25. Abril 2024

Arxius de francisco domínguez ciutadans | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Setembre, 2016

OPINIOJa ha plogut molt, o pot se no gaire, quan vaig arribar per motius professionals a la Terra Alta i vaig trepitjar el terme de Batea pam a pam, vinya a vinya i quasi que cep a cep. Era l’època de la inscripció al Registre Vitícola. Va ser un dels estius que més empremta em va deixar, primer pels seus camps, però també per la seva gent i el seu vi.

FRANCISCO_DOMINGUEZ-OPINIOPer a la resta de catalans, aquest racó de Catalunya és força desconegut, tot i que sí que prenen rellevància els seus vins i la Denominació d’Origen Terra Alta. Cosa que no m’estranya atesa l’elevada qualitat i l’esforç dels enòlegs per millorar i arribar als gustos més exigents.

Però, què vol dir que el principal motor econòmic sigui la producció vinícola? No estic pensant en els grans cellers d’altres regions vinícoles, estic pensant en les finques que vaig xafar fa temps, conreades per generacions i famílies que en depenen en exclusiva de com vagi la collita d’enguany i la qualitat de l’anyada. No estic pensant en grans empreses agroalimentàries, si no en les cooperatives petites de cadascun dels pobles Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Compte i Vilalba dels Arcs.

Aquest cap de setmana, en plena campanya de verema, amb tota la pagesia entregada als camps, ha estat noticia la gran calamarsada a Batea i Caseres. Encara que també ha afectat a l’ametlla i l’oliva, és al raïm al que l’ha tocat rebre de ple, afectant a quasi un 30 % de les finques. Tot es pot anar per l’aigüera en una nit. És per això que quan traiem el tap d’una ampolla de DO Terra Alta (o de qualsevol altra denominació), hem de pensar en que allò que gaudirem és el fruit del treball d’anys dels propietaris dels camps, de moltes hores de suor a l’estiu i del bon saber fer dels enòlegs als cellers.

Si valorem uns vins de qualitat, si volem gaudir de les anomenades “Catedrals del Vi”, aquests tresors modernistes; si volem conèixer l’entorn natural dels Ports, cal que pensem que tot això tant sols serà possible si la gent que hi viu pot guanyar-se la vida; pot viure dignament amb serveis que li facilitin el dia a dia, per tal que continuïn fent el que sempre s’ha fet al mon rural: estructurar i tenir cura d’aquest entorn que tant ens agrada a tots.

Des de l’oposició, el grup de Ciutadans assumeix la responsabilitat d’aportar iniciatives, d’estar pendent del sector i les seves necessitats però exigim al Govern que es prengui seriosament les seves obligacions i faci un pla de futur sostenible per a la Terra Alta. I això passa per conservar al territori el més valuós que tenim, la nostra gent i el nostre jovent.

Francisco DOMÍNGUEZ
Diputat de C’s al Parlament per la província de Tarragona

 


REDACCIÓ30 Març, 2016

FRANCISCO_DOMINGUEZ-OPINIO
Francisco Domínguez

OPINIOL’Associació de Municipis per la Independència (AMI) no és una entitat pública ni representativa. És una plataforma que fa servir els legítims sentiments de molts catalans per a un propòsit molt clar: promoure el secessionisme.

S’autodefineix com a un “moviment que treballa, únicament i exclusivament, per la independència”.

Fins aquí res a dir, però vet aquí que arriba un moment en què la seva activitat pot afectar la quotidianitat de les persones. No hem d’oblidar que no és una entitat pública que vetlli pels drets de tots els ciutadans, ni tampoc una ONG que afavoreixi un col·lectiu desfavorit, i no obstant això està introduint-se a l’activitat política de municipis i ens locals. Una associació privada i amb vinculació política amb alguns partits, està utilitzant l’altaveu de les institucions públiques de TOTS per a difondre missatges ideològics d’una PART dels catalans.

Però, per a què serveix que un municipi s’adhereixi a l’AMI? Realment per a res, el fet de pertànyer a l’AMI no suposa la recepció de cap servei que pugui beneficiar els ciutadans. Quan un govern municipal aprova adherir-se ho fa sense tenir en compte a la part de conciutadans que no els han votat. Però sí que els fan servir com a número, per fer bulto i engreixar el nombre de municipis adherits: Estadístiques.

També fan servir els que no ho recolzen a l’hora de pintar de colors un mapa amb els municipis adherits, o en definitiva, a l’hora de dir que tots els habitants d’un territori determinat pensem el mateix i, així, fer més pressió mediàtica en la direcció partidista que defensa l’AMI. Són les seves eines, fer veure que són majoria, treure pit fent creure que és l’única opció per resoldre els problemes dels catalans alhora que intenten relegar a la marginalitat a qui gosa pensar diferent.

Però és que aquests dies l’AMI ha donat un pas més als seus despropòsits i ha decidit personar-se a les causes obertes per l’Audiència Nacional (AN) als casos dels ajuntaments que han donat suport a la resolució del 9N, incomplint la sentència del Tribunal Constitucional.

L’AMI, aquesta associació privada tant representativa i transcendent, fa un tractament de menyspreu preocupant cap a un òrgan judicial públic. Tal és el cas que, el fet que l’AN hagi sol·licitat a alguns ajuntaments informació sobre les mocions presentades al respecte es considera, per part de l’AMI, com un “acte amb voluntat intimidatòria per tal de frenar el suport dels ens locals al procés secessionista”.

És a dir, que un òrgan judicial sol·liciti informació és intimidació, però l’activitat populista d’una entitat privada i partidista com l’AMI es pot arribar a veure amb bons ulls?

És evident que si a un ajuntament es presenten mocions que són susceptibles d’estar vulnerant una sentència del Tribunal Constitucional és a l’Audiència Nacional a qui li correspon determinar les responsabilitats legals de tal fet. Les nostres institucions democràtiques mereixen una major consideració, ja que formen part i garanteixen l’estat de dret que ens hem donat entre tots els ciutadans per tal de conviure.

Francisco DOMÍNGUEZ
Diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya