Arxius de Fets 1-O | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Febrer, 2020
foto_3604863.jpg

Ferran Civit, diputat de la CUP, exhibeix dues porres

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous que es creï una comissió per investigar la violència durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La iniciativa, impulsada per JxCat, ERC, CatECP i la CUP, ha rebut el suport d’aquests grups i l’oposició de Cs, el PSC-Units i el PPC.

La comissió pretén documentar els “exercicis de violència institucional” durant l’1-O; analitzar la preparació, coordinació, participació, perpetració i implicació en fets violents; determinar-ne els responsables, i estudiar les formes de reparació.

Durant el debat previ a la votació, el diputat de Cs Matías Alonso ha assegurat que la violència de l’1-O va ser “promoguda pel Govern colpista” i ha defensat l’actuació “legítima i prudent” tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional. “Van defensar la democràcia i l’ordenament nacional fent un ús prudent de la força”, ha assegurat, i ha afegit que és “el que haurien d’haver fet els Mossos d’Esquadra”.

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2019
foto_3422313.jpg

L’Audiència de TGN ha arxivat el cas

L’Audiència de Tarragona ha arxivat la causa oberta contra dos veïns de Mont-roig del Camp investigats per atemptat i lesions a la Guàrdia Civil durant l’1-O. El tribunal ha estimat el recurs presentat per l’associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus contra l’auto d’incoació del procediment dictat el febrer passat pel jutjat d’instrucció número 1 de la capital del Baix Camp.

L’Audiència descarta que la conducta d’agafar i estirar la porra d’un agent des de darrere d’una tanca metàl·lica sigui constitutiva d’un delicte d’atemptat, resistència o desobediència greu. La sala tampoc no veu que els fets encaixin en un delicte lleu per falta de respecte a l’autoritat, atès que el nou Codi Penal no hi inclou als agents -com sí que feia el redactat anterior.

A més, hi ha un tercer investigat que està pendent de la resolució d’un altre recurs, segons han confirmat a l’ACN fonts jurídiques. Els tres veïns estaven acusats dels suposats delictes d’atemptats i lesions, i la fiscalia els demanava penes d’entre un any, i un any i mig de presó. El novembre del 2018 tots ells es van negar a declarar davant la jutgessa i només van respondre a les preguntes dels seus advocats.


REDACCIÓ9 Desembre, 2019
1-O.jpg

Una de les càrregues a Tarragona

Els inspectors en cap de cada grup de la Policia Nacional que van actuar l’1 d’Octubre a Barcelona van rebre criteris concrets de com actuar als diversos col·legis electorals de la ciutat, sobretot pel que fa a detencions, comunicacions i factibilitat de l’actuació.

Així ho han admès aquest dilluns en declarar com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on han reiterat, com van fer dijous els seus col·legues, que van rebre l’ordre d’anar als col·legis abans que obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra estaven actuant o no. A més, algun d’ells ha admès que les càmeres que portaven al casc o al pit alguns agents, es podien apagar i engegar quan volien.

Indicatiu policial ‘Marte’
Els quatre inspectors que han declarat ho han fet en un sentit similar al dels seus col·legues de dijous passat, però han aportat algun detall més. Han explicat que van estar en un ‘brífing’ dirigit pel cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial ‘Marte‘.

Allà se’ls va proporcionar el llistat d’escoles de les quals s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà dissabte al matí cada inspector va supervisar la situació i condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat.

Alguns caps de la Policía Nacional van dir que es carregués, i altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent

A la tarda d’aquell dissabte es va tornar a fer un ‘brífing’ amb ‘Marte‘ per acabar de donar detalls i, per exemple, es va ordenar que en general no es fessin detencions excepte casos molt greus, i que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses.

Aquests inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra per part dels agents. Així, alguns van dir que es carregués, i altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.


REDACCIÓ28 Novembre, 2019
foto_3470828.jpg

Trapero serà jutjat a Madrid pròximament

La defensa de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero ha demanat a la Fiscalia que aclareixi si finalment l’acusarà per rebel·lió o per sedició. Els advocats maniobren d’aquesta manera després que al Tribunal Suprem caigués la rebel·lió en la sentència contra els líders independentistes.

Precisament, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la “transcendència” del text de l’alt tribunal en el cas contra l’excap dels Mossos que se segueix a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l’Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l’Audiència Provincial de Barcelona.

A l’escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la Fiscalia, es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són “legalment constitutius d’un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió”.

“Fonamentalment, perquè la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental” i perquè la finalitat del projecte dels processats “no era vincular als seus actes l’efectiva proclamació de la República” sinó “convèncer el Govern d’Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d’un referèndum d’autodeterminació”.

És per això que, tenint en compte que hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que pontifica que els fets en els quals es relaciona Trapero són constitutius d’un delicte de sedició, la defensa de l’excap dels Mossos demana a la Fiscalia que manifesti si manté o modifica les conclusions provisionals “amb anterioritat a l’inici de les sessions del judici oral”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter