REDACCIÓ30 Maig, 2022
Tarragona es prepara per acollir el Festival Teta aquest cap de setmana, un esdeveniment que neix enguany amb l’objectiu d’estendre la lluita feminista i LTGBI a través d’una programació divulgativa i cultural.
Precisament, les protagonistes del Teta són majoritàriament dones, i la tarragonina Agnès Busquets és una d’elles. En aquesta entrevista, Busquets ens detalla les seves sensacions amb aquesta celebració, així com els problemes que detecta a la ciutat. L’actriu també reivindica el festival Minipop i els dos teatres de Tarragona com a atractius desaprofitats. En el cas del Minipop, perquè ja no es fa; i en el de les sales teatrals, per la manca d’una programació potent i estable.
Què representa per a vostè el Festival Teta?
Per mi ha estat una sorpresa. No em considero cap figura feminista ni LGTBI, però formo part d’aquesta societat i sóc molt afí a les idees feministes i a la defensa dels drets LGTBI. Per sentit comú. Que cadascú faci allò que senti i necessiti, i que visqui com vulgui. ‘Vive y deja vivir‘.
Mai m’he sentit relegada a la feina pel fet de ser dona. Polònia és un programa de ‘tios‘ perquè la política és una feina de ‘tios‘. Hi ha molt poca representació femenina, tot i que ara els obliguen a assolir quotes d’igualtat. Tanmateix, no cobro menys que un home. Com a mare, sí que notes les diferències. En qüestions de llenguatge quan diuen “has canviat els bolquers”… Pel fet de ser dona, sense voler ja formes part del moviment feminista.
Per què hi forma part?
Sóc dona i per tant formo part del festival.
L’ha sorprès el fet d’haver estat escollida com a representant del Teta?
M’ha sorprès pel fet de no ser activista feminista, però, d’altra banda, no m’estranya perquè suposo que han buscat algú de la ciutat. Em fa molta il·lusió perquè molta gent no té ni idea que sóc de Tarragona. M’agrada que de tant en tant em tinguin en compte ni que sigui per ser part de la foto o per fer difusió.
Li agradaria treballar més a Tarragona?
No em puc queixar perquè estic molt desvinculada. Fa més anys que visc a Barcelona que no pas els que he estat a Tarragona. A més, la gent no sap que sóc d’aquí. Tampoc tenen per què saber-ho. Com a espectadora, he estat militant del Minipop des del primer any. També ho he estat de la Trono, on vaig començar a fer teatre. Vaig fundar la Sala Trono juntament amb el Joan. Em sento superorgullosa d’haver-ne format part.
Aprofito per reivindicar una inversió en el Metropol. Quan invertirem per arreglar-lo? És preciós. Tarragona s’ha de posar molt les piles en aquest aspecte.
Què li manca a Tarragona?
Posar-se les piles en el tema cultural. No vinc sovint i estic generalitzant, però quan vinc aquí penso “quina pena, amb lo bonica que és Tarragona…” Podrien estar els carrers plens de vida… Vés a Girona un diumenge a la nit… I això que no tenen el mar a tocar com aquí.
Per què passa això?
Seguim la llei del mínim esforç. “Ja tenim el mar, les pedres… tot funciona sol…”. Doncs no. Una de les meves motivacions per marxar és que m’avorria. Em sap molt greu dir això perquè adoro Tarragona i que no me la toquin que mato. Però hem de ser conscients. Mola que hi hagi una Trono que aguanti, encara que hi haurien d’haver 10 projectes iguals. Tenim dos teatres genials. No obstant això, veus la programació… No pot ser…
Quina concepció té sobre Tarragona la resta de Catalunya?
Primer, tothom em pregunta per Tarragona ciutat. Si parlo de Tarragona, és Tarragona i punt, si no especificaria un altre municipi. L’afer Salou i petroquímiques encara és un llastre que arrosseguem. Molta gent em fa la broma de què és un poble. Ens ho hem de creure més. El que diuen a Dames i Vells, que Tarragona és una bassa. Doncs no, és un jacuzzi (riu).
Carlos Latre opina el mateix… D’altra banda, què sent quan actua a Tarragona?
Em fa molta il·lusió perquè venen totes les meves amigues. També per la família, que a vegades els hi costa anar a Barcelona.
És més fàcil actuar a casa?
És igual. És molt xulo i bonic. Ara fa molts anys que no faig res aquí…
Què espera del Festival Teta?
Espero que els hi vagi molt bé perquè és la primera edició i tinc molta responsabilitat. Desitjo que aconsegueixin tots els seus objectius: sensibilitzar, debatre, crear nous projectes, que es consolidi… Per exemple el Minipop, que ja estava consolidat, i és una pena que es perdi. Tots esperàvem aquesta proposta al juny. A vegades la desídia li pot a Tarragona.
Espera que es recuperi el Minipop?
Tant de bo. Entenc que remar a contracorrent és difícil.
Té esperances?
Sí, perquè m’aprecio els organitzadors i sé que s’ho han treballat molt. També per Tarragona. L’altre dia li explicava a una amiga de Barcelona i em deia que era molt guai i que vindria amb el seu fill. Que s’ajuntin Teta i Minipop…
PUBLICITAT
Tarragona 
