Arxius de eusebi campdepadrós | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Gener, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

Aquests dies assistim a una pressió constant per a que els partits independentistes al Congreso, PDeCat i ERC, permetin la tramitació i acabin negociant i aprovant els pressupostos del Sr. Sanchez.  El arguments semblen potents, es diu que suposen una millora de les partides d’inversió a Catalunya, i que permeten augmentar el nivell de la despesa en polítiques socials.

Anem a pams. D’entrada es va estar anunciant que la gran oferta era que es compliria la DA 3ª de l’Estatut, que obliga a l’estat a invertir a Catalunya un percentatge que iguali l’aportació del país al PIBl total estatal. Que l’oferta sigui complir la llei, és una presa de pel majúscula. Però obviant això, per a tots aquests que es venen abans no els comprin, les xifres concretes han suposat un gerro d’aigua freda, si l’aportació de Catalunya al PIB del total espanyol ha estat del 19,2%, la inversió pressupostada ja es de només el 16,8%.

Recordo un article del dilluns 14, de la diputada del PCS, Sra. Ibarra, en que exigia que els pressupostos de la Generalitat destinessin a les nostres comarques el mateix que la demarcació de Tarragona aporta al PIB del total de Catalunya. Estaria be que aquesta exigència a nivell català, que puc compartir, també tingués la coherència de fer-la a nivell estatal. Però durant tots aquests anys en que la inversió estatal a Catalunya ha estat molt inferior a la seva aportació, no recordo haver sentit dir ni piu al PSC. Però a més, aquesta inversió pressupostada a l’alça pel conjunt de Catalunya, quan anem a la inversió territorialitzada, resulta que baixa un 20% en relació al 2017 a les demarcació de Lleida, Girona i Tarragona, que ha de dir a això Sra. Ibarra?

Per una altra banda, els sectors que més pressionen per l’aprovació dels pressupostos per aquest augment d’inversions a Catalunya, curiosament son els més contraris a la independència. Això és una contradicció, perquè l’únic projecte que garantiria disposar dels recursos necessaris per atendre de forma digna la ciutadania d’aquest país, és precisament disposar d’un estat propi que gestioni tots els recursos que genera el treball dels catalans, i no haver d’estar cada any pidolant engrunes. A més, any rere any, malgrat la inversió pressupostada ja està per sota del legalment fixat, moralment exigible i econòmicament necessari, mai no s’executa en la seva totalitat. De fet la mitjana dels darrers anys és de només un 60% del pressupostat.

Però més enllà d’això, l’independentisme no pot col·laborar a l’estabilitat de l’estat que vulnera els drets polítics, amb presos polítics i detencions arbitraries. Quan la petició majoritària és l’exercici del dret d’autodeterminació, quan aquesta és la qüestió principal que es planteja, posar la decisió del futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans, la responsabilitat política obliga a utilitzar la força democràtica dels vots que es disposa.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

 

 

 


REDACCIÓ6 Desembre, 2018
eusebi_campdepadros.jpg

Vuitanta anys de franquisme. El quarantè aniversari de la constitució espanyola del 78 arriba amb presos polítics en vaga de fam, i amb el retorn mes descarat al poder del franquisme sociològic amb les darreres eleccions a Andalusia. A la “democràcia” espanyola, si li grates el vernís que li ha posat al damunt el règim del 78, li torna a sortir a sota el color “azul mahon” de les camises falangistes, que mai no se n’ha anat.

Ja ho va dir el president del CGPJ i del TS, Sr. Lesmes, que el fonament de l’estat de dret a España, a diferencia de les democràcies liberals que es basen en la sobirania popular, la separació de poders i una justícia independent, es la unitat de la nació espanyola. Aquesta unitat és el be superior a protegir, davant del qual han de cedir tots els drets, fins i tot els drets fonamentals reconeguts en els tractats internacionals ratificats per España. L’article 2 de la constitució, que consagra aquesta “unidad de destino en lo universal”, ha convertit en paper mullat tots els altres articles relatius als drets, inclòs es clar, el de l’autogovern.

Això explica que qualsevol vulneració de drets, com estem veient en la causa del 1-O, on s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret a un jutge independent, i fins i tot el dret a defensa en mantenir la presó preventiva, es vista com la conseqüència lògica i necessària per preservar el be superior de la unitat nacional.

Així no ens ha d’estranyar que la fiscalia mantingui l’acusació de la rebel·lió sense violència, la sedició sense alçament i la malversació sense pagaments, perquè el que considera delictiu es la idea mateixa de la independència de Catalunya, o tal i com l’anomena: “fin criminal pretendido”, prescindint de que per intentar assolir-lo s’han emprat, exclusivament. mitjans pacífics i democràtics. Han convertit els drets de manifestació i llibertat d’expressió en delictes.

Com dèiem al principi, arribem  als 40 anys de la monarquia continuadora del règim franquista, amb els nostres presos polítics en vaga de fam, no pas per demanar la llibertat, ni tan sols per demanar un judici just, sinó per demanar, només, que els resolguin els recursos d’empara presentats al TC, inadmetent-los o desestimant-los, per tal de que no els continuï bloquejat l’accés a la justícia europea. Els que tan bramen pel “cumplimiento de la ley” que expliquin perquè si el termini per resoldre aquests recursos és de 30 dies, ha passat un any i encara son al calaix.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya 

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2018
eusebi_campdepadros.jpg

Ja coneixíem la interlocutòria de processament de l’instructor Llarena, confirmada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, i per tant res del que hem conegut avui dels escrits d’acusació de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat no ens pot sorprendre. Només confirmen que la sentència ja està escrita i dictada.

Qualsevol anàlisi jurídic de tot el procés i d’aquests escrits d’acusació no pot ser altra cosa que un recull i una denúncia d’irregularitats, una darrera altra. Comencem per la querella que el fiscal general Maza va presentar a final del mes d’octubre de 2017. En relació a aquesta querella, que es la que inicia tot el procés, el primer que s’ha de dir es que es va presentar seguint ordres del gobierno, quan ara hem de sentir la falsedat de que el gobierno no pot donar instruccions a la fiscalia general de l’estat, quan aquesta es nomenada pel gobierno i canvia cada vegada que hi ha canvi d’inquilí a la Moncloa.

Cal recordar també que menys de dues setmanes abans de presentar la querella, passat per tant l’1-O, el mateix fiscal Maza havia declarat que no es donaven els supòsits de fet del delicte de rebel·lió, per l’absència de violència.

La segona irregularitat de la querella es que es presenta davant l’Audiència Nacional, i posteriorment assumeix la causa el Tribunal Suprem, vulnerant les normes de competència i el dret al jutge predeterminat per la llei, donat que el tribunal competent era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les normes d’aforament dels encausats. També hem sabut que es va manipular en el seu dia el nomenament de Llarena i el número de registre de la causa especial, per tal de que se li assignés a ell, el que fa pensar que es van alterar les normes de repartiment de les causes, que han de garantir la imparcialitat dels jutges.

En aquest procediment s’ha imposat una presó preventiva injustificada, donat que no hi havia cap risc de fuga ja que es van presentar voluntàriament, que ha impedit als encausats i a les seves defenses la correcta preparació del judici. Per justificar la continuïtat de l’empresonament es diu expressament que com que continuen tenint idees independentistes i a les eleccions del 21-D els partits que les defensen les han guanyat, si sortissin podien continuar amb el procés d’independència, criminalitzant així el que és una idea política legitima. Aquesta presó provisional junt amb la imputació de rebel·lió s’han fet amb l’únic propòsit de poder aplicar a persones que son càrrecs electes, diputats, la suspensió dels seus drets parlamentaris, violant l’autonomia de la cambra legislativa on resideix la sobirania del poble català.

Mantenir als escrits d’acusació les imputacions de rebel·lió i sedició que requereixen en ambdós casos un alçament que no s’ha produït, i en el primer la presència de violència explicita i armada, resulta jurídicament inacceptable, mes quan els tribunals europeus, especialment l’alemany de Sleswig-Holstein, rebutgen l’extradició per aquest delicte al constatar que en els fets del 20-9-17, el referèndum de1-10-18 i la declaració d’independència de 27-10-18, no es dona el requisit de l’ús de la violència. Això va obligar al Tribunal Suprem a retirar per segon cop les euroordres de detenció.

És especialment indignant que la fiscalia atribueixi violència pel fet de que es va cridar a la població a participar al referèndum i que això va obligar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil a utilitzar, ells si, la violència per incautar les urnes. De fet van ser precisament aquests cossos policials els que van ignorar l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que si be va manar aturar el referèndum, també va dir explícitament que es fes sense pertorbar la bona convivència ciutadana. Resulta cínic que al Major Trapero i al conseller Forn se’ls acusi de rebel·lió, quan el cos de Mossos d’Esquadra va complir amb rigor l’ordre judicial. La darrera vulneració de drets ha estat la denegació de a les defenses de gairebé 300 diligències de prova que havien sol·licitat en temps i forma, per la pressa a tancar la instrucció i dur el cas a judici.

S’ha utilitzat al justícia en contra de la seva noble finalitat, que és l’empara dels drets, per vulnerar-los,  per venjar-se de la humiliació que va suposar per l’Estat el referèndum del 1-O, i per perseguir i criminalitzar una idea política, la independència, que a la Gran Bretanya o al Canada s’ha resolt democràticament.

A la presidenta del Parlament se l’acusa com d’un crim, de complir el que era la seva obligació, donar tràmit a la cambra a les lleis que es presenten; al nostre govern se l’acusa de fer un referèndum, quan al Codi Penal espanyol la celebració d’un referèndum no autoritzat per l’Estat està expressament despenalitzat i no és per tant cap delicte; i als Jordis se’ls jutja per ser els representants dels 2.286.000 ciutadans de Catalunya que el dia 1-O van exercir els seus drets de manifestació, llibertat d’expressió i autodeterminació. A España et condemnen a 4 anys per robar, com a Rato, 9 anys per violar com la Manada, i 25 anys per posar urnes i donar la veu a la ciutadania.

Eusebi CAMPDEPADRÒS
Secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

La llista del PDeCAT a Tarragona ha provocat un veritable terratrèmol entre les fileres demòcrates. La sorpresa ha estat total i absoluta. Ningú esperava que un republicà i una socialista poguessin protagonitzar una llista confeccionada per l’independentista Carles Puigdemont.

Euseni Campdepadrós i Jordi Sendra, que ha quedat fora de la llista

Curiosament, en aquesta convocatòria electoral, el PDeCAT ha perdut influència, ja que a la llista no hi ha cap militant de referència.

Els dos primers llocs de la llista estan reservats per l’advocat republicà Eusebi Campdepadrós i l’ex subdelegada del govern espanyol a Tarragona, l’exsocialista Teresa Pallarès (es va donar de baixa del PSC el 2012).

El president Puigdemont ha decidit reservar el número 3 per a l’alcalde de Valls, Albert Batet, deixant al marge el tarragoní Jordi Sendra.  El president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, tancarà candidatura de Tarragona al Parlament de Catalunya.Euseb

La candidatura feta per Carles Puigdemont des de Brussel·les ha provocat un dalt baix en l’autoestima de més d’un exdiputat, perquè estava convençut que comptaria amb la confiança del president.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter