Durant els 47 minuts que ha durat la conferència sobre l’estat de la ciutat que ha fet l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, els telèfons mòbils no han parat un sol minut.
Gran part dels assistents aprofitava per fer fotos, enviar missatges, comunicar per Whatsaap o compartir via Twitter alguns dels passatges del discurs del batlle.
La que s’endú la palma és, sens dubte, la portaveu del grup municipal del PSC. Begoña Floria, addicte a les xarxes socials, enviava missatges i consultava la ‘tablet’.
Hi ha hagut algun moment en que Ballesteros parlava però pocs l’escoltaven, perquè estaven comunicant amb l’exterior, tal i com es pot apreciar en algunes de les imatges.
El president del Consell Comarcal del Tarragonès, el convergent Fede Adan, ha ingressat, aquest matí en el club dels ‘papis’. En Pau ha nascut a les 07h30 a l’Hospital Joan XXIII. Pesa 3.100 grams.
En la política municipal és normal que es donin discussions acantonades, rifi-rafes gruixuts, enfrontaments, duels, guerres soterrades, en fi… guerra bruta. Però també trobem casos de ‘crims’ polítics, o sigui, aquelles accions que pretenen la desaparició política d’un adversari o d’un company. I al palau de la Plaça de la Font, en aquest mandat, s’han produït alguns ‘crims’ que jo, James Font 007, com a bo agent secret, he descobert.
L’enverinament de Xavier Tarrés
Ballesteros no vol cap regidor que li pugui fer ombra i, per diferents raons, ell o persones del seu entorn, van arribar a la conclusió que Xavier Tarrés era, encara que no hi sembli, perillós. I van establir l’estratègia de fer-lo sospitós de moltes coses per tal d’anar intoxicant-lo amb la poció indefectible però eficient d’arsènic polític.
Els rumors no van parar de lliscar des del mandat anterior: submarí dels dinosaures de Ramón i Cajal, filtrador dels mitjans, connivència amb l’oposició per tal d’evitar crítiques, feblesa a l’hora de treballar, incapacitat de fer equip en urbanisme, ambició deslleial per anar al Parlament, etc. Fins i tot es va fer córrer el rumor que en realitat el mèrit del POUM no li corresponia a ell si no a tècnics i experts de fora de l’Ajuntament i contactats des d’alcaldia.
Tarrés ha estat un regidor modest en els seus objectius, del que s’esperava més del que ha estat finalment, però al que se li ha sotmès a una permanent intoxicació política des del seu propi grup municipal i des de l’entorn d’alcaldia.
Fede Adan (CiU)
Mort per inanició de Fede Adan Està vist que en Tarragona no tenen gaire futur els polítics que posen els seus principals atributs en la gestió silenciosa i el treball modest. No li va anar bé a Sergi de los Rios en ERC i no li ha anat bé a Fede Adan en CDC.
Fede Adan no és populista, no és conspirador, no és llepaculs, o sigui, no té cap possibilitat de prosperar políticament dins la Convergència actual de Tarragona i menys dins el seu grup municipal. El decebedor resultat de Victòria Forns en les darreres eleccions municipals van fer de Fede Adan el principal candidat a substituir-la al capdavant del grup municipal de CiU en circumstàncies normals. Però tant a Convergència com a Unió, a Tarragona, res és normal. Et decapiten en un no res.
Resultat de l’equació? S’havien de carregar a Fede Adan (que serà papà). I la presidència d’Adan en el Consell Comarcal del Tarragonès encara feia més evident aquesta necessitat. La solució era que Fede Adan es dediqués al Consell Comarcal i fer-lo el més invisible que poguessin a l’Ajuntament. I en això han tingut la col·laboració dels seus veïns del grup municipal del PSC. Per què? Doncs perquè Ballesteros sempre ha pensat que qualsevol contrincant de CiU seria més complicat que Victòria Forns.
Si els polítics s’alimenten de rodes de premsa, titulars positius, cercles de poder, càrrecs i informació privilegiada, doncs tot això era el que no havia de tenir Adan al consistori. I no ho ha tingut.
És clar que ell no és persona d’heroismes ni accions intrèpides. Per això ara és on és la seva carrera política: a la secció d’oportunitats. Però això no treu que se li hagi negat el pa i la sal des del seu grup municipal. Vaja amb CiU… Vaja…
Josep Acero (PP)
La no decapitació de Josep Acero Alejandro Fernández és amb els seus companys i col·laboradors con Enric VIII amb les seves dones: se’ls estima fins que se’n cansa. I en Josep Acero tenia tots els números per tastar la fulla del botxí, però de moment estem assistint a la seva “no decapitació”. Per tant, no tenim crim, però el podríem tenir abans de les municipals. Temps al temps…
Acero volia ser a l’Alejandro Fernández el que va ser l’Angel Fernández a Joan Miquel Nadal, però no ha arribat ni a Mallol. Massa bocamoll, massa imprudent, massa conspirador, massa sorollós, pel que és del gust d’un Alejandro Fernández que ha anat refinant els seus gustos polítics amb el passar dels anys.
L’Alejandro ha utilitzat a l’Acero com un peó de brega i com alcavot, però això ja se sap que acostuma a tenir un final tràgic per a qui es posa a disposició incondicional del líder de torn. Els líders sempre tenen la memòria molt curta i les urpes llargues i molt afilades.
Però l’Acero – que com a bona persona desconeix els camins malèfics de la política – ha tingut la sort de cara i tot i tenir més d’un cop el coll a la rifa dels botxins, sense ni sospitar-lo ell, la campana l’ha salvat, també sense saber-lo ell.
Faria bé d’emparar-se en una suposada grip interminable per tal de baixar el seu nivell d’activitat i rebaixar protagonisme, si bé això és de difícil assimilació pel nostre personatge, que tot i dir-se Acero, en té molta llauna.
En aquest moment… continuen investigant l’alcaldable de Convergència, Albert Abelló. Ja us explicaré…
La tensió i el neguit a Convergència Democràtica de Catalunya a Tarragona augmenta a mida que passen els dies. La incertesa, la rumorologia i els nervis s’han convertit en les grans protagonistes.
La pressió mediàtica contribueix que els responsables de la federació nacionalista intenti portar amb discreció totes les converses i contactes en relació a l’elecció del cap de llista a l’alcaldia de Tarragona. Fa dies que s’està analitzant el perfil de diferents candidats convergents amb l’objectiu de substituir Victòria Forns.
S’estan barallant diferents noms: Josep Andreu, Albert Abelló i Jordi Sendra. Andreu i Abelló ja han manifestat que no estan interessats en aquesta ‘guerra’, sobretot tenint en compte que els resultats electorals a Tarragona, podran ser, tal com reconeix el partit, “catastròfics”. Hi ha la possibilitat que Victòria Forns lideri la candidatura, havent d’abandonar-la a posterior per ocupar un càrrec al govern de la Generalitat.
Forns amb el líder local d’UDC, Robert Vendrell
Ballesteros no interfereix
Durant el dia d’ahir arribava a les redaccions una informació que donava per cert que l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, havia manifestat el desig que Forns encapçalés la llista de CiU. Una informació que el socialista ha desmentit, esclarint que no interfereix en la vida ni en la dinàmica dels altres partits. No obstant, espera que Convergència prengui la decisió “per a ells i per a la ciutat”.
Per altra banda, la incògnita sobre l’alcaldable de CiU a Tarragona no es clarificarà abans de les festes de Nadal.
Està previst que al sopar del proper dia 19, al qual està previst que hi assisteixi Lluis Coromines, no es prengui cap decisió. Des de Còrsega asseguren que s’està analitzant totes les informacions que “hem recollit i que ens han fet arribar” sobre el que està passant, “realment”, al partit a Tarragona.
De fet, recentment, des de Barcelona ja li van comentar a Victòria Forns que havia la possibilitat que no sigui la cap de llista.
Fonts convergents consultades alerten per la dificultat de trobar algú que vulgui “morir políticament”. Per aquesta raó, el partit podria donar llum verda perquè Victòria Forns disputi l’alcaldia amb
I Carles Sala? Encara que sembli un sense sentit, no està descartada la hipòtesis que Unió Democràtica pressioni perquè la llista de CiU sigui encapçalada per un dels seus militants, capaç d’evitar el sotrac electoral que es preconitza. El nom de l’actual secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, surt en totes les travesses, però Sala, que resideix a Barcelona, podria no reunir els requisits necessaris per enfrontar-se a Josep Fèlix Ballesteros.
Tal i com ja havia anunciat La República Checa el passat divendres, CiU ha trencat el pacte que mantenia amb el PP al Consell Comarcal del Tarragonès.
Els convergents van decidir posar punt i final a la ‘relació’ amb els populars després que la fiscalia formalitzés, arran del 9-N, una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, traspassant així una línia vermella difícilment superable.
El passat dilluns, el president de l’ens comarcal va mantenir una conversa amb Joan Sanhaujes del PSC per explicar-li les intencions de la formació nacionalista i conèixer el punt de vista dels socialistes i si recolzarien els pressupostos per l’exercici 2015. Finalment, i després d’intenses negociacions, l’acord s’ha trencat, oficialment, aquest matí.
En una reunió mantinguda aquesta matí entre CiU i PP, els populars ha decidit “donar per finalitzada la nostra presència al govern del Consell Comarcal”, a causa de la “inestabilitat política generada en les darreres setmanes”.
No obstant, el PP – que tenia la regidora Maria Pilar Juárez com a vici-presidenta – assegura que “continuarà treballant des de l’oposició pels interessos dels ciutadans”.
Convergència i Unió (CiU) està estudiant la hipòtesi de trencar el pacte amb el Partit Popular al Consell Comarcal del Tarragonès (CCT).
El passat dimarts, Iniciativa per Catalunya va instar el president del CCT, Fede Adan, que posés punt i final a l’acord governamental existent entre convergents i populars, després que s’oficialitzés la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pel 9 de novembre.
El grup comarcal de CiU considera que el PP ha traspassat la línia vermella i que amb les pressions sobre la Fiscalia ha trencat la confiança necessària per mantenir el pacte de governabilitat.
El PP, més concretament la regidora Maria Pilar Juárez, ocupa la primera vicepresidència.
Reunions la setmana vinent
Els convergents encara no han oficialitzat la ruptura, però està previst que, la setmana vinent, el president de l’ens comarcal es trobi amb representants del Partit Socialista per abordar aquesta problemàtica i cercar alternatives perquè el pressupost del 2015, que serà sotmès a discussió el mes vinent, sigui aprovat sense complicacions i que compti amb la majoria dels 33 consellers (13 CiU, 11 PSC, 5 PP, 2 ERC i 2 ICV) que conformen el Consell Comarcal.
En el cas que es produeixi el trencament, el pressupost seria aprovat per majoria si els socialistes el recolzen.
La República Checa s’ha posat en contacte amb el president del Consell Comarcal i el vicepresident socialista, Fede Adan i Joan Sanhaujes, però cap dels dos ha volgut confirmar o desmentir aquesta informació.
Les xarxes socials han facilitat, i molt, la comunicació. Avui en dia, resultaria estrany torbar algú que no tingui un perfil a Facebook o Twitter. Però tot és possible. Encara hi ha que prefereix el contacte directe i no involucrar-se en la moda cibernètica.
Agradi o no, el cert és que les xarxes socials permeten establir contacte amb persones a les que, difícilment, tindríem accés per una altra via. És el cas de polítics i individualitats dels diferents sectors.
Però no tot el que llueix és or. Malgrat que la majoria defensa a ultrança la democràcia i el que això comporta, llibertat d’opinió, no és difícil trobar qui “capa” aquesta possibilitat. Deixar que tothom opini i escrigui comentaris pot resultar incòmode i, fins i tot, pot comportar problemes.
Per aquesta raó, i per curar-se en salut, alguns dels titulars d’aquests perfils s’estimen més prevenir que curar.
Solució: configuració – cronologia i etiquetatge – qui pot afegir coses a la meva cronologia? – Només jo. Amb aquests quatre passos el perfil queda blocat a comentaris externs. Fora problemes.
Aquestes han estat les passes que han seguir alguns dels representants polítics de les nostres contrades. De ben segur que no ho fan perquè no siguin apologistes de la llibertat d’opinió, sinó més aviat perquè, d’aquesta manera, s’estalvien algun que altre maldecap.
Torredembarra continua oferint episodis que no paren d’escalfar l’estiu polític. Vulguem o no, el nom de Daniel Masagué continua estant present a totes les converses polítiques i de cafè.
Convergència Democràtica (CDC) està decidida a posar fre a un escàndol que li podrà representar conseqüències devastadores de cara a les properes eleccions municipals. La militància pretén esborrar el desgavell provocat per Masagué i reconquerir la confiança i credibilitat social perdudes abans que sigui massa tard.
En la reunió que va tenir lloc al Casal de Torredembarra i que va comptar amb la presència del president de la federació de CDC al Camp de Tarragona, Quim Nin, es va posar èmfasi en la destitució de la gestora liderada per Gerard Montserrat i recuperar, si possible, l’anterior comité local, presidit per Jordi Guasch, fill de l’actual regidora convergent.
Masagué s’havia enemistat amb molts dirigents locals i van anar guanyant poder i influència en la cúpula convergent, fins al punt d’aconseguir arraconar els que discrepaven de les seves ‘actituds’ i criticaven la seva mala gestió.
L’exalcalde convergent va fer la vida impossible a Jordi Guasch, arribant a l’extrem d’obrir-li un expedient. Daniel Masagué alimentava la teoria que Jordi Guasch protagonitzava, des del seu diari, una conxorxa per enderrocar-lo de l’alcaldia i afeblir i desestabilitzar CDC.
Massagué, Adan i Montserrat
L’ambient viscut durant la reunió ha estat, el alguns moments, tens i crispat. La militància ja ha esgotat la seva paciència i no pensa tolerar més que “els de fora imposin les normes i les regles del joc a persones que no comptem amb la confiança” dels convergents de La Torre. Santiago Ardèvol va estar absent.
Si la cúpula de CDC continua fent cas omís a les reivindicacions i suggeriments de la militància, es podria plantejar la creació d’un partit polític per concórrer a les eleccions del maig vinent.
Hi ha gravacions que comproven la tensió viscuda durant a reunió del passat dimecres, en la qual va quedar palès que els militants convergents estan disposats a deixar de ser-ho si els màxims responsables del partit continuen jugant a la puta i a la Ramoneta.
CiU ha emés un comunicat on lamenta l’exposició mediàtica a que han estat sotmesos els membres del govern torrenc durant l’escorcoll i ha demanat que es respecti la presumpció d’innocència dels implicats.
L’escàndol de corrupció que ha esquitxat l’Ajuntament de Torredembarra ja està més que polititzat. L’oposició intenta treure rèdits polítics i el partit que dóna suport a l’alcalde Daniel Masagué, Covergència i Unió, sobretot l’ala crítica, acusa Fede Adan, responsable de Convergència, de ignorar les seves reiterades denúncies.
Concentració a la Plaça del Castell, davant de l’ajuntament
“Vam advertir el president de Convergència que hi havia situacions de manifesta irregularitat protagonitzades per l’actual alcalde”, però “ens van ignorar”.
Tot indica, a avaluar per les declaracions fetes a La República Checa per un convergent que ha sol·licitat l’anonimat, que Fede Adan “va venir a Torredembarra per assabentar-se dels fets denunciats” i va acabar obrint un expedient al president de Convergència, Jordi Guasch, quan l’objectiu era ‘frenar’ l’actitud poc ortodoxa de l’alcalde Masagué.
Feia temps que els convergents alerten per la pèrdua de credibilitat i de recolzament social del partit, des de que l’actual batlle dirigeix els destins de Torredembarra.
“El partit sembla estar més preocupat en tenir una alcaldia que conservar-la, ja que amb aquestes actituds el més segur és que CiU perdrà les properes eleccions municipals”.
Els convergents torrencs se senten dolguts i decebuts amb les polítiques que s’han dut a terme des de l’Ajuntament. Esperem que aquest escàndol (de corrupció) serveixi per posar les coses al seu llocs i corregir les errades comeses.
“El partit hauria d’aprofitar l’oportunitat per netejar la seva imatge i començar de nou”. Això, en la pràctica, significa que Daniel Masagué abandoni el vaixell, permetent que hi hagi una renovació al partit i al consistori.
La República Checa ha pogut saber que si Masagué no presneta la seva dimissió en els propers dies, la regidora Rosa Maria Guasch – una de les crítiques amb moltes de les posicions del batlle ara detingut – deixaria de formar part de l’executiu municipal.
Un escàndol que, de moment, provoca malsons a la família convergent. La policia investiga la corrupció a Torredembarra
En contacte amb el cap comarcal de Convergència hem pogut saber que Fede Adan no disposa de les facultats ni competències per obrir expedients disciplinaris.
D’aquesta manera, el líder convergent ha desmentit la versió facultada pel sector crític de Torredembarra. En la seva opinió, a la reunió que va mantenir amb els responsables de CiU a Torredembarra no es va abordar cap assumpte relacionat amb corrupció.
Les qüestions debatudes durant la trobada van versar la mala relació entre el comité local i el grup municipal.
En aquesta reunió, recorda Adan, hi havíen d’altres persones que ho poden corroborar.
El secretari d’Habitatge i Millora Urbana i president de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Carles Sala, i el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Frederic Adan, van signar dos convenis: un relatiu al Programa de mediació per al lloguer social i l’altre, en relació al funcionament de l’Oficina Local d’Habitatge del Tarragonès. Es pretén potencial el lloguer social
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya encomana, per conveni, la gestió dels serveis al territori a les borses de mediació per al lloguer social i a les oficines locals d’habitatge.
Aquests ens municipals o supramunicipals ofereixen informació i atenció ciutadana, s’encarreguen de la captació i la gestió dels habitatges del programa de mediació i, també, fan altres tramitacions.
El conveni signat pel Programa de mediació i cessió d’habitatges per al lloguer social, té per objectiu impulsar aquest servei per mitjà de la Borsa d’habitatge municipal.
Les borses fan de mediadores entre les persones propietàries i les llogateres, garanteixen el bon ús dels pisos, negocien rendes de lloguer per sota del preu de mercat i cerquen l’habitatge més adequat a la unitat de convivència sol·licitant.
L’Agència de l’Habitatge finançarà una part de la despesa dels serveis de mediació: 450 euros per contracte de lloguer de 2014, i 200 euros per gestió i seguiment dels contractes anteriors. La previsió per aquest any és arribar a 71 mediacions de contractes de lloguer social.
L’altre conveni, fa referència al funcionament de l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Comarcal del Tarragonès. Aquesta oficina ha atès, durant l’any 2013, 2.772 sol·licituds presencials. Si a aquesta quantitat hi afegim les consultes via telèfon o correu electrònic, el nombre de peticions ateses ha estat de gairebé 5.500.
REDACCIÓ26 Febrer, 2015
