Arxius de fiscalia | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Juliol, 2022
ee776220-5196-4c09-af23-e172541b3f7f-1280x873.jpg

La fiscalia demana cinc anys de presó per a l’expresident del Barça, Sandro Rosell, i quatre per a l’exfutbolista blaugrana, Neymar Jr., per presumpta estafa i corrupció en els negocis. L’afer té relació amb el fitxatge del brasiler el 2013. El FC Barcelona també està acusat pels mateixos delictes i se li reclama una multa de 8,44 milions d’euros, a més d’una indemnització conjunta amb la resta d’acusats de 3,2 milions.

En canvi, el ministeri públic demana l’arxivament de la causa per al successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu. Segons la fiscalia, el Santos, club de procedència, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia a un fons d’inversió que tenia part dels drets del futbolista.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Juliol, 2022
fiscalia.png

La Fiscalia està atenta a les denúncies fetes públiques, a través de les xarxes socials, per joves que asseguren haver estat víctimes d’assetjament sexual per part d’un exregidor de Convergència. Nil García, un exmilitant de les joventuts convergents, va narrar, a través de Twitter, el malson que va viure quan encara era menor d’edat. Diu que va viure un infern a causa de l’assetjament sexual que va viure mentre va militar a la JNC.

Nil Garcia va fer públic el cas

Responsabilitza un excàrrec orgànic de Convergència i actual membre de Junts per Catalunya a qui nomena ‘Senyor Q‘. No obstant això, alguns internautes van identificar el ‘senyor Q‘ com a Quim Amorós, exregidor a l’Ajuntament de Tarragona. En aquests moments, són molts els joves, de diferents partits, que es presenten com a víctimes de l’expolític.

L’exregidor, en declaracions al digital larepublicacheca.com, assegura que mai no va assetjar a ningú i manifesta indefensió davant unes acusacions tan greus. Malgrat manifestar la seva innocència, hi ha joves que insisteixen que l’assetjament es va prolongar durant els anys i que Convergència va fer cas omís a les denúncies. Ara, la JNC i Junts asseguren que faran els possibles perquè es depurin responsabilitats i han creat una mena de protocol per a donar suport a les possibles víctimes.

El PSC, per la seva banda, també va posar a disposició de la militància juvenil  mecanismes de denúncia. Els socialistes estan intentant conèixer la magnitud dels casos d’assetjament a la JSC i posarà a disposició dels seus joves un protocol d’acompanyament i assessorament a les víctimes.

Cal saber si alguna de les víctimes va mantenir relacions sexuals no consentides i desitjades amb el polític assenyalat

Per la seva banda, fonts de Ministeri Fiscal, en contacte amb el nostre digital, reconeixen la complexitat del cas i confirmen que estan ‘atents’ a les versions dels joves. No obstant, esperen conèixer si el “poder de superioritat pel càrrec que ocupava” ha traspassat els missatges. O sigui, cal saber si alguna de les víctimes va mantenir relacions sexuals no consentides i desitjades amb la persona assenyada. Una denúncia d’aquest tipus podria complicar encara més la situació personal del ‘senyor Q.

PUBLICITAT













REDACCIÓ24 Maig, 2022
osuna_fiscal-1280x720.jpeg

Maria José Osasuna s’ha convertit aquest migdia en la primera dona que capitanejarà el Ministeri Fiscal a la província de Tarragona. Substituirà el reconegut Xavier Jou després d’ocupar 16 anys el càrrec de tinent fiscal. La sala de vistes de la tercera planta de l’Audiència Provincial de Tarragona s’ha vestit de gala pel canvi de relleu.

Les màximes autoritats polítiques, judicials, consulars, militars, civils, socials i eclesiàstiques del territori han assistit a la presa de possessió de la nova fiscal en cap. Durant la seva al·locució, Maria José Osuna, després de mencionar l’extrema professionalitat d’alguns companys, ha volgut destacar la formació com a eix fonamental. “Vull organitzar sessions de formació – presencials – amb l’ajuda dels nostres fiscals especialitzats, reprendre cursos sobre delictes econòmics amb la col·laboració dels inspectors de l’Agència Tributària i promoure curos amb la implicació del Col·legi de l’Advocacia i la URV”, ha especificat la representant del Ministeri Públic.

Davant una sala repleta, ha assumit el compromís de promoure i aprofundir en l’especialització dels fiscals, però alhora garantir la formació en àrees tan transcendents com és la protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual o psíquica, assegurant així el seu dret a l’accés a la justícia en igualtat de condicions”.

També ha dit que s’implicarà moltíssim en la formació referent a la protecció de menors i adolescents. Víctimes de maltractaments i abusos sexuals. Ha recordat que Tarragona és la primera ciutat de Catalunya en posar en marxa el model Barnahaus (cada dels nens) procedent dels països nòrdics. L’objectiu primer és aconseguir que el menor trobi només una porta quan busqui una resposta a les seves necessitats per afrontar amb respecte i garanties el procés penal en què és víctima.

Maria José Osuna vol aprofitar aquest projecte per “estudiar i elaborar”, amb la col·laboració de tots els serveis públics intervinents en aquest tipus de procediments, un protocol d’actuació que asseguri no només els drets humans sinó també la protecció de les víctimes i sobretot que la tramitació del procés tingui un termini raonable i sigui molt més àgil. “Quants judicis, amb víctimes menors, hem fet havent transcorregut més de 5, 6 anys des que es va cometre el delicte? Això no pot tornar a passar!!!”

Sempre he estat una ferma defensora que la instrucció hauria d’estar en les mans dels fiscals

També ha avançat que pretén donar una empenta a les diligències d’investigació de Fiscalia, perquè “la investigació a càrrec del fiscal està a la cantonada”. “Pretenc que els fiscals – sense perjudicar les causes pendents i amb respecte als terminis – duguin a terme investigacions en aquells casos que resultin més complexes, de cara a presentar davant el jutjat una denúncia o una querella clarament fundada en un treball d’anàlisi previ. També per a preparar nova prova pel judici oral, quan sigui necessari i procedent”. En aquest sentit, Osuna ha demanat als fiscals més joves que s’impliquin en les investigacions perquè molt aviat se les encomanarà la instrucció. “Sempre he estat una ferma defensora que la instrucció hauria d’estar en les mans dels fiscals”, ha subratllat.

La lluita contra les organitzacions de tràfic de drogues (que s’estan assentant al nostre territori) també serà una peça clau en el seu mandat. “No existeix un mètode millor de lluita contra la criminalitat que asfixiar econòmicament les seves organitzacions”, ha dit, convençuda que la col·laboració internacional, les ordres d’embargament i decomisos seran crucials per assolir l’objectiu de la justícia.
Als seus companys fiscals, Osuna ha demanat que es mantinguin amb la mirada ben oberta a aquesta mena de delictes. No us centreu només a cercar proves per acusar el presumpte responsable. Busqueu també embargar, congelar beneficis per poder confiscar-los quan acabi la causa. La seva ocultació a l’estranger, avui dia, no constitueix un obstacle”.

Maria José Osuna, defensora de la digitalització dels expedients judicials, pretén dotar de transparència tota l’actuació del Ministeri Fiscal. “Les decisions que hagi d’adoptar com a fiscal en cap, sense fugir de les meves responsabilitats, ho faré de manera consensuada després d’escoltar als fiscals implicats” Es compromet a motivar “adequadament” totes les seves decisions.

A finalitzar el seu discurs, la nova fiscal en cap no ha pogut evitar emocionar-se en tenir paraules de record pels seus familiars i d’agraïment pels seus pares i fills. També ha dit que està força arrelada al territori, on van néixer els seus fills i té “grans amics”. “La meva família i jo estem fortament vinculats a Tàrraco, ciutat a la qual estimem i respectem, i desitgem que estigui cada dia més viva”.
Les paraules d’Osuna han merescut un estrondós i sonor aplaudiment.

V Í D E O

PUBLICITAT












REDACCIÓ25 Febrer, 2022

La fiscalia de Tarragona imposa una pena de 7 anys i mig de presó a dos germans jutjats per un intent d’assassinat. Els fets van ocórrer a Constantí l’any 2018. Els acusats es van dirigir a la víctima, amb la qual un d’ells hi tenia una disputa pendent. La discussió va pujar d’intensitat i la víctima va clavar un cop de puny a un dels acusats.

Acte seguit, aquest va treure una arma de foc. Mentre tots els presents, inclosa la dona de la víctima, intentaven arrabassar-li l’arma de les mans, l’altre germà es va apropar a l’home per l’esquena i li va clavar una ganivetada que el va fer desplomar. La fiscal, però, ha tingut en compte l’entesa a la qual han arribat els dos clans familiars i ho ha considerat com a atenuant de reparació del dany.

L’autor de la ganivetada era addicte a la marihuana i havia estat addicte a l’alcohol. Els dos germans van fugir del lloc i van anar a l’Església Evangèlica per relatar el que havia passat. El patriarca de la zona els va indicar que havien de marxar del municipi per evitar “mals majors” i enfrontaments entre els dos clans familiars. Els acusats van marxar a Girona on, deu dies més tard -el 10 d’octubre del 2018-, es van presentar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra i van ser detinguts.

Segons l’escrit de conclusions finals, “ambdues parts, víctima i acusats, es van sotmetre a la mediació dels patriarques de Reus i Constantí, els quals, després d’escoltar les versions de les parts, van promoure un acord segon el qual els acusats i les seves famílies havien d’abandonar la zona, mentre que la víctima i la seva família encara residirien a la mateixa zona”. Al seu torn, el clan de la víctima renuncia a la possible indemnització que els podria correspondre per aquests fets”.

A part de la pena de 7 anys i 6 mesos de presó per a cadascun dels acusats, la fiscal també els imposa la prohibició d’apropar-se a la víctima, ni al seu domicili i lloc de treball a una distància inferior als 500 metres, ni tampoc comunicar-s’hi durant un període de 15 anys.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Febrer, 2022
94d47f98-c700-4498-b65d-ebc84633b53f-1280x854.jpg

La fiscalia rebaixa la petició de presó permanent revisable, la màxima pena vigent en el Codi Penal, a una pena de 18 anys de privació de llibertat per a les dues acusades d’haver abandonat un nounat en un contenidor del barri tarragoní de Torreforta durant el confinament del 2020. Amb tot, manté que Sara Z. -mare del nadó- i María Celeste E. -l’àvia- són acusades d’assassinat perquè “van acceptar que la criatura morís”.

En la rebaixa la fiscal ha tingut en compte, com a atenuant, la “por insuperable” de Sara Z. vers un pare violent, però remarca que aquesta por no les eximeix dels fets delictius. Per la seva banda, les defenses demanen l’absolució.

En la vista d’aquest dijous les parts han presentat conclusions definitives. Ara el jurat popular haurà de deliberar i emetre veredicte. El jutge després emetrà la seva sentència.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Desembre, 2021
foto_3826632-1280x853.jpg

El TSJC es pronunciarà sobre les restriccions

La fiscalia s’ha oposat al toc de queda i a limitar les trobades socials a 10 persones, dues mesures plantejades pel Govern per aturar la variant òmicron de la covid-19 i que requereixen aval judicial.

El ministeri públic defensa que hi ha una “manca de motivació reforçada” i afegeix que no són suficients les raons o els arguments donats per la Generalitat per limitar drets fonamentals. Considera també que no justifiquen els fins pretesos de disminució de contagis.

Al contrari, afirma que són unes mesures “severes, extenses, molt restrictives, intenses i generalitzades” i que no han estat degudament motivades, ni les veu idònies ni necessàries segons allò que explica l’informe tècnic aportat per Salut.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2021
joan-carles-i-1280x853.jpg

El rei emèrit, Joan Carles I, en una imatge d’arxiu

El fiscal suís Yves Bertossa ha tancat la investigació sobre la donació de 100 milions d’euros de l’Aràbia Saudita al rei emèrit Joan Carles I. Segons ha avançat el diari suís Tribune de Genève i ha confirmat el ministeri públic en un comunicat, la fiscalia ha arxivat la investigació i així ho ha traslladat aquest dilluns a les parts.

La fiscalia de Suïssa tenia oberta aquesta investigació per blanqueig de capitals contra l’examant del monarca Corinna Larsen, que va rebre una transferència de 65 milions d’aquesta donació d’origen saudita, així com els gestors dels fons de l’emèrit Dante Canónica i Arturo Fasana i el banc suís Mirabaud. Els investigats queden, per tant, exonerats.

“La instrucció no ha permès establir de forma suficient un lligam entre la quantitat rebuda de l’Aràbia Saudita” i les presumptes comissions il·legals pels contractes de construcció de l’AVE a la Meca, conclou la fiscalia en el comunicat. Per això, arxiva parcialment el procediment.

D’altra banda, el banc Mirabaud ha estat condemnat a pagar una multa per haver violat l’obligació de comunicar els moviments a les autoritats competents davant els indicis que hi havia sobre el “caràcter inhabitual” dels fons rebuts per Corinna Larsen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Novembre, 2021

Els dos acusats seran jutjats pròximament

La fiscalia sol·licita penes de 5 anys de presó per a dos lladres que van dur a terme un robatori amb intimidació en una benzinera de Vila-seca amb una pistola ‘Taser’. Els fets van tenir lloc la nit del 22 de març d’enguany. Els acusats, que es troben en presó preventiva, seran jutjats pròximament a l’Audiència de Tarragona.

Segons l’escrit de la fiscalia, els dos processats van entrar amb la cara coberta i armats amb la pistola d’electroxoc a aquesta gasolinera ubicada al polígon Alba, per aconseguir els diners de la caixa. “Això és un atracament, posa els diners en una bossa, els bitllets i monedes”, van dir.

L’empleat els va entregar 700 euros. Un dels acusats ja havia estat condemnat un any enrere per un altre robatori.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Novembre, 2021
reglament-llei-justícia.jpg

El sindicat USOC, qui denuncià al director de la Brigada Municipal de Tarragona per la via administrativa, es planteja portar el cas a la fiscalia. D’aquesta forma, l’afer podria resoldre’s per la via penal. Segons la denúncia d’USOC, el responsable de la Brigada, Marc Antillach, hauria aprofitat el seu càrrec per satisfer interessos personals relacionats amb la reparació de vehicles. 

L’Ajuntament va obrir diligències per tal d’esclarir els fets. Tanmateix, fonts del sindicat afirmen que el Consistori ja té una resolució des de fa setmanes i que encara no l’han rebut, malgrat haver-la demanat per registre el passat 5 d’octubre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2021
foto_3582009-1280x853.jpg

Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets han anunciat que la justícia andorrana podrà investigar la cúpula del Ministeri d’Interior durant el mandat de Mariano Rajoy, després de la liquidació de la BPA que tenia com a objectiu localitzar els comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l’expresident Rajoy i el govern andorrà de l’antic cap de Govern, Toni Martí.

Després de mesos d’investigacions, segons les associacions, s’ha presentat davant la jutgessa andorrana, Stephanie García García, que des de l’octubre del 2020 s’ha fet càrrec del cas, un escrit aportant un informe de la Fiscalia Espanyola i una resolució de l’Audiència Nacional d’octubre de 2021 on es confirma que les notes d’intel·ligència del excomissari Villarejo sobre la trama andorrana de “l’Operació Catalunya”, eren notes policials i oficials.

Aquestes notes d’intel·ligència, que consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades pel testimoni Sr. Villarejo, són un dels elements incriminatoris de l’ampliació de la querella que la Batllia va admetre contra Mariano Rajoy, els exministres Montoro i Fdez Díaz, l’exsecretari d’estat Fco. Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, per les actuacions dutes a termes pels policies nacionals Eugenio Pino, Marcelino MartínBlas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el que es coneix com a “policia patriòtica”, en la que se’ls acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – un dels meus greus del codi penal andorrà -, un de falsedat de documents i delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge.

S’investiga a l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda, Sr. Montoro, i d’Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà, perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d’aconseguir aquests comptes.

A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també sels acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – castigat amb deu anys de presó – per haver intimidat el Cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d’acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

PUBLICITAT








RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter