REDACCIÓ13 Gener, 2023
Molt s’ha parlat i es parlarà de la nova contracta de la brossa de Tarragona. Qui està en l’epicentre de l’assumpte és l’omnipresent Jordi Fortuny. Ell va decidir portar personalment el procés de preparació de la licitació i, ara mateix, el que havia de ser la seva pujada al santuari dels oracles, s’ha convertit en una baixada als inferns.
Hem de dir que Fortuny és el pal de paller de l’actual equip de govern. Totes les decisions importants passen per la seva taula. Les seves àrees carreguen amb un 70% de la gestió del govern de Ricomà i cada dia s’enfronta a problemes de tota mena, que ell assumeix amb una gran capacitat de treball. Però, aquesta posició nuclear de Fortuny comporta riscos crucials i, en el cas de la nova contracta de la brossa, perills suplementaris.
Ara mateix, les explicacions donades per Fortuny a l’absència d’empreses que presentessin oferta a la licitació no han estat convincents. De la sèrie de reunions mantingudes amb les empreses no ha transcendit més que dues conclusions, les dues un pèl peregrines: la primera, defensada per l’interventor municipal, que veuria una mena de conxorxa empresarial per millorar les expectatives econòmiques de la licitació. La segona conclusió, explicada per Fortuny, seria que els requisits tècnics i les innovacions incorporades al plec de condicions representen un llistó massa alt per a les empreses.
No s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir
La teoria de la conspiració empresarial no s’aguanta més enllà de l’enrabiada reacció d’un alt funcionari contrariat. La segona, més plausible, tampoc té massa recorregut, perquè altres ciutats estan licitant els seus serveis de sanejament urbà amb altes exigències tecnològiques i de control de gestió i les empreses es donen bufetades per fer-se amb les contractes.
I ara què?
Fortuny es troba davant d’una patata calenta: si presenta una nova estructura de costos rebaixada d’exigències tecnològiques i de gestió, però amb el mateix cost global de 19,5 milions d’euros, donarà la raó a les empreses. Si, altrament, manté les exigències, però augmenta el cost, donarà la raó al Comitè d’Empresa, que ha argumentat errors de càlcul de costos per part de Fortuny. Si rebaixa exigències i augmenta el cost, les dues coses a la vegada, la tomacada a Fortuny estarà servida.
Tampoc s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir. No és habitual que un responsable polític municipal faci d’agent comercial i, en el cas que una d’aquestes empreses acabés emportant-se la contracta, no seria d’estranyar que alguns manifestessin suspicàcies al respecte. Mala pesa al teler.
També sobta la creuada de Fortuny contra el Comitè d’Empresa i, particularment, contra el seu president, Martín de Sande. Fa pocs dies es va produir una reunió entre l’alcalde Ricomà i aquest líder sindical en la que no va estar present Fortuny.
D’aquesta absència ja es poden treure algunes lectures. No ha transcendit el contingut de les converses, que es van allargar dues hores. Però, el cert és que després d’aquesta reunió, els representants sindicals van modificar el seu discurs, arraconant la petició de dimissió de Fortuny i la sol·licitud d’una auditoria, centrant-se a demanar una nova contracta que fos operativa perquè es presentin empreses amb pedigrí en el sector de sanejament urbà.
Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics
No sembla aquesta una reivindicació sindical esbojarrada, malgrat que Fortuny vulgui submissió sindical a canvi d’una cosa que és per llei, no per generositat de ningú, com és la subrogació dels llocs de treball. Al contrari, fes l’efecte que Ricomà va aconseguir treure-li a Fortuny del damunt el pressing directe del Comitè d’Empresa i Fortuny encara no s’ha assabentat.
En definitiva, Fortuny s’ha ficat ell sol en un embolic a pocs mesos de les eleccions municipals i amb un Ricomà que volia presentar-se davant els electors com un alcalde seriós, tranquil i pragmàtic. La relliscada de Fortuny amb la Lotobrossa i la seva insistència a forçar les coses per tal de no reconèixer el seu error pot acabar incomodant seriosament al candidat Ricomà. I Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics.
Inspector FORTPUNY ✍🏽
PUBLICITAT
Un treballador de l’empresa Foment, encarregada del servei de neteja de Tarragona, s’ha encarat amb una periodista tarragonina perquè aquesta darrera li ha recriminat el llançament d’una burilla a terra. Segons denúncia la professional del periodisme, Sílvia Petit, l’empleat ha baixat de la furgoneta que conduïa per encarar-s’hi cridant. “Amb poques paraules m’ha enviat a la merda”, exposa Petit.
L’Ajuntament de Tarragona, en un primer moment, va valorar en 150 mil euros els desperfectes provocats pels més independentistes més radicals en els primers dies de la ‘kale borroka’ que es va instal·lar als principals carrers de la ciutat.
REDACCIÓ
