20. Abril 2024

Arxius de Govern català | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Maig, 2023
serret-1280x853.jpg

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, creu que l’informe de conclusions del comitè Pegasus del Parlament Europeu “reafirma les mancances del govern espanyol” en matèria de protecció de drets humans. Serret afirma que des del Govern estan “molt satisfets” amb el document perquè apunten en la mateixa direcció que ja apuntava l’executiu català sobre l’espionatge a líders independentistes per part del govern espanyol.

Ara, la consellera demana que s’evolucioni cap a un sistema “que doni protecció i empara a les víctimes” d’aquest mètode d’espionatge “tan invasiu”. A més, Serret creu que és “imprescindible” que l’Estat doni respostes sobre el ‘Catalangate’, després que el comitè doni per fet que el CNI estava al darrera de la causa.

Serret creu que és “imprescindible” que l’Estat doni respostes sobre el ‘Catalangate’

Aquest dilluns al vespre la consellera d’Acció Exterior ha valorat positivament a l’informe de conclusions del comitè Pegasus que el Parlament Europeu ha aprovat. Meritxell Serret creu que el comitè dona la raó al Govern i per tant és “necessari i imprescindible” que el govern espanyol doni les respostes necessàries sobre l’espionatge a líders independentistes amb aquest mètode.

Serret considera que el document aprovat aquest dilluns al Parlament Europeu reafirma allò que el Govern “havia estat reclamant des del primer moment”: que s’investigui el cas d’espionatge a catalans. Per això creu que ara toca moure fitxa a l’Estat. “Quantes resolucions i conclusions internacionals més caldran perquè l’Estat doni respostes?”, es preguntava Serret.

Meritxell Serret aposta per anar cap a un sistema en què “es garanteixi l’empara i protecció de totes les víctimes”

En aquest sentit, la consellera ha recordat que les “víctimes” del ‘Catalangate’ són el col·lectiu “més important d’Europa” que s’ha investigat a partir d’aquest sistema “tan invasiu” com ara el software Pegasus. A més, Serret ha lamentat que no tenen cap garantia que l’Estat no segueixi espiant-los amb aquesta eina o d’altres similars.

Per altra banda, la portaveu d’Acció Exterior assegura que les conclusions posen de manifest “les mancances del govern espanyol” a l’hora de protegir els drets humans, ja que considera que haver-los espiat a través del mòbil vulnera la seva intimitat.

A partir d’aquí, Meritxell Serret aposta per anar cap a un sistema en què “es garanteixi l’empara i protecció de totes les víctimes” i crear un protocol per garantir els drets humans en l’aplicació de “tècniques tan invasives d’espionatge” com és el software Pegasus.

PUBLICITAT
















REDACCIÓ27 Juliol, 2022
a6e125ed-759c-49f3-a31a-dc1287cf3d97-1280x853.jpg

La tercera reunió de la taula de diàleg entre el govern espanyol i el català ja està en marxa. Els representants de cada executiu s’estan reunint des de les 10 del matí al Ministeri de Presidència per reprendre les negociacions. Per part de la Generalitat hi assisteixen la consellera Laura Vilagrà i el conseller Roger Torrent -els dos noms fixes-, i s’hi han sumat Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga. El govern espanyol repetirà la delegació, formada per Félix Bolaños, Yolanda Díaz, Miquel Iceta i Isabel Rodríguez. De la reunió s’espera que en pugui sortir un document per rubricar els “acords”. Després de la trobada, Vilagrà i Bolaños atendran la premsa, per separat.

La consellera de la Presidència va dir dilluns a Catalunya Ràdio que a la taula de diàleg es poden fer “avenços” per desjudicialitzar la política. Vilagrà va afirmar que s’ha de començar per “elements parcials”, però per allà on hi hagi “més possibilitat que s’arribi a acords”.

Els representants de cada govern (Javier Barbancho)

D’altra banda, segons fonts del govern espanyol, la taula de diàleg ha de permetre segellar avui un document concret que dimarts a la tarda ja es trobava en fase molt avançada, i que hauria quedat tancat abans de l’inici de la reunió. Així, el document ha arribat a la taula en forma de preacord, i és fruit dels contactes que han mantingut en les últimes setmanes Vilagrà i Bolaños, però també hi han participat altres departaments.

Segons fonts de l’executiu espanyol, serà un text “molt concret”, que en tot cas no inclourà referències a l’amnistia o al referèndum perquè l’executiu busca “acords” i no desacords. La Moncloa no vol avançar cap dels seus continguts amb l’objectiu d’arribar a la reunió amb les tasques enllestides i un document tancat.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ27 Juliol, 2022
Teatre-Metropol.jpg

El govern de la Generalitat ha acordat declarar el Teatre Metropol com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric. Això delimitarà l’entorn de protecció. Segons ha destacat l’executiu català, l’edifici té una “importància històrica i social a Tarragona”, no només per la seva antiguitat com a equipament cultural referent a la ciutat, sinó també pel seu “arrelament històric a través del Patronat Obrer, que es remunta a mitjans del segle XIX”.

De fet, els orígens del teatre se situen a principis del segle XX, concretament l’any 1908, quan l’edifici anomenat Casa Mirall era la seu del Patronat Obrer, on s’impartia formació als fills de treballadors de la classe obrera.

El Patronat va decidir construir un teatre, que ocuparia els jardins d’aquesta casa, i va encarregar-ne a l’arquitecte Josep M. Jujol la construcció. “L’arquitecte es va inspirar en el context i la iconografia del mar com a font de creativitat per projectar el teatre. En concret, el relat principal en què es basa és que la sala és un gran vaixell que es bat amb les ones del mar a la recerca de la salvació de Déu, la qual cosa demostraria també la profunda religiositat de l’arquitecte”, han explicat des del Govern.

PUBLICITAT