Arxius de gimnàstic de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Abril, 2021
Nàstic-Ibiza-1.jpg

El Nou Estadi acollia aquest diumenge un duel de gegants. El Gimnàstic de Tarragona i la UD Ibiza es veien les cares en el partit corresponent a la tercera jornada de la 2a fase d’ascens a 2a Divisió. El matx acabaria amb un resultat de 0 a 1 favorable al conjunt eivissenc, sent l’únic equip que ha guanyat a Tarragona en tot el que va de temporada. Per tant, s’acaba la imbatibilitat dels granes al Nou Estadi.

La primera part començava amb un Nàstic amb ganes, pressionant a dalt i forçant pèrdues, essent fidels a l’estil del seu entrenador, Toni Seligrat. Això els va permetre dominar sobre manera el primer temps. D’altra banda, l’Ibiza jugava amb més calma, però sense renunciar als contraatacs. En general, hi va haver poques ocasions de gol. Una combinació ràpida entre Tienza i Brugui deixava sol a Carbia davant del porter rival, però aquest s’avançava per negar-li l’ocasió. Al minut 13, Bonilla ho provava des del mig del camp, però el xut sortia desviat. Una de les accions més polèmiques del matx va ser un possible penal sobre Joan Oriol. El cambrilenc superava amb facilitat al defensor, però aquest darrer el molestava fent-lo caure. El col·legiat no va xiular ni falta. En aquesta línia, el mateix Oriol i Fran Miranda ho provaven des de fora de l’àrea amb dos intents molt potents, però desviats. De fet, els locals no van incomodar gaire al porter rival durant els primers 45 minuts. Malgrat haver tingut sota control el partit fins al moment, el futbol a vegades és capritxós, i l’Ibiza s’avançaria en el marcador amb el seu primer xut a porteria. Un vell conegut del futbol espanyol, Javi Lara, penjava la pilota al primer pal perquè el 9 dels visitants inaugurés el lluminós. Els de Toni Seligrat no s’ho creien, un enfrontament que estaven mantenint sota domini grana, es transformava en una situació complicada. I podria haver estat pitjor, ja que el golejador, Castel, comptaria amb una altra ocasió per augmentar la renda de l’IbizaNo obstant, el xut era massa escorat i incòmode, permetent a Suárez aturar-lo amb certa facilitat. D’aquesta forma s’arribava al descans.

La segona meitat s’iniciaria amb un Nàstic molt semblant al dels primers 45 minuts. De fet, el conjunt tarragoní no havia jugat malament, però els hi havien mancat ocasions clares de gol. Els granes ho intentaven sense parar, arribant a encapsular a l’Ibiza dins de la seva àrea. Els visitants seguien el seu guió previst en cas d’anar guanyant: buscar la sentència al contraatac. Només començar el segon temps, Carbia remataria una jugada individual molt bona de TienzaNo obstant, el davanter estava massa escorat, enviant la pilota per damunt del travesser. Poca cosa més es veuria en els primers moments de la segona meitat, ja que el protagonisme seria per la gran quantitat d’interrupcions i pèrdues de temps que hi va haver. En aquesta línia, les següents ocasions arribarien al minut 25 amb el peu de Brugui, qui encetava un xut potent, però centrat des de fora de l’àrea. 3 minuts més tard Albarrán llançava una carrera de mèrit fins a arribar a línia de fons. El lateral grana centrava enrere perquè Bonilla rematés tot sol a plaer. Inexplicablement, la direcció del cop de cap era desviada. El Nàstic començava a desesperar-se: centres laterals que ningú finalitzava i pilotes a l’espai impossibles. Els locals encara van comptar amb diverses ocasions a pilota aturada, però cap que obligués el porter rival a estirar-se. Lasso, qui havia entrat com a substitut, ho provaria de falta directa ja en el descompte. L’esfèric llepava el pal curt del meta visitant. A la següent jugada, Tienza dispararia des de la frontal amb un intent molt potent, però novament desviat. Aquest cop, ni José Aurelio Suárez ni cap jugador del Nàstic es va vestir d’heroi per salvar el resultat. Finalment, el Gimnàstic assumiria la primera derrota de la temporada en el Nou Estadi.

Amb aquest resultat, l’Ibiza es consolida com a líder indiscutible del grup amb 46 punts. La setmana vinent rebrà a l’Andorra a casa seva. El Gimnàstic, per contra, romana amb 37 punts empatat a la segona posició amb Andorra i Barça B, dos equips que encara han de disputar la seva jornada. El cap de setmana vinent, els granes viatjaran al feu del Vila-real B.

A. R.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Abril, 2021
Quntanilla-1280x853.jpg

Josep Ma. Andreu i Alex Quintanilla

El Nàstic de Tarragona i Alexander Quintanilla renoven la seva vinculació fins a 2022. L’acord s’ha fet automàtic en resposta a una clàusula del contracte del defensa, la qual estipulava un any més de contracte si es superava un mínim de partits jugats amb la samarreta grana. Es tracta d’una renovació important pel club, ja que Quintanilla ha jugat 21 jornades com a titutlar, perdent-se només una i per motius de sanció.

A més a més, el defensa ha mostrat la seva faceta golejadora a pilota aturada; aconseguint dos gols importantíssims per sumar punts en aquesta campanya. La seva estrena va servir per materialitzar la remuntada davant el FC Andorra al Nou Estadi, posant el 3-2 al marcador després de remuntar un 0-2 amb un home menys; mentre que la segona diana va servir per sumar un punt a l’empat a 1 davant el RCD Espanyol B, al mes de desembre.

El president del Gimnàstic, Josep Ma. Andreu, ha volgut felicitar personalment al jugador per la seva renovació automàtica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021
Nàstic-Vila-real-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i el Vila-real B es veien les cares al Nou Estadi durant el partit corresponent a la 1a jornada de la 2a fase del grup 3 de 2aB. El matx ha acabat amb taules a 2 gols, essent l’empat final dels granes al minut 95′. Bogeria pels 996 socis del club tarragoní que han pogut assistir-hi. Els locals encaraven el partit després de perdre cruentment a Conrellà per 2 a 1. El filial groguet, per la seva banda, arribava a Tarragona havent descansat una setmana.

La primera part començava de la forma més esperada: els dos equips plantejant un joc directe i vertical. El Nàstic era el més combinatiu, a zona de tres quarts, però el filial valencià sempre trobava l’esquena de la defensa grana amb massa facilitat. Per tant, el matx es presentava com una autèntica muntanya russa d’emocions. La primera ocasió de gol se la va apuntar Bonilla, qui rematava de volea al segon pal un centre d’Alabrrán. La pilota sortia llepant el travesser. Al minut 10, el Vila-real comptaria amb un 1 contra 1 que guanyava Suárez, negant-li el gol al davanter del filial groguet. 3 minuts més tard, el B valencià comptaria amb una altra jugada perillosa. Un error defensiu dels de Toni Seligrat permetia deixar sol al 9 rival, però aquest queia a terra després d’un contacte amb Albarrán.

El Nàstic patia, però els gairebé 1000 aficionats que s’havien personat al Nou Estadi no aturarien els càntics, insuflant forces als seus jugadors. De fet, els granes pressionaven més que mai, forçant errors en la sortida de la pilota dels visitants. No hi havia un dominador clar del matx, però Pedro Martín aprofitaria una sèrie de rebots en una jugada de pissarra per fer l’1 a 0. Era el minut 22, i l’anotació arribava quan pitjor ho estava passant el Nàstic. De poc valdria, ja que 7 minuts més tard, una altra passada llarga a l’esquena de la defensa permetia a un jugador del Vila-real fer l’empat. Tot i que estava escorat, el davanter parava en sec i xutava molt potent entre dos defensors granes. Inapelable per a un Suárez que, malgrat tocar l’esfèric, aquest anava tan potent que acabava al fons de la xarxa. La darrera del primer temps seria per Gerard Oliva al 34′, el de Riudecanyes rematava amb el cap tot sol, però massa centrat. A partir d’aquest moment, el que quedava de temps estaria marcat per una sèrie de targetes grogues i jugades polèmiques. Qui més ho va notar va ser el bon joc i el perill dels dos equips, el qual va ser pràcticament nul a causa de les interrupcions.

El segon temps començaria amb una dinàmica semblant. En primer lloc, Carbia queia a terra sol davant del porter després de guanyar-li la partida al defensor, el qual va molestar-lo el mínim perquè l’àrbitre no xiulés res. Al minut 10, més polèmica: Albarrán anava a baix per aturar una passada dins l’àrea. La jugada acabava amb penal en contra del Nàstic després que un dels jugadors groguets ensopegués amb el defensor grana. El filial valencià transformava la pena màxima, complicant molt el partit i -amb ell- l’inici d’aquesta segona fase pels de Toni Seligrat.

A partir d’aquest instant, pèrdues de temps i ambient encara més hostil al Nou Estadi amb rival i col·legiats. De fet, les constants interrupcions van tallar el ritme del joc durant bon tros de la segona meitat. Dos intents desviats d’Albarrán i dos remats de cap de Joan Oriol i Quintanilla havien estat tot el perill dels locals al segon temps. Al 38′, Amang enviava l’esfèric al travesser. Els 996 aficionats del Nàstic no s’ho creien, semblava que la segona fase s’iniciaria de la pitjor forma possible. No obstant, encara mancava un home per sortir a la foto del matx: el porter grana, José Aurelio Suárez. L’àrbitre afegia 5 minuts de descompte. Suárez s’hi va passar 4 a la porteria rival. Finalment, a la darrera jugada, el meta s’escapava al segon pal per aprofitar una pilota morta i fer l’empat final. El Nou Estadi esclatava en un còctel d’emocions que reflectia un partit d’autèntica bogeria.

D’aquesta forma, el Vila-real B continua últim d’aquest grup 3 de 2a B amb 29 punts. La següent jornada s’enfrontarà a l’Andorra a casa. Pel que fa al Gimnàstic, cedeix la segona posició al Barça B, però continua a zona de PlayOff d’ascens a 2a A amb 36 punts. El cap de setmana vinent es veurà les cares amb l’Alcoyano fora de casa.

A.R.

Alineacions
Nàstic: J. Suárez, Albarrán, Bonilla, Trilles, Fausto Tienza (J. Lasso, 73’), Gerard Oliva (Lupu, 80’), Quintanilla, Fran Miranda (Fullana, 61’), Pedro (Pol B, 80’), F. Carbia (Amang, 80’), Joan Oriol.
Villarreal CF ‘B’: Jorgensen, Tasende, De la Fuente, Ratiu, Millán (J. Harper, 74’), Juan Cruz (Pacheco, 64’), V. Murria, C. García, J. Arana (Collado, 70’), J. Ros, H. Hassan (Ahn, 64’).
Gols
1-0, Pedro (23’); 1-1, Arana (30’); 1-2, Millán (p. 56’); 2-2, J. Suárez (90+6’)
Targetes
Arana, Murria, Ahn i Collado per part del Villarreal CF ‘B’; Fausto Tienza, Gerard Oliva, Quintanilla i Fran Miranda pel Nàstic.
Àrbitre
Luis Bastard Servera (Col·legi balear).

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2021
Bonilla-1280x853.jpg

El Nàstic de Tarragona ha renovat el contracte de Javier Bonilla fins a 2023. Des que es va vincular al club, el sorià ha esdevingut una peça clau en el joc de Toni Seligrat, havent disputat 46 dels 50 partits oficials totals del club. En aquests xocs, Bonilla ha marcat 8 gols i n’ha servit uns quants més als seus companys. De fet, és l’home que quasi sempre executa les jugades a pilota aturada.

PUBLICITAT ORGANITZACIÓ


REDACCIÓ25 Març, 2021
Renovació-Fran-Miranda-1280x853.jpg

Fran Miranda renovant el seu contracte

El Gimnàstic de Tarragona ja comença a preparar el seu bloc de jugadors pel futur amb les renovacions de Pol Ballesteros i Fran Miranda. En el cas de l’ex del Sabadell, el nou contracte és vigent fins a 2024, mentre que en el cas del migcampista extremeny, només fins durarà fins a 2022. Són les primeres pistes del que l’entitat grana vol en el seu futur equip que, com a mínim, serà de 2a B pro. 

Pel que fa a Pol Ballesteros, es va unir a la disciplina grana el curs 2017-2018 per jugar al filial, el CF Pobla de Mafumet, i posteriorment anar cedit al CE Sabadell. Aquestes dues últimes temporades, ha format part del primer equip del Nàstic amb uns bons registres a la Segona Divisió B; aconseguint 6 gols i participant en 43 dels 47 partits de lliga regular.

Respecte a Fran Miranda,  s’ha convertit en un pilar clau a l’esquema de joc de Toni Seligrat, sumant més de 1500 minuts a la gespa i participant activament en les victòries grana. Ara, tots dos continuaran la seva vinculació al club per seguir sumant bones actuacions.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Març, 2021
Nàstic-Espanyol-B2-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona i el RCD Espanyol B es veien les cares durant el partit corresponent a la 21a jornada de 2a B. L’escenari, era un Nou Estadi que per fi tornava a acollir uns pocs aficionats granes. No obstant, la imatge encara era pobre. L’enfrontament ha acabat amb un 2 a 0 favorable als líders, en un matx marcat per una part molt intensa i una altra plena d’expulsions. 

La primera part estaria força igualada pel que fa a les ocasions de gol. No obstant, el Nàstic jugava a casa i – a més a més – amb el retorn de la seva afició. Potser per aquest motiu el conjunt grana va sortir amb més ganes que mai, sent fidels a l’estil directe de Seligrat. Pressió avançada, i dues oportunitats per fer l’1 a 0, primer de Carbia i després de Lasso. Els dos havien lluitat la pilota amb rauxa i havien disposat de bones possibilitats de marcar, no obstant, els dos erraven en la finalització. Tot seguit, al minut 12, darrere d’un seguit de rebots originats d’un córner, el Nàstic es posava per davant en el marcador. No seria pel porter rival, qui protagonitzà una doble intervenció espectacular. Lamentablement per l’Espanyol, una d’aquestes havia estat dins de la porteria, per la qual cosa el xut de Tienza va comptar com a gol. Malgrat del resultat advers, el filial perico no li va perdre la cara al partit. Aprofitant els errors defensius del conjunt tarragoní, van disposar de dues oportunitats molt clares de gol que sortien llepant la porteria de Suárez.

I en el moment que l’Espanyol semblava apropar-se a l’empat, els de Toni Seligrat firmaven el 2 a 0 al minut 23. Un centre de Tienza al cor de l’àrea permetia a Carbia rematar a plaer per marcar el seu cinquè gol de la temporada. Abans d’arribar al descans, els dos equips tindrien una ocasió de gol. Primer Oliva, el qual rematava de cap un centre de Bonilla que sortia molt potent, però desviat. Els blanc-i-blaus, per la seva banda, xutarien un lliure directe molt perillós. L’esfèric es colava per la barrera i obligava Suárez a enviar-lo a córner. Amb aquest context d’igualtat – no en el marcador, però sí en perill i ocasions de gol – arribava la mitja part.

La segona part agafaria una dinàmica molt diferent de la primera. De fet, el protagonisme es mouria de les ocasions de gol a les expulsions. En primer lloc, Bonilla ho provaria en una falta directa molt llunyana. Poc després, un defensor del filial perico, Rubén Sánchez, veia la segona targeta groga, deixant als seus companys amb un home menys. No obstant, Trilles equilibraria el nombre de jugadors de cada planter. Després d’una errada comunicativa en una pilota dividida, el defensor grana es veia obligat a fer caure a un jugador de l’Espanyol per tal que aquest no es quedés sol davant Suárez. 10 contra 10 i encara 25 minuts per jugar. Al 22, l’Espanyol B rematava una passada de la mort en boca de gol que entre la defensa i el porter acabava en no res. Per contra, una bona combinació a la banda entre Albarrán i Guillem Jaime deixava al tarragoní en bona posició per sentència el matx, però el xut li sortia centrat. El més destacat del que quedava de temps ha estat la vermella directa a Brugui. Fet sorprenent, ja que és la 2a consecutiva des de la banqueta que rep el de Báscara. Finalment, els locals s’han endut els 3 punts.

Amb aquesta derrota, el RCD Espanyol B se situa desè amb 20 punts. Afrontarà la darrera jornada contra l’Olot sabent que haurà de jugar el playout. Per la seva part, el Gimnàstic continua sent el líder del subgrup amb 35 punts. El proper cap de setmana s’enfrontarà a la UE Cornellà lluny del Nou Estadi.

Alineacions
Nàstic: J. Suárez, Albarrán, Bonilla (J. Rueda, 64’), Trilles, Ribelles (Fullana, 64’), Fausto Tienza (Guillem Jaime, 83’), Gerard Oliva, Quintanilla, F. Carbia (Pol D, 73’), Joan Oriol, J. Lasso (Pol B, 64’).

RCD Espanyol B: Fortuño, Rubén Sánchez, Nil (Iván Gil, 70’), Tugarinov, Alejandro Pérez, Becerra, Jutglà, Pedro Torres (Villahermosa, 60’), Svensson (Nabil, 60’), Lluís Recasens (Fornés, 19’), Gregorio Gracia (Omar, 70’).

Gols
1-0, Fausto Tienza (13’); 2-0, F. Carbia (24’).

Targetes
Svensson, Rubén Sánchez (expulsat amb doble groga) i Becerra per part del RCD Espanyol B; Fausto Tienza, J. Lasso, Ribelles, Trilles (també vermella directa), Bonilla i Quintanilla, pel Nàstic. Roger Brugué ha vist targeta vermella des de la banqueta.

Àrbitre
Carlos A. Carbonell Hernández (Col·legi valencià).

Observacions
Partit corresponent a la jornada 21 del grup III, Subgrup A, de la Segona Divisió B disputat al Nou Estadi de Tarragona. 991 espectadors.

A.R.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Març, 2021
aficio-nastic-1280x853.jpg

El Gimnàstic de Tarragona podrà comptar amb 1.000 socis que donaran suport des del Nou Estadi. Finalment, després d’un any sense públic, els aficionats granes podran tornar a la seva casa. Ara bé, només ho farà una petita part compresa entre el soci 1012 i 1862. Aquests, hauran de recollir l’entrada prèviament al museu del Nàstic o a les oficines. També es podrà enviar un correu via protocolo@gimnasticdetarragona.cat sol·licitant la reserva de l’entrada pel partit, que podran recollir el mateix diumenge. Aquest darrer cas només serà aplicable a aquelles persones que no es puguin desplaçar fins a Tarragona.

El soci, quan vagi a recollir l’entrada als punts d’atenció, caldrà que doni conformitat al document d’autoresponsabilitat i mostri el seu DNI o passaport vigent. En el cas que els socis agraciats en el sorteig no accedeixin a retirar l’entrada, el dijous al vespre el Club informarà del nombre existent restant i el divendres, dissabte i diumenge s’ampliarà l’interval a partir del soci número 1862.

L’estadi obrirà les portes una hora abans de l’inici de l’enfrontament (11h) i únicament es podrà accedir per la porta indicada a l’entrada retirada prèviament. Els seients assignats estaran assenyalats amb un adhesiu. En l’accés es comprovarà la temperatura a tots els assistents (màxim 37,3 °C) i l’ús correcte de la mascareta. A més de la prohibició de fumar a l’interior de les instal·lacions. Mentre que la sortida es realitzarà per sectors, indicats per la megafonia i videomarcador del Nou Estadi.

L’horari destinat per aquesta setmana:
– Oficines del Nou Estadi: de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h i de 16 a 20 h. El dissabte, de 10 a 13.30 h; i el diumenge, de 10 a 12 h (inici del partit).
– Botiga-Museu 22C Avinguda Catalunya: de dilluns a divendres de 10 a 14 h.

PUBLICITAT ORGANITZACIÓ


REDACCIÓ15 Març, 2021
Nàstic2-1280x1284.jpg

El Gimnàstic de Tarragona va acabar la jornada 20 del campionat de lliga de 2a B havent-se classificat per jugar la temporada vinent – com a mínim – a 2a B pro, la nova categoria de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Així es va certificar amb la derrota del Badalona davant del Cornellà. Tot i això, el club grana encara ha de disputar una 2a fase on s’enfrontarà per primer cop aquest curs a IbizaAlcoyano i Villarreal B. Si el conjunt tarragoní acabés aquesta 2a fase entre els 3 primers, jugaria dues eliminatòries a partit únic que permetrien l’ascens de nou a 2a A. Per tant, el Gimnàstic ja ha assolit el primer objectiu d’aquesta temporada, jugar a la categoria intermèdia entre 2a A i 2a B, però encara queda la possibilitat de tornar a la divisió de plata del futbol espanyol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2021
Toni-Seligrat6-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona està realitzant una gran temporada que no té res a veure amb l’anterior. Actualment, l’equip tarragoní és el primer del seu subgrup amb 32 punts i un partit menys. Però la millor dada dels granes és el fet que no perden cap partit des de la primera jornada, acumulant 16 enfrontaments sense conèixer la derrota. Ara bé, encara queden molts reptes al davant si l’equip vol jugar l’any vinent a Segona Divisió. Encara resta una segona fase de la lliga regular amb els millors equips de cada subgrup (valencians i catalans), a més d’una posterior competició a tall de torneig. Amb aquest context positiu, però ni molt menys definitiu, parlem amb el tècnic del Nàstic, Toni Seligrat.

Comencem. Senyor Seligrat, com valora vostè la situació actual del Nàstic?
Primer, treu això de senyor Seligrat (rient). La valoració és molt positiva. És molt difícil fer una valoració més alta del que hem fet i del que és el Nàstic a dia d’avui.

Ens trobem enfront de dos cursos totalment diferents. Què ha canviat respecte a la temporada passada?
El primer aspecte que ha canviat és que – a nivell personal – jo he començat la temporada. A més a més no tan sols l’he començat, sinó que tenia l’avantatge d’acabar l’anterior. Amb això hem pogut retenir tot allò bé que teníem i millorar quelcom que no era tan bo.

L’equip no perd des de la primera jornada, a què es deu això?
Són molts factors, però això sobretot es pot veure a les coses ben fetes. Per norma general, al futbol i a la vida, quan fas les coses ben fetes acostumes a tenir premi. I a l’inrevés, quan no les fas bé acostuma a arribar el càstig. No sempre és immediat, però per norma general és així.

Fins quan durarà aquesta imbatibilitat?
Buff. Qualsevol dia perdrem. Això no ho saps mai. El que sí que ha de durar és el fet de seguir fent les coses bé o fins i tot fer-les millor. Per això entrenem cada dia i per això es treballa: per millorar tot el que no fem bé, que hi ha moltes coses que no fem bé i d’altres que sí que les fem millor. Però ja et dic, perdre pots perdre qualsevol dia, mereixent-ho o no, el que sí que hem de mantenir és aquesta línia que tenim de treball i de fer moltes coses bé. Espero que no la deixem mai.

De fet, jo li vull preguntar per aquesta xifra important d’empats. Com es transformen els empats en victòries?
Primer que tot, tothom ha de posar-se en situació. Nosaltres estem empatant molt més que la resta d’equips? O és una categoria on s’empata molt? És a dir, aquesta divisió és molt igualada. T’ho dic jo, t’ho dirà Garcia PimientaManolo González i qualsevol entrenador de 2a B i d’aquest subgrup de 11. Una categoria on els dos darrers classificats poden jugar contra els primers i guanyar-los o – moltes vegades més – empatar-los. Està sent una divisió de tant d’equilibri i de tanta igualtat… Quina igualtat hi ha major que un empat? Vull dir, no és una cosa pròpia del Nàstic. Què s’ha de fer per no empatar tant? Home, evidentment s’ha de marcar un gol més que el rival. Però per què no passa això? Els equips no sortim a guanyar? No ens agrada? No, és perquè hi ha moltíssima igualtat. I això es tradueix en un empat.

Precisament, què li diria vostè a tots els aficionats del Nàstic que consideren que, a vegades, Toni Seligrat és un entrenador defensiu?
Els hi diria que no em coneixen. Tan senzill com això. És impossible que una persona que em conegui, és a dir, que hagi vist com treballo, com entreno i com plantejo els partits, digui que sóc un tècnic defensiu; veurien que jo no tinc res a veure amb un entrenador defensiu. Jo intento ser un tècnic complet, per tant, intento donar-li moltíssima importància a tots els aspectes que formen part del joc d’un equip. Però un conjunt no només ataca, també defensa, hi han jugades a pilota aturada… Tens moltíssima feina per tenir a tots els jugadors enxufats. És a dir, que se sentin partícips del joc de l’equip. Això no s’assoleix sol. Que el grau de motivació sigui elevat, per aconseguir els objectius… Tot això són tasques d’un entrenador. Un tècnic no només és “atacar i fer-ho bé”, i menys en una categoria com la 2a B, on el que pitjor es fa és atacar. Els camps no són massa bons, el talent dels futbolistes no és tan elevat com els del màxim nivell, etc.

Jo estic convençut, ara mateix m’ha vingut a idea, que aquests que dius tu que em titllen de defensiu, segur que si els hi preguntes de com estan jugant el Barça i el Madrid, et diran que molt malament. Segur, són gent negativa. Clar, si el Barça o el Madrid juguen malament… què farà el Nàstic, devem ser horribles (entre rialles i amb to irònic). I segurament seran persones d’aquest perfil. Si em coneixen, no poden dir això.

Quines facetes ha de millorar l’equip de cara a aquesta 2a fase que ja s’apropa?
Com ja t’he dit, jo crec que tenim molts aspectes a millorar. Alguns, evidentment, els podem tenir fins i tot malament. Per això entrenem cada dia. Però que són molts, no són només un o dos.

Però si m’hagués de destacar els més importants?
Estem més ocupats amb mantenir tot el que tenim bé que no pas a millorar el que tenim malament. Que també. Això ens passa moltes vegades: hi ha una setmana que treballes molt l’atac ràpid, i els jugadors s’obliden de l’atac combinatiu. I aquell diumenge només ataques ràpid. És com si se’ls hi hagués oblidat la lliçó superada. Com que no ho has entrenat, a la següent setmana tornen a l’atac combinatiu i se’ls hi oblida recuperar la pilota i atacar ràpid. La idea és mantenir els nostres conceptes, els quals els tenim treballats, i per la categoria on som els portem a un nivell altíssim. Precisament per això portem 16 partits sense perdre i anem primers. Llavors, és molt més important mantenir un equilibri amb els nostres conceptes de joc, encara que també s’hagi de millorar aquells aspectes que no tenim tan bé.

En aquest sentit, quins són aquests punts forts del seu equip?
El mateix que t’he dit dels aspectes a millorar t’ho aplicaria als punts fort. És a dir, abans amb els febles era el que hem de millorar, ara és quelcom fort que tenim. Doncs no és una sola cosa. Jo crec que amb tots els aspectes d’un equip de futbol, estem a un nivell entre màxim i excel·lent. I també parlo de l’atac, ja que som l’equip que més gols porta, però també de la defensa, per això som el conjunt amb menys gols en contra. I quan defensem, a vegades ho fem amb bloc alt i d’altres en bloc baix. És que tenim els dos conceptes a un bon nivell. Ara hem de saber quan aplicar cadascun d’aquests aspectes del joc, però crec que la bona trajectòria de l’equip no és fruit d’un o dos àmbits de l’equip, sinó d’un cúmul important d’aspectes que nosaltres dominem.

Què prefereix Toni Seligrat: ofensivitat o defensivitat?
Equilibri. No m’agradaria que el meu equip ataqués malament, però tampoc m’agradaria que defensés malament. I tampoc m’agradaria que una de les dues coses les fes molt bé i l’altra malament. Per això et dic que tractem de treballar-ho i millorar-ho tot. Ara, estem ocupats en trobar aquest equilibri de saber quan has de pressionar a dalt o tirar a l’equip en bloc baix per defensar. Amb pilota, quan hem de fer un atac ràpid i vertical o quan hem de fer un joc horitzontal i de possessió. Ho hem fet tot. Hi ha imatges que veuràs com combinem molt bé atacant ràpid. Hem de saber quan fer cada cosa.

De cara a aquesta segona fase, espera que sigui més dura?
Els darrers partits de competició sempre són els més importants i els més difícils. Perquè tothom és més conscient de la importància dels punts. Quan la lliga era regular, eren els darrers 10. Llavors, ja escoltaves als jugadors parlant sobre què farà el Prat, què farà l’Andorra, contra qui juga, a quina hora… Estan tots pendents de tots perquè també els hi afecta. Per contra, els 10 primers partits de lliga ningú es preocupa dels rivals. No saben ni quan juguen, ni contra qui juguen. Però ara sí, ja siguin periodistes, jugadors, directius, tècnics… Això fa que sigui molt més difícil aconseguir les coses.

A quin equip li té més respecte en relació amb la segona fase? Parlem de l’IbizaAlcoyanoHércules, però també de l’Andorra o el Barça B.
Ara mateix, a l’altre subgrup hi ha 4 candidats a ocupar les 3 primeres posicions. Allí els llocs estan bastant més definits en comparació amb el nostre subgrup. Allí està l’Ibiza, que està molt destacat i que pràcticament ja ho té, però els altres dos sortiran entre Villarreal B, Hércules i Alcoyano. Llavors, si li tinc més respecte a l’Ibiza que a l’Alcoyano? No. Si li tinc més respecte a l’Alcoyano que al Hércules? No. Jo tinc respecte a tots els rivals i ja et dic que aquesta segona fase serà tremendament complicada. A mesura que anem avançant, com per exemple amb el play-off, ho serà encara més. Esperem poder estar allí.

Per tant, vostè no considera que hi hagi un equip que rivalitzi més amb el Nàstic?
No, que va. Un equip superior a la resta o amb més nivell? No. I nosaltres tampoc. Tots els que arribarem a la segona fase tindrem un nivell altíssim. S’haurà de tenir en compte que tots som millors a casa que a fora, i que potser a anada i tornada tindria més avantatge el club que comptés amb gespa artificial. En aquest cas seria l’Ibiza. Però no és aquest format. Som els 6 contra els 6. Dificultat màxima i igualtat.

Futbol amb públic o sense?
Per favor, amb públic. Sense públic hauríem de buscar-li un pseudònim al futbol. Espero que això acabi aviat. Però si continués doncs començar a referir-s’hi com a futbol sense públic. Perquè és diferent. No et diria que és un altre esport, però no se sent igual.

Quina és la sensació quan s’escolten les ordres del tècnic rival o insults entre jugadors?
Bé, jo estic tan concentrat a la banda que si estigués ple tampoc no m’adonaria massa. També et dic que aquestes paraules que tu deies sovint les escoltem del públic. I a vegades, que és quan més greu et senta, les escoltes a casa. I això és molt fotut. Llavors també hi ha una part bona de què no hi hagi públic a casa, i és que els teus no et falten el respecte ni t’insulten! Però jo particularment no me n’assabento massa. Has d’anar amb compte de què no s’escolti allò que dius. Hi ha parts positives i negatives pel tècnic.

Els insults no es reclamen a l’àrbitre?
Moltes vegades no. El que passa al camp es queda al camp. I si li dius a l’àrbitre, aquest deu pensar “ja tinc jo prou problemes amb el que escolto com per a més a més començar a valorar el que he escoltat o he vist”. Normalment tot queda dins del terreny de joc.

9 punts en joc del que resta de primera fase. Quin és l’objectiu a assolir?
El meu objectiu és guanyar tots els partits. Suposo que això, l’aficionat que no em conegui dirà “no, aquest va a empatar o a defensar”, però t’asseguro que el meu objectiu com a entrenador és poder liderar un equip que guanyi tots els partits. Com que no puc fugir de la realitat, i aquesta em diu que això no ho han assolit ni el Barça ni el Madrid, que són els millors equips del país, com ho podríem fer la resta de mortals? Però bé, si això és impossible d’aconseguir doncs em conformo amb no perdre cap enfrontament. Aquest any ja no ho podré fer perquè ja hem perdut un, però espero no perdre’n cap més i, si podem, guanyar-los tots.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Març, 2021
Nàstic-Lleida-1-1280x960.jpg

El Nou Estadi acollia el derbi català més esperat de tota 2a B, el partit que enfrontava al Gimnàstic de Tarragona amb el Lleida Esportiu. El matx ha acabat amb una victòria grana per un gol a zero. El Nàstic arribava al xoc sent líder després d’empatar 3 partits seguits, mentre que els de la Terra Ferma es trepitjaven Tarragona havent perdut 3 dels darrers 4 partits. Amb aquest panorama, s’iniciava una de les jornades més esperades per les dues aficions, malgrat que cap de les dues ha pogut estar present a l’estadi.

La primera part no podia començar de millor manera pels locals. Córner favorable al Nàstic, Tienza torna a posar la pilota dins de l’àrea i Carbia rematava a plaer per fer l’1 a 0. Es tractava d’un gol clau que segurament va canviar el plantejament dels dos conjunts. El planter de Seligrat, acostumat a pressionar a dalt, avui preferia esperar enrere ben col·locat. Els granes també canviaven l’estil ofensiu directe per un altre més tranquil i segur. Pel que fa al Lleida, amb el precoç gol en contra, va començar a pressionar i a atacar molt incessablement per bandes. El més destacable del primer temps va ser l’intent de Tienza des del mig del camp i l’acumulació de targetes grogues per part dels locals. Fins a 4 dels jugadors de Toni Seligrat havien vist l’amonestació abans del minut 40. Els visitants també van comptar amb alguna tímida ocasió, però cap de ben clara. Un altre fet cridaner va ser la caiguda de Bakayoko al minut 19, qui va provocar el penal al Camp d’Esports. Diversos jugadors del Nàstic, en veure l’acció, han començat a recriminar-li la caiguda a Lleida: “Siempre el mismocomo te tiraste allí”. D’aquesta forma s’arribava al descans amb un resultat d’1 a 0.

El Gimnàstic tornaria a sortir al terreny de joc amb un estil molt més semblant al que ens té acostumats: més ofensiu, directe enèrgic, amb pressió avançada, etc. No obstant, el partit no comptaria amb massa oportunitats de gol. Al minut 20, Albarrán xutava a mitjana alçada de falta directa, obligant al porter, Pau Torres, a estirar-se al màxim per desviar l’esfèric. 3 minuts més tard, Gerard Oliva era objecte clar de penal. Tanmateix, Torres es tornava a vestir de Sant per salvar les esperances del seu equip, aturant el xut de Bonilla des dels 11 metres. Continuava l’1 a 0 en el lluminós, i el Lleida començava a apretar una mica més que el Nàstic, el qual buscava rematar el partit al contraatac. En aquesta línia, el conjunt de la Terra Ferma tindria una doble ocasió de gol força clara. En un centre, José Aurelio Suárez sortia de punys per allunyar la pilota, però el rebot acabava d’una forma similar al gol dels locals. Ara bé, el porter grana blocava l’esfèric per evitar l’empat. Es tractava d’una gran intervenció en els minuts finals i claus del matx. Tot seguit, després d’alguna picabaralla arran de la frustració del conjunt blanc i blau, l’àrbitre xiulava el final de l’enfrontament.

Amb aquesta derrota, el Lleida Esportiu és sisè amb 22 punts, encara que podria acabar la jornada com a vuitè (en zona de playout). La setmana vinent, el club de la Terra Ferma intentarà tornar a sumar 3 punts davant l’Olot al Camp d’Esports. Respecte al Gimnàstic, amb la derrota de l’Andorra, serà encara més líder. El cap de setmana vinent buscarà guanyar allà on cap visitant ho ha pogut fer, el camp de la UE Llagostera.

A. R.

Alineacions
Nàstic: J. Suárez, Albarrán, Bonilla (Ribelles, 85’), Trilles, Fausto Tienza (Fullana, 63’), Gerard Oliva, Quintanilla, Fran Miranda, Pedro (J. Lasso, 63’), F. Carbia (Pol B, 78’), Joan Oriol (Pol D, 85’).
Lleida Esportiu: Pau Torres, Jose Ruiz, Simic, Fall, Chavero, Marc (Araujo, 72’), Abel, Torras (Raul, 64’), César (Álvaro, 85’), Eneko, Bagayoko (Joanet, 85’).
Gols
1-0, F. Carbia (2’).
Targetes
Bagayoko, César i Fall per part del Lleida Esportiu; Fausto Tienza, Joan Oriol, Pedro, Trilles i Fran Miranda pel Nàstic.
Àrbitre
Fulgencio Madrid Martínez (Col·legi murcià).

 PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter