23. Maig 2024

Arxius de flix | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Novembre, 2022
ercros.jpg

L’empresa química Ercros ha anunciat la seva intenció de tancar en 2023 la factoria de fosfats que posseeix a Flix (Ribera d’Ebre) davant la impossibilitat de renovar dos contractes de subministrament que tenia fins ara a causa de la situació dels mercats internacionals.

La planta de fosfats de Flix cessarà la seva activitat a partir de l’1 de gener de 2023, per la qual cosa ha iniciat el procediment d’acomiadament col·lectiu, que afectarà a una cinquantena de treballadors, encara que un centenar més es veuran afectats per pertànyer a empreses subcontractades.

L’empresa ja s’ha posat en contacte amb els representants dels treballadors, pertanyents als sindicats CCOO i UGT, a fi de negociar a partir del proper dia 18 les condicions de l’ERE.

Fonts d’Ercros han precisat que el motiu del tancament de la factoria de fosfats, amb una antiguitat de 125 anys, és la finalització, el proper 31 de desembre, de dos contractes de subministrament d’àcid clorhídric i de fabricació exclusiva per a un client de fosfat bicàlcic.

La renovació d’aquests contractes ha resultat impossible, han explicat les mateixes fonts, a causa de les circumstàncies que tots dos productes travessen als mercats internacionals i a la seva previsible evolució en els propers anys.

PUBLICITAT






REDACCIÓ19 Agost, 2022
Riu-Ebre-1280x960.jpg

Els Agents Rurals han trobat “uns pocs” milers de peixos morts al riu Ebre, concretament al pantà de Flix. Es desconeixen les causes del fet, tot i que ja s’està investigant per evitar que torni a passar. La descoberta coincideix amb unes proves a les comportes del pantà de Riba-roja i amb la reducció sobtada de l’oxigen a l’aigua. Tanmateix, l’anàlisi als animals i a l’aigua no evidencien cap causa de la mort massiva. Tot i així, els Agents Rurals i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) romanen a l’espera de més proves.

Segons els experts, aquest fet té un impacte ambiental i econòmic “molt gran”. Per aquest motiu, el cas es portarà davant de la justícia. L’ACA redueix la xifra de peixos morts a alguns centenars, però els Agents Rurals no descarten que siguin més de cinc mil. Les inspeccions i les recollides de mostres d’aigua i d’exemplars afectats s’han fet conjuntament i s’esperen encara els resultats d’algunes anàlisis. Finalment, les causes de la mort d’una llúdriga que es va trobar a la zona es desvincula d’aquests fets.

L’episodi de mortalitat de peixos es va produir fa just una setmana i ha estat “indiscriminada i massiva”. “Han mort silurs grans, i alevins de peixos de totes les espècies, carpes, black bassluciopercas… Tot ha mort”, ha lamentat Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre. Una hipòtesi és que s’hagi produït algun fenomen natural “d’explosió de microorganismes, bacteris, microalgues o protozous en general, que havia passat en algun cas puntual abans”.

L’ACA apunta que els peixos van morir per anòxia, per la falta sobtada d’oxigen a l’aigua, un fenomen que asseguren que és habitual a l’estiu, en períodes llargs de sequera, quan els cabals del riu baixen o la làmina d’aigua és molt fina i les temperatures molt altes.

El cas és que la mortaldat de peixos s’ha produït aigües avall de la presa de Riba-roja d’Ebre, a l’embassament de Flix. Entre els dies 27 de juliol i l’11 d’agost, es van fer unes maniobres a les comportes de Riba-roja. Com assenyalen els Agents Rurals, les estacions de mesurament dels paràmetres de l’aigua de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) van detectar “canvis en l’oxigen” durant les maniobres de parada i posada en marxa de la turbina. Tot i la relació i coincidència, encara “no està clar” per què s’ha produït l’anòxia.

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua recorden que les aigües profundes dels pantans de vegades “són més pobres” en oxigen, i no descarten que aquesta pugui ser la causa. “No utilitzen cap líquid tòxic. És una qüestió bastant tècnica. Investiguem d’on es recullen les aigües que es llancen d’un pantà a l’altre”, ha detallat Miquel Àngel Garcia. El cap dels Agents Rurals ha apuntat que “no seria, en tot cas, una causa de negligència clara”, sinó que la causa estaria relacionada “amb les característiques de l’aigua als pantans de Riba-roja i Flix”, aquest segon, un embassament petit i amb un cabal actualment “molt reduït”, “on qualsevol canvi de les característiques de l’aigua pot provocar això”.

El que queda descartat, tant per l’ACA com pels Agents Rurals, és que s’hagi produït algun abocament al riu o s’hagin usat productes químics. A tot, continuen a l’espera d’alguns resultats analítics al laboratori i es vol revisar “amb calma” la sèrie històrica de dades de l’estació automàtica de l’ACA i la CHE.

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Maig, 2021
mossos_detinguts.jpg

Set persones van ser detingudes pels Mossos d’Esquadra per la seva implicació en la mort d’un home a l’agost de 2020 a Flix (Tarragona). Aquest operatiu també va sevir per desarticular un grup criminal dedicat al cultiu i a el tràfic de marihuana.

L’operació ha permès detenir 15 persones – totes vinculades a el tràfic de droga –, i set d’elles “estarien implicades” en la mort d’una persona que custodiava una plantació que volien robar.

Durant l’estiu de l’any passat, els agents van localitzar en una masia al Parc Natural de Sebes (Tarragona) el cos sense vida d’un home amb signes de violència, a més d’una plantació de marihuana, i van concloure que la mort podria estar vinculada amb un robatori.

Fruit de la investigació van identificar els presumptes responsables de l’homicidi, que van ser detinguts en un primer operatiu policial entre novembre i desembre: sis van ingressar a presó provisional i l’altre va quedar en llibertat amb mesures cautelars.

En aquest moment també van registrar cinc habitatges que els arrestats tenien Sant Quirze de Vallès, Terrassa (Barcelona) i Ulldecona (Tarragona), i van intervenir diferents tipus de drogues i material per al seu cultiu i distribució.

Més detinguts
Una de les persones implicades en l’homicidi de Flix va ser relacionada amb un grup criminal que explotava diverses plantacions de marihuana en punts de Catalunya, i les investigacions van determinar que es dedicaven “plenament” a aquesta ocupació.

Un segon operatiu que es va desenvolupar en dues fases – l’última el 27 d’abril – va permetre detenir a vuit altres persones, membres de el grup criminal: set han quedat en llibertat amb càrrecs i una ha ingressat a presó provisional.

En habitatges dels arrestats a Sant Celoni (Barcelona) i Riells i Viabrea (Girona), la policia va intervenir 3 plantacions amb gairebé mil plantes i material per al seu cultiu, a més de localitzar una arma de foc i més de 5.000 euros en efectiu.

PUBLICITAT



REDACCIÓ27 Agost, 2020

Els Mossos han iniciat una investigació

El cos sense vida d’un home ha aparegut aquest dijous en una masia de la partida de Sebes de Flix, segons han confirmat fonts dels Mossos d’Esquadra. L’avís de la troballa ha tingut lloc cap a les set de la matinada.

Posteriorment, els serveis funeraris s’han emportat el cadàver, prop del qual s’ha localitzat també un cotxe. Les mateixes fonts no han confirmat si el cos presentava o no signes de violència.

De moment, i a l’espera de les primeres conclusions de l’informe forense, els Mossos ja han obert una investigació per determinar les circumstàncies de la mort.

 


REDACCIÓ14 Agost, 2020
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Catalunya sense energia .- Catalunya no té pràcticament energia. Bé, sí, en té, però la majoria la llença, la malbarata: la provinent del sol, del vent, dels boscos, dels residus de tot tipus de procedència vegetal i animal. I encara la poca pròpia que aprofita d’alguna d’aquestes fonts i de l’aigua és en mans de grans empreses que la monopolitzen.

Però Catalunya prefereix importar gairebé tota l’energia ( més del 90 % ): el petroli i el gas dels mal anomenats països àrabs, l’urani de Rússia , Namíbia , Níger i Sudàfrica.

I tan feliços. L’energia és un dret. Encara no està reconegut però ho serà aviat. Al Parlament de Catalunya fins i tot a la dreta catalana – en tenim de dreta catalana, eh ?, no us penseu – de tant en tant se li escapa i ho reconeix. Jo ho he sentit en viu i és a les actes que això sí que es pot posar.

Així que Catalunya té energia. Renovable, que vol dir que no s’acaba mai. Neta , que vol dir que no fa mal als pulmons. Segura, que vol dir que no peta per entendre’ns i per dir-ho clar i català.

Hi ha qui diu que fa mal a la vista. Però jo no he vist mai ningú que hagi hagut d’anar a l’oculista per mirar unes plaques fotovoltaiques o un molí de vent. En canvi sí que veig milers de catalans i catalanes que moren cada any per les emissions de les energies brutes i contaminants. 4.500 aproximadament només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Persones que se’n van a l’altre barri prematurament. Un amic em va dir un dia “ són morts però prematures….”. I li vaig respondre: “ molt bé, però si un dels dos ha de morir prematurament, millor que et moris tu encara que sigui prematurament…. “

A mi també m’agradava més veure les muntanyes sense molins. Ep ¡¡, però també el Salou sense edificis a la part de mar que encara vaig veure de petit; Ascó i Flix sense desenes de torres elèctriques ni l’edifici del reactor ni el de refrigeració de les nuclears d’Ascó. El mateix que tot el Baix Llobregat i Barcelona per on passo cada dia. ´

També m’agradava més parlar amb la gent de FECSA i ENHER, entre ells el meu avi Ibarz. Però quan vàrem començar a usar de forma massiva l’energia als 70 vaig començar a sentir parlar de Westinghouse  i General Electric i encara més recentment d’ENDESA comprada per la italiana ENEL. Per no parlar perquè em posa molt nerviós, de com Espanya paga 75.000 € al dia per tenir residus nuclears a França. I com que això ja fa tres anys, ja portem pagats uns 80 milions i fins al 2023 pel retard del magatzem nuclear.

Així que tenint com tenim la possibilitat de bastir un sistema energètic propi, preferim continuar amb el vell i centralitzat i oligopolístic sistema energètic mentre discutim si les comarques que han contribuït un cop més al desenvolupament del país – les del Sud de Catalunya  – diuen que ja en tenen prou i les del Nord es continuen fent les sueques – o les ornis en millor català – i deuen pensar que tota la vida els enviarem l’energia des de la Catalunya buida(da).

En fi, poso uns ulls de plat quan he de discutir al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre una moció que firmen els partits que donen suport al Govern demanant que s’aturin els projectes d’energia renovable i dient que hi ha pobles que “pateixen” instal·lacions d’energia renovable en lloc de parlar d’oportunitats en una comarca que en té tan poques.

Per altra banda, si algú creu que les multimilionàries inversions que s’han d’abocar per substituir l’actual sistema energètic centralitzat i oligopolístic, vindran del gairebé desaparegut empresariat català que ha preferit vendre’s el patrimoni i viure dels fons d’inversió , va arreat que diria la meva àvia.

Esperar que sigui el govern actual de la Generalitat, tan distret en altres causes tan respectables com inútils, també és tan inútil com esperar pomes de la perera.

Que hi ha remei , sí. Que l’energia pot organitzar-se d’una altra manera, descentralitzada, en mans de la ciutadania i/o dels ajuntaments si no totalment al menys en part, sí. Que es pot fer amb criteri, amb seny però amb determinació i sabent que haurem de dedicar entre un 1,5 i un 2 % de la nostra petita nació catalana a l’aprofitament d’energia, també. Que hi haurà de col·laborar cada municipi amb un percentatge mínim del seu terme municipal, és de calaix. Però això ja ho tocarem un altre dia.

Xavier SABATÉ
Regidor del PSC a Flix

 


REDACCIÓ17 Maig, 2019
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Em presento contra la resignació, contra el determinisme. L’he odiat sempre el determinisme, ja sigui econòmic, social, geogràfic, tecnològic, de classe, biològic, genètic, psíquic o lingüístic. Segur que els filòsofs que el van posar en circulació no eren gaire treballadors i per evitar l’esforç es va inventar que tot està escrit, determinat, que no s’hi pot fer res. Que la teva biografia o genètica o situació geogràfica et determina l’existència de tal manera que la voluntat humana, la constància i el capteniment no hi poden fer res.

Doncs no, cal rebel·lar-se contra aquestes teories. Al menys a Flix pensem treballar a fons per revertir la situació en què es troba que no é gens bona per no dir que molt greu. I no som ingenus, si ens hi posem és perquè estem segurs que en podem sortir. Si no fos així, per encetar lluites impossibles o fites inabastables, no malbarataríem cap esforç.

Així que som-hi. No és gens fàcil la tasca però el repte val la pena. No és fàcil perquè quan un és a la UVI, cal estabilitzar-lo primer, passar-lo a planta i després a rehabilitació.

Sabem com fer-ho. Tenim idees que aquests dies mereixen l’atenció dels mitjans de comunicació del país i de les autoritats de Catalunya i d’Espanya amb les que ho hem comentat. Així que les idees que són les que primer s’ha de tenir hi són i són bones. Es tracta de pujar al carro de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica.

Això vol dir apostar per les energies renovables al poble i a la comarca preveient la substitució de la nuclear d’Ascó per altres activitats amb energies netes i emmagatzematge: energia termosolar, fotovoltaica, eòlica, biomassa, hidrogen i / o bateries. Per primer cop el Govern d’Espanya ha reconegut que les comarques amb centrals de carbó i nuclears tenen dret a un pla de revitalització i compensacions. Hem de començar a treballar-ho des d’aquí perquè de fora no ens vindrà i portar-ho on calgui.

Això és imatge bona i positiva que hem de canviar per l’estigma que ara tenim de població contaminada, llunyana i inhòspita. I aquesta imatge proposem que se li digui ” Flix 100 % renovable ” perquè sense una bona marca avui no arriben noves inversions. Hi ha ciutats que es gasten molts diners per trobar-ne una de bona i potenciar-la.

Això ha de fer possible que la Denominació de Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estengui al nostre poble i a tota la part de la comarca que ara hem quedat exclosos i que la nostra Reserva Natural de Sebes adquireixi encara més importància i tinguem molts més visitants.

Tot plegat són llocs de treball urgents a Flix i per això cal també reformar la Formació Professional que s’imparteix a Flix per preparar els i les nostres joves. Apostem per la joventut, que no marxin. Massa talent flixanco és fora del poble que, per cert, podem recuperar almenys en part.

I pel camí esperem no trobar-nos gaire gent amb la síndrome de Procust, peculiar personatge de la mitologia grega que tallava el cap o els peus de les persones que allotjava a la seva fonda situada als pujols de l’Àtica. Procust va donar nom a una síndrome que pateixen les persones que procuren tallar tot allò que sobresurt al seu voltant.

A continuació cal estratègia que proposem consensuar i no em refereixo només als grups presents a l’ajuntament sinó entre tota la societat flixanca. Perquè un poble que persegueixi objectius sostenibles de la magnitud que proposem no pot començar a caminar sense el compromís i la participació de tothom.

I dibuixada l’estratègia, cal actuar. Sense descans, amb molta constància. I només pensant en Flix. Altres instàncies hi ha on es poden resoldre els problemes de Catalunya i d’Espanya. Respectarem tothom que vulgui parlar i fer altres coses però anunciem que nosaltres a l’ajuntament només parlarem de Flix i farem propostes per Flix. Perquè situar el poble a una banda o altra de la discussió política ens posaria les coses més difícils quan hàgim d’anar a trucar portes a Madrid o a Barcelona.

Flix té futur. Ens ho hem de creure i nosaltres ens ho creiem. Voldríem encomanar aquesta convicció a la resta de la població perquè donés suport al nostre projecte perquè sense suport no el podríem tirar endavant. I l’endemà de les eleccions començar a treballar sense un minut de respir.

Perquè la gent de Flix s’ho mereix!!!

Xavier SABATÉ
Cap de llista d’Unitat per Flix

 


REDACCIÓ13 Octubre, 2014

Sirenes2Aquest dijous 16 d’octubre la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) realitzarà una prova de so per comprovar que la xarxa d’alarmes, adscrites al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat), funcionen correctament.

La prova de so serà audible a 37 municipis i, en total, sonaran 84 sirenes d’alarma.

A més de comprovar el correcte funcionament de les alarmes, s’avaluarà la cobertura acústica i, també, servirà per a què tots els ciutadans es familiaritzin amb el so que sonaria en cas d’accident químic.

Seguiment per Twiter
Per arribar a més gent i conscienciar de la importància d’estar atents als avisos acústics, els sons de les sirenes es poden trobar al lloc web de la Generalitat.

També, el dia de la prova, es podrà fer el seguiment a través del compte de twitter de la Direcció General de Protecció Civil:@emergenciescat.

Municipis que participaran en el simulacre
Flix, Tortosa, Constantí, Perafort, La Pobla de Mafumet, El Morell, Vilallonga del Camp, Els Garidells, Els Pallaresos, Tarragona, La Canonja, Vila-seca, Salou.

 

 

 

 

 

 

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2014

Josep Sánchez Cervelló
Josep Sánchez Cervelló

L’historiador Josep Sánchez Cervelló serà nombrat, demà, fill adoptiu de Tarragona.
A l’acte, que tindrà lloc aquest divendres a les 19h30, estarà presidit per l’alcalde de Tarragona i està previst comptar amb la presencia de l’alcalde de Flix, Marc Mur i la tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floria.
Sánchez Cervelló, nascut a Flix el 1958, és un home polièdric, amb múltiples facetes i que al llarg de la seva trajectòria vital ha desenvolupat actuacions en àmbits molt diversos, especialment a Tarragona, on va arribar ja fa més de 40 anys per cursar els seus estudis de secundària a l’antiga Universitat Laboral.
Va exercir  de docent a diversos instituts de batxillerat i ja com a Doctor en Història, va començar a impartir les seves classes a la Universitat Rovira i Virgili, on actualment exerceix com a Catedràtic d’Història Contemporània i com a degà de la Facultat de Lletres.
A banda de la seva trajectòria acadèmica, que engloba centenars de publicacions, recerques històriques conegudes i reconegudes, en l’àmbit local, nacional, estatal i internacional, com les centrades en les antigues colònies portugueses a l’Àfrica; en Josep Sánchez Cervelló, és també president de l’Ateneu Republicà de Tarragona i vicepresident del Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona.
També ha col·laborat en diferents programes coordinats per l’Ajuntament de Tarragona com  Només en fa setanta, Recuperació de la Memòria Històrica, Tarragona durant la Guerra del Francès.