28. Març 2024

Arxius de franquisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2022
ae8ddacc-bcaf-4fc4-96f3-99a291b0414f-1280x853.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha completat la retirada totes les plaques de simbologia franquista dels edificis de la ciutat. Es tracta de les làmines metàl·liques que l’antic Ministerio de la Vivienda col·locava a les façanes dels edificis que construïa i que tenien elements com el jou i les llances falangistes.

De les 186 que el Memorial Democràtic va identificar el 2010, l’any passat en quedaven 73. En els darrers mesos el consistori les ha tret. D’aquestes, 29 eren en immobles del centre de la ciutat i les 44 restants estaven situades als barris.

Ara, l’ajuntament les guardarà a l’arxiu de la ciutat i enviarà una còpia del dossier de les actuacions al Memorial Democràtic. “Avui Tarragona és una mica més digna”, ha dit l’alcalde Pau Ricomà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Abril, 2022

Activistes i familiars de víctimes del franquisme a Tarragona s’han congregat aquest matí al cementiri de la ciutat per retre homenatge als represaliats i alhora reivindicar les polítiques de memòria democràtica.

L’acte, que ha inclòs una ofrena floral en record als represaliats, ha estat organitzat per l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona i ha comptat amb representants d’entitats de les comarques tarragonines del Baix Camp, Baix Penedès i Priorat.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que ha presidit l’homenatge, ha reivindicat l’esforç de l’Ajuntament per recuperar els “valors republicans”, atès que, al seu segons el seu parer, constitueixen “la memòria del futur”.

“No podem permetre que quedin en l’oblit totes aquelles persones que van lluitar per defensar uns ideals i uns valors que encara avui dia es veuen amenaçats”, ha afegit Ricomà, després d’advertir que la “crisi econòmica i moral” està propiciant “noves formes de feixisme, com la negació dels drets de les dones o els nouvinguts”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista, Montserrat Ginés, ha afirmat que “queda molta feina per fer” en matèria de memòria democràtica i s’ha sumat a l’advertiment de l’alcalde: “Vivim en democràcia, però no ens confiem perquè en qualsevol moment ens la poden llevar”.

A l’acte ha assistit també el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Antoni Font, que ha recordat que l’homenatge d’avui va dirigit a les “víctimes directes, però també les indirectes, que són les que van sofrir el silenci, la humiliació i l’aïllament social d’un règim com el franquista”.

Per la seva banda, la delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, ha reivindicat l’acte com “un procés de dol” que contribueix a “retornar la dignitat no solament a les víctimes sinó al país. Volem un país lliure i democràtic, perquè encara tenim avui dia reminiscències feixistes”, ha afegit.

PUBLICITAT








REDACCIÓ5 Març, 2021

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) reclama que l’Ajuntament de Tarragona organitzi un acte institucional en record de Gabriel Rodrigo Knafo, el darrer tarragoní mort pel franquisme el 6 de març de 1976. La CUP ha recalcat en un comunicat que és una iniciativa aprovada en el passat plenari de setembre. A banda, es tractaria d’un homenatge  per reclamar que “s’esclareixi la seva mort”, la qual es va emmarcar en les protestes contra la matança de Vitòria.

El Govern Municipal ha argumentat que la mociço no es pot dur a terme a causa de la pandèmia, una explicació que a les cupaires no les hi val, ja que “durant aquest darrer any s’han realitzat diversos actes institucionals, de petit format i malgrat la COVID-19”. Tanmateix, diverses entitats com Tarragona Patrimoni de la Pau, Fòrum de Tarragona per la Memòria, la CUP, el conseller de Memòria Històrica, etc. han organitzat un acte en record 45 anys després des de la mort de Rodrigo Knafo.

Per últim, les cupaires recorden que tant el 2016 com el 2020 es va aprovar que el consistori interposés una querella criminal davant els Jutjats d’instrucció de Tarragona per tal que s’investiguin “els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar els veïns i veïnes d’aquest Ajuntament”, entre els quals es troba el cas de Juan Gabriel Rodrigo Knafo i, per ara, tampoc s’ha donat compliment a aquest acord.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Novembre, 2019

Vox vol mantenir el monolit franquista de Tortosa

Vox ha reclamat la permanència del monument feixista al mig del riu Ebre, a Tortosa, amb un comunicat en el qual qualifica la seva possible retirada d'”injustícia”. La formació d’ultradreta ha realitzat un comunicat on carrega contra la Llei de Memòria Històrica i on asseguren que lluitaran per enderrocar-la.

La formació ultradretana interpreta que el monòlit és un “tribut pòstum als caiguts, d’un bàndol i l’altre, considerat com un homenatge de pau i de concòrdia” que el Govern “obligarà a retirar”, emparant-se en la Llei de Memòria Històrica. En aquest context, recorden la decisió de l’equip de govern municipal de mantenir i reinterpretar-lo arran de la consulta.

Acusen el Govern de la Generalitat de voler “enfrontar, reobrir ferides i anar contra la reconciliació que van aconseguir els nostres pares i avis”. Per tot plegat, exigeixen que es derogui amb “urgència” la Llei de Memòria Històrica.


REDACCIÓ25 Novembre, 2018
Pau_Ricoma.jpg

Per diferents fonts ha corregut la notícia que la fundación Francisco Franco té interès en instal·lar-se a Tarragona dins d’un procés d’expansió, com si fos una franquícia de menjar ràpid. Ull! Com no hi plantem cara, serà un plat difícil de digerir.

No és normal que un “estat democràtic” mantingui i engreixi una entitat que té la trista missió d’homenatjar la figura i l’obra d’un dictador criminal. Entre la retòrica i l’estètica a la posada en pràctica només hi la fina línia de l’oportunitat. N’hem de ser conscients i el conjunt de la societat hem de posar als feixistes lluny de la línia de l’oportunitat, que ben segur aprofitarien.

Ho van aprofitar bé quan van tenir l’ocasió, deixant un reguer de repressió i mort que es va estendre durant quatre dècades. Les joves generacions potser associen el franquisme a unes imatges en blanc i negre, d’uns homes ridículs, braç enlaire, amb una parafernàlia chapliniana. Imatges que per la seva llunyania sembla que no es puguin reproduir.

Els 766 ciutadans identificats a la fosa comuna del cementiri de Tarragona, assassinats sumàriament per les autoritats franquistes, testimonien la repressió dels primers anys i ens comprometen a mantenir-nos fidels als ideals de la pau i la democràcia.

Però el franquisme no és una història del passat llunyà. Gairebé la meitat de l’actual població catalana va viure el franquisme, encara que només fossin els últims alers. Un regim de la mort que, fins només dos anys abans de l’agònic traspàs del dictador, usava mètodes tan terribles com el garrot vil per dur a terme les inhumanes condemnes. Tarragona va tenir el trist honor de ser l’última ciutat de l’estat que acollí una execució per garrot vil, en la persona d’un pres comú, Heinz Chez. El mateix dia, a Barcelona usaven el garrot vil contra un pres polític, Salvador Puig Antich.

No acabava aquí l’ús reiterat de la pena de mort. Només dos mesos abans de la mort de Franco van tenir els darrers cinc afusellaments. L’acomiadament d’un regim que havia començat aterrint i acabava aterrint.

Res del que avui ens és comú, res del que forma part de l’organització del nostre sistema de valors democràtics era permès a les acaballes del franquisme. Sindicalistes, polítics, objectors de consciència, homosexuals –tractats com a “vagos i maleantes”-…eren reclosos a les presons. Ni dret a sufragi, ni dret al divorci, ni molt menys dret a l’avortament, drets especialment retallats a les dones, escolarització només en llengua castellana i un llarg etcètera de privacions.

Que el feixisme, amb la seva covardia, agressivitat i violència contra els oprimits, campen per l’Europa culta, que cada tant en tant oblida els seus orígens il·lustrats, és una evidència. Hi ha governs que li planten cara. Malauradament no és el cas de l’estat espanyol, on el franquisme que ara torna a mirar el sol de cara, s’ha mogut durant dècades sota l’ombra de la protecció policial i judicial.

Ens correspon als demòcrates de totes les ideologies i pelatges plantar cara als feixistes. Negar-los l’aire que necessiten per viure i créixer. Fem-ho! no ens ho quedem mirant, ens hi va tot allò que ens estimem.

Pau RICOMÀ
Portaveu ERC a l’Ajuntament Tarragona

 

 


REDACCIÓ18 Abril, 2016

Més de 100 persones van retre homenatge a la fossa comuna del cementiri de Tarragona, on descansen les restes de 771 persones víctimes de la repressió franquista. Ahir va tenir lloc l’acte organitzat per l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona (AVRFT), que fa sis anys va dignificar l’espai amb panells amb els noms de les 771 víctimes.

Ofrena de flors a les víctimes de la repressió franquista
Ofrena de flors a les víctimes de la repressió franquista

El Govern es planteja la memòria històrica com una assignatura pendent i s’ha compromès a tirar endavant el projecte d’identificació genètica. La Generalitat hi treballarà perquè ja hi ha els instruments legals i polítics per dignificar la memòria dels represaliats.

Durant el seu discurs, la presidenta de l’AVRFT va lamentar que es repeteixi ara, amb la crisi dels refugiats, el reflex dels republicans marxant a l’exili amb les imatges de “famílies senceres com les nostres, que marxen per la repressió i la guerra al seu país”.

Jornades històriques a Tarragona
La consellera de Festes, Patrimoni i Plans de Mobilitat i Accessibilitat a l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, va explicar que el consistori prepara unes jornades històriques al voltant de la memòria històrica i que es posarà en marxa el 15 de gener del 2017. “Seran vint dies de monogràfics específics de recuperació de memòria històrica i amb recreació històrica, com fem amb altres festivals a la ciutat, com Tàrraco Viva”, va exemplificar.

Per altra banda, aquest acte va comptar amb la presència de representants de tots els partits polítics menys del Partit Popular. Des de l’AVRFT lamentaven que cada any els conviden i que mai han participat en aquest acte d’homenatge a les víctimes.

 


REDACCIÓ17 Març, 2016

La CUP, Esquerra Republicana i Iniciativa a l’Ajuntament de Tarragona volen que s’investiguin els crims franquistes. Això és el que es desprèn d’una moció conjunta que es presentarà al ple d’aquest divendres.

franquismeEls tres partits demanen que el consistori interposi una querella criminal davant els Jutjats d’Instrucció de Tarragona perquè “s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista”. La moció l’han presentat avui les tres formacions, el Fòrum Tarragona per la Memòria, la Plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau i familiars de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, tarragoní mort en estranyes circumstàncies el 7 març 1976.

El text anima els ciutadans a relatar els fets “a través d’aconseguir testimonis i qualsevol altre tipus de documentació”. Està documentat que més de seixanta tarragonins van ser executats després de ser sotmesos a judicis sumaríssims i que onze veïns van morir a la presó per les males condicions de la presó. Hi ha documentats 704 casos de tarragonins que van ser empresonats a la presó de Pilats per les autoritats franquistes per motius polítics.

La moció pretén obrir el camí a la reparació històrica dels crims del franquisme a Tarragona, que abasten des de l’ocupació militar de la ciutat en 1939 fins morts com la de Knafo. Una àmplia xarxa d’entitats socials, sindicals i polítiques també han donat suport a aquesta moció demanant la investigació dels crims del franquisme a Tarragona.

 


REDACCIÓ12 Abril, 2015

FRANCO_ESGLESIA
Franquisme i esglèsia a debat

Un congrés organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) aborda les relacions del franquisme i l’església a través de ponències, taules rodones i una ruta urbana de la repressió franquista a Tarragona, informa la universitat tarragonina.

El congrés “Església i franquisme” se celebrarà el dilluns 13 i el dimarts 14 de al campus Catalunya de la URV i serà inaugurat per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i pel rector de la URV, Josep Anton Ferré.

La trobada  s’estructura en diverses ponències, sobre la repressió del cristianisme protestant; la memòria històrica; la relació del franquisme amb altres confessions; el franquisme tardà i transició; i el control de la moralitat a la Tarragona del segle XX.

Hi ha previstes dues taules rodones, sobre religió i societat i sobre l’adaptació als nous temps de l’Església Catòlica.

També es programa la projecció del documental “Ciutadà Escarré” i una ruta per la Tarragona de la Guerra Civil i la repressió franquista.

Així, està previst visitar la Muntanya de l’Oliva, on van morir executades desenes de persones i s’alça un monument en la seva memòria o la Torre del Pretori, que va servir de presó després de la Guerra Civil.

El congrés, amb entrada lliure, l’organitza el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a la província de Tarragona.

 


REDACCIÓ10 Maig, 2014
ALCOVER.jpg

L'Ajuntament vol erradicar els elements franquistes
L’Ajuntament vol erradicar els elements franquistes

L’Ajuntament d’Alcover ha aprovat en plenari una moció presentada per SI que té com a objectiu retirar tots els símbols del Franquisme de la via pública i façanes de la ciutat. El consistori ha decidit per deu 10 vots a favor (CiU s’ha abstingut) esborrar tota la simbologia del règim franquista en la vila alcoverenca. D’aquesta manera, hi ha elements dibuixats en la façana d’algunes cases, com poden ser algunes plaques, que hauran de ser retirats en els propers mesos.