18. Abril 2024

Arxius de extrema dreta | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Febrer, 2021

La CUP està cabrejada amb els Mossos d’Esquadra. Tot perquè, a parer seu, han donat tota la protecció a Vox i als seus simpatitzats i han actuat de forma “violenta” i “totalment desproporcionada” contra els antifeixistes i, essencialment, contra la regidora republicana Paula Varas que ha acabat a terra, agafada per agents dels Mossos d’Esquadra.

Els cupaires asseguren que els agents de la policia catalana “han obert pas a la comitiva de l’extrema dreta pels carrers de Tarragona i, a més, han encapsulat a les companyes antifeixistes, entre les quals hi havia gent gran i menors”.

La CUP se solidaritza amb la regidora del govern de Pau Ricomà qui ha estat víctima de l’actuació desproporcionada dels Mossos. Asseguren que la policia han denunciat la política i fan servir “un intent de girar la truita”. Un altre manifestant també ha estat denunciat per, segons els Mossos, llençar un got amb beguda contra els policies.

Els anticapitalistes aprofiten per denunciar que les simpatitzants del partit d’extrema dreta no ha respectat en cap moment les recomanacions del Procicat. A títol d’exemple, explica que la comitiva de Vox s’han passejat des del Mercat Centrat fins a la Part Alta sense respectar les recomanacions de les autoritats sanitàries.

La CUP critica la passivitat de l’Ajuntament de Tarragona per donar “via lliure al feixisme a Tarragona”. “Fora el feixisme dels nostres barris i carrers”, demanen els cupaires. 

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Desembre, 2018

La irrupció de Vox al Parlament andalús amb 12 diputats obre la porta a l’arribada de partits d’extrema dreta a les institucions espanyoles, seguint l’estela del que passa ja en cambres legislatives d’altres països europeus.

Trenta-sis anys després que Blas Piñar deixés el seu escó al Congrés dels Diputats, on es va asseure de 1979 a 1982, els resultats d’avui de Vox són els millors de la ultradreta a Espanya en termes qualitatius perquè li dóna una inèdita representació en una de les principals assemblees regionals.

D’extrapolar aquests resultats a l’àmbit nacional, ja no hi hauria quatre grans forces polítiques d’àmbit nacional, sinó 05:00, comptant amb Vox.

Resultats que aquest partit no va tenir quan, el 2015, es va presentar a les eleccions municipals en centenars de pobles. Llavors va aconseguir 22 regidors a tot Espanya i dues petites alcaldies, la de Cardeñuela Riopico (Burgos) i Barruelo de la Vall (Valladolid).

No obstant això, en els últims mesos ha duplicat el seu nombre d’alcaldies, a l’afiliar el regidor de la localitat segoviana de Navares de les Cuevas i el de Guadiana del Caudillo, a Badajoz. Tots dos havien guanyat els comicis amb la bandera del PP.

Fundat el 2013, el partit de Santiago Abascal va cobrar impuls després que a principis de setembre omplís el pavelló de Vistalegre, a Madrid, i que diverses enquestes electorals, entre elles la del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per a les andaluses, li atorgués un escó.

A nivell nacional, el CIS estima en el seu últim baròmetre electoral que aquest partit podria aconseguir un 1,9 per cent dels vots, el que, en cas de superar el 3 per cent en alguna de les circumscripcions en què es presenti -tradicionalment és Madrid on obté millors resultats-, podria portar la veu d’aquesta força política a la cambra baixa.

Fa dos anys, en les eleccions generals de juny de 2016, va quedar com la setzena força, amb 47.182 vots, un 0,2 per cent del total. Madrid, on va obtenir un terç d’aquests vots, 16.803 i un 0,48 per cent, i Ceuta, amb 139 paperetes i un 0,45 per cent, van ser les circumscripcions en què va aconseguir un major percentatge llavors.

Molt lluny, això sí, dels 246.833 vots que va recollir en els comicis europeus de 2014, un 1,57 per cent del total que, però, no li van donar representació a Estrasburg.

Amb els seus resultats d’avui a Andalusia, Vox dóna ales als que veuen a la ultradreta asseguda de nou al Palau de la Carrera de San Jerónimo, com ja ha passat en els últims anys en els parlaments nacionals d’Itàlia, Àustria, Bèlgica, Grècia , Polònia, Hongria, Finlàndia o Suècia.

Itàlia fins i tot compta després dels pactes sorgits de les eleccions de març de 2018 amb un govern de coalició en què l’extrema dreta té un paper preponderant.

Quant a la seva presència a l’Eurocambra, es va col·locar en tercer lloc després dels comicis europeus de maig de 2014.

Eva Santos

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2017

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha denunciat que, actualment,  “l’extrema dreta actua amb tota impunitat mentre els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i els consellers cessar estan a la presó per defensar un projecte polític de manera pacífica”.

Mauri ha fet aquestes declaracions abans de començar el concert on es reclamava l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels governants destituïts i la retirada de l’aplicació de l’article 155.

Uns 10 mil músics i cantants s’han aplegat a la Plaça Espanya, on han interpretat sis peces, entre elles, “El cant de la Senyera” i els Segadors, sota la direcció de sis directors de música catalans.

Els participants en el concert havien rebut per internet les partitures, segons han explicat els organitzadors.

Els dirigents de les associacions sobiranistes asseguren que  “ni la repressió ni la por ens podran fer callar mai”.