’administració pública. L’acte clourà amb una taula rodona – “Existeix actualment excel·lència en l’administració local?” –, que està moderada pel periodista Marc Just.

Mariluz Cabalero: Aquesta acció formativa serveix per escoltar i donar continuïtat al procés de transformació de l’organització i millora dels processos vinculats a la Hisenda municipal

El programa preveu diferents col·loquis, on intervindran especialistes en l’àrea d’hisenda i gestió de l’administració pública. Està previst que la regidora Mariluz Caballero, economista i regidora d’Hisenda del consistori reusenc, parli de l'”ADN Excel·lència”. D’altra banda, la directora dels Serveis Jurídics de la Universitat de Barcelona, Judit Esteve Izquierdo, abordi la temàtica de ‘Les Societats de Capital Pública. Ajuntament, jo ho sé fer sola’. L’Interventor de l’Ajuntament de Reus, Baldomero Rovira, parlarà sobre ‘Sr. Interventor signi aquí. Gestió o Control?’ El secretari d’administració local i directiu públic, Víctor Almonacid, donarà el seu punt de vista sobre el ‘Rumb cap a l’excel·lència organitzativa: el decàleg de reptes previs irrenunciables’.

A finalitzar, tots aquests ponents, acompanyats del secretari municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, participaran en una taula rodona on s’intentarà respondre a la pregunta: ‘Existeix actualment excel·lència en l’administració local?”

 


REDACCIÓ21 Juny, 2022

L’Estat comença a vigilar les monedes digitals. En aquest sentit, Hisenda obligarà els usuaris de criptomonedes a presentar una declaració anual de les compres i vendes amb aquest tipus de diners. L’objectiu, segons la ministra María Jesús Montero, és evitar possibles fraus i efectes negatius en l’economia. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir de l’any vinent. 

L’acció s’incorporarà a un projecte de llei contra el frau que es troba en fase d’audiència. Obligarà els tenidors de criptomònades a informar de les seves compres i els seus saldos al final de l’any. També dels canvis de monedes i de la valoració.

La regulació també afecta a les plataformes i societats que faciliten la compra o el canvi de criptomonedes, que hauran de presentar igualment un document anual amb informació sobre els seus moviments i els titulars de les transferències d’actius.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Gener, 2022
foto_3660646.jpg

L’Agència Tributària reclama uns 2 milions d’euros a l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) per un presumpte impagament de l’Impost de Valor Afegit (IVA). Concretament i segons informa el Diari Més, Hisenda demana l’import corresponent al 10% d’IVA des d’abril  de 2016 fins a l’octubre de 2017.

El conflicte sorgeix perquè l’Agència Tributària considera que les ajudes de les institucions públiques a les empreses dependents -en aquest cas l’Ajuntament de Tarragona- es destinen a cobrir dèficits originats per l’aplicació de polítiques públiques, afectant al preu del servei. En aquest cas, l’ajut del Consistori serveix per mantenir un preu concret als bitllets d’autobús, un preu que no és rendible per a la companyia municipal.

Amb tot, és un cas força estès entre altres institucions i entitats que van ser dotats amb subvencions públiques. El criteri d’Hisenda va canviar el 2016 i -durant els mesos esmentats- va continuar amb aquest per tornar a modificar-lo amb l’entrada en vigor d’una nova llei.

D’altra banda, l’EMT es va subscriure a una acta en disconformitat a aquesta reclamació d’Hisenda el passat 12 de maig de 2021. Un dels principals arguments és que el bitllet d’autobús no inclou el 10% d’IVA. Sigui com sigui, l’afer continua obert.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Desembre, 2021

Els guanyadors del primer, segon i tercer premi de la Loteria de Nadal que se celebra aquest 22 de desembre hauran d’abonar una part dels seus guanys al pagament d’impostos, una quantitat que s’eleva fins als 72.000 euros per cada dècim d”El Gordo‘. Aquest impost s’aplica en forma de retenció, és a dir, que la pròpia Selae treurà del premi -sigui dècim, fracció o cupó de loteria- el gravamen corresponent en el moment del pagament, de manera que els guanyadors no hauran de realitzar cap tràmit addicional.

D’acord amb la normativa actual, estan exempts del gravamen especial de loteries tots els premis inferiors a 40.000 euros, mentre que superen aquest import, a més d’identificar al guanyador, hauran de tributar amb una mena del 20% en la part que excedeixi aquesta xifra.

Per exemple, si es guanya el ‘Gordo‘, dotat amb 400.000 euros, queden exempts els primers 40.000 euros i es tributa pels 360.000 euros restants, de manera que Hisenda es queda amb 72.000 euros i el guanyador, amb 328.000 euros. De la mateixa manera, per a un segon premi, dotat amb 125.000 euros, es tributaria pels 85.000 euros no exempts, de manera que Hisenda es queda amb 17.000 euros i el guanyador, amb 108.000 euros.

Els guanyadors d’un tercer premi (50.000 euros) hauran de tributar 2.000 euros i es quedaran amb 48.000 euros, mentre que la resta de premis està exempt per no superar els 40.000 euros. L’Agència Tributària explica que quan els premis siguin compartits amb amics o familiars, els 40.000 euros exempts de tributació s’han de repartir proporcionalment a la participació de cadascun.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2021

Este miércoles ha empezado la campaña de la Renta 2021, un año especialmente difícil, ya que reflejará la sangría empresarial y laboral del 2020, cuando se han perdido cerca de un centenar de empresas y dos millones de empleos. Otro punto a tener en cuenta son los empleados afectados por ERTE y que se encontrarán con la desagradable sorpresa de que, muchos de los que no estaban obligados a presentar declaración tendrán que hacerlo porque al cobrar de la Seguridad Social, ya que Hacienda entiende que han tenido, al menos, dos pagadores.

Pero Hacienda no está dispuesta a reducir la recaudación y por eso ha disparado el incentivo a sus inspectores. Tal y como han publicado varios medios de comunicación, Hacienda ha pactado con los sindicatos el plan de retribución que establece un bonus de hasta 1.000 millones de euros con el objetivo de incrementar la recaudación de IRPF e IVA. El plan establece una cuantía de 75 millones garantizados y otros 25 millones más si se alcanzan todos los objetivos y si se adjudica el volumen total de crédito que asigna el Miinisterio de Hacienda para complementar las exigencias de productividad, según recogía este martes Expansión.

Repasando los acuerdos sindicales de los años anteriores soprende que el de este 2021 es el mayor bonus de los últimos tres años y el doble del bonus establecido el año pasado, cuando la Agencia Tributaria concedió un bonus por objetivo de 50 millones para sus 24.000 funcionarios. Este año, el bonus es incluso mayor que el de 2019, cuando remuneró a sus funcionarios con 95 millones.

No deja de llamar la atención que en el momento en que nos encontramos y con las dificultades que trabajadores, empresas y afectados por ERTE están atravesando por la gestión pública de la pandemia de la covid-19, Hacienda refuerce con sobresueldos a sus inspectores para que expriman al máximo su capacidad recaudatoria.

Un inspector con más de dos años de antigüedad percibe un salario bruto anual de 80.000 euros. Si consigue el cumplimiento óptimo de este plan de productividad le puede reportar otros 8.550 euros adicionales al año.

Estos incentivos están en línea con lo que pide la Organización Profesional de Inspectores de Hacienda que consideran importante introducir la remuneración variable por objetivos vinculado a la lucha contra el fraude, sin embargo, teniendo en cuenta los reproches que está recibiendo Hacienda por parte de los tribunales, este tipo de incentivos hará temblar a más de uno.

Recordemos que las fórmulas que el personal de la Agencia Tributaria tiene a su disposición para incrementar su productividad es múltiple y variada. Algunos ejemplos pasan por cobrar una imputación de renta por segundas viviendas o viviendas en propiedad que no son la vivienda habitual, estén estas alquiladas o no.

Otra fórmula recaudatoria que ha sido considerada inapropiada por parte del Supremo ha sido la arbitraria decisión de revisar al alza el acuerdo de compraventa de vivienda para incrementar el importe a cobrar en concepto de Actos Jurídicos Documentados. O sus habituales cambios de interpretación de la norma, según los cuales lo que permitía hacer el año pasado, este año no y, por lo tanto, requiere al contribuyente lo de este año y lo del año pasado y, además, aplica una sanción literalmente por haber cumplido con sus exigencias el año anterior.

Hacienda cobra por lo ganado, por lo ahorrado, por lo que se ha invertido y por lo que se ha gastado y trata de incrementar esta recaudación tanto como sea posible, con un doble incentivo perverso. Por un lado, el bonus que ocupa esta noticia, y por otro la ausencia de reproche, desincentivo económico, multa o degradación en caso de que hagan mal su trabajo y los tribunales acaben dando la razón al contribuyente por un exceso de tributación.

Es más. “Aunque hagas alegaciones en contra de un requerimiento de Hacienda con bases sólidas, y pruebas incontestables de que ese requerimiento no procede, la Administración tributaria suele no darte la razón y obligarte a, si quieres, intentar ganar el caso en los tribunales. Como en muchas ocasiones, el proceso judicial te cuesta lo mismo que te están requiriendo y te vas a eternizar en el tiempo, el contribuyente termina pagando”, nos cuenta un asesor fiscal.

En definitiva, la Agencia Tributaria tiene un doble incentivo para desangrar al contribuyente tanto como pueda, incluso, coqueteando con los límites de la ley.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2020

El rei emèrit ha pagat 678.393,72 euros a Hisenda per impedir una investigació penal sobre les seves targetes opaques.

Joan Carles I ha presentat aquest dimecres davant les autoritats tributàries competents una declaració sense requeriment previ, de la qual ha resultat l’esmentada deute tributari, que inclou interessos i recàrrecs, segons ha informat el seu advocat, Javier Sánchez-Junco.

 


REDACCIÓ13 Agost, 2020

L’Audiència Nacional ha ratificat la sanció d’Hisenda contra el periodista Jorge Javier Vázquez per cometre irregularitats en les Declaracions de la Renda de 2005, 2006 i 2007. El cop de l’Agència Tributària contra el presentador de Sálvame arriba després que presentés un recurs per les sancions que va rebre per part de l’Administració.

Jorge Javier Vázquez, presentador de Sálvame

Hisenda va reclamar el 2011 a Jorge Javier Vázquez 796.928,81 euros després de detectar que el presentador facturava els seus guanys individuals a través d’una societat instrumental. D’acord amb l’Audiència Nacional, el presentador de Badalona hauria d’haver presentat la declaració com una persona física, amb un tipus impositiu més gran. La tributació per l’Impost de Societats és del 25%, i la de l’IRPF pot arribar fins al 48% a Madrid.

Segons l’Administració, el conductor del programa de Tele5 “va incomplir de forma conscient la normativa reguladora de l’IRPF”. Mentre Vázquez declarava uns ingressos de 60.000 euros, la societat amb el seu nom, Jorge Javier SL, tenia una facturació fins a deu vegades superior.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Maig, 2020

 Novetats a l’Agència Tributària de Catalunya. Les oficines territorials aniran recuperant la normalitat a poc a poc i aquest dilluns 1 de juny començaran a obrir portes: les de Granollers, Manresa, Sabadell, Terrassa, Figueres, Santa Coloma de Farners, Lleida, la Seu d’Urgell, Tarragona i Reus.

Les oficines de TGN i Reus obriran dilluns

La resta Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Vilafranca del Penedès, Girona, la Bisbal d’Empordà, Tortosa, i les oficines compartides d’Olot i Ripoll, ho faran dimarts, ja que en aquestes localitats el dia 1 és festiu.

Els ciutadans que vulguin rebre atenció presencial o fer qualsevol mena de tràmit en aquestes oficines, des d’avui poden demanar cita prèvia. També hauran de sol·licitar dia i hora els contribuents que necessitin ajuda a l’hora de confeccionar la declaració de l’impost sobre el patrimoni.

L’ATC els atendrà personalment i de manera gratuïta a l’Oficina Central de Barcelona, al passeig de la Zona Franca, i a les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona, entre els dies 8 i 25 de juny. D’altra banda, el servei d’assessorament de l’IRPF es continuarà fent via telefònica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Abril, 2020

 El govern espanyol ha aprovat ampliar fins al 20 de maig el termini de presentació i liquidació d’impostos d’autònoms i de petites i mitjanes empreses (pimes) que tinguin una facturació inferior a 600.000 euros. Així doncs, podran pagar un mes després els tributs que havien d’abonar, a tot tardar, el 20 d’abril.

Es tracta de la liquidació de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) del primer trimestre, els pagaments fraccionats de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i de l’Impost de Societats. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en roda de premsa després del Consell de Ministres que la moratòria beneficiarà uns 3,4 milions d’empreses i autònoms, el 95% del total.

Montero ha estimat que la mesura tindrà un impacte de 3.558 milions d’euros en la seva liquiditat. La moratòria arriba a només un dia que venci el termini per a les domiciliacions dels impostos, ja que ho feia el 15 d’abril. En aquest cas, també es retarda un mes.

La portaveu del govern espanyol ha explicat que s’ha deixat per més endavant permetre que puguin renunciar al sistema de mòduls i que tributin per estimació directa i s’aprovarà en futurs Consells de Ministres. Montero ha recordat que les pimes i autònoms també poden ajornar fins a 30.000 euros de pagament d’impostos durant sis mesos i ha citat la línia d’avals públics de l’ICO.