20. Abril 2024

Arxius de govern d'espanya | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Novembre, 2021

Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets han anunciat que la justícia andorrana podrà investigar la cúpula del Ministeri d’Interior durant el mandat de Mariano Rajoy, després de la liquidació de la BPA que tenia com a objectiu localitzar els comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l’expresident Rajoy i el govern andorrà de l’antic cap de Govern, Toni Martí.

Després de mesos d’investigacions, segons les associacions, s’ha presentat davant la jutgessa andorrana, Stephanie García García, que des de l’octubre del 2020 s’ha fet càrrec del cas, un escrit aportant un informe de la Fiscalia Espanyola i una resolució de l’Audiència Nacional d’octubre de 2021 on es confirma que les notes d’intel·ligència del excomissari Villarejo sobre la trama andorrana de “l’Operació Catalunya”, eren notes policials i oficials.

Aquestes notes d’intel·ligència, que consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades pel testimoni Sr. Villarejo, són un dels elements incriminatoris de l’ampliació de la querella que la Batllia va admetre contra Mariano Rajoy, els exministres Montoro i Fdez Díaz, l’exsecretari d’estat Fco. Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, per les actuacions dutes a termes pels policies nacionals Eugenio Pino, Marcelino MartínBlas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el que es coneix com a “policia patriòtica”, en la que se’ls acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – un dels meus greus del codi penal andorrà -, un de falsedat de documents i delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge.

S’investiga a l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda, Sr. Montoro, i d’Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà, perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d’aconseguir aquests comptes.

A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també sels acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – castigat amb deu anys de presó – per haver intimidat el Cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d’acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

PUBLICITAT






REDACCIÓ22 Març, 2021

L’ingrés mínim vital, implementat per l’actual Govern d’Espanya, ha beneficiat a 3.229 menors d’edat tarragonins en un sol mes. La mitjana d’aquesta renda bàsica a la nostra demarcació és de 446 euros mensuals, dels quals n’han fet profit 2.119 llars i 6.532 persones.

L’ingrés mínim vital està pensat per complementar les rendes preexistents per garantir els ingressos econòmics que evitin situacions de pobresa familiar. Així, si no es disposa de més ajudes l’ingrés garantirà la totalitat de la percepció econòmica mentre que en cas de percebre ja altres prestacions es cobrirà la diferència entre el mínim garantit i el nivell de renda familiar ja existent.

Amb aquesta iniciativa el Govern de Pedro Sánchez es proposa reduir en un 80% la pobresa extrema que hi ha al nostre país. Aquest mes de març, al conjunt del país, quasi el 44% dels beneficiaris han estat nens i nenes menors d’edat (a Tarragona prop del 50%). Per gènere, més del 70% dels titulars de la prestació són dones, que també són majoria d’entre els beneficiaris. Al conjunt de Catalunya, aquest ingrés mínim vital ha arribat aquest mes a 13.694 llars i a 40.925 catalans o catalanes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2020
foto_3631654.jpg

 La portaveu del govern de l’Estat, María Jesús Montero, ha dit que a partir del 26 d’abril, quan acabi la segona pròrroga de l’estat d’alarma, els ciutadans podran “anar recuperant la seva vida normal” i “recuperant l’ocupació dels carrers i de les places”. Això es farà “progressivament”, de forma “endreçada” i “molt controlada” per evitar repunts de la pandèmia, ha afirmat.

En una entrevista a ‘Antena 3’ aquest dimecres al matí, Montero ha explicat que treballen amb “diferents escenaris” per a aquest procés de desescalada i ha assegurat que amb la informació que obtinguin els tècnics les pròximes setmanes acabaran de decidir el “camí correcte” i, a partir d’aquí, es donaran “instruccions clares”.

D’altra banda, Montero ha remarcat que a partir de dilluns que ve acabarà la hibernació de l’economia i s’anirà recuperant la normalitat laboral. Els treballadors no essencials es podran reincorporar a la feina respectant les mesures de seguretat però se seguirà prioritzant el teletreball.

 


REDACCIÓ13 Gener, 2020
foto_3593885.jpg

Pablo Iglesias prometent el càrrec

Els quatre vicepresidents i els divuit ministres del nou govern de Pedro Sánchez han promès el càrrec aquest dilluns al matí davant del rei Felip VI al Palau de la Zarzuela. Els membres de l’executiu de coalició han pres possessió del càrrec sense la presència de la creu i de la Bíblia, només davant un exemplar de la Constitució, tal com va fer Sánchez quan va prendre possessió dimecres de la setmana passada.

Els 22 membres de l’executiu han complert amb la fórmula protocol·lària i tots ells han “promès” per la seva “consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec” amb “lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, així com mantenir el secret de les deliberacions del Consell de Ministres”.

Alguns dels membres del nou executiu -com Pablo Iglesias, Arancha González Laya, Luis Planas, Carolina Darias, Salvador Illa o Alberto Garzón– han afegit el femení quan han mencionat el Consell de Ministres mentre que Yolanda Díaz i Irene Montero només han dit només Consell de ‘Ministras‘ sense la paraula en masculí.

Diverses autoritats han estat presents en l’acte, com la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; la del Senat, Pilar Llop; el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas.


REDACCIÓ12 Novembre, 2019

Sánchez i Iglesias arriben a un preacord

Per evitar unes terceres eleccions, el PSOE i Unides Podemos han arribat a un preacord. Tot indica que el partit de Pablo Iglesias formaria part del nou executiu espanyol, liderat per Pedro Sánchez. Aquest ‘pacte’ comptaria amb l’abstenció de Bildu i d’Esquerra Republicana de Catalunya després de garantir-se per escrit un reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya.

Unides Podemos es converteix així en el soci preferent del Partit Socialista. Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias – que podria convertir-se en el vicepresident – volen evitar que la investidura tardi més del compte i que la polèmica i els interessos partidaris puguin malmetre la bona sintonia actual.

Els socialistes disposen de 120 escons i Podemos de 35. La majoria absoluta està situada en 176, per la qual cosa Sánchez i Iglesias hauran de comptar amb el suport d’altres forces.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2018

El Congrés dels Diputats tramitarà la llei per crear una unitat policial i una Fiscalia especialitzada per investigar la trama de nadons robats i amb la qual, també, es pretenen posar en marxa mesures per reparar els afectats per aquesta situació. La norma, impulsada per associacions d’afectats, dóna també drets a les víctimes a accedir a la documentació que els pugui ser d’interès, ja sigui de l’Administració, d’arxius privats que estiguin obligats per aquesta norma, butlletins estadístics municipals o llibres de registres d’ingressos i parts, entre d’altres.

Un reglament regularà les infraccions i sancions administratives que s’imposaran als que incompleixin amb aquest dret. També recull que el Ministeri Fiscal ha d’exercir d’ofici o a instància de les víctimes en quantes accions judicials procedents, que les exhumacions que siguin necessàries “seran sufragades pel Ministeri de Justícia” i que les proves d’ADN seran gratuïtes.

En aquest sentit, el text recull la creació d’una base de dades estatal d’afectats, en l’elaboració participaran les associacions de víctimes. També es crearà un banc únic d’ADN gratuït amb “tota la informació rellevant” en relació amb els casos de nadons robats. En aquest banc, explica el text, es conservaran mostres de restes òssies.

Pel que fa al dret de reparació, els reconeguts com a víctimes d’aquesta trama tindran dret a assistència mèdica, jurídica i psicològica gratuïta, així com a conèixer la seva veritable identitat ia exercir accions de reparació de danys i perjudicis contra les persones o institucions responsables de la seva privació de drets. També seran beneficiàries, de forma gratuïta, dels serveis de mediació professional per facilitar possibles retrobaments.

A més, s’autoritza el Govern a, en un termini de sis mesos i per decret, determinar l’abast, condicions i procediment per a la concessió d’indemnitzacions extraordinàries en favor dels que se’ls reconegui la condició de víctimes d’aquesta trama.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2017

El Partit Popular, a través del seu coordinador general,  ha demanat avui als espanyols que confiïn en l’actuació del govern espanyol, que està “carregat de raons” per haver decidit aplicar l’article 155 de la Constitució per tornar “la legalitat Constitucional i estatutària” a Catalunya.

Fernando Martínez-Maíllo ha recalcat que el Govern està complint amb la seva “obligació” de tornar aquesta legalitat, i compta amb el suport de PSOE i Ciutadans, que juntament amb el PP, ha recalcat, suposen gairebé el 75% de la representació en el Parlament espanyol.

Maíllo també ha assenyalat que l’objectiu últim d’aquestes mesures és la convocatòria electoral a Catalunya, però ha subratllat que aquesta convocatòria s’ha de fer precisament dins de la legalitat constitucional i estatutària, i no fora d’aquest marc; per aquest motiu l’ordre necessari de les actuacions sigui el de primer tornar a la llei i després celebrar comicis.