Arxius de FIM | Diari La República Checa

La Fira de Música Emergent i Familiar (FiM) de Vila-seca torna avui després de 5 anys de ‘descans’. Ho fa en un context on la música en directe, així com la cultura en general, està passant per una situació molt delicada a causa de la pandèmia i les seves restriccions. Tanmateix, pot ser una gran oportunitat de creixement pel festival, una possibilitat per a tots els músics participants de donar-se conèixer a un gran públic. De fet, un 92% de les entrades ja estan exhaurides, per la qual cosa es preveu que aquesta edició sigui tot un èxit. Per conèixer de primera mà aquesta FiM Vila-seca 2021 parlem amb el seu director, Martí Marfà.

Com va sorgir la idea de la FiM?
La FiM va néixer l’any 2000 i al llarg de 16 edicions es va posicionar com a fira de referència i cita anual de la música emergent. El 2015 va deixar de fer-se per manca de finançament, però tant el sector com la població de Vila-seca n’han estat reclamant la tornada. Quan es va decidir reprendre-la no havia esclatat la crisi sanitària, però ara pren més raó de ser que mai. El sector cultural és tant fràgil com essencial i el tancament l’ha deixat molt tocat. És hora que des de les institucions públiques es faci un esforç decidit per reflotar-lo i recuperar la cultura en viu, com és el cas de la FiM Vila-seca.

Què representa per vostè aquesta fira?
Per a mi personalment és una oportunitat i un repte que encaro amb molta il·lusió. Però més enllà de tot això penso que era clau recuperar un espai d’exhibició i mercat de l’escena emergent del nostre país, que és fabulosament creativa i està en un moment molt prolífic. Alhora calia una fira especialitzada en la música familiar, que és un sector en auge, amb molta demanda i potencial. Plantejar tot això des del Camp de Tarragona em sembla molt oportú perquè situa aquest territori en el mapa musical català i contribueix a fer de la Catalunya Sud un pol de centralitat cultural.

Per què una fira de música emergent i familiar?
Perquè hem de treballar per la música del demà i això significa donar suport, espai i trampolí als seus creadors i creadores i als seus públics. Els grups emergents són la pedrera musical del país, els artífexs de la música del demà, i els infants i joves no només són el públic de demà, sinó el d’avui. En aquest sentit, volem que la FiM pugui complementar les altres fires i mercats estratègics existents a Catalunya, i contribuir a cobrir aquells segments de l’escena on aquests no arriben.

Sovint no se’n parla de la música familiar? Per quin motiu creu que és?
Crec que cada cop se’n parla més. No només de la música familiar sinó de gaudir de la cultura en família, d’anar a concerts amb infants. I aquesta és la idea de la FiM, com a fira per gaudir en família. Volem promoure els espectacles transversals, per a tots els públics, i alhora treballar perquè el públic adult trobi estímuls en els espectacles familiars, i el públic infantil i jove pugui tenir un accés adaptat a la música suposadament adulta. Això vol dir horaris racionals, durades dels concerts acotades, volums moderats i platees adaptades, entre d’altres.

Per quin motiu no s’ha pogut reprendre aquest festival fins a 2021?
Perquè l’Ajuntament de Vila-seca havia d’atendre altres prioritats i emergències socials causades per l’anterior crisi econòmica.

La FiM es defineix com a un esdeveniment de país, especialment del Camp de Tarragona. Per què es defensa aquest sentiment de pertinença?
La FiM és una fira professional amb vocació i visió de país. És a dir que vol ser un reflex de l’escena musical catalana, en els àmbits emergent i familiar, i alhora s’adreça al sector professional de Catalunya, i també d’altres territoris veïns. Alhora és una proposta que sorgeix del Camp de Tarragona, un territori que necessita posicionar-se com a focus cultural en el si del país. És un tema d’equilibri territorial i de diversificar les centralitats a Catalunya.

Quins han estat el reptes a l’hora de plantejar l’edició d’aquest any?
D’una banda hem hagut de lidiar amb les restriccions causades per la covid-19 i garantir la música en directe de forma segura en aquests context. En segon lloc havíem de recuperar el posicionament històric de la FiM com a fira de referència de l’escena emergent i obrir-nos pas com a cita professional en l’àmbit familiar. I per últim ens hem trobat amb una quantitat ingent de propostes de molta qualitat que, degut al tancament cultural, no han pogut presentar-se ni exhibir-se. Això ens ha permès fer una programació molt lluïda, però la selecció ha estat difícil, no hem pogut encabir totes les propostes que ho mereixerien.

La FiM pren més importància en el context actual?
I tant que sí. És el moment del sector públic d’ajudar la cultura a recuperar-se. Tant els professionals com el públic ho necessitem. I més després d’aquests mesos de cultura enllaunada o retransmesa. Cal tornar a viure els espectacles en directe. És un bé comú i essencial, un dret humà.

Quina és la projecció de la FiM de cara al futur? Es planteja una expansió de caràcter més internacional?
Crec que hem de consolidar el nostre espai, ampliar les aliances amb el sector i començar a explorar les sinergies amb els altres territoris de parla catalana. Com a fira dedicada a l’àmbit emergent la pota internacional l’hem de tenir en el camp de l’aprenentatge i les bones pràctiques, sobretot en els dispositius i iniciatives de suport al talent emergent i la creació.

PUBLICITAT