La unitat canina dels Mossos d’Esquadra, creada en vigílies de les Olimpíades del 1992, ha passat en tres dècades d’haver de llogar gossos per als seus serveis a ser capaç de formar els seus propis guies en diferents àmbits: recerca d’explosius, drogues, bitllets o persones.
Per la unitat, en tota la seva trajectòria, han passat més de 200 gossos i, actualment, consta de més de cinquanta animals, cadascun assignat a un mosso d’esquadra que s’encarrega de cuidar-lo i entrenar-lo perquè sigui capaç de trobar allò que busquen els agents.
La seu central de la unitat canina és al Complex Central d’Egara dels Mossos d’Esquadra, a Sabadell (Vallès Occidental), encara que les províncies de Tarragona, Lleida i Girona també disposen d’unes petites delegacions amb els seus respectius gossos i guies.
Entrenar amb olors
“El gos, quan busca alguna cosa, tira, tira i tira, i quan li arriba una olor coneguda, de sobte, reacciona”, explica el cap de la unitat d’explosius dels Mossos d’Esquadra, Pep Rojas, “quan rep una olor coneguda, es dirigeix cap a ella”.
L’avantatge d’aquests animals resideix en la seva capacitat olfactòria: no substitueixen els registres visuals dels agents, sinó que els complementen per trobar de manera ràpida objectes ben amagats que escapen a la vista de les persones.
Per buscar marihuana, per exemple, els gossos s’entrenen amb l’olor concreta de la marihuana preparada per al seu consum i, per això, aquests animals no reaccionen a l’olor que desprenen les plantes de marihuana, perquè aquestes plantes solen ser fàcils de trobar a simple vista en els registres.
El que interessa, diu Rojas, és que els gossos siguin capaços de trobar allò que escapa a l’ull humà, els petits objectes que els delinqüents amaguen en llocs difícils d’identificar.
Les races que utilitza la policia tenen una capacitat olfactòria 100.000 vegades més gran que els humans, i el seu nas pot separar les diferents olors que els arriben i identificar a molta distància aquella que els és cridanera.
L’entrenament dels gossos es fa amb petites dosis d’olors que els gossos trobaran en escenaris reals; s’usen, per exemple, peces sintètiques que reprodueixen l’olor de la cocaïna o l’heroïna, barreges de metalls i d’olis per buscar armes, o petites quantitats de dinamita real, en el cas dels explosius.
És un joc
Un mosso d’esquadra amaga un minúscul tros de dinamita entre diverses caixes; deixen anar el gos especialitzat a buscar explosius i, quan l’animal troba la mostra, l’agent li regala un moment alegre: “Molt bé, ho has fet molt bé!”, li diu al gos, mentre li dona una joguina i sacseja l’animal jugant amb ell.

Les cerques són un joc per als gossos, i se’ls entrena perquè sigui així: “Els ensenyem que una olor concreta va associada a un premi, a una joguina que els donem quan troben l’objectiu, i així van agafant els reflexos que ens interessen”.
Els animals han de ser de races adequades per ser gossos policia, amb altes capacitats olfactòries i poc agressives, però amb prou ganes de jugar perquè facin cas a les seves guies quan els demanen efectuar cerques o complir ordres.
L’entrenament dels gossos es fa amb petites dosis d’olors que els gossos trobaran en escenaris reals
Algunes de les races buscades són el pastor alemany, el retriever o el border collie, però cada animal és diferent i, a més de la seva genètica, han de ser valents, curiosos, amb resistència física i bon comportament social, i mantenir l’actitud per jugar fins que arribi la seva edat de jubilar-se, després de romandre entre 8 i 11 anys de servei.
Els gossos aporten seguretat en operatius amb explosius o cerques de persones i són molt més eficaces que les persones trobant drogues, armes i bitllets falsos: “La unitat canina -remarca el cap Pep Rojas- no és una altra cosa que una eina més de què disposen els Mossos d’Esquadra per resoldre situacions”.
Iñaki Martinez Azpiroz🖊️
PUBLICITAT









