REDACCIÓ19 Març, 2022
Ens arriba una nova història des de Polònia. David Juan, juntament amb cinc amics, ha repartit 9.000 racions de paella en sis dies entre els refugiats d’un campament humanitari proper a la frontera amb Ucraïna.
La idea va nàixer de la indignació amb la guerra. Aquesta va ser la motivació d’una iniciativa que ha anat més enllà, regalant uns 100 formatges, 500 fuets i incomptables olles amb caldo entre els que fugen del drama bèl·lic.
L’alimentació és important, però els somriures i l’estat anímic també. Per això, un dels integrants d’aquest grup solidari es disfressa de Mickey Mouse lliurant llaminadures. Malgrat la seva magnífica tasca cuinant paelles per a 70 persones sense descans, Juan expressa sentir que podia haver fet més per ajudar.
Se’n torna a Espanya en unes hores, però té la voluntat de continuar col·laborant amb els ucraïnesos que han estat traslladats al nostre territori. De fet, ell considera que és el següent pas a fer, ja que explica que la roba i els aliments no són tan necessaris com la recerca de feina i vida estable pels que ja han fugit de la guerra.
VÍDEO
PUBLICITAT
Catalunya ja 
Per això, ha fet una crida a la ciutadania perquè col·labori a través d’aquestes entitats o institucions, i no ho faci de forma voluntarista i individual. De moment han arribat 151 menors no acompanyats, 132 dels quals amb una entitat de Terrassa, 
M’agradaria començar aquest article amb un “final feliç”, però la realitat és que no ho és tant. Els dos joves ucraïnesos -de 6 i 14 anys- que van sortir amb el 
CaixaBank ha engegat una iniciativa per recaptar fons amb l’objectiu de facilitar l’arribada de refugiats ucraïnesos a Espanya.
La recollida de donatius permetrà finançar el viatge d’arribada a Espanya dels refugiats, incloent-hi tant el desplaçament com la cobertura de les necessitats bàsiques. Els fons seran gestionats per l’Associació de Voluntaris de CaixaBank i la iniciativa és paral·lela a la plataforma de donatius a les organitzacions humanitàries que estan treballant sobre el terreny amb els refugiats engegats a principis de març.
Persones altruistes, experts en guerres i fins i tot una família ucraïnesa acompanyaran en Ricard en aquest relat. És un exemple en 
No és un camí per a tothom. Sentim a dir que una dona ha necessitat ajut psicològic després d’un d’aquests viatges. De fet, ella hauria d’estar aquí per sumar-se al comboi, però no ha pogut ser-hi per les seqüeles mentals. Abans d’iniciar el trajecte, el mossèn de l’escola entona una oració perquè tot vagi bé. Els voluntaris sabien d’abans que és una missió per canviar vides, el que comencen a imaginar-se ara és que la seva vida també canviarà.
