Arxius de fiscalia | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Abril, 2021
Autobús-Urbà.jpg

Els dos joves que van agredir un inspector de l’Empresa de Transports de Tarragona (EMT) podrien ser condemnats a cincs anys de presó si prospera la petició del Ministeri Públic. Recordem que els dos adolescents, de 18 i 19 anys, estan acusats d’agredir un funcionari de l’EMT que els havia fet baixar d’un bus per no dur la mascareta i molestar la resta d’usuaris. Els fets van passar el 31 de gener al vespre quan, després de ser expulsats, els dos individus van seguir l’empleat cap al seu vehicle mentre deien expressions com ara “soc colombià i a la meva terra per això que has fet ja estaries mort” i li alçaven el puny “amb l’ànim d’acoquinar-lo”. Finalment, els processats van clavar-li diversos cops i van deixar-lo semi inconscient a terra. El ministeri fiscal planteja substituir la pena de presó per l’expulsió del país durant 7 anys.

Cap a les 19:40 hores els dos nois viatjaven a bord d’un autobús de la línia 6 en direcció a Sant Pere i Sant Pau i mostraven, en tot moment, una actitud irrespectuosa cap a la resta de passatgers, segons la fiscalia. Atès que feien cas omís dels seus requeriments, la conductora va trucar a l’EMT i l’empresa va indicar-li que aturés l’autobús a la parada més pròxima.

Aleshores, un inspector de la companyia es va adreçar fins a la parada de la Muntanyeta i va demanar als acusats que baixessin de l’autobús. Els nois, presumptament ebris segons va informar l’Ajuntament, van seguir l’inspector mentre l’home caminava cap al cotxe i, en un moment donat, el van colpejar i el van deixar gairebé inconscient.

Els dos joves van fugir del lloc però quatre dies més tard la Guàrdia Urbana els va poder arrestar gràcies a la col·laboració del personal de la companyia i ciutadans anònims. De la seva banda, l’home va patir un trau a la cella que va requerir de tres punts de sutura, va perdre un incisiu i va estar gairebé dues setmanes de baixa.

La fiscalia acusa els dos joves d’un delicte de lesions amb deformitat pel qual demana 5 anys de presó i d’un delicte lleu d’amenaces pel qual demana tres mesos de multa amb una quota diària de 20 euros. Atès que els dos processats són estrangers, la fiscalia planteja que se substitueixi la pena privativa de llibertat per l’expulsió del país durant 7 anys.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic sol·licita que els nois indemnitzin l’inspector amb 980 euros per les lesions, amb 2.000 euros per les seqüeles i en l’import que es determini en execució de sentència per l’implant de la peça dental. A més, també demana que paguin les costes processals a mitges. El judici es farà properament a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Desembre, 2020
carnet_conduir.jpg

Dues dones xineses podrien acabar expulsades d’Espanya per presumptament fer-se passar l’una per l’altra en l’examen teòric del carnet de conduir, a Tarragona, el juliol passat. Després de ser enxampada, la suplantadora va justificar que si no s’assemblava a la fotografia del carnet era perquè s’havia sotmès a una operació estètica.

Ara el Ministeri Fiscal demana per a cadascuna 2 anys de presó i 4.050 euros de multa per un suposat delicte de falsedat en document oficial en concurs amb un delicte d’usurpació d’estat civil. A més, el ministeri públic proposa substituir la pena privativa de llibertat a les dues dones per l’expulsió del país i la prohibició de tornar-hi durant 6 anys. El judici es farà properament als jutjats penals.

La dona que va acudir a fer l’examen no tenia autorització per residir legalment a l’Estat, mentre que l’altra sí que en tenia. Segons la fiscalia, el migdia del 17 de juliol de 2020 la suplantadora va acudir a les dependències de la DGT a Tarragona amb la intenció de fer la prova teòrica del carnet de cotxe. La dona va exhibir als examinadors la documentació NIE de l’altra acusada i també va signar el document de sol·licitud de proves amb una identitat que no era la seva.

Els examinadors van alertar els Mossos perquè van veure que la dona es va acreditar amb un document d’identitat que, per la fotografia, semblava d’una altra persona. Els mossos es van entrevistar amb ella i aquesta va intentar fer-se passar per la persona que apareixia al NIE dient les dades que hi constaven. A més, va dir que no s’assemblava a la fotografia del carnet per una operació estètica.

La fiscalia considera que totes dues són coautores d’un delicte de falsedat en document oficial en concurs medial amb un delicte d’usurpació d’estat civil pel qual demana 2 anys de presó i nou mesos de multa amb una quota de 15 euros diaris, a més de les costes processals. Així mateix, el ministeri fiscal proposa substituir la pena de presó per l’expulsió del país durant 6 anys.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2020
sentencia_trapero.jpg

La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.

En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.

«El tribunal ha valorat les proves practicades d’acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d’una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.

El judici va ser força mediatitzat

L’únic motiu de recurs en el cas d’una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l’error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d’apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s’agreugi la seva condemna. L’única possibilitat seria la d’anul·lar la sentència perquè se’n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s’hagués compromès greument el principi d’imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.

«La celebració d’un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d’admissió d’un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l’acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.

 A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.

Tot recurs exigeix causes taxades d’interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d’immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d’impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.

Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2020
ajuntament-de-calafell.jpg

 

Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, s’han personat aquest matí a l’Ajuntament de Calafell. Segons ha pogut saber el digital larepublicacheca.cat, els policies estan donant compliment a un ordre de la Fiscalia del Vendrell.

Tot i que no es coneixen a hores d’ara els detalls de la investigació, fonts judicials han explicat a la nostra redacció que els agents estan recollint informació relacionada amb algunes “decisions il·legals de l’alcaldia” que podrien ser constitutives d’un delicte de corrupció. El consistori està presidit pel socialista Ramon Ferré.

En arribar a l’edifici, els policies de paisà han demanat la presència del secretari municipal, a qui han sol·licitat informació sobre els expedients que estan sent objecte d’investigació judicial.

En aquests moments, no està prevista cap detenció, però no es descarten quan la investigació estigui més avançada.

Fonts municipals han explicat a la nostra redacció que , efectivament, els Mossos s’han personat a l’edifici municipal per requerir informació referent a “uns ajuts socials” que l’ajuntament va tramitar, però “és la Generalitat que els paga”.

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ24 Agost, 2020
foto_3250814.jpg

Membres de la CUP davant del Parlament

La Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències contra la CUP per la partida de 168.666,63 euros que va destinar per la campanya de l’1-O. Segons publica l’ ‘Ara’ proveïdors de la campanya per al referèndum de la CUP estan sent citats a declarar. Van començar al febrer i, després del confinament, s’han tornat a activar.

Una quinzena de persones ja haurien declarat. La Fiscalia Anticorrupció, que ha decidit actuar d’ofici, veu en l’actuació de la CUP un possible delicte de malversació.

La investigació sorgeix d’una proposta de resolució de Ciutadans, presentada ara fa un any i on recordava les assignacions que reben els grups parlamentaris a través del pressupost del Parlament són per desenvolupar les seves funcions i no “sufragar activitats il·lícites”.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2020
jutges.jpg

Un jutjat de Madrid ha condemnat Consol García del Cid, escriptora que va denunciar els reformatoris durant el franquisme i el robatori de nens en aquests centres, a pagar una multa de 3.600 euros per calumniar un magistrat de l’Audiència de Tarragona en una conferència al Senat.

Els fets es remunten al 28 de maig del 2017 quan l’acusada va impartir la conferència “La defensa dels nens” al Senat.

Durant la seva intervenció, segons ha apuntat la Fiscalia en el seu escrit, va al·ludir a “magistrats octogenaris que apliquen el Dret d’una manera autàrquica i parcial, com ara el senyor Carril Pan de la Secció 1 de l’Audiència Provincial de Tarragona”.

En una sentència, datada el 30 de juliol i a la qual ha tingut accés Efe, el Jutjat Penal número 1 de Madrid considera que “de cap manera s’aprecia la veracitat de la condició de prevaricador del magistrat” i rebutja que les acusacions de l’escriptora es realitzaran des del “desconeixement jurídic”.

Segons la resolució, “no deixa lloc al dubte” la “clara voluntat” de l’escriptora de “posar en dubte” el “prestigi professional” de jutge “imputant-li de manera directa la comissió d’un delicte la realitat o veracitat del qual no ha estat provat”.

Per això, condemna l’escriptora per un delicte de calúmnies a una pena de 12 mesos de multa a raó d’una quota diària de 10 euros, una quantitat inferior a la que demanava la Fiscalia: 8.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Juny, 2020
foto_3285019.jpg

Fiscalia vol l’arxivament del cas

La fiscalia demana l’arxivament provisional de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’.

En l’escrit la fiscalia recorda que el TSJC ja va considerar que “no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima de delicte d’odi, sinó només aquells que puguin considerar-se vulnerables”. A més, segons el ministeri públic la protesta posterior davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la Policia Nacional i el desembre del 2018, el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.

Els investigats a la sortida dels jutjats

La fiscalia considera que no hi ha indicis de delicte per obrir el procediment abreujat i demana el sobreseïment provisional de la causa al jutjat d’instrucció número 2 de Reus. A més, exposa que el manifest està emparat per la llibertat d’expressió, i recorda que el pluralisme polític, la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, i la llibertat de reunió i manifestació són drets fonamentals.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, el fiscal assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.


REDACCIÓ8 Juny, 2020
Juan-Carlos.jpg

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha assumit la investigació pel cas de suposades comissions en la construcció de l’AVE de La Meca perquè una de les persones involucrades en els fets és el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, el pare de l’actual monarca Felip VI.

El rei emèrit Juan Carlos I

La investigació es deriva de les diligències de la Fiscalia Anticorrupció i es refereix a la segona fase de la construcció de la línia de l’alta velocitat, que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l’Aràbia Saudita. La investigació, segons la fiscalia, se centra en delimitar o descartar la rellevància penal dels fets que van passar amb posterioritat al juny del 2014, quan el rei emèrit va deixar d’estar protegir per la inviolabilitat de la Constitució espanyola.

Per això, considera necessari la pràctica de noves diligències que afecten directament el monarca, ara aforat davant de la Sala Segona del Suprem.

La Fiscalia General de l’Estat ha designat per a aquesta investigació el fiscal de Sala del Suprem de la especialitat en delictes econòmics, Juan Ignacio Campos Campos. Des de la fiscalia asseguren en un comunicat que “donada la transcendència institucional de la investigació”, s’ha designat “ a qui dins de la més alta categoria de la carrera fiscal, reuneix una extraordinària qualificació i experiència”.


REDACCIÓ2 Juny, 2020
foto_30888691.jpg

 La Fiscalia de Tarragona ha arxivat una denúncia de Vox sobre la gestió de la crisi de la COVID-19 en les residències de gent gran de la demarcació. Segons justifica el fiscal en cap, el motiu és que en la denúncia el partit relata fets ja coneguts que s’han publicat als mitjans, “però no es concreten fets determinats ni persones concretes que hagin quedat afectades o persones eventualment responsables”.

Fiscalia ha arxivat la denúncia de Vox

El ministeri públic recorda que l’ordenament jurídic no permet les investigacions generalitzades sobre una multiplicitat de fets i de persones responsables, i que només es preveuen investigacions delimitades a fets concrets en relació amb persones determinades i indicis concrets d’infracció penal.

Segons recull el decret, Vox demanava que es procedís a la inspecció i sanejament de totes les residències d’avis; i que s’ordenés el lliurament de material de protecció per als sanitaris i assistents de les residències, la realització de tests de detecció als residents i al personal, el lliurament immediat de respiradors i material d’atenció sanitària, i l’actualització de les dades reals de persones afectades i mortes per la COVID-19.

La gestió de la pandèmia, en dubte

A més, la formació política pretenia que s’investigués l’atenció sanitària oferta a cadascuna de les persones mortes en els seus domicilis, així com en residències públiques i privades de la demarcació de Tarragona; les mesures adoptades, si se’ls va prestar o no assistència sanitària, els motius de la falta d’atenció hospitalària i determinació en cada cas de les persones responsables, i fixació de les seves responsabilitats.

“És un fet notori que ens troben en una crisi sanitària a escala mundial i que, en els moments inicials de la pandèmia, al nostre territori hi ha hagut limitacions o insuficiències de mitjans de protecció, en tant que el nivell de demanda d’aquests mitjans ha estat major que les possibilitats immediates d’oferta i distribució dels mateixos”, raona el fiscal.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter