20. Abril 2024

Arxius de funcionaris | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Abril, 2023
opiciones-1.jpg

Un total de 13.581 persones han estat convocades aquest dissabte a tot Catalunya per participar a les proves de concurs oposició destinades a cobrir 1.825 places de personal de la Generalitat en procés d’estabilització.

Les proves tenen lloc de forma descentralitzada, i 9.147 persones s’examinen a Barcelona, 1.246 ho fan a Girona, 1.634 a Lleida i 1.554 a Tarragona.

Es tracta  de places incloses a l’Oferta d’Ocupació Pública d’Estabilització aprovada per l’Executiu de la Generalitat el mes de maig del 2022

Segons especifica la Generalitat en un comunicat, les places a les quals es presenten els qui avui fan oposicions són 1.534 llocs de treball de personal funcionari -que inclouen personal d’administració i serveis, personal d’execució penal, cos d’agents rurals i cos d’Advocacia- , a més de 291 llocs de personal laboral transversal.

Es tracta, apunta el Govern, de places incloses a l’Oferta d’Ocupació Pública d’Estabilització aprovada per l’Executiu de la Generalitat el mes de maig del 2022.

El concurs oposició d‟estabilització de llocs de treball que eren temporals és un procés selectiu de lliure concurrència, que consta de dues fases: una d‟oposició i una altra de concurs de mèrits.

La fase d’oposició consisteix en una prova selectiva amb dos exercicis tipus test, que són els que es fan avui, i que no són eliminatoris entre si, però que cal aprovar en conjunt per superar la prova.

Els aspirants que superin aquesta fase d’oposició passaran a la fase de concurs de mèrits, en què es valoraran especialment els serveis prestats a l’Administració, així com haver superat anteriorment un procés selectiu sense haver obtingut plaça de la darrera convocatòria per accedir al mateix cos, escala o especialitat funcionarial de l’Administració de la Generalitat.

També es valoraran els coneixements de llengua catalana i l’acreditació de competències digitals ACTIC.

D’altra banda, avui també es duen a terme les proves d’accés per a 383 places més, corresponents a llocs de treball de diverses categories laborals no transversals, convocades en el marc del procés d’estabilització per als departaments de la Generalitat competents i a les quals es presenten un total de 2.641 persones.

PUBLICITAT















REDACCIÓ6 Agost, 2022
funcionario.jpg

Joan Jaume Oms

El Govern està preparant un model per avaluar el rendiment dels funcionaris i treballadors públics, tant els que treballen a distància com en format presencial, i espera tenir-lo enllestit el 2023.

L’Executiu català obre la porta que aquesta avaluació doni pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat. “Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar”, ha assegurat el secretari d’Administració i Funció Pública, Joan Jaume Oms.

Es vol donar pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat

De la mateixa manera, l’Executiu vol revisar el model de teletreball i està “obert a escoltar els sindicats” en la compensació de les despeses que assumeixen els treballadors quan fan feina a distància.

Ara mateix, els treballadors públics poden fer dos dies de teletreball a la setmana, fruit d’un acord normativa aprovada l’agost del 2020 i que establia que la durada màxima de la prestació de serveis en modalitat de teletreball és d’un any.

Aquesta normativa ja preveia que els supervisors emetessin informes per avaluar el compliment dels objectius. Ara, però, el Govern vol anar més enllà. “Hem de revisar el model de teletreball per fer-lo compatible amb la presencialitat. No podem generalitzar i s’ha d’analitzar àmbit per àmbit. Tot passa, al meu entendre per tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili”, ha dit Oms.

Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar

El Departament està treballant per “tancar el model per aplicar-lo el 2023”. Amb tot, si s’opta per aquest sistema, la quantitat exacta que es podria pagar per productivitat es determinarà més endavant. “Ja ho veurem quan desenvolupem la nova llei d’ocupació pública”, ha afirmat.

Els treballadors públics ja havien cobrat en altres ocasions complements de productivitat que “eren molt lineals perquè no hi havia manera d’avaluar el rendiment”, a parer d’Oms. De fet, un d’aquests complements va donar lloc a un conflicte laboral després que el Govern presidit per Artur Mas el retallés de la nòmina dels funcionaris el 2012.

Hem de tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili

Pel que fa a les despeses que assumeixen els treballadors que fan feina a casa –com ara la llum o la connexió a internet–, Oms admet que és “un debat que s’haurà de posar damunt de la taula” i que s’està produint arreu d’Europa. De moment, el Departament no es posiciona en si les pagarà o no fins a parlar amb els sindicats i Oms ha afirmat que encara que alguns convenis recullin aquestes compensacions no es pot deixar de tenir en compte que “una cosa són diners privats i l’altre, públics”.

La Generalitat està enmig del procés d’estabilització de llocs de treball més gran de la seva història que es divideix en diversos concursos de mèrits per les places amb treballadors temporals contractats abans del 2016 i pel concurs-oposició, per les ocupades com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020.

PUBLICITAT








REDACCIÓ17 Gener, 2022

El Parlament paga 1,7 milions anuals a funcionaris que no hi treballen i tenen més de 60 anys. Segons publica el diari ‘Ara’ hi ha 21 treballadors acollits al règim que s’anomena “llicència per edat”. Aquesta figura, que existeix des del 2008, permet que els funcionaris que porten més de 15 anys treballant al Parlament i tinguin més de 60 anys cobrin durant 5 anys sense treballar, fins a arribar a la jubilació.

Segons publica el diari, arran d’una petició de transparència, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals.

La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels exsecretaris generals o excaps de departament. O cosa que és el mateix: entre 56.000 i 140.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys.

A causa de la política de protecció de dades del Parlament, no es pot saber el sou exacte de les persones que estan en llicència per edat i el diari ha de fer un càlcul aproximat. El Parlament ha lliurat les retribucions bàsiques i els complements que perceben els funcionaris acollits a aquest règim, però ha facilitat els triennis que cobren agrupant tots els empleats públics del mateix nivell.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Novembre, 2021

Justícia vol revisar la situació dels funcionaris

Els funcionaris de les presons de Catalunya es troben en una situació límit. Des dels sindicats denuncien que la situació d’inseguretat que pateixen cada dia en els centres penitenciaris és insostenible, després de les últimes quatre agressions que han patit els funcionaris a les presons de Ponent, Brians 2 i Quatre Camins, aquesta última molt greu.

A la demarcació de Tarragona, els treballadors públics de les presons han anunciat diferents mobilitzacions, com és el cas del centre penitenciari de Mas d’Enric, prevista per aquest divendres 26 de novembre, a dos quarts de dues de la tarda, a l’accés número 1.

Des de la Conselleria de Justícia s’ha decidit revisar els protocols de contenció a les presons de Catalunya, després de constatar que la circular 2/2021 “no ha funcionat”, perquè han augmentat les autolesions dels interns, les baralles entre interns i les agressions d’interns a funcionaris.

Després dels últims incidents en presons, delegats sindicals s’han tancat al departament i s’han reunit amb alts càrrecs. La consellera, Lourdes Ciuró, s’ha compromès a traslladar-los la setmana que ve la proposta de nou protocol, que hauria d’entrar en vigor el pròxim 1 de gener. També els proposarà diverses millores com considerar-los agents de l’autoritat i convocar més places de funcionari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2021

El Govern vol pujar el sou un 2% als treballadors

El Govern ha proposat un increment del 2% del sou dels treballadors públics per al 2022. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha presidit aquest dilluns la Mesa de la Negociació de la Funció Pública i ha informat als sindicats de les negociacions per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de l’any vinent, que inclouen aquest augment retributiu del 2% per al personal de l’Administració.

“Són uns pressupostos socials per sortir de la crisi sanitària, social i econòmica”, ha afirmat Vilagrà. En paral·lel, la Generalitat també ha anunciat que l’oferta d’ocupació pública ordinària per al 2021 inclou 5.152 places, una xifra condicionada per la taxa de reposició estipulada per la Llei de Pressupostos de l’Estat per al 2021.

“Són moments complexos, i com a servidors públics ens cal ser avantguarda a la ciutadania per a la reconstrucció i per al retorn de drets”, ha continuat la consellera de la Presidència, que ha posat de manifesta que la voluntat del Govern és aplicar l’increment retributiu per al 2022 “fins al límit màxim del qual autoritzi la normativa bàsica estatal”.

D’altra banda, i pel que fa a la productivitat, l’avantprojecte de Llei de pressupostos possibilita l’abonament d’aquest complement que fins ara estava limitat per les anteriors lleis de pressupostos. El text inclou, a més, una disposició addicional per acumular el 2022 l’import equivalent al 50% d’aquest complement que s’havia d’aplicar en l’exercici 2021.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2021

Des de l’ICAT denuncien la manca d’atenció personal

La Secció de Dret Laboral de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, l’ICAT, vol expressar el seu “més enèrgic rebuig” a les actuals mancances en l’atenció presencial que ofereixen les administracions en l’àmbit sociolaboral. Des de l’ICAT demanen solucions a “una problemàtica que té un impacte molt generalitzat sobre la ciutadania, però que afecta sobretot a les persones més desfavorides socialment”.

Des de l’ICAT posen el focus en què “ens estem trobant que aquesta situació, existint ja l’aixecament de les restriccions per la pandèmia, s’està repetint en els casos de la Tresoreria General de la Seguretat social (TGSS), l’Institut Nacional de la Seguretat social (INSS), el Servei Públic d’ocupació (SEPE) i els Serveis Territorials de treball de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, entre altres”.

En el cas dels Jutjats socials de Tarragona, “la situació és encara més preocupant, ja que els usuaris del sistema judicial i els professionals han d’esperar durant hores al carrer, a la intempèrie, que els vagin cridant per poder accedir a la seu física del jutjat”. “Aquests organismes es resisteixen a tornar a la situació prèvia a la pandèmia per garantir l’atenció en persona i gairebé tampoc per la via telefònica, una situació que no està justificada per cap normativa”, denuncien.

El col·lectiu recorda que “en relació amb les activitats d’atenció presencial dels serveis administratius i públics, no existeix cap limitació, mesura o recomanació concreta, per la qual cosa s’ha d’entendre, per la naturalesa de les actuacions que s’hi duen a terme en les seus físiques de les administracions i organismes públics, que no ha d’existir cap restricció a la lliure presencialitat de les persones que necessiten accedir-hi o relacionar-s’hi, més enllà de les mesures genèriques esmentades per a l’àmbit comercial o, a tot estirar, d’activitats que puguin generar aglomeracions”.

Aquesta situació ja va ser denunciada fa escassos dies per part de la UGT, en relació amb l’SGAM (Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques), ja que donava altes sense atendre personalment als pacients i sense valorar documentació actualitzada del seu estat de salut, degut en gran manera al fet que els interessats no podien fer arribar l’esmentada documentació abans de la resolució de l’alta.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Octubre, 2021
diners2.jpg

El Govern retornarà íntegrament la paga extra que els funcionaris van deixar de cobrar l’any 2014 “abans d’acabar l’any”. Així ho han anunciat aquest dilluns els representants de l’Administració en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics. La iniciativa suposa el pagament de 533 milions d’euros i permet avançar un any el compliment de l’acord amb els sindicats per al retorn de les pagues.

Inicialment, l’acord signat el 2018 preveia la devolució d’un 55% d’aquesta paga extra del 2014 a la nòmina de novembre (293 milions), mentre que el 45% restant s’havia de retornar al llarg del 2022 (240 milions).

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
foto_3065088.jpg

La ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha donat a entendre aquest dijous en una entrevista a la COPE que el seu executiu no descarta a hores d’ara congelar el sou dels funcionaris el 2021.

L’Estat no descarta congelar els sous als funcionaris

Ha recordat que en els últims anys els funcionaris havien guanyat poder adquisitiu, i per tant caldrà “tenir en compte” aquest element en la preparació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Segons Calviño, el fet que la inflació es mantingui prop de zero no els restaria poder adquisitiu.

En aquest marc, Calviño ha admès que l’Estat haurà d’emetre aquest any 100.000 milions més de deute públic per pagar la factura de la covid-19, però haurà d’equilibrar els comptes “a mitjà termini”.

“Estem muntant l’arquitectura dels pressupostos i les decisions s’adoptaran tenint en compte multiplicitat de factors”, ha afirmat la ministra. “Estem en la primera fase d’elaboració dels pressupostos i hem d’encaixar moltes qüestions”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Octubre, 2019
ricard_checa.jpg

Sé que una gran majoria dels lectors segurament estaran en desacord amb mi. Avui vull parlar sobre els funcionaris. Més ben dit: sobre els funcionaris que denigren la imatge dels bons treballadors públics. L’altre dia, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va deixar anar, en una conversa a Tortosa, que alguns funcionaris «són dropos i viuen de puta mare».

He de confessar que en aquesta ocasió comparteixo l’opinió del titular d’Ensenyament del govern català. És cert que no podem generalitzar, però no hem d’evitar parlar d’aquest tema. Els funcionaris semblen una qüestió intocable. Honestament, crec que tot seria ben diferent si comencéssim a controlar una mica més l’activitat d’alguns treballadors de l’Administració pública. No pot ser que gaudeixin d’una impunitat que realment no haurien de tenir.

Tots coneixem exemples clars sobre la droperia i la vagància d’alguns funcionaris que, diguem-ho clar, estarien al carrer si treballessin a la privada. Entenc que els sindicats han de defensar la classe, però no tot s’hi val. S’hauria de valorar la implicació, la dedicació, la professionalitat i la productivitat. Agradi o no, hi ha molt dropo a l’administració pública i potser s’haurien de posar límits a alguns privilegis només perquè han guanyat una oposició.

Ja n’hi ha prou d’alimentar un corporativisme que no porta enlloc més enllà que al cabreig d’un important nombre de ciutadans. Insisteixo en la injustícia de generalitzar, però no podem tenir por a debatre un assumpte que, en definitiva, ens interessa a tots.

És imperatiu que els funcionaris siguin professionals implicats i responsables. I la majoria ho són, però per aquesta raó cal apartar els que han trobat en l’administració pública la «gallina dels ous d’or» i una manera de viure, com va dir el conseller Bargalló, de «puta mare». Avui en dia, no hauria d’haver-hi llocs de treball ad eternum i, sobretot, si els seus titulars són la droperia personificada.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ25 Juliol, 2019

Ajuntament del Morell

El comitè dels treballadors de l’Ajuntament del Morell critica la desídia de l’equip de govern. Se senten abandonats per part dels polítics i essencialment dels governants. En una nota enviada als mitjans de comunicació, lamenten la situació en què estan obligats a treballar, sobretot quan les altes temperatures són les veritables protagonistes.

Denuncien que els polítics es van posar d’acord, en plenari, per ajudar-se el sou “d’una forma desmesurada” i ignoren les condicions de precarietat laboral dels funcionaris. Asseguren que el problema s’arrossega des de fa molts anys.

Es queixen de la sobrecàrrega de funcions, de les plantilles reduïdes i llocs de treball on l’aire condicionat o la ventilació brilla per la seva absència. Afirmen que treballen amb una temperatura superior als 30 graus. El comitè reclama més empatia als nous governants.

L’alcalde adquireix compromisos
Per la seva banda, l’alcalde Eloi Calbet assegura que el seu executiu està treballant perquè les inquietuds dels treballadors obtinguin una resposta positiva i eficaç. El batlle, en declaracions al nostre digital, ha explicat que ha adquirit alguns compromisos amb els sindicats. Calbet confia que, entre tots, farem els possibles per millorar les condicions laborals dels treballadors. La voluntat política, almenys, hi és.