Arxius de govern generalitat | Pàgina 2 de 2

REDACCIÓ5 Desembre, 2019

Cruset, Calvet i Segura a la presentació

Llum verda a la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. La Comissió d’Urbanisme ha donat, aquest divendres 5 de desembre, l’aprovació definitiva del projecte. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat el nou espai, que abasta 92 hectàrees per a activitats logístiques, íntegrament ubicades al terme municipal de Vila-seca.

Des del Port s’assegura que ja hi ha operadors interessats. La zona generarà més de 4.200 nous llocs de treball durant les obres i un cop desenvolupada completament. La inversió total és de 72,8 milions d’euros. L’aprovació definitiva suposa posar punt final a un projecte gestat trenta anys enrere.

Un projecte impulsat 30 anys enrere
El conseller Damià Calvet, acompanyat pel president del Port, Josep Maria Cruset, i l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, han visitat el nou espai on s’ha començat a operar per escenificar que la ZAL, gestada 30 anys enrere, ja és una realitat. La inversió, fins el dia d’avui, ha estat de 31 milions d’euros -només la compra dels terrenys ja va suposar 22,5 milions.

Ara es preveu una nova inversió de 30 milions entre el 2020 i 2023 i 11,8 milions en una segona fase, a partir del 2023. El Port de Tarragona preveu que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i el 4,6 milions de tones anuals. Això significa un increment aproximat d’entre un 8% a 14% més de tràfics respecte al resultat del 2018 -de 32 milions de tones. Un dels punts forts del projecte és la proximitat a la terminal ferroviària intermodal de la Boella.

Damià Calvet: “El projecte farà un salt d’escala que ens portarà a fer que el port sigui un hub euromediterrani”

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que es tracta d’un projecte “en majúscules” -per extensió, inversió i augment de llocs de treball i de tràfics marítims. “Farà un salt d’escala que ens portarà a fer que el port sigui un hub euromediterrani”. Per la seva banda, el president del Port, Josep Maria Cruset, ha avançat sobre l’interès d’operadors en implantar-se a la ZAL i que la comercialització s’efectuarà “a curt termini”. Ara el següent pas serà executar el projecte d’urbanització.

REDACCIÓ5 Desembre, 2019

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha assegurat que mai s’ha embutxacat “ni un cèntim de diners públics” com diu que s’està volent fer veure. En una entrevista a Ser Catalunya, s’ha referit amb aquestes paraules a la suposada malversació en l’adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

“Les persones que han treballat amb mi han treballat amb honestedat i han fet la seva feina ben feta”, ha insistit. A més, ha lamentat que hi hagi “presumpció de culpabilitat” en comptes de presumpció d’innocència i ha denunciat que s’han vulnerat els seus drets.

Pel que fa a la gravació en què suposadament la persona a qui s’hauria beneficiat diu que quan Borràs sigui consellera se’n podrà aprofitar més, Borràs ha respost que desconeix el que fa Isaías Herrero en el seu temps privat igual que tampoc ho sap dels altres proveïdors. “El que jo sé és el que he fet jo”, ha afegit.

Borràs ha apel·lat l’opinió pública a pensar si “el que està passant és normal” i ha assenyalat que el fiscal que demana al Suprem que l’investigui és Javier Zaragoza, el mateix fiscal que el del judici del procés, i que el jutge que ho ha d’acceptar és Manuel Marchena. A més, ha indicat que no ha rebut cap notificació i que la informació que coneix és a través de periodistes.

REDACCIÓ4 Desembre, 2019

El Parlament ha aprovat la moció per unanimitat

El Parlament de Catalunya ha instat el Govern de la Generalitat a continuar les negociacions amb l’Ajuntament de Tarragona per trobar una solució que permeti desencallar la cessió del Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. Ha estat a partir d’una proposta de resolució de Ciutadans que s’ha debatut a la comissió de Territori i que s’ha aprovat per unanimitat.

L’equipament va ser la gran aportació de la Generalitat als Jocs Mediterranis de Tarragona del 2018. Va costar quasi 18 MEUR i avui dia les dues administracions no han trobat la fórmula perquè el consistori n’assumeixi la gestió. Del text presentat per Ciutadans, no s’ha aprovat el punt que instava la Generalitat a enllestir la pavimentació de la pista del pavelló.

Any i mig de negociacions entre consistori i govern
La proposta de resolució aprovada emplaça el Govern a “continuar les negociacions amb l’Ajuntament de Tarragona sobre la cessió del Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània”. Unes converses que han estat freqüents en els darrers mesos però que no han donat fruits, ja que hi hauria un desacord entre la Direcció General de Patrimoni i Presidència sobre si la fórmula ha de ser una cessió de propietat o una cessió d’ús a 70 anys.

Eusebi Campdepadrós ha revelat que, pròximament, hi haurà una reunió entre l’Ajuntament, la Secretaria General de l’Esport i la Direcció General de Patrimoni.

Tot plegat ha fet que, quasi un any i mig després de la finalització dels jocs, el consistori encara no en tingui la gestió. Malgrat que s’hi han fet alguns esdeveniments esportius, el pavelló generalment està tancat. En la proposta de resolució, de fet, es demana “agilitzar la tramitació de la cessió i la redacció dels convenis corresponents per minimitzar el temps que la instal·lació està en desús”.

El diputat de Junts Per Catalunya (JxCat), Eusebi Campdepadrós, ha revelat durant la comissió que pròximament hi haurà una nova reunió entre l’Ajuntament de Tarragona, la Secretaria General de l’Esport i la Direcció General de Patrimoni per intentar desencallar la qüestió.

El cos d’instal·lació del parquet, l’últim escull
Un altre dels elements de discussió entre les administracions és qui assumeix el cost de la col·locació del parquet que falta per instal·lar a la pista del pavelló. En la proposta de resolució, Ciutadans demanava que fos la Generalitat qui n’assumís el cost, però aquest punt ha estat rebutjat amb els vots contraris d’ERC i JxCat.

El diputat republicà Ferran Civit ha argumentat que aquest element és motiu de “debat” entre les dues administracions i ha afirmat que “l’acord arribarà més tard o més aviat”. Pel diputat del PP, Santi Rodríguez, “és inadmissible” que això impedeixi tancar un acord i ha emplaçat consistori i Generalitat a què ho resolguin “ràpidament”.

REDACCIÓ27 Novembre, 2019

Torra insisteix en una reunió amb Sánchez

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat que un diàleg entre el Govern i la Moncloa ha d’implicar que els presidents dels dos executius es reuneixin. Així ho ha subratllat durant la sessió de control d’aquest dimecres al matí al ple del Parlament. Torra ha reclamat un diàleg “amb contingut” entre els dos governs, “on els presidents es reuneixen”.

En aquest sentit, Torra ha insistit que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, l’ha de trucar per després prendre “totes les decisions amb total llibertat”. El president de la Generalitat també ha dit que el diàleg ha de ser “seriós”: “No volem més fotos amb ponsèties”, ha afegit.

Torra ha preguntat amb retòrica: “Què vol dir diàleg i parlar de govern a govern?”. Tot seguit, el president de la Generalitat ha insistit que cal que Catalunya i Espanya es reconeguin com a dues entitats jurídiques i com a subjectes polítics que decideixen buscar una “solució política” al conflicte.

En aquesta línia, Torra ha defensat que la via és parlar “de govern a govern” i on, per tant, “el president de l’Estat parla amb el president de Catalunya”. “I el truca, sobretot el truca, per poder parlar”, ha afegit.

REDACCIÓ27 Novembre, 2019

El projecte recreatiu de Salou i Vila-seca

L’Assemblea Aturem Bcn World i Gepec–EdC han registrat una petició dirigida a la Direcció General de Tributs i Jocs del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, perquè revoqui la llicència de casino a Hard Rock.

Segons informa Aturem BCN World, el motiu es deu al fet que l’empresa no hauria presentat tota la documentació requerida en l’adjudicació de maig de 2018, en el termini d’un any i mig, és a dir, a novembre de 2019 -en concret, el pla de desenvolupament constructiu, així com els contractes de finançament de l’operació.

Segons informacions d’Aturem Bcn World, la compra dels terrenys a la Caixa es troba bloquejada i, en cas de consumar-se la compra, implicaria “uns riscos financers gravíssims” per a la Generalitat.

És per això que Aturem Bcn World i Gepec–EdC fan una crida al Govern, en particular al president i vicepresident, que “posin de nou el comptador a zero” i que “posin fi a aquesta operació especulativa d’uns terrenys propietat de la Caixa i que, fins ara, només ha fet que portar maldecaps legislatius i econòmics al Govern, així com un sentiment de frustració generalitzat”, exposa en un comunicat.

Així mateix, aquesta informació s’ha fet arribar a tots els grups parlamentaris perquè des del Parlament de Catalunya. Aturem BCN World confia que es facin els passos corresponents “per derogar tot el marc legislatiu fallit que havia de permetre el projecte anomenat Bcn World“.

REDACCIÓ31 Octubre, 2019

L’Ajuntament de Tarragona ha celebrat que el Govern de la Generalitat hagi obert una investigació per aclarir les actuacions policials del cos durant la setmana de mobilitzacions i aldarulls que es van produir a la capital tarragonina, contra la sentència dels fets de l’1 d’octubre als presos catalans.

El portaveu municipal, Xavi Puig ha assegurat que “el govern de Tarragona aplaudeix que el Govern hagi impulsat una auditoria interna als Mossos d’Esquadra per avaluar la seva actuació durant les protestes arran de la sentència del Suprem. En concret, l’executiu local ha celebrat que es revisin dues actuacions polèmiques a la ciutat”.

“D’una banda, el “Veniu, que som gent de pau!” que un mosso va proferir en to burlesc per la megafonia d’una furgoneta del cos i, de l’altra, l’impacte d’unes furgonetes de l’ARRO contra una barricada de contenidors a l’avinguda Marquès de Montoliu que va acabar amb almenys dos ferits”, ha denunciat Puig.

El portaveu del govern, Xavier Puig, ha reiterat la petició que ja han traslladat a la subdelegació perquè també s’investiguin les actuacions de la policia espanyola. El govern municipal qüestiona les intervencions que van portar a la detenció de tres joves tarragonins: David Solé, Joan Tortosa i Laura Solé, aquesta darrera “arrossegada per terra desenes de metres de forma violenta”.

Borja VIZCARRO

VÍDEO

REDACCIÓ23 Juliol, 2019

El Govern de la Generalitat ha aprovat el conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i l’Autoritat Portuària de Tarragona per a la prestació dels serveis comuns de prevenció i control d’emergències del Port.

Davant de la complexitat, la diversitat i el gran volum d’activitats que es duen a terme dins de la zona de servei marítimo-terrestre, el Port vol col·laborar amb els Bombers de la Generalitat per coordinar la gestió de les emergències que es puguin produir a la zona, millorar l’eficàcia de la prevenció, i donar una resposta coordinada i eficient en situacions de crisi.

Amb el un marc de col·laboració augmenta el nivell de seguretat al Port de Tarragona. Els Bombers disposen a la zona portuària d’una infraestructura i de recursos humans i materials especialitzats que els permet gestionar, donar suport i resposta, i assumir la direcció dels equips d’intervenció en cas d’emergència.

REDACCIÓ27 Juny, 2015

Jordi Jané, nascut a l’Arboç, formarà part de la petita història de la Catalunya Nova com un dels pocs consellers que ha tingut la Generalitat des de la reinstauració de la democràcia provinents de les terres del sud. Nomenat responsable d’Interior en aquesta X legislatura per un període que no sembla que pugui anar més enllà de setembre si tot funciona segons el full de ruta d’Artur Mas, compartirà brevetat amb d’altres veterans de la política. Com per exemple l’incombustible Xavier Sabaté, conseller de Governació i Administració Pública durant quatre mesos aproximadament en l’últim govern de Pasqual Maragall tot just al produir-se la sortida d’ERC de l’executiu per instar a votar no al referèndum pel nou estatut.

Una legislatura, la VII (2003-2006), que va ser especialment convulsa i productiva pel que fa a representants tarragonins. Els dos consellers en cap van ser republicans (les lluites internes dins del partit van passar factura) de Cambrils i de Torredembarra, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló respectivament, que també havia estat prèviament conseller d’Educació. La va substituir al càrrec l’ampostina Marta Cid, figura llavors emergent a unes Terres de l’Ebre que anaven deixant enrere la seva fidelitat convergent per culpa de la polèmica pel transvasament de l’Ebre fins que va acabar ella mateixa engolida pel vessant cainita d’ERC. Si bé Sabaté és nascut a Flix, el fet d’haver desenvolupat tota la seva trajectòria política a Tarragona permetia als republicans presentar Cid com la primera consellera ebrenca de la Generalitat.

Cal tenir present que un nou canvi d’aliances dins d’ERC va fer retornar Carod-Rovira a la pole-position de la formació (fins que Joan Puigcercós va apretar l’accelerador en una recta per estimbar-se finalment a la primera corba) com a conseller en cap del govern de José Montilla a la VIII legislatura (2006-2010). La tomba del tripartit i del cambrilenc com actor polític.

L’enfrontament èpic entre Pujals i Flotats
La VI legislatura (1999-2003) va tenir el conseller de Sanitat Eduard Rius, nascut a Tarragona, com a únic representant territorial al Govern. Nomenat el 2003 cap de la Fundació Trias Fargas i posteriorment director general d’Acciona Servicios Hospitalarios, heretava seient de la V (1995-1999) legislatura. Va ser en aquest període quan l’executiu va viure la passió abraonada de Joan Maria Pujals, per llavors sheriff indiscutible de Vila-seca i de CDC a la demarcació fins l’arribada de Josep Poblet. El seu pas per Ensenyament i Cultura va deixar escenes dignes de ‘Polònia’, especialment fruit del seu enfrontament amb un gran histriònic com Josep Maria Flotats, a qui va destituir com director del Teatre Nacional.

El reusenc Vilalta parlava català en la intimitat amb Aznar
Molta més fortuna va tenir el reusenc Albert Vilalta, responsable del departament de Medi Ambient des de la III legislatura (1988-1992). De fet, va ser una de les figures de més èxit dins del panorama polític català perquè fruit dels acords de Jordi Pujol amb un José María Aznar que parlava català en la intimitat Vilalta va abandonar el departament per acabar sent president de GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviaris) i el 1998 secretari d’Estat d’Infraestructures i Transports.

L’enyorat Laporte i la URV
Potser és la IV legislatura (1992-1995) la que guarda grans noms de la política catalana procedents del territori. El departament de Governació, que aleshores era com la figura del conseller en cap, estava des de la legislatura anterior en mans del montblanquí Josep Gomis, pràcticament un germà de sang de Pujol i que va acabar sent el primer delegat de la Generalitat a Madrid. Amb ell hi figurava també des de la primera legislatura (les dos primeres al front de Sanitat i Seguretat Social) el sempre recordat Josep Laporte, a qui tot el territori li deu la creació des del departament d’Ensenyament (que va passar a mans de Pujals el 1992) de la Universitat Rovira i Virgili, el desplegament a la capital del Baix Camp de la facultat de Medicina i probablement també el fet que no porti exclusivament el nom de Tarragona.

REDACCIÓ22 Juny, 2015

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, afegirà al seu càrrec el de vicepresidenta del Govern i portaveu, segons ha informat el Govern a través de Twitter i posteriorment ha ratificat en un comunicat. A més, entren com a nous consellers Meritxell Borràs, que agafarà la cartera de Governació i Relacions Institucionals, Jordi Jané, que s’ocuparà del Departament d’Interior, i Jordi Ciuraneta, que serà el nou conseller d’Agricultura. Aquests són els canvis que ha decidit el president de la Generalitat, Artur Mas, després de la decisió d’UDC de sortir del Govern. Aquest dilluns a les 12.30, els nous consellers prendran possessió dels seus càrrecs al Palau de la Generalitat.

Artífex de la victòria històrica sobre el PSC a les generals del 2011
Jané és ara mateix vicepresident quart del Congrés dels Diputats i va ser cap de llista de CiU per Tarragona el 2011, aconseguint per primer cop en unes generals la victòria en número de vots a la circumscripció per damunt per sobre del PSC. Nascut a l’Arborç l’any 1963 és advocat, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Rovira i Virgili. També té un Màster en Dret Comparat. Ha desenvolupat bona part de la seva carrera política a Madrid, essent portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català al Congrés entre el 2000 i el 2008. També va ser secretari del grup durant la III, UV, V i VI Legislatura. L’any 1980 va ser un dels militants fundadors de la JNC.

El Govern ha assegurat en un comunicat que amb els nous canvis, el president vol reforçar la projecció de les polítiques socials i assegurar la presència de persones de tot el territori a l’Executiu. A tres mesos de les eleccions del 27-S, Munté assumeix el càrrec de portaveu en substitució de Francesc Homs, que quedarà com a conseller de la Presidència.

Curriculum dels nous consellers
Fins que va ser nomenada consellera de Benestar, Neus Munté va alternar la seva carrera professional entre la política i la UGT, essent dirigent del sindicat en dues etapes diferents, entre el 1996 i 1999 i també entre el 2004 i el 2010. Entremig va formar part de l’últim govern de Jordi Pujol com a cap de gabinet de la consellera d’Ensenyament de l’època, Carme-Laura Gil. També va ser diputada entre el 2002 i el 2003, tornant al Parlament l’any 2010. Nascuda a Barcelona l’any 1970, és llicenciada en Dret per la UB, Màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra. Va ser secretària general adjunta de la JNC entre 1998 i 2000.

Meritxell Borràs és diputada al Parlament des de 1995 i ha estat cap de llista a les eleccions municipals de l’Hospitalet de Llobregat des del 1999 fins al 2011. Nascuda a l’Hospitalet l’any 1964, és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió Empresarial per la mateixa universitat, i ha realitzat un curs de Lideratge Polític a l’IESE de Madrid. Borràs destaca per la seva experiència parlamentària. És una de les mà dretes del president del grup, Jordi Turull, i membre de l’executiva de CDC i del secretariat permanent com a presidenta de la Comissió Nacional de Política Sectorial.

Jordi Ciuraneta és empresari agrari i ramader i diplomat en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE. Ha estat president de la cooperativa lleidatana COPAGA, president del Consell Sectorial del Porcí de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya i membre de la Confederació de Cooperatives de la UE. També ha estat assessor en matèria de porcí del Consell Consultiu de la UE. Nascut a Sabadell l’any 1964, va entrar a militar a CDC i a la JNC l’any 1989 i ha estat tinent d’alcalde de la Palma d’Ebre del 1991 fins al 2007. Ha estat vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Membre de l’executiva de CDC des del 2007, és secretari d’àmbit d’Agricultura, Ramaderia, Medi Rural i Pesca.

Newer Posts

Arxius de govern generalitat | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

xxx Partners

Urbanisme aprova la nova zona logística del Port de Tarragona

Laura Borràs: “No m’he embutxacat ni un sol cèntim”

El Parlament insta al Govern que negociï la cessió del Palau d’Esports

TORRA: “Un diàleg entre governs implica una reunió entre presidents”

Aturem Bcn World i Gepec reclamen revocar la llicència a Hard Rock

XAVI PUIG: Exigim que es depurin responsabilitats per les càrregues policials

Aprovat conveni d’emergències del Port de Tgna

ELS CONSELLERS ‘TARRAGONINS’; DES DE L’ENFRONTAMENT PUJALS-FLOTATS FINS EL PAS DE VILALTA AL GOVERN D’AZNAR

EL DIPUTAT AL CONGRÉS PER TARRAGONA, JORDI JANÉ, NOU CONSELLER D’INTERIOR