Actualment, les empreses informàtiques estan valorant el 89 % dels continguts assenyalats en un termini de 24 hores i retirant el 72 % dels continguts que consideren constitutius d’incitació il·legal a l’odi en comparació amb el 40 % i el 28 % quan es va engegar el codi el 2016. Alhora, les empreses han de millorar la informació als usuaris.
“L’avaluació que avui presentem indica que la cooperació amb les empreses i la societat civil produeix resultats positius. Internet és un espai en el qual la gent opina i troba informació prement només un botó. Ningú hauria de sentir-se insegur o amenaçat pels continguts il·legals d’incitació a l’odi que es puguin penjar a Internet», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.
“La incitació il·legal a l’odi a Internet no és només un delicte, sinó que també representa una amenaça per a la llibertat d’expressió i per al diàleg democràtic. El maig del 2016 vaig posar en marxa el codi de conducta per lluitar contra els discursos il·legals d’incitació d’odi a Internet perquè necessitàvem fer alguna cosa amb urgència contra aquest fenomen. Avui, després de dues anys i mig, podem dir que hem trobat el plantejament correcte i hem fet una norma a tot Europa per fer front a aquest greu problema protegint alhora la llibertat d’expressió”, ha declarat avui també la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere de la UE, Věra Jourová.
Des de la seva posada en marxa el 2016 el codi de conducta ha anat millorant progressivament i la recent avaluació confirma que les empreses informàtiques estant enretirant de seguida els discursos d’incitació a l’odi de naturalesa racista i xenòfoba que se’ls notifica. Tot i així, encara necessiten millorar la informació que reben els usuaris mitjançant la notificació dels continguts dubtosos i oferint més transparència pel que fa als avisos i a les eliminacions de contingut.
Les empreses estan enretirant els continguts il·legals de manera cada cop més ràpida i, tot i així, val a dir que això no es tradueix en cap eliminació abusiva de continguts perquè els índexs d’eliminació indiquen que les empreses continuen respectant la llibertat d’expressió. A més, gràcies al codi de conducta s’han creat associacions entre les organitzacions de la societat civil, les administracions nacionals i les plataformes informàtiques per dur a terme activitats de sensibilització i educació.
Finalment, hi ha quatre noves empreses que el 2018 van decidir adherir-se al nou codi de conducta: Google+, Instagram, Snapchat i Dailymotion; la plataforma francesa de jocs Webedia (jeuxvideo.com) també ha anunciat avui la seva adhesió.
Ferran Terradellas és el director de la Representació de la Unió Europea a Barcelona. Una de les seves funcions és fer de ‘sensor’ i aconseguir copsar les inquietuds i problemàtiques del territori i transmetre-les a Brussel·les. Tarradellas reconeix que no és fàcil ‘vendre’ la imatge i la funció de la Unió Europea, tot i que hi ha bona voluntat i força dedicació. Parla de les principals prioritats europees, les quals passen per la reducció de l’atur i el combat al terrorisme. Sobre el Corredor del Mediterrani i els Jocs del 2017, el màxim representant de la UE a Catalunya considera que són fonamentals per la imatge i l’economia del territori. Defensa la necessitat de crear un espai comú per anul·lar la amenaça terrorista.
Ferran Terradellas, director representació de la UE a Barcelona
REPUBLICA CHECA – Què és Europa?
FERRAN TERRADELLAS – Agafar el telèfon i fer una trucada, anar a l’aeroport i agafar un avió ja és Europa. No pagar roming és Europa. Europa és una idea que bàsicament consisteix en què els estats membres posin en comú la seva sobirania per gaudir d’una sèrie d’avantatges. Quant més compartim més gaudirem tots plegats. El problema comença quan no donem massa importància als avantatges i quan només parlem de drets i ens oblidem els deures.
RC – Per a què serveix la representació de la Comissió Europea a Barcelona?
FT – La representació és la boca, els ulls, les orelles i la cara de la Unió Europea al territori.
RC – Com s’explica a Brussel·les sobre el què passa al territori?
FT – Primerament escoltem les inquietuds de les persones, fem enquestes (Euro baròmetre)… Un cop recollides aquests informacions les transmetem a Brussel·les.
Terradellas al balcó del Mediterrani
RC – Però Tarragona és prou important com per tenir ressò a la UE?
FT – No ho dubti. Aviat Tarragona organitzarà uns Jocs del Mediterrani, compta amb un dels ports més importants de l’estat, té un sector agrícola considerable… Tarragona no ha estat mai un territori ignorat.
RC – Com es processa aquesta informació?
FT – Hem de tenir clar que la Unió Europea i els eurodiputats no són exempts a les seves inquietuds i problemàtiques. Nosaltres, des de la representació, fem els possibles per copsar aquesta realitat i transmetre-la als centres de decisió.
RC – Però mai hem vist un comissari europeu a Tarragona, per exemple…
FT – Cal tenir en compte que Europa té 28 estats membres i 500 milions d’habitants. Reconec que és difícil fer desplaçar els comissaris més enllà de les capitals, però no desistiré ni renunciaré a aconseguir que un d’ells visiti Tarragona. No obstant, alguns directors generals van estar de visita al territori.
Corredor del Mediterrani és una prioritat RC – Què li sembla ‘Tarragona 2017’? FT – Són uns jocs olímpics a petita escala. Són importants per a Tarragona perquè li donarà la visibilitat que es mereix, li permetrà millorar i adequar instal·lacions esportives i potenciar el Turisme. És una oportunitat que no es pot desaprofitar. Servirà també per estrènyer relacions amb les ciutat de la riba sud del mediterrani i ajudar els països que viuen aquesta transició.
RC – Per a quan el Corredor Mediterrani?
FT – S’ha creat un pla d’inversions de 315 milions d’euros de capital privat que podrien ajudar a obtenir que aquesta infraestructura es converteixi en una realitat. Per a la Unió Europea el Corredor del Mediterrani és prioritari. Seria interessant que els promotors del projecte facin bon ús d’aquesta possibilitat.
‘Erasmus’ és l’esperit europeu RC – Erasmus és el ‘producte’ estrella, oi? FT – ‘Erasmus’ és una prioritat absoluta perquè simbolitza l’esperit europeu. Hem multiplicat els fons en més d’un 100%. Hem adequat les beques i les coordinem millor. En aquest món global es demana a la gent – que cerca feina – disponibilitat i capacitat de desplaçament i mobilitat professional. Que, en definitiva, estigui interessada en conèixer món.
RC – També hi ha Erasmus per a emprenedors…
FT – Sí, sí. Tenen la possibilitat de conèixer com funciona el seu sector professional en d’altres indrets d’Europa.
Sortir de la crisi és fonamental RC – La sortida de la crisi i la reducció de la taxa d’atur és l’objectiu, oi? FT – És la nostra principal prioritat. És fonamental. En aquest moment, hi ha 23 milions d’europeus a l’atur, alguns de llarga durada. No podem obviar aquest problema.
RC – Quines polítiques s’han posat en marxa per reduir l’atur?
FT – Hem fet una aposta clara a l’hora de combatre l’atur juvenil que arriba al 50%. Després hi ha molta gent que no té les competències necessàries per l’actual demanda del mercat laboral. La reducció de l’atur està íntimament lligada al creixement econòmic. Hem de recolzar les ‘Pimes’, crear llocs de treball i assegurar que un jove que ha acabat la carrera trobi feina en un termini de 3 mesos. Hem de potenciar l’emprenedoria. De fet, es va aprovar un programa per a joves que està dotat de 6 mil milions.
RC – En què consisteix?
FT – Es tracta d’un programa d’inserció per a persones que estan aturades des de fa molt de temps. Animarem les empreses a contractar. També hi ha un programa (de formació professional i finançament amb fons europeus) destinat a treballadors que no tenen les competències necessàries per trobar feina. Euros.es
L’amenaça terrorista RC – Europa enfronta un greu i complex problema, el terrorisme…
FT – És una preocupació mundial i una amenaça real. El nivell d’alerta, en aquests moments, és impressionant. Europa ha de crear un espai de seguretat comú on les policies dels diferents estats membres puguin accedir i compartir informació per millorar i tornar més efectiva la cooperació. La lluita contra el terrorisme, a banda d’estratègica, ha de ser eficaç.
RC – Però no és fàcil…
FT – S’ha de combatre amb la col·laboració ciutadana i protegir els drets fonamentals dels europeus. El gran repte resideix en com es combat aquest fenomen, respectant la presumpció d’innocència i la privacitat prioritzant la seguretat.
La dificultat de comunicar RC – És fàcil comunicar Europa?
FT – Es podria comunicar molt millor. És difícil. Estem parlant de 1.300 quilometres de distància de Tarragona, 500 milions de ciutadans i 24 llengües diferents, preocupacions diverses i els recursos són escassos. Tenim 30 mil funcionaris que és menys del que té l’Ajuntament de Paris. Podríem fer millor, però fem el que podem i amb la nostra millor voluntat.
El Teatre Metropol s’omplirà demà per acollir el concert “La música ens uneix”, un esdeveniment que s’emmarca dins de la celebració del Dia d’Europa a Tarragona.
Aquest acte, que començarà a les 12 del migdia, comptarà amb la participació de l’Escola Municipal de Música de Tarragona – Orquestra de nivell elemental, Conjunt instrumental juvenil i Cor tarracosons i l’Estudi de Música–Cor Cantabambolines-. L’entrada és gratuïta.
A més, està previst que hi assisteixi el màxim responsable de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.
Per continuar amb la celebració del Dia d’Europa, de cara a la setmana vinent, a l’Escola Joan XXIII de Tarragona hi haurà un acte on hi participaran alumnes de 5è i 6è de primària i tots els de l’ESO.
REDACCIÓ4 Febrer, 2019
REDACCIÓ
