Arxius de Guerra | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Juny, 2022
88a65c8b-7e35-4087-83e9-93032d5991c0-1280x723.jpg

Ni tan sols ha començat la campanya electoral i a Altafulla el panorama polític ja és força tens. Després d’uns mesos de rebombori, amb una moció de censura pel mig, la relació entre el nou govern i l’oposició ha esclatat pels aires. Tant és així que l’exalcalde, Jordi Molinera, ha decidit fer una rèplica a la roda de premsa de l’executiu encapçalat per Montse Castellarnau. El tema, la situació de la platja del municipi, ha quedat eclipsat per la interrupció de la primera tinenta d’alcalde, Marisa Méndez-Vigo, a la contestació de Molinera.

Per a més ‘show’, els mitjans de comunicació han pogut enregistrar un debat calent entre els dos polítics. Un ha titllat de mentider a l’altre, mentre els i les periodistes recollien tot plegat amb incredulitat i sorpresa. Segons el govern actual, l’executiu de Molinera té gran part de la culpa sobre que les platges tinguin poca sorra, posant en perill la temporada d’estiu. Tanmateix, l’exbatlle afirma haver acceptat aportacions de sorra a Costes de l’Estat. Segons l’exalcalde, tan sols hauria rebutjat una d’aquestes accions al març, ja que es preveia un temporal que hauria engolit la sorra dipositada.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Juny, 2022
antonio-guterres.jpg

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Abril, 2022
joan_planellas.jpg

Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.

Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.

Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo

Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits pels polonesos, majoritàriament catòlics. La resta són de confessió ortodoxa. Ara bé, la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou. La resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou. Amb tot, el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa. Això gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou, perquè el primer havia cedit als desitjos d’una Església ortodoxa ucraïnesa. Val a dir que per a Moscou, Kíiv seria equivalent al significat de Jerusalem per al cristianisme global. D’aquí que el patriarca Kiril de Moscou s’hagi referit als que s’oposen a la unitat històrica de Rússia i Ucraïna com «forces del diable».

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre

Però amb aquesta guerra bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, ha acabat no depenent de Moscou, sinó de Roma o directament de Kíiv. Ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus.

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre. I, per contra, Rússia no tolera d’Occident el relativisme i el «secularisme militant», que, segons el metropolita Hilarion Alfeyev, considerat el número dos de l’Església ortodoxa russa, «és molt més perillós del que va suposar l’ateisme militant de l’antiga Unió Soviètica».

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a la defensa de la llibertat enfront de la tirania

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil·lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania. Dir això no és en absolut un al·legat en favor de la guerra, sinó de la negociació i del diàleg. Perquè, quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta; tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora.

Que la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau. Santa Pasqua!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


REDACCIÓ8 Abril, 2022
2fad93e8-2f6d-4705-9a03-aeb7fa92e6631.jpg

Un atac rus a l’estació de tren de Kramatorsk, a l’est d’Ucraïna, ha causat més de 30 morts i més d’un centenar de ferits. Segons ha informat la companyia ferroviària ucraïnesa, dos coets han impactat contra l’estació d’aquesta ciutat, des de la qual s’estan evacuant civils a zones més segures del país.

Dijous un atac aeri rus ja va bloquejar el pas de tres trens que evacuaven civils des d’aquesta zona del país, segons ha dit la companyia ferroviària ucraïnesa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Abril, 2022
278e2d49-283f-4907-9231-3fd4cba7d443-1280x847.jpg

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, viatjaran aquesta setmana a Kíiv per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Segons ha anunciat el portaveu comunitari, Eric Mamer, el viatge a la capital ucraïnesa serà abans que Von der Leyen es desplaci a Varsòvia (Polònia) per a un esdeveniment per captar fons per als refugiats i desplaçats interns per la guerra, que se celebra aquest dissabte.

Es tracta de la segona visita de líders comunitaris a Kíiv, després que la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, visités la capital ucraïnesa la setmana passada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Març, 2022
fred-1280x591.jpg

260 quilòmetres separen el centre de Cracòvia a Przemysl. En aquesta zona fronterera amb Ucraïna hi ha dos centres humanitaris: Madyka i Przemysl. El més gran és del de Madyka. Es tracta d’un descampat convertit en camp de refugiats. S’hi ha instal·lat unes 30 carpes, on les diferents ONG’s proporcionen tota mena de suport a les víctimes de la guerra. Per aquest camp passen més de 20 mil persones al diari. Moltes d’elles arriben caminant, ja que la frontera està a menys de 3 quilòmetres. L’activitat és frenètica. Tothom aporta el seu gra de sorra fer més ‘lleuger’ el seu pas per aquesta zona. Distribueixen menjar i mantes per protegir-se de les tres graus negatius que marcava el termòmetre. Hi ha un pianista que malgrat el fred intenta aportar alegria a través de les tecles del seu piano.

Als nens també regalaven joguines i pelutxos. Un grup de pallassos intenta treure un somriure als més menuts, fent que per uns instants s’oblidin del soroll de les bombes i tornen a ser nens feliços. L’objectiu principal, en definitiva, és fer menys cruel l’estada dels desplaçats. Fora del recinte, fortament controlat per la policia, hi ha un impressionat tràfic d’autobusos que deriven els refugiats a altres centres i estacions, on han d’emprendre viatge al país que han triat. El periodista de larepublicacheca.com va visitar aquest camp i va poder parlar amb diferents representants d’entitats humanitàries i molts voluntaris, alguns d’ells catalans).

Mentre estaven en el centre, vam assistir a la detenció d’un militar prorús. La policia està molt atenta a tots moviments ‘estranys’ a fi d’evitar que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones – sobretot dones i nenes – que es refugien en aquest centre humanitari.

Les ONG’s s’esforcen per satisfer els desitjos d’aquells que, a conseqüència de la guerra, ho han perdut tot. Ara, la solució més dramàtica és reunir-se amb els seus éssers estimats residents a diferents països d’Europa. El drama està estampat a la cara de totes i cada una de les persones que entren en el centre humanitari de Madyka (on només poden estar un màxim de 12 hores). Les seves mirades perdudes i el seu somriure trencat evidencien que psicològicament estan afectades. És difícil no enfonsar-se davant aquest escenari dantesc, provocat per les pretensions imperialistes d’un dictador que sembla impune.

El centre humanitari Tesco

D’altra banda, a escassos 11 quilòmetres de Madyka es troba Przemysl. En aquesta ciutat, l’ajuntament ha decidit adaptar un antic centre comercial (en desús) – Tesco – per acollir als millers de refugiats que arriben dia rere dia. En el seu interior hi ha diferents espais d’ajuda i zones de descans. Els desplaçats reben assessorament jurídic i psicològic. Diferents metges també aporten el seu granet de sorra. Menjar calent és possible gràcies a una empresa que va decidir instal·lar una mega cuina que dóna servei les 24 hores.

Al contrari del centre de Madyka, aquí estan protegits per un sostre. A l’exterior, entre altres paradetes, troben en David Juan, un empresari alacantí que prepara racions de paella. N’ha servit fins avui més de nou mil. En el pàrquing, el moviment és frenètic. Autobusos de diferents països es preparen per portar ucraïnesos, on una cadena solidària intenta allunyar-los de la guerra.

El cert és que Polònia està sent un dels països més ‘castigats’ pel conflicte bèl·lic rus-ucraïnès. La situació a les seves estacions de tren i autobusos comença a descontrolar-se.

Les autoritats governamentals ja estudien mecanismes per evitar el caos. D’entrada, pretenen tancar momentàniament el pas fronterer per ‘reordenar’ tota la cadena humanitària. De fet, les autoritats locals han decidit que tant a Madyka com a (Tesco) Przemysl només s’hi pot estar un màxim de 12 hores.

Durant aquest temps, els refugiats hauran de decidir cap on volen anar. Els països fronterers amb Rússia també pateixen les conseqüències de la guerra engegada per Vladímir Putin pel seu afany imperialista.

VÍDEO

De la frustració de la guerra a l’acció solidària

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ19 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-19-at-12.24.06-AM-1280x740.jpeg

Ens arriba una nova història des de Polònia. David Juan, juntament amb cinc amics, ha repartit 9.000 racions de paella en sis dies entre els refugiats d’un campament humanitari proper a la frontera amb Ucraïna. 

David en el centre humanitari ‘Tesco’

La idea va nàixer de la indignació amb la guerra. Aquesta va ser la motivació d’una iniciativa que ha anat més enllà, regalant uns 100 formatges, 500 fuets i incomptables olles amb caldo entre els que fugen del drama bèl·lic.

L’alimentació és important, però els somriures i l’estat anímic també. Per això, un dels integrants d’aquest grup solidari es disfressa de Mickey Mouse lliurant llaminadures. Malgrat la seva magnífica tasca cuinant paelles per a 70 persones sense descans, Juan expressa sentir que podia haver fet més per ajudar.

Se’n torna a Espanya en unes hores, però té la voluntat de continuar col·laborant amb els ucraïnesos que han estat traslladats al nostre territori. De fet, ell considera que és el següent pas a fer, ja que explica que la roba i els aliments no són tan necessaris com la recerca de feina i vida estable pels que ja han fugit de la guerra.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Març, 2022
Refugiats-ucraïnesos-Guerra-Ucraïna-1280x720.jpg

Catalunya ja ha acollit uns 8.000 refugiats ucraïnesos. Així ho ha anunciat la Generalitat a través de la consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge, qui ha assegurat que el territori espera rebre’n més. Verge també ha explicat que la dada no és del tot concreta, ja que és possible que molts refugiats no s’hagin comptabilitzat.

La també encarregada de l’acollida de migrants ha alertat que la rebuda s’ha de fer de forma organitzada i amb coneixement de les administracions i entitats especialitzades. D’aquesta manera, les administracions tindran més coneixement sobre el nombre de refugiats i les seves necessitats, i aquests estaran millor atesos. A més, s’eviten possibles riscos de tràfic de persones, ha dit.

Per això, ha fet una crida a la ciutadania perquè col·labori a través d’aquestes entitats o institucions, i no ho faci de forma voluntarista i individual. De moment han arribat 151 menors no acompanyats, 132 dels quals amb una entitat de Terrassa, Tanu, que ja ajudava menors des de la tragèdia de Txernòbil.

Tots estan acollits en famílies. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha agraït la predisposició de 10.000 famílies a acollir menors, i ha assegurat que a tots se’ls donarà resposta.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Març, 2022
Expedició-Ucraïna2-1280x961.jpg

M’agradaria començar aquest article amb un “final feliç”, però la realitat és que no ho és tant. Els dos joves ucraïnesos -de 6 i 14 anys- que van sortir amb el comboi humanitari del nostre enviat especial, Ricard Checa, per fi s’han pogut reunir amb la seva àvia a Cracòvia. És un retrobament que els allunya definitivament de la guerra i l’aïllament total, però no és suficient. El seu pare continua al front, batallant pel seu país contra la invasió russa. La seva mare també lluita pel bé d’Ucraïna, exercint d’infermera a la rereguarda. Segurament, aquesta història no serà l’única de l’estil, i això és el més trist de tot plegat.

VÍDEO

PUBLICITAT






RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter