Arxius de germà gordó | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Octubre, 2020
mas.jpg

Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha decidit parlar després d’anys de tancar files amb el partit. La setmana passada, en una declaració davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional, que investiga el finançament de CDC, va admetre per primera vegada el blanqueig de capitals de la formació, i aquest dimarts ha anat un pas més enllà.

Daniel Osàcar

Osàcar ha assenyalat Artur Mas i ha dit que el líder del partit i excap del govern català tenia plena constància d’aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l’exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d’aquestes pràctiques. La declaració d’Osàcar com a imputat s’emmarca en la causa “Donacions blanqueig”, una peça separada del cas 3% i que afecta diversos exconsellers de la Generalitat, com ara Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.

La Fiscalia Anticorrupció sosté que van facilitar el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris a la formació fundada per Jordi Pujol. L’extresorer, que fins ara sempre havia tancat files amb el partit, sembla haver canviat d’estratègia i col·laborar ara amb el ministeri fiscal. De fet, Osàcar ha canviat d’advocat en les últimes setmanes. El jutge ha citat a declarar per 26 d’octubre un altre tresorer de CDC, Andreu Viloca.

Artur Mas

A l’abril, José de la Mata va imputar quatre exconsellers de CDC perquè considerava que hi havia indicis que les donacions que es van fer al partit entre els anys 2009 i 2012 van ser “actes d’aflorament de diners procedent de delictes realitzats per persones pròximes a CDC seguint un pla superior traçat pels jerarques del partit”.

Això, segons l’instructor i el fiscal, podria suposar un delicte de blanqueig de capitals. En aquesta peça separada també hi ha imputat l’extresorer de CDC.

Osàcar, de 85 anys, compleix condemna de tres anys i mig de presó pel cas Palau des de finals de juliol, quan va entrar amb Fèlix Millet i Jordi Montull a la presó de Brians 2. Actualment es troba en tercer grau.

Germà Gordó

La Fiscalia, en un gest poc habitual, va acceptar concedir el règim de semillibertat a l’extresorer de CDC i permetre que complís la pena de presó en un pis tutelat per la Generalitat. Va argumentar, a banda de l’edat avançada i la salut delicada, que l’extresorer de CDC, per qui Mas va posar “la mà al foc” en diverses ocasions, havia mostrat “penediment”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Desembre, 2018

El jutge José de la Mata interroga aquets dimarts a un testimoni clau en el cas 3%, Vicente Francisco Campanales, qui va lliurar una caixa forta i uns maletins que suposadament li va demanar amagar l’ex director general d’Infraestructuras.cat Josep Antoni Rosell.

El jutge De la Mata

De la Mata li ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que a l’agost va sol·licitar una nova ronda d’interrogatoris per indagar en la suposada funció de “contacte” amb els empresaris que es creu tenia l’exconseller de Justícia amb CiU Germà Gordó.

Al principi De la Mata va citar també per aquest dimarts a Rosell – detingut en dues ocasions quan aquesta causa s’instruïa en un jutjat del Vendrell – per prendre-li declaració com investigat, però finalment ha acordat posposar aquesta compareixença i només interrogarà Campanales.

Campanales, segons les fonts consultades, és la persona a la qual suposadament Rosell, poc després del primer registre a la seu de CDC, li va demanar amagar una caixa forta i diversos maletins amb clau davant el temor que el detinguessin, el que finalment es va produir.

Arran de l’arrest de Rosell, quan els fets s’investigaven en un jutjat del Vendrell, Campanales va posar a disposició de la Guàrdia Civil aquesta caixa de cabals -en la qual es van trobar 80.000 euros- i els maletins en els quals es ocultava diversa documentació, i que va obrir un manyà a presència judicial.

L’agost passat, la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge que cités a tots dos a declarar així com a “diferents càrrecs públics que de manera directa o indirecta han tingut relació en tal qualitat amb l’investigat” Germà Gordó.

Segons el fiscal, de la causa es desprenen “elements incriminatoris que posen de manifest com Germà Gordó ha estat durant diversos anys el contacte (almenys, un d’ells) dels contractistes amb l’Administració Pública catalana i CDC”.

Amb aquests testimonis, la Fiscalia tracta de “acreditar que hi ha un ‘modus operandi’ idèntic en els diferents fets investigats” en aquesta causa per part d ‘ “una trama delictiva subjacent en l’estructura de la contractació pública de les administracions catalanes, controlada des el partit CDC”.

La Fiscalia creu que Gordó era una “cobertura” que tenia l’extresorer de CDC i exadministrador de la fundació Catdem, Andreu Viloca, “per a realitzar les diferents activitats delictives que se li imputen”, fonamentalment idear “un sistema d’adjudicacions d’obra pública determinades per donacions a CatDem que, finalment, anaven al patrimoni del propi partit polític”.

Després d’assumir De la Mata aquesta causa va imputar, com a persones jurídiques, a CDC i al PDeCAT (com “mer continuador” de la trama), per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals.

 


REDACCIÓ14 Setembre, 2017

Els fiscals Anticorrupció sol·liciten al jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga l’exconseller de Justícia Germà Gordó pel “cas 3%”, que li prohibeixi sortir d’Espanya i li requereixi la informació del seu telèfon mòbil.

El Ministeri Fiscal ha demanat aquestes mesures cautelars, que el jutge del TSJC Carlos Ramos resoldrà aquest divendres, després de prendre declaració com investigat l’exconseller i ara diputat no adscrit del Parlament, per la seva presumpte paper d’intermediació en el pagament de comissions d’empresaris a CDC.

Gordó, en la seva declaració, ha admès haver-se reunit amb alguns dels empresaris investigats en el cas del 3%, atès que aquesta era la seva obligació per les seves responsabilitats en la contractació pública de Catalunya i ha desvinculat l’expresident de la Generalitat Artur Mas de la gestió econòmica de l’extinta CDC. El jutge prendrà una decisió aquest divendres.

 


REDACCIÓ2 Juny, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Germà Gordó, pel ‘cas 3%’.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
Germà Gordó amb l’expresident Mas

La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l’investiga pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell, Josep Bosch, en l’exposició raonada enviada al Tribunal Superior.

En una “valoració molt provisional”, el tribunal veu indicis de delicte contra Gordó, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia.

Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal assumeix, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.


REDACCIÓ17 Maig, 2017

La Fiscalia Anticorrupció li situa com “l’aconseguidor” o “recaptador”, però el TSJC va descartar a començaments d’any investigar l’actual diputat i extitular de Justícia de Catalunya

Josep Bosch, el jutge que instrueix el cas del 3%, de suposada finançament irregular de CDC, ha demanat de nou al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui l’actual diputat al Parlament de Junts pel Sí i exconseller de Justícia, Germà Gordó.

D’acord amb l’alt tribunal, el titular del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ha enviat una nova exposició raonada perquè l’alt tribunal català obri una investigació a Gordó, que en ser diputat gaudeix de la condició d’aforat.

El TSJC ja va rebutjar al febrer passat obrir una investigació a Gordó, en no veure en aquell moment indicis clars de la seva relació amb la presumpta trama de pagament de comissions a CDC que s’investiga en el cas del 3%, si bé la Fiscalia Anticorrupció li situa com el “conseguidor” o “recaptador”.

 


REDACCIÓ15 Març, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suggerit al jutge del 3% que ofereixi a l’exconseller de Justícia i diputat de JxS Germà Gordó la possibilitat de personar-se en la causa assistit amb un advocat per exercir el dret de defensa, el que inclouria la possibilitat de declarar voluntàriament.

josep_bosch_jutgeAixí ho apunta la sala civil i penal del TSJC en un informe, datat al gener passat, en què desestima obrir una causa contra l’aforat Germà Gordó i acorda tornar al jutge del Vendrell, Josep Bosch, que investiga el cas del 3% la exposició raonada que aquest li va enviar amb els indicis de què disposa contra el diputat.

El jutge del Vendrell (Tarragona), a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar el passat mes de desembre al TSJC que obrís una investigació a Gordó davant les sospites que va realitzar “actes de mediació en la gestió de donacions” a CDC a canvi de facilitar adjudicacions d’obra pública.

El TSJC va tornar el seu escrit al jutge per emplaçar-lo a “concretar” de manera “particularitzada tots i cada un dels presumptes actes delictius” que atribueix a Germà Gordó i va rebutjar la proposta de la Fiscalia que s’acordés el registre dels seus domicilis i despatxos per considerar-ho una mesura “prospectiva i genèrica”.

En aquest sentit, l’alt tribunal català planteja al jutge del Vendrell la possibilitat de fer “oferiment” a Gordó, si ho creu oportú, “de la possibilitat d’exercir el seu dret de defensa” d’acord amb l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINALL’esmentat article reconeix el dret de diputats i senadors als quals s’atribueixin delictes a ser informats dels fets que se’ls acusen, a personar amb advocat a la causa ia sol·licitar les diligències que creguin oportunes, inclòs prestar declaració de manera voluntària amb assistència lletrada.

 

El TSJC retreu al jutge del Vendrell que no expliciti “què concrets elements s’esperen localitzar i recollir” en els registres domiciliaris de Gordó, “ni què fundades sospites puguin abrigar els investigadors sobre la seva rellevància per a la investigació”.

L’alt tribunal català recrimina a més al jutge del 3% que no justifica “per què no resulten viables altres diligències i instrucció menys invasives, com podria ser, per exemple, la reclamació de les diverses agendes oficials que l’aforat hagi pogut tenir en les diverses responsabilitats polítiques es tinguin al temps dels fets “.

 


REDACCIÓ9 Març, 2017

La Fiscalia Anticorrupció considera que l’exconseller de Justícia i actual diputat de CDC Germà Gordó exercia el paper de “aconseguidor” o “recaptador” en la trama del 3%, supervisant la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, qui controlava de manera “sistemàtica “les suposades mossegades. Els fiscals anticorrupció havien sol·licitat resgistres al despatx de l’exgovernant

Així ho conclou la Fiscalia Anticorrupció en un escrit, a què ha tingut accés el digital La República Checa, remès al novembre passat al jutge del Vendrell que investiga el suposat pagament de comissions del 3% a CDC per part d’algunes constructores a canvi de la adjudicació d’obra pública per administracions governades per la formació nacionalista.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
L’exconseller parlant amb l’expresident Mas

Arran d’aquest informe d’Anticorrupció, el jutge va remetre, donada la condició d’aforat de Gordó -que és diputat de Junts pel Sí al Parlament- una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al gener passat va rebutjar investigar-en no veure, de moment, indicis clars de la seva relació amb la suposada trama de pagament de comissions.

El TSJC va al·legar que els indicis apuntats pel jutge, que inclouen reunions de Gordó amb empresaris vinculats a la trama del 3%, eren imprecisos, pel que la va retornar al magistrat del Vendrell perquè, si ho considerava oportú, la concretés més en un segon informe.

En el seu escrit, Anticorrupció considera “acreditat” que Gordó participava en aquesta trama delictiva exercint el paper de “aconseguidor” o “recaptador”, pel que creu que podria haver comès, al costat dels altres implicats, els delictes de suborn, tràfic d’ influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics.

Gordó supervisavafiscalia
Segons els fiscals Anticorrupció, Gordó, que ha ocupat els càrrecs de gerent i membre de la direcció i secretariat de CDC, secretari del govern català, conseller de Justícia i president i conseller d’empreses públiques, a més de diputat al Parlament, “supervisava” la tasca del tresorer de CDC Andreu Viloca.

Viloca és qui, segons el ministeri públic, controla “en una primera instància, de manera sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC” a canvi de l’adjudicació d’obra pública, que suposen “veritables suborns sota l’aparença de donacions”, a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona.

El ministeri públic ressalta que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és “necessària” l’existència de “alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i en l’administració pública de Catalunya”, per poder dur a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.

Dubtes fonamentats
Per a la Fiscalia, “no hi ha explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, menjars, interlocucions i reunions” mantingudes per Gordó, alguna d’elles a la mateixa seu del partit i, fins i tot, al Palau de la Generalitat, amb els empresaris implicats i en ocasions en presència de Viloca.

Segons els fiscals, Gordó era un “actor principal” en les contractacions públiques que es realitzen a Catalunya, a l’erigir-se com “la persona de contacte” dels contractistes de l’administració catalana.

josep_bosch_jutge
El jutge del Vendrell, Josep Bosch

L’informe de la Fiscalia detalla les numeres reunions que Gordó va mantenir durant mesos amb empresaris investigats en la causa, en les dates prèvies i posteriors a l’adjudicació d’obres públiques com en el Consorci d’Educació de Barcelona, ​​el Port de Barcelona, ​​la carretera C -55, els túnels de la plaça de les Glòries de Barcelona i l’institut de Lluís Peguera de Manresa (Barcelona).

Segons els fiscals, en alguns d’aquestes reunions entre Gordó i els empresaris es pactava l’adjudicació de la licitació de les obres “a canvi d’un lliurament de diners encoberta, en forma de donació” a les fundacions vinculades al partit.

 

 

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2017

El nom de l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya no serà investigat en el marc del cas del 3% perquè el TSJC no veu, de moment, indicis clars sobre la seva implicació en l’escàndol.

DSCN0092El TSJC va desestimar el passat mes de gener obrir una investigació a Gordó a partir de l’exposició de motius que el jutge del Vendrell, Josep Bosch, que instrueix la presumpta trama de pagament de comissions a Convergència el va fer arribar amb pistes que suposadament incriminarien l’exconseller de Justícia.

El TSJC, al qual correspondria investigar a Gordó per ser aforat davant aquest òrgan donat la seva condició de diputat al Parlament, ha considerat imprecisos els indicis apuntats pel jutge del Vendrell, que inclouen reunions de l’exconseller amb empresaris que estan sent investigats per pagar suposadament comissions a CDC a canvi d’adjudicacions públiques.

Feia d’intermediari?
Segons publica el diari “El Mundo”, el TSJC va tornar la seva exposició raonada al jutge del Vendrell perquè la concretés, tot just uns dies abans que es desplegués l’operació “Pika”, en què el passat 2 de febrer la Guàrdia Civil va detenir 18 persones per la seva presumpta relació amb el pagament djutge torredembarrae comissions a CDC, entre ells el president del port de Barcelona Sixte Cambra i l’exregidor de CiU a la capital catalana Antoni Vives.

Diversos dels detinguts en aquesta operació van declarar la setmana passada com investigats davant del jutge del Vendrell, en unes compareixences en què, apunta el diari “El Mundo”, alguns empresaris van admetre que utilitzaven en les seves comunicacions noms claus com “Gerardo” o “Gregorio” per referir-se a Gordó.

El jutge instructor entén que l’exgovernant podria actuar com a intermediari en la trama del 3%.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2014

La Ciutat de Justícia de Tarragona serà una realitat en 2018
La Ciutat de Justícia de Tarragona serà una realitat en 2018

Tarragona tindrà un nou edifici judicial que aglutinarà l’Audiència Provincial i tots els jutjats de la ciutat a partir del 2018. La informació ha estat avançada, avui,  pel mateix conseller de Justícia, Germà Gordó, durant una intervenció al Parlament.
L’anomenat Fòrum de la Justícia de Tarragona, que porta diversos anys de retard, concentrarà tots els òrgans judicials de la ciutat, com els 28 jutjats unipersonals, les quatre seccions de l’audiència provincial, la delegació de l’Institut de Medicina Legal i la Fiscalia provincial.
Tindrà uns 32.000 metres quadrats, però la ubicació encara s’ha d’acabar d’acordar amb l’ajuntament de la ciutat.
Les obres haurien de començar el 2015 i duraran més de dos anys i mig, amb un pressupost de 55 milions d’euros. D’aquest nou edifici se’n beneficiaran, segons càlculs de Justícia, més de 800.000 usuaris. Tarragona és la única capital provincial catalana amb els jutjats dispersats.
El governant ha explicat que les obres, tot i que no se’n sap bé la ubicació, començaran el 2015 i duraran més de dos anys i mig.
 
 


REDACCIÓ10 Març, 2014

El jutge instructor d’Innova va sol·licitar al Ministeri Fiscal un informe sobre si “existeix indicis d’algun delicte” en l’actuació dels dos consellers de la Generalitat de Catalunya en el cas del pagament de la defensa de l’ex president de l’ICS.

 
El jutge que instrueix el cas Innova vol saber, exactament, quina responsabilitat penal poden tenir els consellers de Justícia i Salut, Germà Gordó i Boi Ruiz, en el cas del pagament de la defensa de l’ex president de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat.JUSTICIA
Després d’haver interrogat, com a testimoni, l’advocat de Josep Prat, el passat dimarts, a petició de la fiscalia, el magistrat Diego Álvarez, segons ha pogut saber larepublicacheca.com,  va sol·licitar al Ministeri Fiscal, amb data de 5 de març, un informe sobre si considera que “existeix indicis d’algun delicte” en l’actuació dels dos consellers de la Generalitat de Catalunya.
En cas afirmatiu, el jutge instructor pretén saber quin és el tribunal competent per investigar aquest cas, tenint en compte que es tracten de governants i conseqüentment, d’aforats.

El conseller de Salut
El conseller de Salut

Diego Álvarez, titular del jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, en aquesta nova peça processal, separada del cas Innova, va demanar a les parts personades en la causa per a què, en un termini de 5 dies, manifestin la seva posició.
Convé recordar que la Guàrdia Civil està investiga si el govern de la Generalitat ha pagat amb diners públics la defensa judicial de l’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, imputat per sis delictes, entre ells estafa, malversació i blanqueig. Quan era director d’Innova, va abonar, entre 2007 i 2011, 720.000 euros al l’exdirector de l’ICS, Carles Manté, per treballs suposadament inexistents.
El conseller de Justícia
El conseller de Justícia

El 4 de setembre de 2012, Melero va enviar el següent missatge al Boi Ruiz: “Estimat conseller: en relació al tema de Josep Prat, lamento molestar, però he de dir-te que no tinc cap notícia sobre el pagament dels dictàmens que encarreguem per presentar a la Fiscalia de Reus i Tarragona.El cost d’aquests informes el va abonar nostre despatx , el tema ens comença a preocupar “. Aquest missatge ha donat peu a que la justícia pretengui conèixer si podríem estar davant un cas de malversació de fons públics.
Fonts properes a la defensa de Josep Prat rebutgen l’existència de delicte per part dels consellers, perquè consideren que l’ex-director general de l’ICS ocupava un càrrec públic i, per això, fa sentit que la Generalitat costegi la seva defensa jurídica.
 
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter