REDACCIÓ5 Març, 2023
Debut amb victòria de Dani Vidal com a primer entrenador del Gimnàstic de Tarragona. Han estat moltes setmanes remant, però per fi s’ha vist un canvi en l’actitud dels jugadors, que avui han donat el màxim davant de l’afició per tornar a sumar de tres. En línies generals, partit igualat contra el filial de la Real Sociedad que s’ha decantat a favor dels granes gràcies a un esforç defensiu que feia temps que no es veia al Nou Estadi. Això, sumat a l’encert a zona de tres quarts li ha brindat una victòria i molt d’aire fresc al club.
L’energia del nou tècnic semblava contagiar-se als jugadors. El Nàstic pressionava amunt i defensava amb solidesa, com un bloc, en definitiva, per fi com a un equip. Abans d’arribar als primers 5 minuts de partit, Guillermo es retrobaria amb el gol després de més de tres mesos de sequedat. El davanter rematava amb el cap una pilota morta dins de l’àrea per signar l’u a zero. A poc a poc, els granes acusaven el cansament i el filial donostiarra dominava la pilota. Així i tot, la defensa local resistia com a gladiadors, com feia temps que no es veia. Ander Martín posaria a prova Manu García amb un xut llunyà que aturaria sense problemes.
Al 29′, Guillermo comptaria amb una altra jugada per marcar. Una gran passada a l’espai el deixava gairebé sol davant d’Unai Marrero, però la feina tant del porter com de la defensa l’obligaven a tirar pressionat, enviant l’esfèric al pal. La pitjor notícia pels de Dani Vidal seria la lesió de Pol Domingo arran d’una caiguda terrorífica.
La tònica del segon temps seria força semblant a la del primer. El Nàstic pressionava amunt davant d’un filial txurriurdin que no renunciava a jugar en curt. Ocasions poques. Tant seria així, que els granes ampliarien la seva renda de gols des dels onze metres. Una caiguda d’Aarón Rey dins de l’àrea provocava una pena màxima que aprofitaria Joan Oriol. Malgrat els jocs psicològics del porter rival, el ‘capi’ no fallava i ho posava tot més de cara pels locals.
La Real Sociedad B continuaria intentant reduir distàncies i pressionar els granes, però el debut de Dani Vidal ja feia massa olor de victòria. A més, d’una manera insòlita a can Nàstic aquesta temporada. Per primera vegada els granes sumen un triomf per més d’un gol de diferència, una dada clau per entendre la posició de la plantilla fins ara. I sí, fins ara, perquè potser ara comença a canviar la dinàmica.
Alineacions
Nàstic: Manu García (P), Joan Oriol, Trilles (Josema 74’), Montes Arce, Pol Domingo (Tirlea 39’), Quintanilla, Robert Simón (Nil Jiménez 58’), Montalvo, M. Fernández, Aarón Rey (Pochettino 74’), Guillermo (Marc Álvarez 58’).
Real Sociedad B: Unai Marrero (P), Jokin Gabilondo (Alex Carbonell 78’), Jonathan Gómez (Dani Garrido 58’), Aritz Aranbarri, Imanol Ezkurdia (Ekain Azkune 69’), Urjo G. de Zarate, Jon Magunazelaia (Jorge Agirre 69’), Jon Ander Olasagasti, Jon Gorrotxategi, Pablo Marín, Ander Martín (Ander Zoilo 78’).
Gols
Guillermo (4’) i Joan Oriol (62’) per part del Nàstic.
Targetes
Trilles (14’), Marc Álvarez (70’) i Manu García (87’) per part del Nàstic. Unai Marrero (62’) i Pablo Marín (91’) per part de la Real Sociedad B.
Àrbitre
Manuel Ángel Pérez Hernández (Col·legi madrileny)
Observacions
Partit corresponent a la jornada 26 del grup 2 de Primera Federació disputat al Nou Estadi Costa Daurada, Tarragona.
La primera part començaria amb un Nàstic molt vertical, obligat a jugar moltes vegades en llarg per la pressió intensa del conjunt de 
Al 58′, Reina evitava el segon gol del Nàstic amb un intent creuat de primeres de 
Des de l’inici del partit, Raül 
El Nàstic sortiria molt més enèrgic al segon temps, sempre unes quantes marxes més amunt que els visitants, que es veien superats per un temporal grana. 
A la primera part, els dos conjunts plantejaven una pressió intensa des de camp contrari. Tant el Nàstic com el 
El Nàstic s’acostava més a la porteria rival, però no 
La primera part s’iniciava amb un Nàstic molt posat en el partit i amb les idees clares. 
El Nàstic de Tarragona avui 
La primera part començava amb un Nàstic neguitós, encara amb els nervis a flor de pell. L’Alcoià, tot i no jugar-se res, controlava el joc i creava perill per les bandes. La primera ocasió dels granes seria per a Robert 
La segona meitat seria de patiment. L’Alcoià, que no es jugava res, no deixaria d’intentar lliurar un bon resultat a la seva afició per acomiadar la temporada. En aquest sentit, els locals generaven molt perill per les bandes amb centres laterals que acabaven en no res. El Nàstic, per la seva banda, esperava poder matar el xoc al contraatac. Tanmateix, els granes no aconseguien combinar ràpidament, havent de desfer-se de la possessió amb la bona pressió de l’Alcoià. Al 73
El Nàstic de Tarragona és el club poliesportiu més antic d’Espanya, i com a tal, té una enorme història al darrere. Algunes són més conegudes que d’altres, com la victòria per un a tres a 
Avui, primer parlem de la bandera de Josep M. Jujol, un deixeble de Gaudí que -a banda del 
Dels finals dels anys 
Els de Raül 
Les pitjors notícies arribarien quatre minuts després. Joan Oriol se la passava directament a un rival, Toni 
Al 58′, 
