REDACCIÓ21 Abril, 2023
L’incendi de fa gairebé un any a Cobrera d’Ebre continua deixant al descobert restes humanes de combatents de la batalla de l’Ebre. Sense la vegetació, els ossos dels soldats són força visibles. Ho ha comprovat de primera mà Esteve Corbella, un aficionat a la història i membre de l’ADF de la Fatarella. Corbella assegura que en els darrers dies no ha parat de localitzar fragments ossis d’humans a la zona, un fet recurrent que ja ha comunicat als arqueòlegs de la Generalitat.
Aquest aficionat a la història reclama a l’administració que actuï per preservar aquestes restes humanes, recollint-les i preservant-les de la fusta cremada del terreny. En alguns espais, nombrosos ossos de soldats es troben exposats i descoberts sobre la superfície en el terreny boscós cremat per l’incendi. Sovint, apareixen juntament amb una gran quantitat de restes com llaunes de menjar, sivelles i, sobretot, munició -bales o metralla, prova de què s’hi van produir durs combats. Corbella identifica amb facilitat l’origen d’aquests projectils, majoritàriament soviètic.
“M’ha dolgut molt trobar-me aquesta situació 85 anys després”, ha lamentat. Explica que durant l’agost de 1938 i en plena batalla de l’Ebre, en aquest punt proper a la punta del Cucut, la brigada Garibaldi, formada principalment per italians, va oposar una forta resistència a les tropes franquistes. Molts dels seus efectius hi van acabar trobant la mort. Amb tot, i malgrat les evidències, admet que sense estudis rigorosos és difícil identificar el bàndol de les víctimes.
A finals de juny, un cop extingit l’incendi, el Departament de Justícia va efectuar una intervenció de recerca d’urgència sobre les prop de 400 hectàrees afectades. El foc havia deixat al descobert nombroses restes humanes, artefactes explosius i també trinxeres o estructures defensives del conflicte bèl·lic. Segons les dades fetes públiques en aquell moment, a la zona s’hi havien trobat fins a 115 restes humanes des de 2009.
L’Ajuntament de Salou
La
Vila-seca 
Seguidament
La Junta de Govern de Constantí ha aprovat la reforma i museïtzació del refugi antiaeri del municipi, una estructura que va servir per protegir a la població dels bombardejos de la Guerra Civil. L’àmbit de l’actuació del projecte comprèn la cavitat i la seva plaça frontal. El pressupost dels treballs és de 51.557 euros.
El projecte comportarà també la urbanització de la plaça frontal que dóna accés al refugi, on actualment hi ha el Casal d’Entitats, amb un nou paviment de lloseta de formigó, com el que ja s’ha utilitzat per arranjar la plaça del Castell i la plaça de les Escoles Velles. Aquesta plaça amaga sota d’ella l’antic baluard, i en l’arranjament del paviment es jugarà amb dos colors per fer visible l’existència d’aquest baluard.
L’Ajuntament de Salou ha aprovat -en sessió plenària- la incorporació de diversos vestigis de la Guerra Civil dins de la llista de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), per a la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. D’aquesta forma, els següents elements formaran part del conjunt de restes protegides del municipi: els nius de metralladores de la Punta del Cavall i de la Punta del Po-Roig; la Bateria de la Costa de La Glorieta i La Talaia; i el camí empedrat de subministrament de la Bateria de la Costa, secció est (La Talaia) i secció oest (La Glorieta).
El castell de Vila-seca 
