29. Març 2024

Arxius de govern | Pàgina 2 de 14 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Agost, 2022
funcionario.jpg

Joan Jaume Oms

El Govern està preparant un model per avaluar el rendiment dels funcionaris i treballadors públics, tant els que treballen a distància com en format presencial, i espera tenir-lo enllestit el 2023.

L’Executiu català obre la porta que aquesta avaluació doni pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat. “Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar”, ha assegurat el secretari d’Administració i Funció Pública, Joan Jaume Oms.

Es vol donar pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat

De la mateixa manera, l’Executiu vol revisar el model de teletreball i està “obert a escoltar els sindicats” en la compensació de les despeses que assumeixen els treballadors quan fan feina a distància.

Ara mateix, els treballadors públics poden fer dos dies de teletreball a la setmana, fruit d’un acord normativa aprovada l’agost del 2020 i que establia que la durada màxima de la prestació de serveis en modalitat de teletreball és d’un any.

Aquesta normativa ja preveia que els supervisors emetessin informes per avaluar el compliment dels objectius. Ara, però, el Govern vol anar més enllà. “Hem de revisar el model de teletreball per fer-lo compatible amb la presencialitat. No podem generalitzar i s’ha d’analitzar àmbit per àmbit. Tot passa, al meu entendre per tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili”, ha dit Oms.

Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar

El Departament està treballant per “tancar el model per aplicar-lo el 2023”. Amb tot, si s’opta per aquest sistema, la quantitat exacta que es podria pagar per productivitat es determinarà més endavant. “Ja ho veurem quan desenvolupem la nova llei d’ocupació pública”, ha afirmat.

Els treballadors públics ja havien cobrat en altres ocasions complements de productivitat que “eren molt lineals perquè no hi havia manera d’avaluar el rendiment”, a parer d’Oms. De fet, un d’aquests complements va donar lloc a un conflicte laboral després que el Govern presidit per Artur Mas el retallés de la nòmina dels funcionaris el 2012.

Hem de tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili

Pel que fa a les despeses que assumeixen els treballadors que fan feina a casa –com ara la llum o la connexió a internet–, Oms admet que és “un debat que s’haurà de posar damunt de la taula” i que s’està produint arreu d’Europa. De moment, el Departament no es posiciona en si les pagarà o no fins a parlar amb els sindicats i Oms ha afirmat que encara que alguns convenis recullin aquestes compensacions no es pot deixar de tenir en compte que “una cosa són diners privats i l’altre, públics”.

La Generalitat està enmig del procés d’estabilització de llocs de treball més gran de la seva història que es divideix en diversos concursos de mèrits per les places amb treballadors temporals contractats abans del 2016 i pel concurs-oposició, per les ocupades com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020.

PUBLICITAT








REDACCIÓ18 Juliol, 2022
Brossa-Bonavista.jpg

Bonavista se sent “abandonada” pel govern de Pau Ricomà. Així ho expressa la presidenta de l’associació de veïns del barri, Loli Gutiérrez, en referència a les mancances i dificultats per les quals travessa la zona. En aquest sentit, Gutiérrez menciona les través administratives amb què es troba cada cop que impulsa un projecte que necessita autoritzacions municipals: “L’Associació no es casa amb cap partit, per això ens costa més”. De fet, la presidenta menciona “problemes amb les instàncies generals”.

No és l’única queixa veïnal. L’altre àmbit problemàtic és la gestió de la brossa. Segons Gutiérrez, a Bonavista no tothom té la targeta obligatòria per fer ús dels contenidors intel·ligents. “Hauria d’haver-hi més seguiment, tal com es feia al principi de la campanya informativa”, apunta la líder veïnal. Aquest fet provoca acumulació de brossa als carrers, el que es tradueix en males olors i proliferació de cuques, rates i fins i tot serps.

Gutiérrez proposa instaurar ja els incentius fiscals que el govern va prometre en la presentació dels contenidors, tot i que es va detallar que aquesta mesura s’implementaria quan la prova es fes extensa a tot el municipi. Precisament, aquesta és una altra reivindicació de l’associació. “Si la mesura no s’estén a tota Tarragona, Bonavista es cansarà”, concloïa la presidenta veïnal.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Maig, 2022

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, així com delimitar-ne l’entorn de protecció. És un conjunt edificat de llarga història, situat en un indret singular de domini sobre el territori, carregat de valors simbòlics i representatius.

Es tracta d’un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, prop del poble de Mont-roig del Camp. L’ermita està situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest del municipi i l’indret on es troba, ric en troballes arqueològiques de diferents èpoques, és un espai declarat d’interès natural, segons informa la Generalitat.

Segons el Govern, es considera monument el conjunt edificat definit en planta pels seus murs de tancament perimetrals, seguint el mur de contenció de la plaça d’accés i els murs exteriors de l’església, sagristia i hostatgeria posterior, així com el promontori de roca vermella que sosté tant l’ermita com la Capella de Sant Ramon amb la plaça pavimentada.

S’inclou també l’espai empedrat de l’arribada del vial públic d’accés a l’ermita del camí de la Mare de Déu de la Roca, així com part del camí vell, que conté basses i altres elements d’infraestructures hidràuliques i marques, per determinar, excavats a la roca probablement d’origen prehistòric. La protecció abasta també el subsol de tot el perímetre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022

El govern espanyol ha destituït la directora del CNI, Paz Esteban, per l’escàndol de l’espionatge, segons ha avançat El País. La decisió s’ha pres aquest dimarts en el Consell de Ministres el mateix dia en què es fan públics els resultats de les anàlisis als mòbils dels ministres de l’executiu espanyol.

Fins ara ha transcendit la intervenció de comunicacions del president, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Esteban ha estat assenyalada en les últimes setmanes no només per l’espionatge al govern espanyol sinó pel ‘Catalangate‘ i és un dels caps que l’independentisme exigia per depurar responsabilitats juntament amb el de Robles.

De fet, Robles compareix aquest dimarts en roda de premsa després del Consell de Ministres per explicar la destitució. La directora del CNI va comparèixer dijous de la setmana passada a la recentment constituïda comissió de secrets oficials del Congrés i va admetre que els serveis d’intel·ligència espanyols han espiat amb aval judicial al president del Govern, Pere Aragonès, i a 17 independentistes més.

Pel que fa a la resta de noms que han transcendit com a espiats amb el programari Pegasus, l’executiu espanyol va apuntar que s’hauria tractat d’un atac “extern” i “il·lícit”. En els últims dies, el govern espanyol i el PSOE ja no tancaven la porta a dimissions en el futur per l’espionatge, però demanava esperar a esclarir els fets.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2022

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reunit aquest dimarts a la Casa dels Canonges el vicepresident, Jordi Puigneró, el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i les conselleres Laura Vilagrà, Gemma Geis i Natàlia Garriga, per afrontar l’ordre sobre el 25% de castellà, tal com ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts de Palau.

La reunió ha durat de 8:30 a 9:30 hores, i s’ha produït abans del Consell Executiu ordinari de cada dimarts. Aragonès ha reunit així els departaments més directament implicats en el tema. Cambray va anunciar ahir que el Govern recorrerà l'”aberrant” interlocutòria del TSJC que ordena l’execució de la sentència del 25% del castellà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l’aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus.

En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.

El vicepresident ha explicat que quan es va saber el cas del president del Parlament, Roger Torrent, van demanar a l’Agència de Ciberseguretat que analitzés els telèfons d’alts càrrecs del Govern. De les 11 persones voluntàries, s’ha detectat Pegasus en tres casos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
1cb01357-8e94-442b-8444-789262632716-1280x853.jpg

El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Plana de l’Alt Camp (PDUAE) no tirarà endavant a Valls. Així ho ha confirmat l’alcaldessa Dolors Farré aquest dimarts després de la reunió mantinguda amb el Departament de Territori, en la qual hi ha assistit els alcaldes de Vila-rodona, el Pla de Santa Maria i Alió.

El Govern ha acceptat que cada municipi decideixi com créixer industrialment i que el PDU no es posi en marxa de forma “global”. “És una molt bona notícia per la ciutat, estem molt satisfets”, ha afirmat Farré. Les associacions veïnals afectades, concentrades a la plaça del Blat, han celebrat la decisió. “Reclamem una retirada total, definitiva i per sempre”, ha exigit Xènia Bonet, membre de l’Associació de Veïns de Baiona.

L’alcaldessa de Valls ha assegurat que la ciutat no necessitava aquest PDU, ja que el creixement industrial, diu, es farà per la part nord de la localitat amb l’ampliació, amb més de 60 hectàrees, del polígon industrial. “Tenim sòl industrial suficient per captar empreses a la ciutat, estem satisfets que no tiri endavant el pla a Valls”, ha insistit.

La batllessa ha explicat que han acordat amb la Generalitat que el pla director no tiri endavant “globalment”, sinó que cada municipi decideixi segons les seves necessitats industrials. Davant d’això, Farré ha agraït el suport del Departament de Territori i la bona predisposició per aturar el pla.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022

Santi Vila (Granollers – 15 de març de 1973) és una cara coneguda del panorama polític català. Va ser diputat i conseller de Cultura. Va ser jutjat al Tribunal Suprem per l’1 d’octubre. Però, ara mateix viu un moment dolç. Diu allò que pensa tal i com pensa. Santi, en una conversa informal amb larepublicacheca.cat, parla de Tu a Tu. L’exgovernant ens aconsella cuidar “l’univers Jujol” i el nostre patrimoni. Santi Vila assegura que ja no tornarà a ser conseller de la Generalitat…

 

Santi, començaria per preguntar-te com estàs a nivell personal?
La veritat és que molt bé. Actualment, dirigeixo una petita empresa d’aigües a Banyoles i de professor a la Universitat Ramon Llull, on tinc uns alumnes molt inquiets i que espero que siguin bons professionals i millors persones.

Ets el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures. Comences a fer xerrades. Podem deduir que aviat tornaràs a la política activa?
No. La vocació sempre hi serà. Les circumstàncies són les que són i tinc la sensació que ja he fet allò que havia de fer. Vaig ser diputat, conseller… Ara la meva contribució ha d’estar més en el terreny cívic i ciutadà generant opinió, reflexió… Aquí m’hi trobo molt còmode…

Ara dius pràcticament tot allò que penses sense tenir por a ser políticament incorrecte…
Efectivament. El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar. Cap ministre o cap conseller s’atreveix a dir obertament que les autopistes haurien de ser de pagament.

Hauran de ser?
Jo crec que sí. Sense cap mena de dubte. Els recursos són limitats i val més dedicar els diners a fer escoles i a invertir en la sanitat que pagar els peatges.

Ets un amant de la lectura. Acabes de publicar un llibre (Vida bona, vida plena)…
Va sortir al febrer. És un llibre – pretensiós – que intenta explicar com viure una vida (plena) que valgui la pena. L’estic presentant per tota Catalunya i Espanya. Em falta presentar-lo a Tarragona.

El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar

Com es viu una vida plena?
És un gran repte perquè ens interpel·la a tots. Hem d’intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos. Hem de ser autoexigents i envoltar-nos de persones que també facin que siguem millors persones. Hem de tenir clar que l’afirmació del jo és molt important, però sense el nosaltres no és viable. Hem de saber combinar molt bé la llibertat, responsabilitat i compromís.

Tu vas viure moments extremament difícils arran del judici de l’1 d’octubre. Com vas viure aquell episodi?
Va ser una experiència molt traumàtica. El pas dels anys ens ha asserenat a tots i s’ha vist que més enllà de les idees polítiques de cadascú, la coherència hi és. Alguns hem dit sempre el mateix i hem actuat amb coherència, convençuts que els somnis i les aspiracions personals i col·lectives són possibles, però les coses s’han de fer ben fetes, sempre respectant les lleis i mai no perjudicar la convivència.

Estar assegut en aquella sala del Tribunal Suprem va ser terrible, oi?
Va ser molt trist per a tots, sobretot pels meus companys que van acabar a la presó. Més enllà d’estar més o menys d’acord amb la independència, el càstig va ser absolutament desproporcionat.

El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll

Creus que a Madrid hi ha catalanofòbia?
No. No oblidem que a totes les cases hi ha de tot. Hi ha gent bona i dolenta a tot arreu. La identitat sempre és complexa perquè estan en causa molts aspectes. Sóc de Figueres, de Barcelona, sóc polític, professor, gai, fill únic, un home casat, he nascut a Granollers… La identitat, repeteixo, és molt complexa. El que ens interpel·la col·lectivament és l’amistat cívica i les ganes de fer que la convivència sigui possible. Per assolir això només cal un ‘contracte’ on tenim drets i obligacions.

Com veus el col·lectiu LGTBI? Està en perill?
Hi ha el risc de la reacció ultraconservadora. És cert que hem avançat moltíssim en polítiques d’igualtat de gènere, però hi ha molta feina a fer. Hem de ser capaços d’empatitzar i d’explicar-nos i de recordar que el que ens uneix no és una identitat de gènere o d’orientació sexual o de tribu castellana o catalana. El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll. La igualtat ha de partir sempre de la base que tots som ciutadans. Quan s’agredeix una dona, un negre o un homosexual, s’està agredint a un ciutadà. Tots ens assemblem més del que ens ho pensem.

Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada

Amb quina Catalunya somies?
Cosmopolita, oberta, amb gent educada i culta i que tingui aspiracions sensates i raonables per a ser feliç.

Què et ve al cap quan sent la paraula ‘Pegasus’ (el sistema d’espionatge adquirit a Israel pels governs)?
Una tristesa enorme i una injustícia terrible. És intolerable i s’hauran de depurar responsabilitats. Saps que sóc liberal d’esquerres i en aquest sentit penso que com menys estat millor. Com més estat – autonòmic, central – més es tendeix a violentar els drets fonamentals, tal com es va veure durant la pandèmia. L’estat ha de fer poques coses però ben fetes: sanitat, ensenyament, infraestructures, seguretat… Com més s’expandeix l’estat més acabem rebent els ciutadans.

Vox…?
El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme. Correm el perill que la gent humil no ens entengui. Sembla que ho volem resoldre tot a cop de talonari i això alimenta i aplana el camí del populisme i la demagògia. Si els partits centrals i centrats tornem a sintonitzar amb els més febles i som capaços de generar progrés i riquesa, aconseguirem que els extremistes tornin a ser marginals. Si no ho fem, aniran guanyant terreny.

El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme

Com veus la invasió russa a Ucraïna?
Espero que aquesta guerra que no havia d’haver començat mai acabi com més aviat millor. Els grans fracassats d’aquesta guerra són els diplomàtics. Mai de la vida haurien d’haver permès que Rússia, amb una invasió incomprensible, assoleixi els seus objectius.

Què t’agrada de Tarragona?
M’encanta venir-hi. Encara que visqui a Barcelona sóc un home de comarques. Venir a Tarragona és com estar a casa. Però us he de fer un plec: cuidar l’univers Jujol.

No està cuidat?
No, i és una pena. La tradició modernista ens i us distingeix. Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada. El Camp de Tarragona, avui dia, és indústria, petroquímica, però també és patrimoni i cultura… no ho podem oblidar.

Si tornessis al govern, t’agradaria ser conseller de…
(Riu) No tornaré a ser conseller.

PUBLICITAT








REDACCIÓ26 Abril, 2022

Torna la polèmica política a Tarragona. El PP ha denunciat que ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de la capital tarragonina “no tenen cap projecte per a la Ciutat del Repòs”. Segons ha explicat el seu portaveu, José Luís Martín, va adquirir el compromís de sol·licitar al Govern la informació sobre l’equipament “la realitat del projecte 15 milions anunciat”.

Segons Martín: “el Departament de Drets Socials no ha admès la sol·licitud d’accés a la informació pública”, i s’han limitat a contestar que “no disposen de cap projecte, ni de fons ni de calendari d’execució d’obres. La realitat del projecte és que no existeix”.

“El Govern de la Generalitat i govern Ricomà han mentit una vegada més a Tarragona. El projecte pressupostat en 15 milions era fum. Desconeixem, doncs, d’on han tret aquesta xifra. La incompetència i la falta de rigor és alarmant, i és inacceptable aquest nou engany a la ciutat de Tarragona”, ha carregat el portaveu popular.

I ha afegit: “Tanmateix, hem d’aprofitar aquesta oportunitat. Instem al govern local i al govern autonòmic que el projecte -inexistent, en aquests moments- abandoni la idea de l’alberg de salut mental, i es comprometi -amb un projecte redactat i una partida pressupostària- a dotar-nos d’un equipament dirigit a turisme familiar de qualitat i a donar serveis pels veïns de Llevant”.

“Ens temem que l’anunci que van fer respecte a la Ciutat Judicial de Tarragona acabi al mateix calaix. No oblidem que, en aquest cas, tampoc disposem de projecte, calendari ni de fons”. I ha conclòs: “Fem una crida als grups de l’oposició i a la ciutadania a fer un front comú per a defensar la capitalitat de Tarragona dels constants greuges de la Generalitat i a donar una alternativa a la falta de lideratge i a la deixadesa del Sr. Ricomà.”

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Abril, 2022
Renfe-AVLO-Low-Cost10-1280x720.jpg

La Cambra de comerç de Tarragona i els ajuntaments tarragonins de la Secuita i Perafort han demanat a la Generalitat millors accessos a l’estació de l’AVE Camp de Tarragona en una reunió amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

La petició s’ha fet en una visita institucional de la presidenta de la Cambra, Laura Roigé, i dels alcaldes de la Secuita, Eudald Roca, i de Perafort, Joan Martí Pla, segons informa la corporació econòmica. La Cambra de comerç apel·la a executar el nou tram d’accés a l’estació des de la carretera local TP-2031, ja que l’estudi informatiu i d’impacte ambiental està aprovat per Carreteres de la Generalitat des de l’any 2008.

Es tracta de construir “un quilòmetre escàs” que “permetria connectar Torredembarra” i, al seu torn, “accedir amb més celeritat a les comarques del Penedès i el Garraf, que utilitza aquesta estació per anar a Madrid”, ha exposat Roigé a Vilagrà.

Per la seva banda, l’alcalde de Perafort ha incidit que “queda pendent resoldre l’accés a l’estació des de Tarragona”. En aquest sentit, hi ha dues possibilitats: millorar la carretera N-240 (competència de l’Estat) o bé “desenvolupant el vial de Sant Ramon, competència de la Generalitat”, ha apuntat l’alcalde.

Finalment, Roca ha informat la consellera que l’Ajuntament de La Secuita impulsa un aparcament de baix cost prop de l’estació que estarà en servei el 2023. Actualment, els cotxes estacionen als vorals, amb problemes d’inseguretat i de mala imatge. L’alcalde de la Secuita ha demanat que “s’executi amb urgència una rotonda per donar accés al nou aparcament municipal” amb la finalitat de “no generar caos circulatori”.

PUBLICITAT