28. Març 2024

Arxius de FORNSQUENSTEIN | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Febrer, 2015

Trons i llampecs omplien la foscor de la nit, esgarrifant les animes més valentes, quan obria els ulls i s’agafava a la nova vida una creació política prometèica: FORNSQUENSTEIN.forns_ballesteros

Tot va començar quan Joan Miquel Nadal va deixar l’alcaldia i el comandament de la nau convergent a Tarragona i va llençar una mena de maledicció: “Després de mi el desastre”. I la veritat és que per a CiU va començar aleshores una veritable travessia del desert. No passa res. Els socialistes també la van viure després de Recasens. I la viuran després de Ballesteros. 

Nadal era brillant. El seu successor va ser un Joan Aregio massa tivat, massa tímid, massa presoner de l’ombra de Nadal i enlluernat per l’energia i empatia d’un Ballesteros fulminant en aquells moments.  Quins temps…

I Joan Aregio va voler fer la seva obra. En la foscor del seu castell interior va agafar una política amb no gaire experiència, fins llavors desapercebuda i la va sotmetre a la descàrrega elèctrica d’alt voltatge que representa liderar el partit que durant anys va governar i impulsar Tarragona. I va néixer Fornsquenstein.  

Benvolguts lectors i lectores, disculpin la llicència novel·lesca que m’he hi pres gratuïtament. Ha estat una manera didàctica de presentar el personatge. I ja hauran endevinat que em refereixo a Victòria Forns, Victòria en endavant, sense voler ser cruel, per allò del nom, dic, i el seu currículum ple de derrotes.

victoria forns
Victòria Forns d’esquena

Massatgista oficial
Victòria va començar amb una transformació radical a pitjor. Va entrar en l’escenari polític de Tarragona atacant a Ballesteros pel polític, l’ideològic, l’ètic, el personal i pel lololo. Ho feia amb estridència bolxevic i amb gest thatcherià. I al juny del 2011 Victòria – ara coneguda com la reina del sobiranisme i la independència –, arribava a un pacte amb Alejandro Fernández per lliurar al Partit Popular espanyolíssim les claus de la capital de la Catalunya Sud. I el president Mas li va xafar la guitarra.

Però Ballesteros va tocar alguna mena de fibra sensible de Victòria i al poc temps la líder convergent va fer un gir copernicà a la seva línia d’oposició, passant de no poder suportar Ballesteros a fer-se la seva massatgista política oficial. Vet aquí quines coses…

La cosa és que Victòria ha estat reiteradament desafiant davant el president Mas i la direcció nacional del seu partit. I deslleial. En una reunió, la reunió podríem dir, Artur Mas li va dir a Victòria que aniria al Parlament, però que si el partit trobava un candidat potent per a les municipals del 2015 ella hauria de donar pas. I ella va dir que sí. Encara que ara digui que no és veritat.

En les posteriors converses de Ballesteros amb Mas, l’alcalde li va traslladar reiteradament la seva intenció de pactar el govern municipal amb Victòria, el 2015. I Mas li va respondre que era una possibilitat interessant. Què li havia de dir!!!

Com que Ballesteros i Victòria ja estaven en aquella fase de compartir secrets, la cosa va anar prenent cos. Victòria estava convençuda que seria la tinent d’alcalde de Ballesteros. I Maribel Rubio regidora d’Esports i Xavier Quintana president de SMHAUSA.

Victòria feia veure que feia oposició atacant Alejandro Fernández. Alejandro Fernández feia veure que això li era rentable. I Ballesteros en el punt d’equilibri, com a ell li agrada. Els enfrontaments mai no li han agradat.

vf
Forns parlant amb Ballesteros durant un plenari

Però les coses no eren així realment. Barons convergents feien rentables els peatges a Barcelona amb contínues missions per alarmar a la direcció del partit que el de Tarragona, amb Victòria al capdavant, seria un cataclisme total. I alguns patricis de la ciutat que fins aleshores havien fet costat més o menys a Ballesteros feien també arribar a aquesta direcció que un candidat solvent de CDC a les municipals els podria fer canviar de cavall guanyador.

Victòria a la llista de Ballesteros?
A partir d’aquí els esdeveniments són prou coneguts. No m’entretindré amb ells. Però sí cal dir que mai s’havia vist que des d’una alcaldia es volgués intervenir tant directament en les afers interns d’un altre partit. Des del cercle immediat de l’alcalde Ballesteros es va contactar amb quasi tots els membres del Comitè Local de CDC per tal de convèncer-los que l’opció Victòria era la victòria de Tarragona davant de Barcelona.

I ara que farà Victòria un cop defenestrada? Fer mal? Fer mal a Abelló? I fer mal en estratègia conjunta amb l’equip més estratega de Ballesteros? No seria descabellat que passés pel cap d’aquests ‘Ballesteros boys’ la possibilitat de que Victòria acabi com independent en les llistes de l’alcaldable socialista. No és una opció segura, però segur que és una opció. Què hi ha de  segur, a vull dia, en política?

I a tot això Abelló sumant. I Ballesteros cada cop més sol. I no pensin que tinc res en contra de Ballesteros ni res a favor d’Abelló. Però ell no ha passat mai pel Palau, pels seus passadissos silenciosos i secrets. Quan ho faci, ja us ho explicaré…

James FONT 007