Arxius de govern espanyol | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ27 Juliol, 2022
a6e125ed-759c-49f3-a31a-dc1287cf3d97-1280x853.jpg

La tercera reunió de la taula de diàleg entre el govern espanyol i el català ja està en marxa. Els representants de cada executiu s’estan reunint des de les 10 del matí al Ministeri de Presidència per reprendre les negociacions. Per part de la Generalitat hi assisteixen la consellera Laura Vilagrà i el conseller Roger Torrent -els dos noms fixes-, i s’hi han sumat Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga. El govern espanyol repetirà la delegació, formada per Félix Bolaños, Yolanda Díaz, Miquel Iceta i Isabel Rodríguez. De la reunió s’espera que en pugui sortir un document per rubricar els “acords”. Després de la trobada, Vilagrà i Bolaños atendran la premsa, per separat.

La consellera de la Presidència va dir dilluns a Catalunya Ràdio que a la taula de diàleg es poden fer “avenços” per desjudicialitzar la política. Vilagrà va afirmar que s’ha de començar per “elements parcials”, però per allà on hi hagi “més possibilitat que s’arribi a acords”.

Els representants de cada govern (Javier Barbancho)

D’altra banda, segons fonts del govern espanyol, la taula de diàleg ha de permetre segellar avui un document concret que dimarts a la tarda ja es trobava en fase molt avançada, i que hauria quedat tancat abans de l’inici de la reunió. Així, el document ha arribat a la taula en forma de preacord, i és fruit dels contactes que han mantingut en les últimes setmanes Vilagrà i Bolaños, però també hi han participat altres departaments.

Segons fonts de l’executiu espanyol, serà un text “molt concret”, que en tot cas no inclourà referències a l’amnistia o al referèndum perquè l’executiu busca “acords” i no desacords. La Moncloa no vol avançar cap dels seus continguts amb l’objectiu d’arribar a la reunió amb les tasques enllestides i un document tancat.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ20 Maig, 2022
platja_Llarga2_abril22-1280x960.jpg

El Govern espanyol invertirà 1.530.000 euros a la millora de les platges de la costa tarragonina. Els diners es destinaran principalment a posar sorra en espais on els diferents temporals dels darrers mesos han fet que les platges hagin quedat malmeses o, fins i tot, desaparegut. A la partida anual de 230.000 euros que es destinen habitualment, s’hi han afegit 1,3 milions d’euros per obres d’emergències proposades pel servei provincial de Costes de l’Estat. De moment s’ha regenerat la platja Llarga de Tarragona i la setmana vinent s’actuarà a la del Miracle i a l’Arrabassada.

De cara a les setmanes vinents també es millorarà l’estat de les platges de Segur de Calafell, el Francàs (El Vendrell), el tram nord de la platja Llarga de Roda de Berà, la platja d’Altafulla, el sector llevant de la platja Llarga de Salou, la platja de Sant Pere de Cambrils, el tram entre la riera Peixerota i l’Estany Gelat de Mont-roig del Camp, les platges de l’Arenal i l’Almadrava de l’Hospitalet de l’Infant, i les platges de l’Alguer i Pixavaques de l’Ametlla de Mar.

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Setembre, 2021

Els peatges han desaparegut de les autopistes de Catalunya, ja és una realitat. Tanmateix, encara romana saber com es finançarà el seu manteniment. En aquest sentit, la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona ha celebrat l’obertura i ha refermat les paraules de la ministra de Transport, Raquel Sánchez, qui va exposar que per ara el manteniment s’inclouria en els pressupostos de l’Estat, però que això no seria raonable a llarg termini. “Qui contamina, paga”, aquesta és la política que vol instaurar la ministra pel que fa a les autopistes.

No obstant, el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, ha explicat aquest matí en roda de premsa que encara no hi ha res definitiu vers aquest afer. De fet, les possibilitats són múltiples. El subdelegat ha expressat que l’opció s’ha d’escollir amb “diàleg i consens” de tots els agents implicats.

A més, ha apuntat que des del ministeri s’estan fixant en els models europeus. Sabaté ha posat en relleu el compromís del president, Pedro Sánchez, pel que fa a la gratuïtat de les autopistes un cop s’acabés el contracte amb l’empresa Abertis.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Agost, 2021

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, reclama a l’Executiu central el traspàs de totes les competències en matèria de carreteres a Catalunya per implementar, quan acabin les concessions encara en vigor, el sistema de vinyeta. Puigneró assenyala que el govern català aposta pel model de vinyeta, una mena de tarifa plana per poder circular, però ha dit que “no seria raonable” que aquest sistema s’apliqués només a les vies gestionades per la Generalitat i no a les que són competència de l’Estat.

Per això, demana “el traspàs de totes les vies de l’Estat a Catalunya per poder implementar un sistema homogeni de vinyeta, que faria possible una solució integral per a totes les carreteres”.

El vicepresident català i líder de JxCat al Govern s’expressa així a pocs dies que el proper 31 d’agost finalitzin les concessions de cinc trams de vies ràpides que passen per Catalunya.

Tres d’ells pertanyen a vies de titularitat estatal: dos a l’AP-7 (entre Tarragona i La Jonquera i entre Montmeló i El Papiol) i un a l’AP-2 (entre Saragossa i el Vendrell).

I altres dos trams corresponen a la C-32 (entre Montgat i Palafolls) i la C-33 (entre Barcelona i Granollers), vies que són competència de la Generalitat.

“Sempre hem defensat el sistema de vinyeta, qui no ho ha volgut és l’Estat. Però no seria raonable que poséssim un sistema de vinyeta només a les infraestructures viàries de la Generalitat”, indica Puigneró.

Per això, “en primer lloc” el Govern sol·licita el traspàs de totes les carreteres i “a partir d’aquí” començaria a aplicar el sistema de vinyeta. “Nosaltres hem posat sobre la taula el projecte de l’eurovinyeta, una proposta que l’Estat mai ha comprat ni s’hi ha mostrat d’acord. Però el temps passa i si ells no prenen una decisió, és molt senzill: que ens traspassin les carreteres a la Generalitat, com al País Basc”, insisteix.

A més, Puigneró avisa que “el gran repte” una vegada deixi d’haver-hi peatges serà com mantenir en bon estat les carreteres.

“No ens podem permetre el luxe d’un manteniment mínim i defectuós, perquè aniria contra la seguretat vial”, alerta el vicepresident català.

Amb la fi de les concessions de l’AP-2, l’AP-7, la C-32 i la C-33 s’alliberaran 415 quilòmetres de peatge a Catalunya, de manera que solament quedaran 130 quilòmetres encara en funcionament, segons informa el departament de la Vicepresidència.

El primer traspàs d’autopistes a la Generalitat es va dur a terme l’any 1995, precisament respecte a les que ara són la C-33 i la C-32 Nord, per un total de 66 quilòmetres i amb les concessions que ara expiren ja assignades.

Una de les primeres conseqüències de la fi d’aquestes concessions és la presentació per part d’Abertis d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà a 348 treballadors, atès que Acesa i Invicat, filials d’aquest grup, són les concessionàries de les vies que fins al 31 d’agost funcionen amb peatges.

El passat mes de maig, el llavors conseller Damià Calvet va afirmar al Parlament que la vinyeta, que va definir com “un model de “tarificació ambiental finalista”, permetria recaptar entre 800 i 1.000 milions a l’any.

PUBLICITAT






REDACCIÓ21 Gener, 2021

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha donat fins al dia 8 per analitzar les qüestions de fons de l’ajornament de les eleccions autonòmiques previstes pel proper 14 de febrer.

Mentrestant, el ministre de Sanitat, el socialista Salvador Illa, té previst abandonar el govern de Pedro Sánchez per fer campanya electoral, tenint en compte que és el cap de llista al PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Illa ha sol·licitat assistir la setmana vinent a la Comissió de Sanitat del Congrés amb l’objectiu d’acomiadar-se i explicar la situació actual de la pandèmia a l’Estat espanyol.

Amb la baixa de Salvador Illa al govern de Sánchez, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, podria ascendir a ministre. El cap de l’executiu espanyol podria aprofitar la remodelació del govern per fer canvis ministerials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2021
Vista-aerea-en-el-Delta-del-Ebro-y-punta-del-fangar.jpg

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha tornat a expressar el seu desig de garantir un futur pel Delta de l’Ebre. Per fer-ho, exigirà al Govern català i espanyol que apliquin el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE). A més, la CUP proposarà i promourà una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre les conseqüències de la política hidrològica de l’Estat espanyol .

Entre les accions més criticades pels cupaires es troba una proposta d’Esquerra Republicana, els quals volen invertir 50 milions d’euros en el regadiu al canal Xerta-Sénia, enfront dels 6 milions que contemplaven els pressupostos 2020 de la Generalitat per aplicar mesures de protecció i conservació al delta de l’Ebre i que “no s’han arribat a executar”.

El número dos cupaire per Tarragona, Edgar Fernández, ha mostrat la seva preocupació envers el territori: “solament s’estan fent polítiques sobre el litoral i no s’està fent res riu amunt, on hi ha el gran problema, els sediments i els cabals”. Fernández també ha lamentat la situació del PIPDE, “que 20 anys després encara no s’ha desenvolupat malgrat que els polítics es van comprometre a implementar-lo imminentment.”


REDACCIÓ27 Octubre, 2020
Mossos-3-1280x960.jpg

El Consell de Ministres ha sol·licitat aquest dimarts al Congrés la pròrroga per espai de sis mesos de l’estat d’alarma decretat el passat diumenge i ha suprimit del text inicial els articles relatius a la restricció de la mobilitat nocturna perquè ho decideixi cada autonomia.

Ho ha afirmat la portaveu de l’executiu i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aquest dimarts, en què ha concretat que es tracta dels articles 9 i 10 de el decret de l’estat d’alarma, que contemplava aquesta restricció entre les 23.00 i les 6.00 hores.

Així, quedarà a criteri de cada “autoritat competent delegada”, és a dir, dels presidents autonòmics, quines són les limitacions de mobilitat que s’han d’establir en els seus territoris.

El que pretén el Govern central, ha dit la portaveu, és “donar una empara constitucional” a les mesures que aniran aplicant les autonomies “sempre en funció de dades epidemiològiques” i superar la segona onada de la pandèmia del coronavirus.

Montero ha reconegut el cansament de la ciutadania, però ha considerat “imprescindible” que compleixi amb les recomanacions establertes per les autoritats sanitàries per evitar la propagació i el contagi del virus que ara mateix està descontrolat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Maig, 2020

La nova normativa de Govern espanyol, pendent d’aprovar que ens obliga a portar mascaretes tant en espais tancats com oberts, sempre que no es puguin respectar els dos metres de distanciament social, pot suposar una despesa mensual per a una família de quatre membres de 115, 20 euros.

Aquesta xifra s’obté multiplicant el preu màxim estipulat per l’executiu per a les màscares quirúrgiques recomanades pel mateix Ministeri de Sanitat (0,96 euros), pel nombre de membres d’una família (en aquest cas quatre) i pel nombre de dies que té aproximadament el mes (trenta). Si es divideix la quantitat entre quatre, la despesa per persona, és de 28,80 euros.

És a dir, la cistella de la compra es veurà augmentat en més de cent euros la despesa, a causa de la crisi del coronavirus sempre que s’opti per aquest tipus de màscares. Les FFP2 dispararien la despesa, ja que el preu mitjà d’aquests models ascendeix fins als sis euros per unitat, segons indica l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Les màscares quirúrgiques són les recomanades actualment (les opinions de govern en aquest sentit han variat) per a la població general. La seva funció principal és no contagiar als altres, no la de protegir el portador d’aquesta. Les FFP2 són recomanades per als que tinguin patologies prèvies i tinguin un risc més gran.


REDACCIÓ13 Abril, 2020

Damià Calvet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, entén que la xifra de mascaretes que el govern espanyol ha enviat a Catalunya no és més que “una broma de mal gust” i que està rient en la cara dels catalans. Hores abans, el conseller d’Interior havia anunciat que l’estat havia enviat a Catalunya 1.714.000 mascaretes.

Algú s’hauria d’haver adonat que és una xifra capritxosa” (en al·lusió a l’any 1714) i, per tant, s’hauria d’haver-hi “rectificat”

Pel governant, “algú s’hauria d’haver adonat que és una xifra capritxosa” (en al·lusió a l’any 1714) i, per tant, s’hauria d’haver-hi “rectificat”. De totes maneres, el dia abans que es comencin a repartir als accessos del transport públic de Catalunya el conseller de Territori ha avisat que “se’n necessitaran moltes més”.

En declaracions a TV3, Damià Calvet també ha lamentat que el govern de Pedro Sánchez hagi aixecat el confinament total i ha remarcat que això no s’hauria d’haver fet sense tenir abans un pla de diagnosi “lar” amb testos massius a tota la població per saber quants contagis hi ha. “Tot el que no passi per un pla de diagnosi clar i un desconfinament gradual és precipitat”, ha insistit.

Malgrat les discrepàncies amb l’executiu espanyol, Calvet ha remarcat que “el Govern governa” i, per tant, ha plantejat “diverses mesures” per fer front a la situació i que els treballadors puguin fer el retorn a l’activitat “amb les màximes condicions de seguretat possibles”.

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2020
Temporal-Ebre.jpg

Madrid s’invertirà 3,5 milions a la demarcació

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha acordat declarar d’emergència les obres per reparar els danys que el temporal Gloria va provocar a la costa catalana entre el 19 i el 24 de gener. S’hi destinaran 5,75 milions, dels quals 3,5 seran per a la demarcació de Tarragona.

Aquestes quantitats es podrien ampliar en funció de les necessitats. A les platges tarragonines s’ha produït una erosió important de la costa i una considerable pèrdua de sorra, a més de danys en passejos marítims, sistemes dunars, esculleres de protecció i accessos a platges.

Així, a la demarcació de Tarragona s’actuarà a Cunit, Calafell, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla, Deltebre, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter