REDACCIÓ11 Juliol, 2021
Amb aquestes modificacions, el nou govern es consolida com el que té més dones a Espanya i Europa. Els nous ministres prendran possessió del càrrec aquest dilluns.
Primera gran crisi del govern de Pedro Sánchez. No ha afectat els ministres de Podem, però sí la majoria de carteres socialistes. El president del govern espanyol ha anunciat els nous nomenaments aquest migdia, després de comunicar-ho a Felip VI a la Zarzuela. El nou executiu estarà format per 14 dones i 8 homes. I han sortit 7 dels 23 membres.
El nou govern serà més jove, amb més dones i amb més presència de perfils procedents de la gestió municipal. El president espanyol ha defensat els canvis per “consolidar la recuperació econòmica” per la crisi de la Covid, un país que vol que sigui més verd i més feminista.
Tres vicepresidències, una menys
Carmen Calvo deixarà l’executiu i serà substituïda a la vicepresidència primera per la ministra d’Economia, Nadia Calviño. D’aquesta manera, la fins ara vicepresidenta tercera, ministra de Treball i membre de Podem, Yolanda Díaz, passarà a ocupar la vicepresidència segona del govern. L’estructura de govern quedarà ara ambtres vicrepresidències. La tercera, l’ocuparà la minstra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Totes tres seguiran al capdavant de les seves carteres.
Més catalans al govern
La nova portaveu del govern espanyol, en substitució de María Jesús Montero, serà Isabel Rodríguez, alcaldessa de Puertollano, a Ciudad Real. Rodríguez també serà nova ministra de Política Territorial i Administració Pública, cartera que ocupava Miquel Iceta, que canvia de ministeri. Iceta passarà a ser el titular de Cultura i Esport en el lloc de José Manuel Rodríguez Uribes, que ha ocupat el càrrec durant 19 mesos.
Una altra de les incorporacions destacades al nou executiu de Sánchez és l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que assumirà la cartera de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que fins ara estava encapçalada per José Luis Ábalos.
Un estret col·laborador de Sánchez, Félix Bolaños, assumeix la cartera de Presidéncia i Relacions amb les Corts, i en la pràctica serà l’encarregat de la coordinació entre els dos socis de govern. Bolaños ocuparà així la cartera que deixa lliure Calvo.
L’actual presidenta del Senat, Pilar Llop, passarà a ocupar Justícia, en substitució de Juan Carlos Campo. Abans de presidir la cambra alta, Llop era magistrada especialista en violència de gènere.
Una altra alcaldessa, la de Gandia, Diana Morant, serà la ministra de Ciència i Innovació, que ocuparà el lloc de Pedro Duque.
L’actual delegada del govern espanyol a l’Aragó, Pilar Alegria, i docent de professió, serà la nova ministra d’Educació i Formació Professional, en substitució d’Isabel Celàa.
També surt de l’executiu Arancha González Laya. El ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació l’ocuparà José Manuel Albares, que era ambaixador a França.
Per la banda socialista, a banda de les vicepresidentes, es mantenen en el càrrec Margarita Robles (Defensa), María Jesús Montero (que deixa de ser portaveu però segueix a Hisenda i incorpora Funció Pública), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Reyes Maroto (Indústria, Comerç i Turisme), Luis Planas (Agricultura, Pesca i Alimentació), Carolina Darias (Sanitat) i José Luis Escrivá (Inclusió, Seguretat Social i Migracions).
La remodelació no contempla canvis en les carteres d’Unides Podem després que aquesta setmana el ministre Alberto Garzón ha estat qüestionat per la seva campanya sobre el consum de carn. L’acord de coalició permet a la formació morada opinar sobre les seves carteres i els seus ministres. Així doncs segueixen Irene Montero (Igualtat), Alberto Garzón (Consum), Manuel Castells (Universitats), a banda de Yolanda Díaz. El fins ara cap de gabinet de Sánchez, Ivan Redondo, serà substituït per Oscar López.
Per què la remodelació?
De rerefons d’aquesta crisi de govern hi ha els indults als presos independentistes, que va marcar un punt d’inflexió. Després de setmanes en què el debat s’ha centrat en el conflicte català, amb sessions parlamentàries tenses amb els partits de dretes, ara Pedro Sánchez vol reprendre la iniciativa política amb l’objectiu que no es parli només de Catalunya. Ha optat, doncs, per una remodelació del govern on reforça el seu cercle polític més pròxim per abordar la recuperació, tot i que, a hores d’ara, les dades epidemiològiques de contagis estan a l’alça i amb risc alt a tot l’estat.
Un dels arguments per fer la crisi de govern en aquests moments podria obeir al fet que els nous ministres tinguin temps de situar-se durant l’estiu i es pugui arrencar el curs polític amb l’executiu remodelat i a ple rendiment.
Un altre motiu podrien ser els sondejos, que apunten que el PSOE estaria perdent força electoral en algunes zones rurals de l’interior d’Espanya en favor del Partit Popular, i els canvis buscarien capgirar aquesta tendència, amb el reforç de ministres amb perfil més municipal.
La crisi de govern més àmplia
Amb aquesta crisi de govern, Sánchez vol donar impuls a la seva agenda quan queden 30 mesos de legislatura. Al gener, el president espanyol ja fa fer un reajust dels seus ministeris quan Carolina Darias va rellevar Salvador Illa a Sanitat, per ser candidat a la Generalitat, i Miquel Iceta va entrar com a ministre de Política Territorial, en substitució de Darias.
Al març, Yolanda Díaz va passar a ser la vicepresidenta tercera i a liderar la representació d’Unides Podem a l’executiu, després de l’adeu de Pablo Iglesias. Ione Belarra va assumir les competències del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
PUBLICITAT
El Gobierno ha propuesto a los agentes sociales y a la patronal que se prorroguen los ERTE hasta el próximo 30 de septiembre. Ahora sindicatos y patronal tendrán que pronunciarse en la negociación colectiva. Sería la quinta prórroga desde que se aplicó la primera por la pandemia de coronavirus.
Hasta ahora los ERTE estaban prorrogados hasta el 31 de mayo, precisamente el mismo mes en el que termina el estado de alarma. Así en la anterior prórroga, los trabajadores en ERTE seguían teniendo una prestación equivalente al 70% de la base reguladora y se había renovado por otros seis meses la cláusula de mantenimiento del empleo.
– ERTE por impedimento: exoneraciones del 100% para empresas con menos de 50 trabajadores y del 90% para las que tengan más de 50 empleados.
El Gobierno aprobará, la próxima semana, un crédito extraordinario para que las comunidades autónomas que acojan a menores migrantes llegados esta semana a Ceuta, hagan frente a los gastos derivados de esta situación, según han informado a Europa Press fuentes de Derechos Sociales.
Gobierno y comunidades autónomas ya se había reunido por este tema este miércoles, 19 de mayo, en un Consejo Territorial convocado de manera urgente tras la crisis de Ceuta, en el que el Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 propuso a los ejecutivos regionales la acogida de unos 200 menores.
Seis comunidades acceptan
Igualmente, Catalunya transmitió a Belarra que responderá acogiendo a menores migrantes solos que están en Ceuta, “como ha hecho los últimos años, y concretamente, hace dos semanas con 43 menores procedentes de Canarias”.
En cuanto a la propuesta de este miércoles para acoger a 200 menores, el Ministerio ha informado de que Ceuta está ya en disposición de trasladar a estos niños y niñas a las comunidades autónomas, para lo que cuenta con el apoyo de la Dirección General de Derechos de la Infancia y Adolescencia.
El Gobierno ha aprobado un procedimiento de actuación contra las conocidas como ‘fake news’ mediante el cual monitorizará la información y podrá solicitar colaboración a los medios de comunicación para perseguir la “difusión deliberada, a gran escala y sistemática de desinformación, que persiguen influir en la sociedad con fines interesados y espurios”.
Con este último, el Gobierno ha señalado que podrá solicitar la colaboración de los medios cuya contribución se considere “oportuna y relevante” para combatir las ‘fake news’. En la orden se argumenta que el sector de la comunicación puede contribuir a este objetivo “con acciones como la identificación y no contribución a su difusión”.
REDACCIÓ
“Els exèrcits serveixen per fer por i acoquinar la població, i volem recordar que no han marxat mai. En tenim presència arreu del territori i això evidencia el militarisme de l’Estat en què vivim”, ha afirmat als periodistes Marc Suanes, de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, abans de començar la manifestació contra les maniobres militars previstes per a Tarragona durant aquesta setmana.
