19. Abril 2024

Arxius de generalitat | Pàgina 2 de 26 | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Febrer, 2023
Pere-Aragonès.jpeg

Els Homes som ostatges de les nostres paraules. I els polítics encara més. La propaganda política i el populisme són els principals responsables del divorci entre els polítics i els ciutadans. Els segons s’allunyen cada cop més dels primers, sobretot per la seva falta de rigor i credibilitat.

Avui dia, la paraula d’un polític/governant val molt poc. Les seves declaracions solen ser un grapat d’intencions circumstancials. Fan promeses i assumeixen compromisos, tot sabent que estan venent fum. La paraula d’un polític actualment val menys que una barra de pa. I el pitjor és que no es retracten ni es penedeixen.

Aquest podria ser el cas del president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès. El cap del govern acaba de desencallar els pressupostos gràcies a un acord amb el PSC. Curiosament, Aragonès va jurar que mai no arribaria a un acord amb els socialistes perquè representen el 155.

Remenant en la (maleïda) hemeroteca, trobem que Pere Aragonès no sempre diu la veritat. La prova és que en una entrevista al Matins de TV3, quan era candidat d’ERC, va dir “(…) no podem llençar-nos mentides pel cap (…)”. Ho deia això referint-se a un hipotètic acord pacte amb el partit de Salvador Illa. “Jo vull ser molt clar”, remarcava el president, assegurant que “no hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana”.

No hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana

Aragonès, de forma altiva, es comprometia a esforçar-se perquè el PSC no fos imprescindible. “Jo no vull dependre d’un partit que ens està amenaçant de nou amb el 155 i que no està a favor de l’autodeterminació…” i que “està a favor de la centralització dels fons europeus”. Amb l’aprovació dels pressupostos, amb el suport del PSC, les paraules de Pere Aragonès guanyen encara més descrèdit. El compromís del president de la Generalitat s’han anat esvaint segons el seu interès electoral i partidista.

El cap de l’executiu va ser contundent quan va dir que no volia dependre “d’aquest partit” – referint-se al PSC. Ara que no ha pogut complir la seva promesa potser hauria de justificar-se i com a mínim assumir que ha faltat a la veritat. Davant d’aquest exemple, potser serà difícil de creure en la “paraula del president”.

En què quedem Sr. Aragonès? PSC sí o PSC no?

VÍDEOPere Aragonès va jurar que mai no pactaria amb el PSC

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Gener, 2023
Yeray-Moreno-1280x1040.jpg

El PSC ha inclòs algunes partides per a Salou dins de les negociacions dels pressupostos de la Generalitat. En aquest sentit, els socialistes reclamen la implicació del Govern de Pere Aragonès amb el projecte de l’eix cívic, que ha de transformar les antigues vies del tren en una via plena de vida. D’altra banda, també reclamen diners per millorar la canalització d’aigües pluvials. Segons el líder del PSC a Salou, Yeray Moreno, són dues reivindicacions que suposarien “un canvi qualitatiu importantíssim”.

“Estem segurs que ara sí, el nostre territori i en concret la nostra ciutat aconseguiran fer aquest salt cap a la sostenibilitat i l’excel·lència que tant portem esperant”, expressa Moreno. A banda d’aquests compromisos, el PSC exigeix a la Generalitat que acordi els terminis per tirar endavant el projecte Hard Rock.

PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Desembre, 2022
aragones_flors.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat en la tradicional ofrena floral a la tomba del que fou president de la Generalitat, Francesc Macià.

L’acte, al cementiri de Montjuïc de Barcelona, ha servit per retre homenatge pel 89º aniversari del seu traspàs. En la seva al·locució, el governant ha posat en valor la figura del president republicà: “Macià ens interpel·la a seguir treballant pel màxim nivell de llibertat de Catalunya i ens inspira amb els seus valors republicans a seguir compromesos amb la justícia social, els drets i llibertats, amb la causa de la democràcia i la justícia”.

El cap de l’executiu ha explicat que el seu govern se sent “continuador” del llegat de Macià. “Si avui tenim Generalitat és gràcies a Francesc Macià. Gràcies a fer possible el 1931, la proclamació de la República catalana a través de la força dels vots i a través de la força de les urnes que després esdevindria la Generalitat recuperada”, ha recordat.

En aquest sentit, ha defensat la independència de Catalunya tal com, ha dit, va fer l’anterior president republicà. “Ell sempre havia pensat que la independència i sobirania del nostre poble era condició indispensable per oferir la igualtat d’oportunitats, la major justícia social pel conjunt de la ciutadania”, ha afegit, per cloure: “El seu compromís amb les classes populars, especialment amb els treballadors del camp i de la ciutat, el seu compromís amb la justícia i el seu compromís amb la llibertat de Catalunya van marcat tota la seva vida”.

El president, que ha estat acompanyat per diversos membres del Govern, ha saludat un cop acabats els parlaments als descendents de Francesc Macià abans de marxar.

PUBLICITAT







REDACCIÓ25 Desembre, 2022
granados-1-e1671925897443.jpg

S’ha reunit el CRT, però els dubtes continuen i les respostes escassegen. L’alcalde de Salou havia sol·licitat la reunió del consorci recreatiu turístic per conèixer de primera mà la situació del projecte del Hard Rock, sobretot en l’àmbit dels tràmits necessaris per a la modificació del PDU.

Pere Granados ha sortit decebut de la trobada, ja que la presidència del CRT, que ostenta la Generalitat, no ha aportat les informacions necessàries per sortir de l’oceà de dubte en què està enquistat el macrocomplex turístic. La falta de certeses i de decisió política generen, segons el batlle salouenc, incertesa, desconfiança, improvisació i inseguretat. Elements que ajuden a repel·lir els inversors.

Pere Granados no entén les demores del govern

Granados no es cansa de repetir que el projecte és important per reforçar i reactivar l’economia de Salou i del territori. L’aprovació definitiva del PDU estava prevista a finals d’aquest any i l’inici de les obres el maig del 2023. Cap d’aquests terminis s’estan complint. I tot i així, el govern català no dóna explicacions ni informa les parts implicades.

Pere Granados insisteix en “la necessitat de treballar amb un calendari on es tingui una previsió de tots els tràmits a realitzar, perquè si no s’està provocant una sensació d’incertesa i d’improvisació”.

El cap de l’executiu salouenc reclama a la presidència del Consorci que “davant d’una situació tan decebedor de com s’està gestionant, es faci arribar de forma regular, puntual i transparent, tota la informació sobre els processos i tràmits administratius del PDU, perquè puguem fer seguiment i conèixer, oportunament, el seu estat i recorregut”. També ha tornat a demanar que la Generalitat acceleri els tràmits i concreti terminis per a l’aprovació definitiva del PDU.

A veure si el govern li farà cas…

PUBLICITAT











REDACCIÓ5 Desembre, 2022
patricia-plaja.jpg

Patrícia Plaja, portaveu del govern

La portaveu del govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, ja ha reaccionat a l’acte de suport al projecte Hard Rock que ha tingut lloc aquest matí a la Cambra de Comerç de Tarragona i que ha comptat amb el suport de 13 ajuntaments, empresaris i el Port de Tarragona.

Plaja, per dissipar qualsevol dubte, ha esclarit que el projecte “seguirà avançant” complint amb tits els requisits. Però, els alcaldes de Vila-seca i Salou pretenen saber quan s’aprovarà definitivament Pla Director Urbanístic de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou que permetrà començar la construcció del macrocomplex d’oci i casinos.

L’alcalde de Salou exigeix al govern que prengui una decisió ferma i valenta sobre el Hard Rock

Cal recordar que a finals d’octubre, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va emetre un informe desfavorable sobre la darrera versió del PDU per no complir els requisits ambientals. El cert és que la CUP està posant moltes traves per evitar que el Hard Rock sigui una realitat. Un fet que irrita l’alcalde de Salou que exigeix al govern que es posicioni d’una forma ferma a favor del macrocomplex i que es deixi de fer política sectària.

Algunes de les persones que recolzen el projecte

El manifest el signen, entre altres, les cambres de comerç de Valls, Reus , Tarragona i Tortosa, així com els ajuntaments de Calafell, Cambrils, Cunit, el Vendrell, La Canonja, Perafort, Reus, Salou, Vila-seca, Arboç, Bisbal del Penedès, Constantí i Montferri.

No obstant això, no apareixen entre els signataris representants d’ERC – inclòs l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà –, partit que ara governa la Generalitat. No apareix tampoc la Diputació de Tarragona.

PUBLICITAT








REDACCIÓ23 Novembre, 2022
sergi_martinez.jpg

El nombre de víctimes d’abusos sexuals per part d’un professor de l’escola Baltasar Segú de Valls, continua augmentant. El ballarí Marc Pedraza, en una exclusiva al digital larepublicacheca, va denunciar l’agressió sexual que va patir per part del seu tutor quan cursava cinquè i sisè de primària. Des d’aleshores, els relats de presumptes víctimes no cessen. Les xarxes socials s’han convertit en el ‘confessionari’ perfecte per alguns dels exalumnes del centre educatiu de Valls que van patir abusos per part del docent. Sergi Martínez, ara amb 49 anys,  confessa que quan en tenia 14 va patir abusos continuats. Cursava 8è d’EGB.

En una conversa amb larepublicacheca, relata amb tota mena de detalls de les aberracions comeses pel docent. “Ell era el diable pels nens”, diu Martínez, reconeixent que els abusos de què va ser víctima li van provocar “traumes de per vida”. “M’ha destrossat la vida”, afirma visiblement afectat.

El professor – “una persona molt llesta i calculadora” – feia servir els alumnes com a “conillets” per les seves dèries més obscenes. “Ell sabia que mai no l’enxamparien. Ho tenia tot molt ben agafat. Els controlava els dies, els horaris, els llocs i els moviments dels altres professors”, explica el nostre interlocutor.

Sergi Martínez recorda que tots els abusos es produïen a l’hora del pati “al lavabo del cap d’estudis, al costat hi havia una sala gran dels professors”. També van quedar en reiterades ocasions a l’hora de repàs.

El professor sabia que mai no l’enxamparien. Ho tenia tot molt ben agafat. Els controlava els dies, els horaris, els llocs i els moviments dels altres professors

Sergi, que tenia 14 anys, no sabia ben bé el que estava passant, però reconeix que el comportament del professor no era normal. “Ell em baixava els pantalons, em treia la samarreta, m’acariciava el pit i… Jo no reaccionava”. El nostre interlocutor s’emociona quan se’n recorda que el docent el deixava sol al lavabo davant d’un mirall mentre anava a “controlar la situació”. “Espera’t aquí que ara vinc”, ordenava.

L’exalumne se sentia bloquejat i alhora amenaçat. “Em deia que si digués a algú faria que jo suspengués el curs. Jo no sabia que fer”, afirma. L’infern que va viure li va provocar seriosos traumes psicològics, problemes de relacionament amb les parelles, frustració i canvis de personalitat. “Aquest home m’ha desgraciat la vida”, ho diu de forma contundent, recordant que va guardar silenci per por i vergonya. Des d’aleshores, “la meva vida va ser un fracàs. Tenia aquelles imatges sempre al meu cap. No les podia esborrar”.

Des d’aleshores, “la meva vida va ser un fracàs. Tenia aquelles imatges sempre al meu cap. No les podia esborrar”

En alguna ocasió va tenir ganes de compartir el seu drama amb alguna persona de confiança, però “em feia molta por. No parava de pensar sobre què dirien de mi. Estava molt confós”. Més tard, es va omplir de valor i carregar de forces per explicar a un grup d’amics i a les germanes que havia patit abusos sexuals per part d’un professor. Finalment, van decidir presentar una queixa contra l’agressor. Hi havia un nen de 8A que també deia haver estat violentat. El centre va obrir una investigació, però no va aconseguir reunir proves suficients per incriminar el docent. “Sé que el col·legi se’l va treure del damunt, però no tinc més detalls”, afirma.

Sergi Martínez, que és pare d’un noi de 17 anys, després d’assabentar-se que hi ha exalumnes que van passar el mateix infern que ell té ganes que es faci justícia. “Ningú no pot imaginar el que és viure aquest silenci durant tants anys. He plorat moltíssim. Tenia por que no em creguessin”, diu el nostre entrevistat, assegurant que ara se sent fort per ajudar a totes aquelles persones que van ser abusades pel docent en qüestió.

Ningú no pot imaginar que és viure aquest silenci durant tants anys. He plorat moltíssim

Ell sap que hi ha més víctimes, però algunes no se senten encara amb forces de denunciar-ho. “El col·legi sap que en 1987/1988 hi ha dues víctimes”, revela, esperançat que la Conselleria d’Educació investigui de veritat aquests fets.

Martínez explica que ha tornat a veure el seu agressor després dels abusos, però “ell abaixa el cap”. Confessa que encara avui sent molta ràbia i dolor, sobretot perquè “m’ha arruïnat la vida”. Sergi convida tothom a denunciar els abusos perquè hi ha un trepador sexual en llibertat.

PUBLICITAT





REDACCIÓ16 Novembre, 2022
Experiments-Setmana-de-la-Ciència-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV), la Generalitat de Catalunya i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) s’alien per fomentar els estudis científics. En aquest sentit, les tres parts col·laboren en una nova edició de la Setmana de la Ciència, 15 dies plens de tallers, xerrades i altres activitats adreçades a tota la ciutadania.

Enguany, els diferents campus de la URV acolliran multitud d’experiments en els quals participaran uns 1.300 alumnes de primària i secundària, tots ells vinguts de centres educatius d’arreu de la província. 

L’objectiu de tot plegat és fomentar els estudis cientificotecnològics, despertant la curiositat dels infants i adolescents. Segons ha explicat aquest matí el rector de la universitat, Josep Pallarès, els tallers enguany se centren en l’economia circular i el reciclatge, de manera especial en els productes químics com els polímers.

Pallarès, Cañagueral i Audí (d’esquerra a dreta)

Tal com ha exposat el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, aquí és on entren els recursos materials de la indústria química, que es posen a disposició per fer els experiments.

 L’AEQT també contribueix a les jornades amb personal expert en l’àmbit químic. El director dels serveis territorials del Departament d’Educació, Joan Manel Audí, ha destacat la importància d’aquest esdeveniment per tal que la societat continuï avançant a través de la innovació. Un fet que no seria possible sense les noves generacions de científics, químics i enginyers.

VÍDEOS





PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Novembre, 2022
afepsas-1280x853.jpg

L’empresa sofrera Afepasa serà objecte d’un expedient informatiu per part de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és esclarir les causes de la deflagració d’aquest dilluns. El foc va implicar l’activació del Plaseqta perquè es van cremar part de les instal·lacions situades al polígon industrial de Constantí, on hi havia emmagatzemats sacs de sofre.

Fonts del Departament d’Empresa i Treball expliquen que el procediment s’ha iniciat d’ofici i que la investigació es fa de forma automàtica quan es produeix qualsevol mena d’accident de caràcter industrial.

Les mateixes fonts també indiquen que l’expedient determinarà si hi ha hagut falles i possibles sancions i ho desvincula de l’activació del Plaseqta.

PUBLICITAT







REDACCIÓ26 Octubre, 2022
illa_aragones.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà aquest divendres, dia 28, amb el líder de l’oposició i primer secretari del PSC, Salvador Illa, després de rebre fa dies a dirigents de JxCat, Comuns i la CUP per sondejar els suports als pressupostos i explicar els canvis en l’Executiu català.

Així ho ha desvetllat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha explicat que en les últimes setmanes el president català es va veure amb representants de JxCat i la CUP, reunions que no havien transcendit, a diferència de la trobada amb Jéssica Albiach, que sí es va fer públic malgrat el caràcter privat d’aquestes trobades.

En un context en què Aragonès explora els possibles suports als pressupostos de 2023, amb la incertesa de si aconseguirà tenir-los després de la sortida de JxCat de l’Executiu de coalició i la fràgil minoria parlamentària d’ERC (33 diputats), el president ha mantingut reunions en els últims dies amb diversos partits.

Aquesta ronda de reunions privades culminarà aquest divendres 28 amb el líder del PSC, Salvador Illa

Aragonès es va veure en primer lloc amb Dolors Sabater i Eulàlia Reguant (CUP) el diumenge 9 d’octubre al matí, quan amb prou feines havien passat dos dies des de la ruptura del Govern de coalició, una reunió que no s’ha conegut fins avui.

El divendres 14 d’octubre, al migdia, va rebre en el Palau de la Generalitat a la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, una trobada que sí va transcendir davant els mitjans; i el divendres 19 d’octubre a la tarda es va reunir amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull, i el líder parlamentari d’aquest partit, Albert Batet.

PUBLICITAT




REDACCIÓ24 Octubre, 2022
jocs-mediterranis3.jpg

La Generalitat va ajudar en el boicot als Jocs (del Mediterrani) de Tarragona. Aquest és el titular d’un reportatge publicat, en la pàgina sis del setmanari ‘el Triangle‘.

Segons aquest mitjà de comunicació, la Secretaria General de l’Esport, que depenia de Gerard Figueras, va lliurar paquets d’entrades i es van fer gestions per aconseguir els recursos econòmics suficients per finançar les protestes organitzades per plataformes independentistes.

Gerard Figueras

el Triangle‘ diu que la Guàrdia Civil va interceptar missatges que es poden comprovar que, en juny de 2018, dirigents de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes van pressionar Gerard Figueres perquè avancés les ajudes econòmiques – que ascendien a centenars de milers d’euros – promeses pel 2018.

L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat

En aquell any, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, amb la col·laboració amb Òmnium Cultural i ANC, volia aprofitar la celebració dels Jocs del Mediterrani per denunciar que Espanya era una dictadura i que a Catalunya sí hi havia presos polítics (ja que estaven en plena efervescència del procés independentista). D’acord amb el setmanari, a aquesta campanya de desprestigi – encara que fos en detriment de l’èxit dels Jocs del Mediterrani i de la imatge de Tarragona – s’hi va incorporar l’Associació Drets i l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).

En aquesta ‘campanya’ contra l’estat, tot indica que la Plataforma, ANC i Òmnium van planejar dur a terme comunicats, manifestacions i actes de protesta molt visibles i força mediàtics.

En una de les escoltes telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil, es va descobrir que el director de la Plataforma pro Seleccions, Eric Hauck, en una conversa amb el cap de gabinet de Gerard Figueras, Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs. Amb aquest objectiu – i segons indica el setmanari – Perisé va posar a disposició dels col·lectius independentistes les invitacions. La idea, en suma, era polititzar l’esdeveniment esportiu en un moment que estava sent transmès per diferents canals televisius.

A més de fer tots els possibles per fer ‘soroll’ durant l’acte inaugural, també s’havia demanat ‘claca’ pels partits Malta-Espanya masclí, Alemanya-Espanya femení i Montenegro-Espanya masculí. El globus aerostàtic el va pagar la Plataforma pro Seleccions amb diners de la Generalitat, en aquell moment presidida per Quim Torra.

L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat amb el propòsit que s’acceleressin les subvencions. “(…) Estem pressionant tots els caragols per fer-ho possible”, deia Figueres als dirigents de la plataforma que havien manifestat urgència en obtenir les ajudes perquè, en cas contrari, “no podrem preparar les accions de Tarragona”.

Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs

Davant la parsimònia de l’interventor de la Generalitat i el resultat negatiu d’aconseguir diners ràpids, van demanar ajuda a l’Òmnium que els va concedir, en 30 de juliol del 2018, un préstec 75 mil euros. Aquests diners serien recuperats un cop la Plataforma rebés la subvenció de la Generalitat.

Ara caldrà saber què pensa l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de tota aquesta trama per fer mal a Espanya, fent servir els Jocs del Mediterrani.

PUBLICITAT