24. Abril 2024

Arxius de Guerra | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Febrer, 2023
concentració_Ucraïna_Torredembarra_2023.jpg

Nombrosos ciutats i pobles del Camp de Tarragona s’han sumat aquest migdia a la convocatòria de concentracions feta per les entitats municipalistes, coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna.

A Tarragona, aquest migdia també s’ha fet un minut de silenci a la plaça de la Font per reclamar la fi de la guerra d’Ucraïna i recordar-ne les víctimes, un any després de l’inici del conflicte bèl·lic. L’alcalde Pau Ricomà ha declarat que “ha estat un any de patiment per a moltes famílies. Des de l’Ajuntament de Tarragona estem fent tot el que està a les nostres mans: vam obrir una oficina d’atenció al refugiat on hem orientat a 632 persones en temes d’habitatge, escolarització o salut. Ens agradaria que aquesta situació es revertís el més aviat possible, que els refugiats que vulguin poguessin retornar a les seves cases i que s’acabés aquesta barbàrie.”

Recordem que a la tarda, l’Ajuntament se sumarà a la concentració convocada per Amnistia Internacional Tarragona per a denunciar la invasió i demanar a Rússia la fi d’aquesta. La concentració, en la qual participaran totes les associacions d’ucraïnesos a Tarragona i es llegirà un manifest, serà a les 18.30 h a l’Estàtua dels Despullats. Posteriorment, a les 19.30 h, sortirà una marxa des de la plaça de les Corts Catalanes fins al Balcó del Mediterrani.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha presidit aquest divendres 24 de febrer la concentració ciutadana d’un minut de silenci a les portes de l’Ajuntament de Reus convocada pel consistori per mostrar la solidaritat de la ciutat amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats. L’Ajuntament de Reus s’ha sumat a la convocatòria de les entitats municipalistes coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna, amb la voluntat d’urgir el final del conflicte bèl·lic originat pel president rus contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

La plaça del Blat ha acollit a Valls una concentració silenciosa a favor de la pau amb motiu del primer any del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. La concentració l’ha presidit l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, juntament amb regidors i regidores de la corporació.

L’Ajuntament de Salou ha dut a terme, aquest migdia, una concentració silenciosa de cinc minuts, davant de la porta principal del consistori, amb motiu del primer aniversari de la guerra a Ucraïna. Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), amb motiu del primer aniversari de la guerra.

L’objectiu d’aquesta concentració ha estat mostrar la solidaritat de Salou amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats; així com urgir el final del conflicte bèl·lic contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

Aquest migdia, l’Ajuntament de Torredembarra també s’ha sumat a les concentracions silencioses convocades a favor de la pau en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna. L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha fet la lectura de la declaració de la Xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la pau i en solidaritat amb les víctimes.

PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Febrer, 2023
expo3-1280x854.jpg

El Parc de Catalunya de Coma-ruga, al Vendrell, ha despertat, aquest divendres, convertit en una sala d’exposicions a l’aire lliure: algú hi ha penjat deu quadres bèl·lics coincidint amb el primer aniversari de la guerra russa contra Ucraïna.

L’Ajuntament desconeix l’autoria de l’acció, de la qual en destaca el valor artístic “i l’oportunitat per reflexionar sobre l’impacte que un conflicte bèl·lic té sobre el paisatge”.

I és que totes les obres són antics quadres de natura que l’artista ha repintat per convertir-los en escenes de guerra.

A tots els quadres s’hi han sobreposat tancs, helicòpters, exèrcits o elements destruïts, i també hi apareixen les siluetes de persones que observen el desastre bèl·lic.

L’Ajuntament no preveu retirar les obres fins a la setmana vinent.

PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Febrer, 2023
ucrabnia2-1280x853.jpg

“La guerra m’ha robat somnis, plans, el futur, una vida tranquil·la, sempre recordarem aquest horror”. És la resposta de l’Alèsia Vinnyk, una refugia ucraïnesa que va fugir d’Ucraïna el març passat, amb el seu fill, de tres anys, i la seva millor amiga i la filla d’aquesta. Després d’allotjar-se en un hotel de Comar-ruga gairebé tot aquest temps, aquesta setmana s’han instal·lat, finalment, en un pis al Vendrell. Vinnyk sent un agraïment infinit per l’acolliment i l’ajuda rebuda, però el seu cor està bolcat en el seu país, on hi ha deixat el marit i els pares. És una dels més de 2.800 refugiats que ha atès la Creu Roja a la demarcació des de l’inici de la invasió russa. Aquest divendres es compleix un any de l’esclat del conflicte bèl·lic.

La guerra li ha estroncat la vida a l’Alèsia. Vivia feliçment amb la seva família a Dnipró, una ciutat situada al centre del país i a més de 400 quilòmetres de la capital, Kíiv. Feia reportatges fotogràfics i audiovisuals en casaments i esdeveniments festius i tenia un negoci propi. Poques setmanes després de l’inici de la guerra, va marxar amb la seva millor amiga, amb la qual es coneixen des de fa deu anys. La fugida va ser un periple en tren des de la seva ciutat fins a Polònia, on van agafar un autobús fins a Catalunya. Van arribar a Barcelona el 17 de març de l’any passat.

La decisió de marxar d’Ucraïna va ser complicada de prendre perquè va haver de deixar la mare, a qui els problemes de salut li van impedir fugir, i també al seu marit i al seu pare, condemnats com a homes a quedar-se al país. “Va ser la decisió més difícil de la meva vida. Vaig agafar una motxilla per anar a un país estranger, sense saber que passaria; Ara els seus pares estan més tranquils perquè estem aquí, però jo estic preocupada per ells”, confessa.

Els bombardejos diaris provoquen que els seus familiars visquin amb por constantment. Ella ex-plica que la seva mare intenta treballar, però que és molt complicat fer-ho. “Cada dia sonen les sirenes i ràpidament s’han d’amagar, no hi ha llum, no saps per on vindran els míssils, és molt complicat fer vida normal”, assegura. Vinnyk intenta estar sempre en contacte amb tots els seus familiars, sigui via telèfon o per missatges. Tot i això, darrerament, assegura que és “impossible” parlar-hi a causa dels talls d’electricitat.

D’aquells primers dies de guerra de fa un any, conta que va fer de voluntària per ajudar els infants orfes que arribaven a la seva ciutat. Buscava roba, menjar i llocs on allotjar els menors. Ara, el seu marit també ajuda a l’exèrcit buscant vehicles i comprant material per als soldats. “No tornarem a viure com abans, però des del primer dia de la guerra, el 24 de febrer, estem tots units i gràcies a això la victòria serà nostra”, assegura la desplaçada. “Van venir a casa nostra a danyar-nos i estan matant els nostres fills, i per descomptat, ens vam posar tots drets perquè aconseguir que acabi com més aviat millor”, afegeix.

Tot i que estar lluny del seu país, l’Alèsia destaca que continua ajudant a través d’Internet, bus-cant gent que necessiti suport. A banda, també ofereix el seu cotxe a altres ucraïnesos refugiats que viuen a les comarques tarragonines per acompanyar-los, per exemple, al metge.

“Quan el cervell entén que no et caurà res del cel, vius més tranquil”
Tot just aquesta setmana, s’han instal·lat amb la seva millor amiga i els respectius fills en un habitatge al Vendrell. Des de la seva arribada, han viscut en un allotjament d’emergència, en un establiment hoteler a Coma-ruga. Està molt contenta per poder tenir el seu espai i intentar viure amb una certa normalitat. “Quan el cervell entén que no et caurà res del cel, vius més tranquil”, afirma.

Així mateix, remarca que se sent ben rebuda i acollida per part de la ciutadania. “La gent aquí és molt oberta, es nota que et volen ajudar quan saben que som d’Ucraïna i entenen que no sapiguem l’idioma”, afegeix. Per a ella, és “molt difícil” aprendre el català i el castellà, en canvi, celebra que els menuts estiguin absorbint la llengua i que no els afecti en l’aprenentatge. “La filla de la meva amiga parla molt bé català, ha après molt de pressa”, comenta.

“Odiarem els russos durant segles”
Preguntada sobre què en pensa dels russos, afirma que els seus fills senten un “odi feroç” contra ells. “Intentem no parlar entre nosaltres, però l’odi ve d’algun lloc en els petits, pots imaginar com ens sentim. Tindrem aquest odi durant segles” expressa l’Alèsia. Diu que no entén com és possible que els russos “no tingui sentiments ni instints materns” i “no els considera persones”. “És molt dolorós, no es pot expressar amb paraules, i aquest dolor serà de per vida”, assevera. També diu que no saps com podran viure amb aquest dolor quan s’acabi la guerra.

Pel que fa a la implicació dels països occidentals en el conflicte bèl·lic, opina que només es podrà guanyar la guerra amb més suport i armament. “Ucraïna no podrà fer res sense ajuda”, manifesta la refugiada. A la vegada, es mostra molt agraïda amb el suport rebut tant dels governs com de les organitzacions humanitàries, com Creu Roja.

Retorn a Ucraïna
En el primer aniversari de l’inici de la invasió russa, l’Alèsia només espera que s’acabi com més aviat millor per poder tornar a casa. Tot i que és conscient que el país s’ha de reconstruir de cap a peus, es mostra optimista i creu que guanyaran la guerra. “Quan torni a Ucraïna, hem de conti-nuar sent forts, ja que hem de reconstruir el nostre país i les nostres llars. S’ha d’arreglar tot per-què els nostres fills tinguin futur a Ucraïna”, diu. A més, assenyala que malgrat que els agrada viure a Catalunya, el seu cor està al seu país i assegura, esperançada, que el primer que farà quan torni és fer un “petó a la seva terra”.

Creu Roja atén més de 500 refugiats
Des de l’inici de la guerra fins a l’actualitat, Creu Roja ha atès més de 2.800 persones ucraïneses desplaçades a Tarragona, l’Ebre i el Baix Penedès. Actualment, n’atén 566, que es troben en dife-rents fases del programa de refugiats. D’aquestes, un centenar ja es troben en la segona etapa, en la qual s’han pogut emancipar i viure en habitatges de lloguer de forma autònoma, amb el suport de l’entitat.

La responsable del programa de refugiats de l’organització tarragonina, Emma Pérez, explica que ha canviat molt la manera d’ajudar els refugiats ucraïnesos. Detalla que al principi els desplaçats tenien molt clar que el conflicte bèl·lic duraria molt poc i que tornarien cap a casa al cap d’uns mesos. “A l’inici, el treball va ser molt de primer impacte, de garantir que ningú es quedés al carrer”, especifica. “L’evidència va fer que veiessin a poc a poc que això no era tan fàcil, i les persones que s’han quedat s’han hagut de plantejar que farien amb la seva vida aquí durant un temps”, concreta.

Ara, treballen amb educadors, treballadors socials, psicòlegs, juristes per tal d’ajudar-los a entendre el sistema judicial, educatiu i de salut del país. “Per ells, canvien tots aquests sistemes, és una mica el xoc cultural. També treballem l’idioma per tal que es puguin desenvolupar de manera correcta”, destaca la responsable.

Pérez remarca que el perfil majoritari de persones refugiades són dones amb fills a càrrec. També hi ha un gruix significatiu de persones grans i un col·lectiu més reduït amb malalties greus, que necessitaven assistència mèdica. Ara mateix, una de les principals preocupacions de l’entitat és ajudar a emancipar-se a les dones perquè puguin treballar i que els infants – tots escolaritzats- tinguin accés a l’oci.

Així mateix, per exemple, també busquen una solució residencial per una àvia, de 83 anys, que no té xarxa familiar i que no pot tornar a casa seva perquè es troba en una de les zones amb més conflicte i el seu habitatge ja no existeix. A banda, Pérez també assenyala un cas de tràfic de persones, que els Mossos continuen investigant. “Vam acollir la senyora amb els seus menors. Tots els agents del territori ens vam moure per protegir aquestes persones que venien d’una situació tan vulnerable”, tanca.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Juny, 2022
88a65c8b-7e35-4087-83e9-93032d5991c0-1280x723.jpg

Ni tan sols ha començat la campanya electoral i a Altafulla el panorama polític ja és força tens. Després d’uns mesos de rebombori, amb una moció de censura pel mig, la relació entre el nou govern i l’oposició ha esclatat pels aires. Tant és així que l’exalcalde, Jordi Molinera, ha decidit fer una rèplica a la roda de premsa de l’executiu encapçalat per Montse Castellarnau. El tema, la situació de la platja del municipi, ha quedat eclipsat per la interrupció de la primera tinenta d’alcalde, Marisa Méndez-Vigo, a la contestació de Molinera.

Per a més ‘show’, els mitjans de comunicació han pogut enregistrar un debat calent entre els dos polítics. Un ha titllat de mentider a l’altre, mentre els i les periodistes recollien tot plegat amb incredulitat i sorpresa. Segons el govern actual, l’executiu de Molinera té gran part de la culpa sobre que les platges tinguin poca sorra, posant en perill la temporada d’estiu. Tanmateix, l’exbatlle afirma haver acceptat aportacions de sorra a Costes de l’Estat. Segons l’exalcalde, tan sols hauria rebutjat una d’aquestes accions al març, ja que es preveia un temporal que hauria engolit la sorra dipositada.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Juny, 2022

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Abril, 2022

Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.

Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.

Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo

Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits pels polonesos, majoritàriament catòlics. La resta són de confessió ortodoxa. Ara bé, la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou. La resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou. Amb tot, el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa. Això gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou, perquè el primer havia cedit als desitjos d’una Església ortodoxa ucraïnesa. Val a dir que per a Moscou, Kíiv seria equivalent al significat de Jerusalem per al cristianisme global. D’aquí que el patriarca Kiril de Moscou s’hagi referit als que s’oposen a la unitat històrica de Rússia i Ucraïna com «forces del diable».

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre

Però amb aquesta guerra bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, ha acabat no depenent de Moscou, sinó de Roma o directament de Kíiv. Ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus.

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre. I, per contra, Rússia no tolera d’Occident el relativisme i el «secularisme militant», que, segons el metropolita Hilarion Alfeyev, considerat el número dos de l’Església ortodoxa russa, «és molt més perillós del que va suposar l’ateisme militant de l’antiga Unió Soviètica».

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a la defensa de la llibertat enfront de la tirania

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil·lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania. Dir això no és en absolut un al·legat en favor de la guerra, sinó de la negociació i del diàleg. Perquè, quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta; tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora.

Que la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau. Santa Pasqua!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


REDACCIÓ8 Abril, 2022

Un atac rus a l’estació de tren de Kramatorsk, a l’est d’Ucraïna, ha causat més de 30 morts i més d’un centenar de ferits. Segons ha informat la companyia ferroviària ucraïnesa, dos coets han impactat contra l’estació d’aquesta ciutat, des de la qual s’estan evacuant civils a zones més segures del país.

Dijous un atac aeri rus ja va bloquejar el pas de tres trens que evacuaven civils des d’aquesta zona del país, segons ha dit la companyia ferroviària ucraïnesa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Abril, 2022

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, viatjaran aquesta setmana a Kíiv per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Segons ha anunciat el portaveu comunitari, Eric Mamer, el viatge a la capital ucraïnesa serà abans que Von der Leyen es desplaci a Varsòvia (Polònia) per a un esdeveniment per captar fons per als refugiats i desplaçats interns per la guerra, que se celebra aquest dissabte.

Es tracta de la segona visita de líders comunitaris a Kíiv, després que la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, visités la capital ucraïnesa la setmana passada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Març, 2022
fred-1280x591.jpg

260 quilòmetres separen el centre de Cracòvia a Przemysl. En aquesta zona fronterera amb Ucraïna hi ha dos centres humanitaris: Madyka i Przemysl. El més gran és del de Madyka. Es tracta d’un descampat convertit en camp de refugiats. S’hi ha instal·lat unes 30 carpes, on les diferents ONG’s proporcionen tota mena de suport a les víctimes de la guerra. Per aquest camp passen més de 20 mil persones al diari. Moltes d’elles arriben caminant, ja que la frontera està a menys de 3 quilòmetres. L’activitat és frenètica. Tothom aporta el seu gra de sorra fer més ‘lleuger’ el seu pas per aquesta zona. Distribueixen menjar i mantes per protegir-se de les tres graus negatius que marcava el termòmetre. Hi ha un pianista que malgrat el fred intenta aportar alegria a través de les tecles del seu piano.

Als nens també regalaven joguines i pelutxos. Un grup de pallassos intenta treure un somriure als més menuts, fent que per uns instants s’oblidin del soroll de les bombes i tornen a ser nens feliços. L’objectiu principal, en definitiva, és fer menys cruel l’estada dels desplaçats. Fora del recinte, fortament controlat per la policia, hi ha un impressionat tràfic d’autobusos que deriven els refugiats a altres centres i estacions, on han d’emprendre viatge al país que han triat. El periodista de larepublicacheca.com va visitar aquest camp i va poder parlar amb diferents representants d’entitats humanitàries i molts voluntaris, alguns d’ells catalans).

Mentre estaven en el centre, vam assistir a la detenció d’un militar prorús. La policia està molt atenta a tots moviments ‘estranys’ a fi d’evitar que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones – sobretot dones i nenes – que es refugien en aquest centre humanitari.

Les ONG’s s’esforcen per satisfer els desitjos d’aquells que, a conseqüència de la guerra, ho han perdut tot. Ara, la solució més dramàtica és reunir-se amb els seus éssers estimats residents a diferents països d’Europa. El drama està estampat a la cara de totes i cada una de les persones que entren en el centre humanitari de Madyka (on només poden estar un màxim de 12 hores). Les seves mirades perdudes i el seu somriure trencat evidencien que psicològicament estan afectades. És difícil no enfonsar-se davant aquest escenari dantesc, provocat per les pretensions imperialistes d’un dictador que sembla impune.

El centre humanitari Tesco

D’altra banda, a escassos 11 quilòmetres de Madyka es troba Przemysl. En aquesta ciutat, l’ajuntament ha decidit adaptar un antic centre comercial (en desús) – Tesco – per acollir als millers de refugiats que arriben dia rere dia. En el seu interior hi ha diferents espais d’ajuda i zones de descans. Els desplaçats reben assessorament jurídic i psicològic. Diferents metges també aporten el seu granet de sorra. Menjar calent és possible gràcies a una empresa que va decidir instal·lar una mega cuina que dóna servei les 24 hores.

Al contrari del centre de Madyka, aquí estan protegits per un sostre. A l’exterior, entre altres paradetes, troben en David Juan, un empresari alacantí que prepara racions de paella. N’ha servit fins avui més de nou mil. En el pàrquing, el moviment és frenètic. Autobusos de diferents països es preparen per portar ucraïnesos, on una cadena solidària intenta allunyar-los de la guerra.

El cert és que Polònia està sent un dels països més ‘castigats’ pel conflicte bèl·lic rus-ucraïnès. La situació a les seves estacions de tren i autobusos comença a descontrolar-se.

Les autoritats governamentals ja estudien mecanismes per evitar el caos. D’entrada, pretenen tancar momentàniament el pas fronterer per ‘reordenar’ tota la cadena humanitària. De fet, les autoritats locals han decidit que tant a Madyka com a (Tesco) Przemysl només s’hi pot estar un màxim de 12 hores.

Durant aquest temps, els refugiats hauran de decidir cap on volen anar. Els països fronterers amb Rússia també pateixen les conseqüències de la guerra engegada per Vladímir Putin pel seu afany imperialista.

VÍDEO

De la frustració de la guerra a l’acció solidària

PUBLICITAT
P