29. Març 2024

Arxius de Francesc Xavier Cunillera | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2020

Després de la polèmica condemna contra el subinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa per un episodi policial a la Plaça de Catalunya, la justícia s’ha posicionat sobre el conegut ‘Cas Morón’. Dos comandaments de la policia catalana a Tarragona, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera van ser jutjats per haver fet els possibles i impossibles per entorpir (o evitar) una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, l’any 2013, van apallissar de forma salvatge un ciutadà després de ser expulsat d’una discoteca de la Pineda. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats havien apartat intencionadament E.M, la caporala dels Mossos, que investigava els fets i van ometre informacions clau al jutjat amb l’objectiu que s’arxivés el cas. La Fiscalia inicialment demanava 5 anys de presó i 7 d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per la presumpta omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental per part d’un funcionari. El cas va ser jutjat, a principis de desembre del 2019, per la secció segona de l’Audiència Provincial i va ser objecte de l’atenció dels mitjans de comunicació.

D acord amb la sentència, a que ha tingut accés larepublicacheca.cat, dos dels tres magistrats que formaven part del tribunal han optat per l’absolució de Jaume Morón i Xavier Cunillera.

Jaume Morón amb el seu advocat

“(…) En relació amb la petició de condemna per part del Ministeri Fiscal per un delicte de falsedat documental comès per un funcionari públic, la mateixa no pot prosperar (…)” perquè no s’ha acreditat “una voluntat per part dels acusats de no perseguir delictes, tampoc es pot concloure que les omissions de les quals podia patir l’estat s’han degut a una voluntat falsària”. Per aquesta raó, dos dels tres magistrats han votat a favor de l’absolució dels acusats dels delictes que se’ls imputaven.

Un altre jutge, disconforme amb la sentència absolutòria ha decidit formular un vot particular (de 37 pàgines), on reclama per a Jaume Morón i Xavier Cunillera, 1 any i 6 mesos de presó pel delicte de falsedat documental, 1 any i tres mesos d’inhabilitació. També sol·licita el pagament de tres mesos de multa a 12 euros diaris. La sentència absolutòria encara no és ferma perquè el Ministeri Fiscal podrà interposar recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència conté 83 pàgines

En la resolució absolutòria, de 46 pàgines, els jutges parlen de contradiccions entre els testimonis. També revelen que la caporala (ara sergent) que va començar la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca no va voler mai revelar la identitat del seu confident, ni tan sols al seu superior jeràrquic, a Jaume Morón, al·legant raons de seguretat. “(…) Però el cert és que la font era un agent de la policia local de Vila-seca, qui, durant el judici, va reconèixer que la seva única informació eren els comentaris que havia sentit a la comissaria, sense poder concretar res més al respecte. Va assenyalar, inclòs, que la caporala l’havia facilitat més informació que ell a ella“.

La caporala l’havia facilitat (a la font) més informació que ell a ella

Sense voler posar en qüestió la tasca investigadora de la caporala, el tribunal adverteix que la seva declaració durant el judici “no va resultar del tot compatible amb el que va manifestar” l’agent local que la caporala ha dit ser la seva font. Durant la sentència, els magistrats fan referència a les “valoracions contràries entre si mateixes”. També consideren “irrellevant i innecessària la línia de defensa plantejada pels lletrats durant el judici, referent a una hipotètica teoria de la conspirativa contra els acusats, a causa d’una mala relació preexistent entre el Sr. Morón i el (comissari Rafel) Comes“.

Jaume Morón i Xavier Cunillera

Els dos magistrats creuen que no ha quedat acreditada per part dels acusats “una voluntat clara i decidida” per no voler investigar el cas. No obstant això, confirmen que el sergent Cunillera va ometre algunes dades a l’hora d’elaborar l’atestat, com per exemple, el testimoni complet del cap de seguretat de La Pacha, la transcripció íntegra de la trucada telefònica o els comentaris que apuntaven els agents de la Policia Local de Vila-seca com a autors de les lesions. Tot i així, entenen que “dada la inconcreció de la font incriminatòria” s’hagués estimat més “judicialitzar la investigació i restant a l’espera de les ordres de l’autoritat judicial”.

La sentència absolutòria encara no és ferma perquè Fiscalia podrà interposar recurs de cassació davant el TSJC

De l’intendent Jaume Morón, els magistrats – que van votar a favor de l’absolució – posen de manifesta “la trajectòria professional sense incidències destacables” i afegeixen que en alguna ocasió va haver d’investigar a companys de la seva pròpia comissaria i ho va fer amb “suficient professionalitat”. També expliquen que Jaume Morón no va tenir cap intervenció en l’elaboració de l’atestat i que la seva única participació en aquest cas va ser la d’apartar la caporala E.M. de la investigació i substituir-la pel sergent Cunillera.

Un dels magistrats ha emès un vot particular

Aquest fet, argumenten els jutges, no és il·legal perquè ningú no ha aportat cap protocol d’actuació dels Mossos, on s’evidenciés la manera de procedir a l’hora de determinar quin policia deu assumir la investigació o sobre si un superior jeràrquic pot apartar de la investigació al policia que la va iniciar. “Considerem que la decisió del Sr. Morón d’apartar de la investigació la caporala, per si sola, no resulta suficientment reveladora d’una voluntat delictiva”, apunta la sentència en la pàgina 44.

També es pot llegir que tampoc s’ha pogut acreditar que “el Sr. Morón hagués donat instruccions al Sr. Cunillera a l’hora d’elaborar l’atestat” o que els dos haguessin orquestrat un pla per a no investigar els fets o que “tinguessin interessos compartits”. Ara caldrà esperar per saber si el Ministeri Fiscal interposarà o no recurs davant el  TSJC.