REDACCIÓ26 Març, 2023
El Nàstic de Tarragona rasca un empat de Castalia en un partit molt difícil per als de Dani Vidal. I és que el Castelló pràcticament ha tancat dins del seu camp al conjunt grana durant tota la segona part. Un plantejament que ha recordat a aquells de Raül Agné en els que el Nàstic pràcticament no s’apropava a la porteria rival.
El guió del partit era l’esperat. Un Castelló que proposava joc i un Nàstic amb les idees clares, pressió amunt i aprofitar les errades rivals en la sortida de la pilota. Aarón Rey comptaria amb una bona oportunitat al minut 13. El rebot d’un córner li era favorable des de la frontal, i colpejava l’esfèric amb una volea que sortia fora llepant l’escaire. Per part dels orelluts, Raúl Sánchez disposaria d’una doble ocasió que acabaria amb no res gràcies al pal i a Manu García.
Precisament, el mateix Raúl Sánchez tornaria a estavellar la pilota contra la fusta abans d’arribar al descans. La darrera oportunitat del primer temps, però, seria per a Montes Arce, que perdonava el zero a u dins de l’àrea enfront del porter rival. Les claus de la primera meitat eren -d’una banda- la manca d’efectivitat per part dels dos equips, i la sortida de la pilota dels locals. I és quan el conjunt valencià superava la pressió grana, creava massa perill per les bandes.
El Nàstic semblaria estar sense energies ni idees durant els segons 45 minuts. El Castelló, per contra, volia aprofitar la punxada de l’Eldense per retallar punts en la lluita pel lideratge del grup. Aquestes dues dinàmiques quedarien ben paleses durant la resta de l’enfrontament, amb uns orelluts que no deixaven sortir del seu camp al Nàstic.
Ocasió rere ocasió, els blanc-i-negres no paraven de crear perill. Això sí, no aconseguien materialitzar cap oportunitat. Una de les més clares seria un xut potent d’Israel Suero que sortia fora per molt poc. Jeremy de León també ho provaria amb un xut creuat dins de l’àrea que desviava Manu Garcia. Per part dels visitants, poc o res a destacar en una segona part que recordava a quan Raül Agné estava a la banqueta.
Finalment, empat sense gols a Castalia en un duel on el millor del Nàstic ha estat el resultat. Un punt que els hi serveix de poc als de Dani Vidal, que es queden a 10 punts del play-off i a 5 del descens. La setmana vinent, el conjunt tarragoní rebrà a la Nucía en un nou intent d’allunyar-se del descens i mirar cap a la zona de promoció.
En la Ciutat Esportiva de Lezama s’ha viscut, avui, el futbol més autèntic amb la inauguració de la tercera seu de la temporada 2022/23 de LaLiga Genuine Santander. A l’Estadi San Mamés, la multitud d’aficionats, familiars i amics van donar suport als més de 350 jugadors i jugadores a la cerimònia d’obertura.
El Gimnàstic de Tarragona torna al camí de la victòria contra el CD Calahorra en un partit que semblava estar decidit, però que finalment s’ha decantat per la mínima gràcies a un penal en els darrers minuts. I és que els granes s’havien arribat a posar dos a zero abans del descans. Una diferència que els visitants igualarien tan sols un quart d’hora després de tornar de vestidors. L’empat faria reaccionar els de Dani Vidal, que finalment aconseguirien el triomf amb una pena màxima executada per Javi Bonilla.
Les complicacions arribarien en tornar de vestidors. El Nàstic pensava que ja havia guanyat el partit, i el Calahorra els hi donaria una lliçó de futbol: mai s’han d’abaixar els braços per molta diferència que hi hagi en el marcador. Baselga faria el dos a zero al 50′, i Davo Fernández signaria la diana de les taules tan sols cinc minuts després. Els visitants comptarien amb més oportunitats que -per sort per al Nàstic- no acabarien en gol.
Però comencem pel principi. El Nàstic arrencaria el primer temps amb una pressió molt intensa. L’objectiu dels de Dani Vidal era aprofitar errors forçats per avançar-se en el marcador. No obstant això, el filial culer sovint trobava la manera de sortir jugant en curt, posant en molts problemes a la defensa grana. La primera ocasió seria per a Marc Fernández amb un xut a la mitja volta dins de l’àrea. Montes Arce també ho provaria sense èxit des de la frontal.
Els de Dani Vidal comptarien amb un parell d’oportunitats per empatar. Poc després del gol, Marc Fernández ho provaria de cap sense punteria. Nil Jiménez també perdonaria sol davant d’Arnau Tenas després d’una bona jugada individual de Joan Oriol. El 18 grana creuava massa l’esfèric, que acabava sortint per la línia de fons.
Es canviarà la gespa del camp de futbol municipal del Morell i s’ampliarà perquè tingui les dimensions reglamentàries. A més, es proporcionarà un marcatge per a futbol 11 i dos camps transversals de futbol a set i, finalment, es repararà el paviment i se substituiran els canons de reg situats a les bandes per aspersors emergents.
L’energia del nou tècnic semblava contagiar-se als jugadors. El Nàstic pressionava amunt i defensava amb solidesa, com un bloc, en definitiva, per fi com a un equip. Abans d’arribar als primers 5 minuts de partit, Guillermo es retrobaria amb el gol després de més de tres mesos de sequedat. El davanter rematava amb el cap una pilota morta dins de l’àrea per signar l’u a zero. A poc a poc, els granes acusaven el cansament i el filial donostiarra dominava la pilota. Així i tot, la defensa local resistia com a gladiadors, com feia temps que no es veia. Ander Martín posaria a prova Manu García amb un xut llunyà que aturaria sense problemes.
La tònica del segon temps seria força semblant a la del primer. El Nàstic pressionava amunt davant d’un filial txurriurdin que no renunciava a jugar en curt. Ocasions poques. Tant seria així, que els granes ampliarien la seva renda de gols des dels onze metres. Una caiguda d’Aarón Rey dins de l’àrea provocava una pena màxima que aprofitaria Joan Oriol. Malgrat els jocs psicològics del porter rival, el ‘capi’ no fallava i ho posava tot més de cara pels locals.
Manolo Martínez Lara torna al Nàstic de Tarragona per convertir-se en segon entrenador. L’exjugador grana amb més ascensos de la història, un total de tres, estarà a la banqueta del Nàstic de Tarragona durant la present temporada.
El Nàstic començaria la primera part més endollat que el rival. Guillermo comptaria amb una gran doble ocasió, sol dins de l’àrea petita, però el davanter fallava en les dues. Les pitjors notícies no tardarien a arribar. Pablo Fernández es lesionava al minut 22, i poc després l’Eldense feia el zero a u amb un remat de cap al primer pal de Nieto. Res sortia bé a can Nàstic, i el Nou Estadi començava a perdre la paciència.
Les males sensacions tornarien a quedar paleses ja des de l’inici del segon temps. Nieto enganxava una volea dins de l’àrea per signar la seva segona diana del partit. Les males notícies no s’acabarien aquí. Pedro del Campo, que havia vist una targeta groga en el primer minut, veuria la segona al minut 66. Un Nàstic tocat en tots els sentits. La lamentable passivitat defensiva dels jugadors granes deixaria la porta oberta a Jorquera per fer el tercer. La cirereta del pastís la posaria Cristian López amb un golàs des de la cantonada de l’àrea.
A partir d’aquí, futbol d’anada i tornada amb ocasions pels dos conjunts. El que sortiria perdent, però, seria el Nàstic, que encaixaria el segon gol de l’equip numantí, obra de Rubén Mesa. El mateix davanter local faria el tercer un parell de minuts després. La defensa grana li havia posat fàcil el hat-trick, que no havia aconseguit per haver fallat el penal. La cirereta del pastís dels horrors arribaria al 76′, quan una caiguda de Carrillo dins de l’àrea provocava una altra pena màxima. Un Dani Parra inspirat tornava a fer una doble intervenció per negar el quart gol dels locals.
