29. Març 2024

Arxius de franco | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Desembre, 2020
franco.jpg

El desmantellament de l’escultura ubicada al mig del riu Ebre tindrà un cost de 200.000 euros

Fossa de la Guerra Civil localitzada al cementiri de Salomó (Tarragonès)

La Generalitat ha posat en marxa el compte enrere per treure el monument franquista de Tortosa (Baix Ebre) ubicat al mig del riu Ebre. El Departament de Justícia va sol·licitar aquest novembre la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).  Si aquests tràmits es resolen en els terminis previstos, les obres de desmantellament podrien licitar-se al gener i adjudicar-se al març. En aquest cas, els treballs podrien començar a l’estiu del 2021. El cost serà d’uns 200.000 euros.

Inaugurat per Franco en honor als vencedors de la Batalla de l’Ebre

Visita del general Franco a Tortosa per inaugurar el monument, el 1966

El monument és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre, on van morir més de 30.000 soldats. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins.

Té una alçada de 45 metres, comptant les dues piràmides de ferro i el pedestal. La piràmide més baixa, de 16 metres, està coronada per una àliga de ferro de 2 metres d’envergadura. L’altra piràmide, de 26,5 metres, té a la part frontal la creu de Sant Jaume en homenatge a l’exèrcit rebel i, al dors, una creu de Crist de 12 metres d’alçada.

L’obra està coronada per una estàtua de bronze, de 5,30 metres d’alçada i 2 tones de pes, que representa un combatent amb un braç aixecat, amb el qual sosté un estel. El tronc del monument mostra diverses esquerdes que representen marques de metralla, i que progressivament es van convertint en creus i vitralls de colors.

Desmuntatge amb grua i el mètode de l’oxitall

Imatge de la presentació del projecte de desmuntatge del monument

El passat 20 de novembre, el Departament de Justícia va iniciar la licitació d’un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguanti el pes d’una grua de 300 tones, amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada. La grua necessita un radi de gir de 44 metres i ha de ser capaç d’aixecar 7 tones. Amb aquest vehicle, la direcció de l’obra podrà retirar els diferents segments del monument i la resta d’escultures que el componen.

El projecte d’execució preveu instal·lar una bastida de 36 metres d’alçada al voltant del monument, que s’aixecarà des de la base del pedestal.

Els operaris s’hi enfilaran i aniran segmentant l’obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran amb el mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d’oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s’anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin alçada. El pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”.

Els elements escultòrics s’aniran retirant íntegrament, sense malmetre’ls i es guardaran en algun dels dipòsits que la Generalitat té al territori. Les obres duraran unes tres setmanes, comptant la instal·lació de la grua, el muntatge de la bastida i la segmentació per oxitall.

El pedestal buit

La Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap nova obra damunt del pedestal de l’antic Pont de la Cinta un cop s’hagi retirat el monument franquista.

Amb tot, un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys.

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2019

Franco va deixar una herència d’1,8 M d’€

L’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, ha provocat que a poc a poc es vagin coneixent aspectes que havien quedat amagats, després de la seva mort. Un d’ells ha estat la revelació del seu testament, per part del diari ‘El Mundo’, que publicava els documents de les últimes voluntats del general falangista.

L’exdictador Francisco Franco va deixar una herència de 28,5 milions de pessetes, que equivaldria a gairebé 1,8 milions d’euros, a la seva dona, Carmen Polo, i a la seva filla. Així ho indica el testament publicat ‘El Mundo’ i que l’exdictador va fer el 20 de febrer del 1968, set anys abans de morir el 20 de novembre del 1975.

La meitat de la fortuna, 14 milions de pessetes de llavors, correspon a El Pazo de Meirás, una finca situada a La Corunya que Franco es va apropiar i va fer servir de residència estival. De fet, el 2019 l’advocacia de l’Estat va presentar una demanda judicial perquè la família Franco retornés la finca per frau en la compra.

El document del testament també revela que l’exdictador tenia en diferents comptes més d’un milió de pessetes i 1.457.425 pessetes en accions en diferents companyies. Carmen Polo es va quedar amb la meitat de l’herència, 14.250.000 pessetes, i un terç de la lliure disposició després de la renúncia de la vídua de Franco a la quota legal d’usdefruit (4.750.000 pessetes). Per la seva banda, la seva filla, Carmen Franco, va rebre 9.500.000 pessetes.


REDACCIÓ24 Octubre, 2019

Després d’un periple de recursos, d’entrebancs, d’haver d’enfrontar-se no només a la família, sinó també a la Fundació Nacional Francisco Franco, a la Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos, i a la mateixa comunitat Benedictina que s’ocupa del culte religiós en aquell espai, per fi ha arribat el dia en què el dictador serà exhumat. Sense honors, sense cap reconeixement públic.

El govern socialista ha estat tenaç, no ha tirat la tovallola, per restablir la dignitat a tantes i tantes víctimes, a tantes famílies que havien de patir encara l’escarni que el seu familiar, estés enterrat junt amb el dictador.

Com deia Pedro Sánchez, quan anunciava la mesura; no es tracta d’obrir ferides, es tracta precisament de tancar-les.

Fa uns dies que llegia les declaracions d’una familiar d’una víctima del dictador, deia: treiem-lo del Valle de los Caídos, i enterrem-lo sense cap honor, i oblidem-lo.

I sí, el traurem. Aquest govern, ho ha tingut clar des del primer moment. l’hem de treure d’un lloc públic, no li hem de donar cap tractament d’honor, perquè evidentment no se’l mereix. Però no l’hem d’oblidar, ni a ell, ni a la barbàrie que va suposar el seu règim, i a tots els que el van fer possible

Hem de tenir memòria, memòria històrica.

No hem d’oblidar, perquè amb el temps hi ha qui pot tergiversar, de manera interessada, o per ignorància el què va passar. I algú pot estar temptat d’escriure un relat molt diferent del que va succeir.

Alguns diuen que és important saber què ha passat històricament per no tornar a repetir els mateixos errors. I de ben segur que és així,

Però també cal recordar, perquè massa sovint el què ha passat dibuixa una fotografia de la realitat on no hi són tots els seus protagonistes.

De vegades, aquells que es van enfrontar al terror, aquells que van lluitar per defensar els drets i la llibertat de tot un poble, no hi són en aquesta fotografia, els vencedors, els han eliminat, els han fet desaparèixer físicament, però també els volen fer desaparèixer de la memòria col·lectiva.

I és per això, pel que és important per dotar-nos d’eines que ens permetin recuperar la Memòria Històrica.

Per tenir la fotografia sencera, la que ens aporta la visió total de la realitat, històrica, però també actual.

I per això va ser tan important la primera llei que en aquest sentit es va fer, l’any 2007, com no podia ser d’altra manera, per un govern socialista, encapçalat pel President Rodríguez Zapatero.

Aquella llei, que es va anomenar de memòria històrica, però que en el seu títol sencer deia: per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, pretenia precisament això, tornar a posar a la imatge, aquelles persones que n’havien estat esborrades.

I precisament en aquesta llei, en la disposició addicional sisena, deia que al Valle de los Caídos inclourà entre els seus objectius honorar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936 a 1939, i de la repressió política que la va seguir a fi d’aprofundir en el coneixement d’aquest període històric i dels valors constitucionals. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha a la nostra societat.

I és evident que no es podia aconseguir aquest objectiu que determina la llei, si en un lloc d’honor del Valle de los Caídos hi seguia enterrat el dictador.

Avui, aconseguim una fita històrica, que és un pas més, fonamental, per restablir la memòria col·lectiva. Però no tot acaba aquí, hem de seguir treballant, per tornar a posar a la fotografia la imatge d’aquells i aquelles que en van ser esborrats, perquè és de justícia que hi siguin, perquè del nostre record mai n’han desaparegut.

Rosa Ma. IBARRA
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2019

Les restes de Franco a punt de sortir del Valle de los Caídos

A les 10.30 hores està previst que gairebé 44 anys després del seu enterrament el cos de Francisco Franco sigui exhumat de la Vall dels Caiguts per, a continuació, ser inhumat al cementiri del Pardo-Mingorrubio, fins on serà traslladat en helicòpter si la meteorologia ho permet. Si no fos possible, seria traslladat per un cotxe fúnebre per carretera.

El Govern en funcions de Pedro Sánchez vol que l’acte sigui discret i segur al mateix temps. Per aquest motiu, cap mitjà de comunicació, excepte TVE, nopodrà accedir ni a la Vall dels Caiguts ni al cementiri del Pardo-Mingorrubio quan tinguin lloc l’exhumació i la inhumació de les restes mortals del dictador.

A l’acte només acudirà una comitiva familiar composta per 22 persones i Dolors Delgado, ministra de Justícia, com notària major del Regne per donar fe de l’exhumació i posterior inhumació. Com a testimonis assistiran Félix Bolaños, secretari general de la Presidència del Govern, i Antonio Hidalgo, subsecretari del Ministeri de la Presidència.

Les mesures de seguretat són espectaculars. S’intenta evitar que els que mostren el seu enuig puguin protagonitzar episodis que dificultin les tasques del trasllat.


REDACCIÓ21 Octubre, 2019
franco.jpg

El taüt amb les restes de Francisco Franco sortirà de la basílica del Valle de los Caídos a coll dels seus familiars, sense banderes ni honors militars, i posteriorment serà traslladat en un helicòpter Superpuma de les Forces Armades fins al cementiri del Pardo.

A l’interior de la basílica només hi seran els operaris estrictament necessaris per extreure la llosa que cobreix la tomba, de 1500 quilos, un forense, la ministra de Justícia com a Notària Major del Regne i encarregada d’aixecar acta de l’exhumació, així com 22 familiars que han mostrat el seu desig d’assistir, entre néts i besnéts del dictador.

L’helicòpter que traslladarà al Pardo el fèretre de Franco, a la Vall dels Caiguts

L’operació d’exhumació i posterior reinhumació, que es durà a terme el proper dijous, tindrà un cost màxim per a les arques públiques de 63.061,40 euros.

 


REDACCIÓ4 Juny, 2019

Des del Govern asseguren que l’exhumació es produirà

Continua la polèmica amb l’exhumació del dictador Francisco Franco al Valle de los Caídos. Ara és el Tribunal Suprem qui ha paralitzat aquesta mesura, després que la família del general interposés unes al·legacions en contra de l’exhumació de les restes mortals.

El Govern de Pedro Sánchez va fixar l’exhumació de l’exdictador pel pròxim dilluns 10 de juny. Aquesta exhumació preveu portar les restes del general al panteó de la família Franco, situat al cementiri del Pardo. Però de moment, no es realitzarà cap acció fins que el Suprem resolgui la legitimitat del recurs interposat.

El recurs de la família al·lega que aquestes mesures cautelars volen evitar un perjudici als interessos públics, a l’Estat i a les institucions constitucionals. “Aquests es veurien greument afectats si exhumades les restes mortals, s’estimés el recurs de la família i s’haguessin de tornar al Valle de los Caídos“, asseguren els magistrats del Suprem.

Des del Govern asseguren que acaten les decisions del Tribunal Suprem i es mostren optimistes, ja que creuen que l’alt tribunal desestimarà el recurs de la família Franco i l’exhumació s’acabarà produint tard o d’hora.

B.V.

 


REDACCIÓ2 Juliol, 2016

franco_A Franco i totes les persones vinculades a la dictadura franquista seran revocats tots els títols i privilegis que ostentaven. Aquesta decisió l’ha pres el ple de la Diputació de Tarragona per unanimitat.

Francisco Franco, a banda de tenir el títol de president honorari de la Diputació de Tarragona, era posseïdor de la Medalla d’Or de la província i del bastó de comandament que simbolitzava la condició d’alcalde perpetu de tots els municipis de la demarcació.

El ple ha aprovat també la retirada del monòlit d’exaltació del règim franquista al Coll del Moro a Gandesa, així com dels elements associats al seu entorn. De fet, el ple ha aprovat aquest divendres l’atermenament de l’espai, propietat de l’ens provincial, per delimitar i georeferenciar la finca.

 


REDACCIÓ30 Juny, 2016

FRANCO_El dictador Francisco Franco ha deixat avui de ser alcalde honorífic i perpetu de l’Ajuntament del Morell.  El plenari, d’aquesta tarda,  ha decidit, per unanimitat, revocar el privilegi que li havia estat concedit el 31 de març del 1964.

El títol d’alcalde honorífic no és exclusiu del Morell, sinó que, per ordre del la Governació Civil de l’època, tots els municipis de la província van haver de concedir aquest privilegi a Franco.

Els membres del consistori morellenc han adoptat aquesta mesura tenint en compte que  “Francisco Franco va ser el màxim responsable de la sublevació de 18 de juliol de 1936 contra el règim democràtic republicà, en la qual es van produir multitud de crims de guerra que van tenir continuïtat en el successiu règim feixista”.

 

 


REDACCIÓ27 Juny, 2016

L’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros s’ha congratulat per una “votació digna, honesta i històrica” ​​i ha recalcat que “ningú es mereix tenir un càrrec públic a perpetuïtat”.

plenariEl dictador Franco ja no ostenta el títol d’alcalde honorari i perpetu de Tarragona. Això ho han decidit, aquest matí, els regidors que conformen el plenari de l’Ajuntament de Tarragona. De fet, el líder republicà, Pau Ricomà, es qüestionava: “¿En quina classe de ment cap que algú pugui ser alcalde perpetu i que una ciutat pugui estar pels segles dels segles sota un règim dictatorial i feixista?”

La moció, presentada per ERC, i aprovada per unanimitat, sorgeix després del debat generat a Tortosa sobre el monument franquista aixecat al mig del riu Ebre, que es conservarà segons es va decidir en una consulta popular. Es va concedir aquest títol simbòlic al dictador l’any 1964.

La moció assenyala que el règim franquista va matar 712 persones fins a 1948, molts anys després d’acabar-la guerra civil (1936-1939) i ara “arriba l’oportunitat de rescabalar aquesta ignomínia”.

franco_dEl 2009, Tarragona ja va revocar la medalla d’or atorgada a Franco en una moció presentada conjuntament entre PSC i ERC, ha recordat la portaveu socialista Begoña Floría.

Alguna polèmica
Per la seva banda, el portaveu popular i primer tinent d’alcalde, Alejandro Fernández, ha assenyalat en el torn d’explicació de vot que és “inacceptable” que “un dictador continuï sent perpetu”.

Tot i la unanimitat, la sessió no ha estat exempta de polèmica per la intervenció de Fernández, que ha exposat que no es revisa la història perquè “ni Gifré el Pilós” (Comte icònic en la Història de Catalunya) “era partidari de l’aliança de civilitzacions precisament, ni Jaume I era ecologista”.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2015

Avui fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco després d’un cop d’Estat contra el govern legítim de la República. Ara hi ha tot un seguit de generacions que confonen el seu nom amb el d’un militar del segle XIX o un rei de la Gàl·lia. 

DibujoPer commemorar el traspàs, hem seleccionat unes de tantes respostes d’exàmens recollides per diversos professors de l’ESO i Batxillerat que donen a entendre com de lluny queda ja per alguns:

– “Franco es caracteritzava per parlar molt lent i triga molt a contestar, el que desconcertava molt als seus enemics”.

– “El Franquisme era l’època de Franco, al principi Franco estava tot convençut que guanyaria la possessió dels Estats Units i que guanyaria la guerra a Filipines; però després es va adonar que els Estats Units s’independitzarà i que perdés la guerra amb Filipines, però Franco no volia mostrar perdedor”.

– “Aquest Tema no és el meu preferit pel fet que jo sóc més partidari de parlar del franquisme que de l’oposició al franquisme”.

– “Durant L’època de Franco el paper que l’Església va adoptar va ser que en aquests moments no s’acceptaven els matrimonis asexuals, és a dir, només es podien casar home i dona”.

Ara bé, també hi ha tota una generació que encara guarda en el record les imatges en blanc i negre, el silenci, la repressió i la corrupció, que també n’hi havia, però silenciada per una premsa emmordassada. Per a tots ells, cliqueu aquí i podreu recordar el No-Do que relata la visita de Franco a Tarragona l’any 1963.