La seu de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya s’ubicarà a la primera planta de l’edifici institucional del Port de Tarragona.
La Generalitat ha escollit aquest emplaçament perquè el Port de Tarragona és una estructura “bàsica i estratègica” per l’arribada de l’hidrogen a Catalunya, ha justificat el director de l’Oficina Tècnica Vall de l’H2, Isaac Justícia.
La seu estarà també a la ciutat de la URV, la universitat que va iniciar el projecte, i al territori on es troba el complex industrial químic més gran del sud d’Europa.
El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, ha destacat que Catalunya ha de ser “líder en la transició energètica” a Europa. Aquesta setmana ja es farà el trasllat per començar a treballar.
Els socialistes de Tarragona acusen el govern de Pau Ricomà de “manifesta incompetència” de gestió, sobretot en l’àrea de la contractació. La portaveu municipal, la regidora Sandra Ramos, lamenta que els dos grans contractes d’aquesta legislatura – la neteja i el transport públic – hagin quedat deserts.
Amb els independentistes al govern (amb el suport dels comuns), Tarragona continua perdent oportunitats. Però, tot i així, l’executiu de Pau Ricomà “continua venent fum” en un intent d’amagar la “seva gran incapacitat de gestió”.
Sandra Ramos és conscient que els costos de la llum i gas s’han encarit, però, tot i això, considera que les declaracions del regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, són inacceptables, lamentables i molt preocupants en defensar que el recurs interposat contra la licitació és una bona notícia. “És inaudit que per primera vegada en democràcia no hagin quedat coberts dos serveis essencials per la ciutadania”. Els socialistes exigeixen una partida pressupostària per l’àrea de contractació perquè desenvolupi cabdalment la seva feina.
L’últim dels dos grans contractes que han quedat deserts, ha estat el de l’adquisició de 35 autobusos elèctrics impulsats per hidrogen verd
Sandra Ramos explica que l’últim dels dos grans contractes que han quedat deserts, ha estat el de l’adquisició de 35 autobusos elèctrics impulsats per hidrogen verd. Alhora, la licitació incloïa el manteniment, la reparació i el subministrament d’aquest, per un valor de més de 38 milions d’euros: “Per aquest procés es va presentar una empresa; però no s’ha pogut licitar, a causa de les pretensions allunyades de la realitat del regidor Jordi Fortuny”.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) demana poder també apostar per l’hidrogen baix en carboni, un tipus de combustible que redueix les emissions de CO2 fins a un 95%. Una idea que no encaixa, de moment, amb els plans del govern espanyol, amb un full de ruta centrat només en l’hidrogen qualificat com a verd per implementar la transició energètica. Les empreses del sector han avisat que si no es permet l’hidrogen baix en carboni com a element primari el macrocomplex químic de Tarragona, podria perdre competitivitat al no invertir en adaptar les actuals instal·lacions. Així ho ha afirmat el president de l’AEQT durant la jornada anual de l’entitat a Tarragona.
Les multinacionals podrien començar a fer inversions per construir i adaptar les instal·lacions corresponents el 2025 i iniciar el procés de descarbonització l’any 2030
L’hidrogen verd és l’única opció que contempla avui en dia el full de ruta presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica a l’hora de descarbonitzar la indústria, amb la vista posada al 2050, quan les emissions de CO2 han de ser zero. El sector químic tarragoní, però, ha reclamat que s’aposti també per l’hidrogen baix en carboni, ja que aquest no requereix de tanta inversió i les tecnologies per utilitzar-lo ja són una realitat.
El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, ha assegurat que són “altres tecnologies que necessitem, que estan disponibles avui, i que hem de començar a descarbonitzar”. Per això, ha fet una crida a la societat, a les administracions i a les empreses químiques a treballar plegats perquè aquesta sigui l’aposta. D’aquesta manera, segons l’AEQT, les multinacionals podrien començar a fer inversions per construir i adaptar les instal·lacions corresponents el 2025 i iniciar el procés de descarbonització l’any 2030.
El president de l’AEQT fa una crida a la societat, a les administracions i a les empreses químiques a treballar plegats
L’AEQT també ha reclamat ajudes públiques. “Si hi ha subvencions, igual que passa al nord d’Europa, tindrem més números”, ha dit Cañagueral. Seguint el fil, el mateix president ha manifestat que “l’alternativa per descarbonitzar és més dràstica: tancar l’activitat. Com a territori hem de tenir clar quina opció volem”. El president de l’AEQT ha assegurat que al nord d’Europa els estats donen suport a projectes semblants i ha demanat que “la legislació que se’ns aplica a Espanya i a Catalunya sigui en línia amb les empreses que competim d’Alemanya, Països Baixos, Escandinàvia o França, perquè si no perdrem la nostra competitivitat”, ha alertat.
L’hidrogen baix en carboni, la gran aposta L’aposta ara del sector químic tarragoní és l’hidrogen baix en carboni per al seu ús futur com a matèria primera en nous processos químics. Aquest vector energètic també es coneix amb el nom d’hidrogen blau, obtingut de forma similar a l’hidrogen gris, però al qual se l’hi apliquen tècniques de captura, ús i emmagatzematge de carboni que redueix les emissions de CO2 generades durant el procés fins a un 95%.
Perquè l’hidrogen es pugui considerar “verd”, cal que l’electricitat per separar l’hidrogen de l’oxigen hagi estat produïda a través d’energia renovable
Perquè l’hidrogen es pugui considerar “verd”, cal que l’electricitat per separar l’hidrogen de l’oxigen hagi estat produïda a través d’energia renovable, bàsicament fotovoltaica o solar. És per això que l’AEQT ha demanat accelerar la implementació renovables al territori per disposar d’aquesta font energètica.
Cañagueral ha dit també que hi ha altres qüestions per resoldre: “sembla el dia de la marmota” ha deixat anar referint-se a infraestructures com el tercer fil, l’A-27 o el reglament de xarxes tancades. També ha avançat que caldrà construir espais per emmagatzemar l’hidrogen.
El màster interuniversitari en Tecnologies d’Hidrogen neix per oferir coneixements innovadors i avantguardistes en el camp de l’economia de l’hidrogen i les seves tecnologies associades
El Grup Repsol-Petronor, la URV, la UPC, la MondragonUnibertsitatea, la Universitat del País Basc/EuskalHerrikoUnibertsitatea, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa aposten per la creació d’un màster de Tecnologies d’Hidrogen. L’oferta formativa estarà localitzada en quatre ubicacions: Bilbao, Barcelona, Tarragona i Saragossa i s’impartirà sincronitzadament.
Seguint les estratègies europees al voltant de les tecnologies de l’hidrogen, s’ha creat aquesta unió d’entitats de referència tant del món industrial com universitari, que té l’objectiu de desenvolupar les tecnologies de l’hidrogen en la indústria, i que necessitarà un equilibri entre els perfils d’enginyeria formats a la universitat i els provinents de la formació professional.
L’hidrogen és un dels vectors energètics amb major potencial per reduir la dependència de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’aposta institucional per aquestes tecnologies en l’anomenada transició energètica és clara, ja que els projectes per desenvolupar l’hidrogen verd com a font neta d’energia sumaran una inversió mundial de més de 250.000 milions d’euros fins a l’any 2030.
Aquest màster sorgeix de la iniciativa motora de l’aula de coneixement del Corredor Basc de l’Hidrogen (BH2C), un gran projecte institucional i empresarial per convertir Euskadi en un gran hub de l’economia productiva verda i liderar un nou model energètic. De la mà de Repsol-Petronor i amb la participació activa de més de 78 organitzacions entre empreses i centres de coneixement.