REDACCIÓ7 Abril, 2021
En plena pandèmia, cap sector es queda indiferent als successos que es donen. Contagis, confinaments, però per sobre de tot: restriccions.
Un dels àmbits econòmics catalans que pitjor ho ha passat amb les mesures per frenar la covid-19 ha estat el del comerç petit i mitjà, també conegut com a comerç de proximitat. Durant els darrers mesos, l’aforament limitat, així com el tancament obligatori del comerç no essencial els caps setmana ha posat en una situació complicada a molts negocis. Afortunadament pel sector, la darrera mesura esmentada ja ha estat aixecada. Per tal de saber l’opinió i la situació exacta de la petita i mitjana empresa de Catalunya, entrevistem al president de la Petita I Mitjana Empresa de Comerç (PIMEComerç) a Tarragona i província, Florenci Nieto. Es tracta de la patronal amb més socis del sector al territori.
Bon dia…
Bon dia. Abans de respondre a les preguntes, m’agradaria, si m’ho permets, començar explicant els grans valors que ens aporta el comerç de proximitat.
Som-hi…
L’enorme qualitat, varietat de productes, bons preus, vida, color, lluminositat, alegria i seguretat als nostres carrers, que els omple d’ambient social. És el principal impulsor de l’economia circular en les nostres poblacions, que genera tanta riquesa. Crea milers de llocs de feina. Forma part del nostre llegat històric, amb una definida i envejada manera de ser i manera de fer.
Quina és la situació actual del petit comerç?
La situació actual del petit comerç és delicada, feble, molt castigat injustament, assenyalat pels polítics com si fos juntament amb restauració i hostaleria els culpables de l’increment dels contagis de la covid-19. El gran centre de moltes promeses incomplertes per part del Govern d’Espanya. Però amb ganes de sortir d’aquesta situació, il·lusió, compromís i amb moltes ganes.
Quins seran els futurs reptes del sector?
Lluitar durament per poder mantenir les portes obertes, tindran tot el suport de PIMEComerç. Fer front als pagaments de totes les despeses que ara tenen, pagament dels diferents crèdits que han hagut de demanar, línies ICO, ICF, o convencionals de la banca. S’han de reinventar cada dia per tal d’arribar a tota la ciutadania per tal d’aconseguir la complicitat, sensibilitat i responsabilitat com sempre ha demostrat tenir i ofert el comerç de proximitat. Apostar molt més per la presència en xarxes i fer realitat la venda en línia, per tal que sigui un punt de venda important en el dia a dia. Participar en la nova llei dels APEUs (Àrees de Promoció Econòmiques Urbanes). Treballarem conjuntament amb Ajuntaments i Generalitat de Catalunya per tal d’aconseguir l’excel·lència i un comerç digne del segle XXI.
Falta comunicació amb les administracions públiques?
No, perquè nosaltres, PIMEComerç, som la patronal del comerç i ja posem la nostra veu, de manera insistent i diàriament, però el que sí fa falta són compromisos reals, valents i solucions immediates. No podem seguir esperant les promeses polítiques fins a què arribi el transatlàntic enmig d’aquest gran oceà de problemes i incerteses, quan el que volem realment és que arribin els zodíacs ja, perquè són les que salvaran les vides, tal com va dir el nostre president Antoni Cañete.
Quins errors -sota el seu parer- s’estarien cometent amb les restriccions?
El passat dimecres, 10 de març, vam anunciar des de la nostra seu a Tarragona, juntament amb els presidents d’associacions de comerciants representatives del territori, la intenció real d’obrir els caps de setmanal el comerç de proximitat començant aquell cap de setmana, dies 13 i 14 com a acte reivindicatiu de protesta contundent a tota Catalunya, com també ja havia fet la setmana anterior la Xarxaport de Cambrils. Una protesta contundent mostrant la indignació i rebuig per les restriccions injustes i abusives, però afortunadament aquell mateix dijous, el PROCICAT primer i el Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya després van anunciar l’aixecament de les mesures restrictives el dilluns.
El Govern no ha actuat amb rigor ni responsabilitat i no ha mostrat mai sensibilitat, saber fer i donar pals de cec. No ha demostrat fins ara tenir un control de la situació. Està destruint riquesa productiva empresarial.
Tenint en compte les previsions epidemiològiques, quines alternatives a les restriccions actuals proposa?
Creació d’una taula de diàleg i actuació, constituïda com a mínims per personal mèdic especialitzat en epidemiologia, Agents socials, cossos i forces de seguretat i Govern. Canviar el missatge que arriba a la ciutadania, ja que amb els confinaments imposats fins ara, creen confusió, que pensen que les restriccions són aplicades pel nombre de contagis que provoca el comerç, la restauració i l’hostaleria, quan això és rotundament fals. Vigilància a la ciutadania per part dels agents policials perquè tothom sense excepció compleixi amb les normes sanitàries i si és necessari amb imposició de sancions, però que es paguin.
Mesures ajustades a la necessitat que es visqui en cada moment amb més sensibilitat.
Hi ha hagut o hi ha greuges comparatius entre el comerç de proximitat i el gran? En pot posar exemples?
Que a PIMEComerç tinguem constància, donaré alguns exemples viscuts: Hem contribuït al tancament de més d’un gran comerç de venda de material esportiu amb presència a tota Catalunya, que treballaven com si tot això no anés amb ells.
Tenim la Seguretat, que més d’una gran superfície, atén als seus clients com si fossin a recollir les compres que han passat prèviament en línia, que realment no han fet i el que fan és omplir i preparar amb ells la comanda com si fos així i ho venen. Hi ha altres, encara que tinguin les tires en els centres per impedir l’accés als clients, quan han entrat a comprar alguna cosa permesa, com alimentació, han demanat el que els interessa i ho han venut, mentre que el comerç petit no essencial, senzillament, ha estat tancat.
PUBLICITAT
El comerç de proximitat, representat en gran manera per la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), obrirà aquest dissabte al matí en senyal de protesta davant les restriccions contra el coronavirus que – entre altres – no els permet obrir els caps de setmana. Alhora, demanen restriccions adaptades a cada territori, ja que consideren poc eficient aplicar les mateixes mesures a municipis grans i petits, d’interior i de costa. Finalment, un altre aspecte que denuncien és la venda il·legal de grans establiments durant els caps de setmana, a més d’un greuge comparatiu amb els supermercats, els quals poden vendre productes que van més enllà dels de primera necessitat.
Molts comerciants fins i tot han recorregut als gabinets d’advocats de les patronals per denunciar a l’administració, ja que no els hi permeten obrir, però alhora els hi cobren impostos.
El tancament de locals al centre de Tarragona no es un fenomen nou, però la Covid-19 amenaça d’accelerar la desertització comercial del nucli urbà davant la fallida de negocis que no resistiran l’embat de la pandèmia. “No podem seguir fent les coses igual. O hi posem mesures o serà un desastre”, avisa el president de La Via T, Salvador Minguella.
Entre el 2017 i el 2019 la ciutat va perdre 95 establiments -un 5% del total- i més de 50.000 metres quadrats de superfície de venda. Mentre el centre espera els plans d’actuació anunciats per l’Ajuntament, cada cop es concentren més metres fora de la trama urbana consolidada. Projectes com el de Ten Brinke, que preveu un nou centre de 66.500 m2 als afores, apuntalen encara més la tendència.
Abans de la pandèmia, el percentatge de locals buits a la ciutat que eren “potencialment ocupables amb activitat de negoci” se situava en un 20%, de mitjana. La xifra era una mica inferior als principals eixos comercials i una mica més alta als carrers no comercials, segons el darrer informe del Pla Estratègic de Comerç de Tarragona (PECTgn 20-25). Recentment no s’ha fet cap cens oficial per constatar quin està sent l’impacte de la pandèmia.
Les noves restriccions a l’hostaleria i el comerç han minvat l’afluència de compradors i alguns comerciants, ja molt tocats per l’estat d’alarma, parlen obertament, ara sí, d’abaixar la persiana. En aquest sentit, un estudi de PIMEComerç vaticina que un 30% dels negocis no superarà la crisi de la covid-19. “La situació és caòtica i desesperant. Ens preocupen tants locals buits i la imatge que dona la ciutat i treballem per posar-hi solució”, afirma Florenci Nieto, president de PIMEComerç Tarragona.
Segons el president de ‘La Via T’, tot i que els centres comercials “tenen la seva raó de ser”, acaben buidant el centre de les ciutats. “Això ho hem vist a França o als Estats Units; i allà ja estan tornant enrere, a intentar potenciar el centre de la ciutat, que és on hi ha vida”, destaca. Segons Salvador Minguella, “no podem seguir fent les coses igual” perquè amb la covid-19, diu, el procés que ja hi havia en marxa “encara serà més ràpid del que era”.
L’informe assenyala que l’any 2017 a Tarragona hi havia censats 1.865 establiments amb una superfície de venda de 320.351 metres quadrats. Dos anys després, el 2019, n’eren 1.770 (-5%) en una superfície de 265.232 metres quadrats (-17%). Durant aquest període la superfície mitjana dels establiments va passar de 172 m2 a 150 m2.
La reducció del múscul comercial afecta gairebé tots els sectors . El denominat “quotidià alimentari” es mantenia com el més nombrós a la ciutat l’any 2019 amb 481 establiments i 46.000 metres quadrats. Això són 26 comerços menys i 11.000 metres quadrats menys que el 2017.
REDACCIÓ
