Arxius de eusebi campdepadrós | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Maig, 2022
campdepadros.jpeg

Eusebi Campdepadrós

12, 13 i 15 de juliol. Aquestes són les dates previstes perquè se celebri el judici per desobediència contra exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Les sessions es duran a terme al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els acusats són l’expresident de la cambra catalana i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i Adriana Delgado.

Se’ls jutja per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) el 2019 quan van tramitar propostes de resolució sobre el procés independentista, una que reivindicava l’autodeterminació i una altra que reiterava la reprovació al rei.

Les sessions seran de matí i tarda, començaran a les 10.00 i el jutge ha admès l’interrogatori dels tres acusats com a prova. Al setembre, l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va mantenir davant del jutge que no va desobeir el Tribunal Constitucional i que va ser políticament neutral. Segons l’expresident del Parlament, els lletrats van qualificar de “vagues” i “inconcretes” les resolucions del TC que l’instaven a impedir un debat.

L’acusació contra els exmembres de la mesa surt d’una querella de la Fiscalia del març, l’exerceix la mateixa Fiscalia, i també, com a acusació popular, el partit polític d’extrema dreta Vox.

Josep Costa, vicepresident de la cambra en el moment dels fets, va decidir no presentar-se a declarar perquè assegura que no reconeix el tribunal. A l’octubre, el van detenir per ordre del tribunal, es va negar a declarar i va quedar en llibertat. Costa va anunciar que presentaria una querella criminal contra la jutge, per detenció il·legal. Campdepadrós té previst assistir al judici, tot el contrari de Josep Costa. La tipologia de les penes permet que els acusats puguin ser jutjats sense estar presents en el judici.

PUBLICITAT












REDACCIÓ24 Gener, 2022
Dídac-Nadal7-1280x960.jpg

Dídac Nadal

Més enrenou a Junts per Catalunya per decidir qui serà el seu alcaldable a les municipals de l’any vinent a Tarragona. Segons informa Europa Press, alguns exmembres del comitè local del partit a Tarragona impulsen una nova coordinadora per intentar posicionar Dídac Nadal com a candidat. Així ho recolliria un document que defensaria l’exsecretari de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, i l’expresident del PDeCAT a Tarragona, Oriol Vázquez, entre altres. A més, aquest grup proper a Jordi Sánchez, voldria reconstruir l’espai de CiU arribant a acords puntuals i fructuosos amb el PDeCAT i (el recent nascut) Centrem.

Altres impulsors d’aquesta idea serien el portaveu de la plataforma Mercaderies per l’Interior i exmembre del PDeCAT, Eugeni Sedano, i diverses persones vinculades a la política com és el cas de Gerard Castells, Héctor Álvarez, Elisabet Taulats; Esther Chiveli i Marc Gerard.

Eusebi Campdepadrós

Però, davant d’aquest escenari, fonts de Junts afirmen que és estaríem davant d’una filtració errònia i capciosa. Sigui com sigui, Dídac Nadal, ara per ara, no forma part de la formació liderada per Carles Puigdemont. De fet, no es troba inscrit a cap partit polític.

El mal rotllo i les disputes ideològiques continuen sortint a la llum, després que alguns membres de l’executiva local dimitissin per mostrar el seu rebuig a Campdepadrós i a la idea de construir ponts amb el PDeCAT. El camí és llarg i les primàries són a tocar. La lluita per liderar el partit a les municipals de 2023 només acaba de començar. Hi haurà molt per a escriure…

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ30 Desembre, 2021
david-saldoni.jpg

El mal rotllo a Junts per Catalunya a Tarragona és evident. Es palpa. Se sent. Fa uns dies es va publicar que la junta local del partit controlat, des de Brussel·les per Carles Puigdemont, havia dimitit en bloc per ‘boicotejar’ qualsevol pretensió d’Eusebi Campdepadrós.

En una carta adreçada a la militància, el secretari d’Organització de Junts per Catalunya, David Saldoni de Tena, ha volgut desmentir la notícia, motivada en “filtracions que sabem d’on venen”. Aquestes filtracions intencionades “malmeten la imatge del partit, i en aquest cas, la del nostre coordinador de vegueria”.

David Saldoni

Amb l’objectiu d’esclarir alguns detalls, Saldoni explica que “després de la dimissió del coordinador local de Tarragona ciutat, personalment vaig convocar una reunió el dia 9 de novembre al local de Tarragona, que també va ser filtrada als mitjans, on vaig assumir la coordinació del grup local de Tarragona amb la voluntat de treballar tots plegats per tirar endavant un procés que culminaria amb una nova elecció d’una coordinadora local”.

El curiós és que tot i rebre algunes dimissions, no han arribat totes, i concretament l’anunciada pel mateix secretari organització local

També informa que “el dia 24 de novembre, vam tenir una nova reunió dels membres de la coordinadora local de Tarragona ciutat, on teníem un ordre del dia per començar a treballar. Aquest guió de treball, no es va poder portar a terme, perquè el secretari d’organització de la coordinadora local, va anunciar la dimissió de tota l’executiva local, per tal de forçar les eleccions d’una nova coordinadora local. En aquella reunió vam arribar a l’acord, que tots els membres enviarien la seva dimissió personal, atès que havien estat escollits personalment, i es procediria a nomenar una gestora per encarar el procés de nova elecció”. El més curiós, – narra David Saldoni – és que “tot i rebre algunes dimissions, no han arribat totes, i concretament l’anunciada pel mateix secretari organització local, que tot i les reiterades peticions no ha estat enviada fins al dia d’avui, fet que ha impedit iniciar qualsevol procés”.

Eusebi Campdepadrós

“La meva sorpresa i decepció, és que s’anuncien coses a la premsa que no corresponen a la realitat, i aquest fet està provocant el deteriorament de la imatge de Junts a Tarragona, fet que sembla que a algunes persones els agrada, perquè no deixen d’intoxicar als mitjans de comunicació”, escriu Saldoni en la nota tramesa als militants. A més, és contundent al desmentir la notícia publicada a la premsa. “En cap cas s’ha iniciat cap procés per escollir candidats a l’alcaldia d’enlloc. Justament l’assemblea que vam fer dimarts passat, va ser per parlar de les esmenes que s’hauria d’introduir en el reglament d’elecció de candidats que s’haurà d’aprovar el proper dia 15 de gener en un Consell Nacional”, puntualitza.

No podem tolerar intoxicacions periodístiques com les que s’han fet en els darrers mesos

També deixa evident que la Direcció Executiva Nacional confia i dóna ple suport a la figura de l’Eusebi Campdepadrós, com a coordinador de vegueria, persona que ha treballat sempre en coordinació amb el secretari d’organització del partit. David Saldoni és contundent en afirmar que “no podem tolerar intoxicacions periodístiques com les que s’han fet”.

Amb l’objectiu d’evitar deteriorar encara més la imatge del partit i convertir-lo en un projecte guanyador, Saldoni informa que “durant el mes de gener, convocarem, dins el termini i en la forma escaient, una assemblea d’afiliats, on juntament amb el secretari general, delinearem el camí a seguir per trobar el rumb que ens ha de portar a l’èxit a Tarragona, lluny d’aquestes intoxicacions i males praxis”.

PUBLICITAT


 






REDACCIÓ28 Desembre, 2021
eusebi.jpg

Eusebi Campdepadrós

Situació complexa la que es viu en la directiva de Junts per Catalunya a Tarragona. L’executiva del partit ‘neoconvergent’ ha pres la decisió de dimitir en bloc i forçar unes noves eleccions amb un objectiu clar: apartar a l’exsecretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, un dels grans ‘tòtems’ juntaire.

Segons ha pogut saber larepúblicacheca.cat, un dels principals motius d’aquesta decisió seria bloquejar Campdepadrós i presentar un nou candidat a Tarragona que li plantes cara en un procés de primàries que definiria l’estratègia per escollir un candidat per als comicis municipals a l’Ajuntament tarragoní, de cara a 2023.

Diferents fonts internes del partit presidit per Carles Puigdemont, apunten que la militància acusa l’exmembre de la mesa del Parlament de voler “col·locar” a dit càrrecs del PDeCAT que veurien com s’enfonsa el partit i optarien per l’opció de “saltar” a les files de Junts per Catalunya per a seguir amb les seves carreres en la política tarragonina, catalana i nacional. També confiarien en la sentència del TSJC que inhabilitaria Campdepadrós.

El partit ‘neoconvergent’ ha dimitit en bloc per forçar unes eleccions i apartar Eusebi Campdepadrós, un dels grans ‘tòtems’ juntaire.

Aquestes mateixes veus també volen “trencar” amb el sector més proper al partit de Bonheví i “conservar la puresa” del projecte que va impulsar Carles Puigdemont i Jordi Turull per esdevenir un referent del votant independentista i no dependre de pactes amb els demòcrates. El que està clar que l’espai ‘neoconvergent’ tarragoní encara es troba recercant l’estabilitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Novembre, 2021
foto_3864506-1280x853.jpg

Roger Torrent a punt de judici pel TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres més de la Mesa de la cambra catalana per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

La magistrada instructora, un cop conclosa la investigació, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, de l’exvicepresident primer Josep Costa, l’exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juliol, 2021
Eusebi-Campdepadrós.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat pel 15 de setembre a l’expresident de Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per declarar com investigat per un delicte de presumpta desobediència.

En una interlocutòria, l’alt tribunal cita per al mateix dia a l’aleshores vicepresident primer de la Mesa de Parlament, Josep Costa;  l’exsecretari primer de la Mesa, el tarragoní Eusebi Campdepadrós; i a la secretària quarta, Adriana Delgado.

Aquesta causa part d’una querella de la Fiscalia contra els exmembres de la Mesa de la cambra catalana per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) a tramitar propostes de resolució relacionades amb el procés independentista – una reivindicava l’autodeterminació i una altra reiterava la reprovació al monarca Felip VI –.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Març, 2021
Eusebi-Campdepadrós.jpg

L’exsecretari de la Mesa del Parlament, el tarragoní Eusebi Campdeadrós, investigat per desobediència, exigeix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li apliqui el mateix “barem” que a la jutge Carmen Lamela, a qui el Suprem va arxivar una querella per prevaricació en el “cas Sandro Rosell”.

Jordi Pina, advocat del despatx Molins que defensa Campdepadrós, ha presentat un escrit davant la sala civil i penal del TSJC en el qual demana que s’inadmeti a tràmit la querella per desobediència al Constitucional que la Fiscalia va presentar contra l’expresident del Parlament Roger Torrent (ERC) i els membres independentistes de la Mesa.

En la seva querella, la Fiscalia acusa Torrent i els membres de JxCAT i ERC a la Mesa en la passada legislatura – Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC) – de desobeir el Tribunal Constitucional per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu recurs, la defensa de Campdepadrós, que també és advocat, esgrimeix la decisió del Suprem del passat mes de gener d’arxivar la querella presentada per l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell contra la jutge Carmen Lamela per prevaricació durant la instrucció de la causa que el va tenir més de dos anys a la presó preventiva.

Després de recordar que la Constitució proclama la igualtat dels espanyols davant la llei, la defensa adverteix que “no pot haver-hi dos barems diferents”: un “molt exigent aplicable a les querelles contra magistrats i un altre molt més lax per a la resta de ciutadans”.

Per aquest motiu, demana que s’apliqui a Campdepadrós “exactament el mateix criteri” que en el cas de Lamela, la querella del qual es va arxivar perquè el Suprem no va considerar acreditat que la magistrada no actués “de bona fe o convençuda de la rectitud de la seva decisió”, afegeix el recurs.

En aquest sentit, l’escrit sosté que Campdepadrós va actuar a tot moment per garantir la llibertat d’expressió dels parlamentaris, “en la profunda convicció” que la jurisprudència li obligava a permetre que els diputats debatessin sobre els temes que havien proposat i que la seva interpretació “prevaldria” si el cas arribava a Estrasburg.

Un altre dels motius que al·lega Campdepadrós perquè s’arxivi la seva querella per desobediència és que les providències que suposadament va desoir van ser dictades per un Tribunal Constitucional “parcial”, del que formava part el magistrat Antonio Narváez, que posteriorment es va acabar abstenint en totes les causes relacionades amb el procés per tenir “interès personal”.

Per a la defensa, això comporta que les resolucions dictades pel TC amb la participació de Narváez han de considerar-se materialment nul·les: “Com se li pot retreure a algú, sota amenaça de sanció penal, que s’aparti de les decisions d’un tribunal que s’ha reconegut a si mateix com no imparcial en matèries com les que ens ocupen?”, qüestiona l’advocat.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2021
Jordi-Sánchez-1280x720.jpg

Jordi Sánchez

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha expressat – entre altres qüestions – que “l’Estat espanyol va perseguir l’independentisme”. “L’operació Rajoy pretenia esborrar-nos de l’espai polític”, apuntava el líder independentista en una visita a Tarragona efectuada ahir a la tarda. No obstant, Sánchez ha afegit: “Malgrat tot, vàrem guanyar”.

L’acte també ha comptat amb la participació de diversos candidats de Junts per Catalunya a Tarragona: la número 2 de la llista, Mònica Sales, el tercer candidat, Eusebi Campdepadrós, i el cap de la llista, Albert Batet. Aquest darrer, també s’ha referit durament contra el govern espanyol.

“L’equip de Pedro Sánchez i Salvador Illa han demostrat ser el pitjor govern a l’hora de gestionar la pandèmia”, expressava el cap de llista afegint: “Menys mítings i més recursos”. Batet també ha declarat que Catalunya és capaç de gestionar els seus recursos i que els catalans són “els campions pagant impostos, unes taxes que després es queden a Madrid”.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2020
Albert_Batet.jpg

Albert Batet serà el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions del proper 14 de febrer per la circumscripció de Tarragona.

L’exalcalde de Valls i actual president del grup parlamentari de JxCat ha guanyat les primàries que s’han celebrat aquest diumenge (amb 209 vots), imposant a Mònica Sales (123 vots) i a Eusebi Campdepadròs (113 vots). Hi havia 15 aspirants a cap de llista.

Els resultats d’aquestes eleccions internes serveixen per definir els tres llocs de la llista que es presentarà a les eleccions autonòmiques previstes pel 14 de febrer. Així: Albert Batet, Mònica Sales i

Eusebi Campdepadròs ocuparen per aquest ordre la candidatura de Junts per Catalunya per Tarragona. Tots tres ja són diputats al Parlament. Recordem que Albert Batet, que va ser alcalde de Valls, és parlamentari a la cambra catalana des del 2012.

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
Entrevista-Eusebi4-1280x960.jpg

 Eusebi Campdepadrós i Pucurull és el secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya. 

Va estudiar dret, món al qual ha dedicat una gran part de la seva vida. L’any 2017 va ser escollit cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona de la mà de Carles Puigdemont. Campdepadrós havia deixat Esquerra Republicana unes setmanes abans, després de militar-hi durant més de 10 anys. Ara – amb les eleccions del 14 de febrer cada cop més a prop – es presenta com a candidat a les primàries de Junts per tornar a encapçalar la circumscripció de Tarragona.

 

Vostè l’any 2017 militava a Esquerra Republicana. En el seu moment va declarar que “sentia que no podia aportar res al partit”. Què vol dir això?
Efectivament jo era a Esquerra, i a les darreres eleccions em vaig postular per anar a les llistes pel parlament. Jo era l’únic candidat que es presentava, llavors la direcció va considerar oportú anar a buscar una altra candidata, la Raquel Sans, que no era del partit. Malgrat que jo portava una llarga militància i havia fet campanyes anteriors, va sortir la Raquel Sans, que era la novetat. De fet, ara ella és diputada i està confirmada com a cap de llista (a Tarragona) per les properes eleccions.

Des d’aquí (Esquerra a Tarragona) vam tenir una postura diferent de la del partit respecte al 9N, ja que ells volien que es boicotegés el 9N i nosaltres no hi estàvem d’acord. Des del partit també es va tenir sempre una postura contrària al Barcelona World, i en canvi des d’aquí enteníem que, amb les degudes correccions, era una oportunitat d’inversió i de llocs de treball pel territori. És a dir, portàvem tota una sèrie de discrepàncies, per això quan un s’adona que ja no es pot aportar cap tipus de servei, que fas més nosa que servei, doncs et dónes de baixa i ja està. I una setmana després em va trucar un assessor del president Puigdemont.

Aquest és el meu següent punt. Per què el president Puigdemont li truca a vostè i li diu que el vol per encapçalar la llista a Tarragona? Li va dir els motius exactes?
Doncs exactament com va arribar el meu nom allà a Brussel·les no ho he acabat d’esbrinar. L’únic que sé és que un bon amic meu em va trucar per dir-me que un assessor del president tenia interès a parlar amb mi. D’entrada no li vaig fer cas, però al final vaig trucar a l’assessor, vam tenir una entrevista en la qual vam xerrar de la situació política. I al cap de 3 dies em va trucar l’Albert Batet i em va passar inesperadament amb Carles Puigdemont: “Hola Eusebi, sóc en Carles Puigdemont i et truco per dir-te que encapçalaràs la llista per Tarragona”. Una cosa així ni t’ho penses. Si et truca el president, t’hi quadres i llestos. Ell em va preguntar: “Com ho veus?”. I jo li vaig contestar que per una banda molt honorat, però que per una altra no m’ho esperava i estava una mica nerviós. Ell em va contestar: “Ah bueno, com quan a mi em van dir que seria president de la Generalitat”. I ja no vaig poder retreure-li res més. Personalment ni ens coneixíem fins passades les eleccions, només l’he conegut a l’exili.

Tornant amb el tema d’ERC, durant aquestes darreres setmanes s’ha palpat molta tensió amb Junts. Per què creu què es dóna aquesta tensió i divisió de l’independentisme català?
A veure, a mi no m’agrada parlar de divisió, però és evident que la diferència radica en les estratègies de cada partit, diferents maneres d’analitzar la situació, i probablement diferents maneres de veure el que va suposar l’1 d’octubre. També una diferenciació en el que es creu que s’ha de fer ara. La tensió, que jo sàpiga hi ha unes eleccions, per tant és lògic que n’hi hagi. Cadascú òbviament vol treure el màxim de representació i de confiança de la ciutadania.

Llavors, quina creu que és l’estratègia d’Esquerra?
Tal com jo la veig i no la comparteixo, però evidentment és legítima com totes, l’estratègia d’Esquerra passa per intentar unes vies de diàleg, una conciliació. Per tant, entenen que per arribar aquí cal un apaivagament del conflicte. Que cal rebaixar les reclamacions. Ho disfressen com un tema de responsabilitat i governabilitat, però clar, governar s’ha de governar sempre i de la millor forma possible amb els mitjans limitats de l’autonomia. Però aquesta contraposició entre governabilitat i camí cap a la independència és absolutament absurda. I la resposta ja la veiem: pacten els pressupostos amb més rebaixes al final que una modificació que s’havia de fer de la llei del Tribunal Constitucional, que és aquesta que fa que ens enviïn requeriments constantment a la mesa; doncs la retiren i l’endemà els presos passaran el Nadal a la presó. Aquesta és la reacció de l’Estat davant d’un acte de conciliació, de bona voluntat i de negociació. Per tant, jo no comparteixo aquesta estratègia.

Llavors creu que és una estratègia inútil?
Home, no condueix precisament a avançar i millorar la situació de Catalunya. I evidentment, mentre hi ha un conflicte també hi ha negociacions, però el conflicte no es rebaixa. Quan un sindicat de treballadors està en vaga, la direcció de l’empresa negocia amb ell perquè la fàbrica està parada. Si els treballadors estiguessin produint, l’empresa no tindria tants incentius per negociar. Doncs aquí passa el mateix. No vol dir que haguem de parar completament, però tampoc fer veure que el conflicte no existeix. L’Estat no vol fer concessions. Ha de fer inversions aquí a Catalunya que ja vinguin incloses en els pressupostos per obligació. Patim agressions constants en llengua i infraestructures. Que encara no tenim el corredor del Mediterrani, carai! Amb perdó eh, però és que és veritat.

Hi ha coses que són obvies. La indústria química a Tarragona pateix i és més insegura perquè no hi ha aquest corredor del Mediterrani. Catalunya ha d’estar oberta al món cap al centre de la península, cap a Europa i cap al sud d’Espanya amb el Marroc. Per exemple l’A7 que arriba fins a Hospitalet de l’Infant, es talla abans d’arribar a Castelló i després torna a començar. La tenen tallada, i això ens treu oportunitats. Per exemple al Port de Tarragona que necessita aquesta infraestructura per continuar sent competitiu. La gent no sap aquestes coses…
A més l’Estat no permet aplicar la directiva europea del 2009 que permet xarxes tancades d’atenció d’energia elèctrica. Una infraestructura que el polígon químic volia crear i que l’Estat no autoritza. I això és el que posa en perill la continuïtat d’aquesta indústria a Tarragona.

Llavors la independència és la solució?
És que la independència és per això, és per fer coses com el corredor del Mediterrani. No és per fer onejar una estelada o una senyera i cantar els segadors cada matí. La independència és perquè el nostre jovent pugui tenir un lloc de treball el dia de demà. Evidentment també hem de defensar la llengua sense excloure a ningú.
Malgrat les diferències ideològiques, en qüestions de territori tots els diputats de tots els partits ens hem posat d’acord en fer aquestes infraestructures. Xoca perquè alguns tenen el partit equivalent governant (a Madrid). És la nostra obligació com a parlamentaris. De fet, contra més et preocupes pel territori, més independentista et fas. Cada carretera que trobes tallada, cada recurs que no arriba ets més conscient de les conseqüències que se’n deriven. Mercedes Benz volia que el Port de Tarragona fos la sortida de vehicles cap al sud-est asiàtic passant pel canal de Suez. No ho van fer perquè no hi havia el corredor del mediterrani, 200 llocs de treball perduts. Hi ha gent que vota a partits unionistes que estan deixant als seus fills a l’atur. Poden tenir perfectament la rojigualda al balcó, seguir gaudint de ‘la roja’, però els hi seria millor que Catalunya fos una república independent.

Vostè ja ha encapçalat abans una llista per la demarcació de Tarragona, per què s’hi torna a presentar?
Els motius són els que venim parlant. Continuar treballant per aconseguir això. A més, vull posar la meva experiència a la mesa a servei del partit. Sóc conscient que m’inhabilitaran per preservar els drets de tots els diputats i donar curs a totes les iniciatives parlamentàries, des de Ciutadans fins a la CUP. Hem rebut 16 requeriments del Constitucional per incloure en una resolució paraules com “autodeterminació” o “independència”, o per reprovar la monarquia. Llavors m’agradaria que m’agafessin en actiu.

Es presenten més de 15 persones a la llista per Tarragona. Què opina vostè d’aquest nou model més democràtic?
T’ho diré des de diversos punts de vista. Com que sóc el coordinador de la vegueria del Camp de Tarragona, d’entrada ho trobo fantàstic, és a dir, que tinguem afiliats que vulguin fer el pas de comprometre’s amb tot el que significa anar a una llista pel parlament, una campanya… Sent molts d’ells conscients que no sortiran, però disposats a treballar jo l’únic que tinc és agraïment. I des del punt de vista democràtic, en un partit on defenses la democràcia, ho trobo fantàstic i a més ben configurat, perquè no es tracta d’escollir el cap de llista, que sembla una competició, sinó que els afiliats poden votar fins a dos candidats per configurar l’equip que encapçalarà la llista. A més surten els tres més votats per la militància.

Continuant per aquesta línia, què és el que li diferència a vostè de la resta de candidats?
Bé, jo en primer lloc poso a disposició la meva experiència, no només com a advocat, assessor d’autònoms i empreses des de fa 30 anys, sinó també com a assessor d’Ajuntaments. Vaig portar els casos d’Innova per l’Ajuntament de Reus al Tribunal de Cuentas. És una experiència que em mostra la realitat econòmica i empresarial dels autònoms. Per exemple al grup parlamentari jo era l’únic que tenia aquesta experiència, que també serveix per saber la realitat del territori. A més he estat actiu a òrgans com l’ANC, sent voluntari i coordinador al 9-N. També he estat al pacte del dret a decidir que es va fer a Tarragona per part d’Òmnium. De fet, jo vaig participar perquè s’hi adherissin totes les patronals i sindicats. Experiència també com a jurista de l’ANC on vaig ser al secretariat nacional. També formo part del col·lectiu Juristes per la República que continua actuant en defensa dels represaliats. Tota aquesta experiència m’ha anat molt bé a la mesa, ja que cada sessió és com un judici. Per tant, jo em torno a presentar per aquesta experiència i per la determinació personal de continuar fent les obligacions que em pertoquen.

Ha pogut felicitar ja a Laura Borràs?
Sí, a més a més amb molt de gust.

Personalment, és a dir, cara a cara?
Cara a cara no, ja que actualment és molt complicat, però sí telefònicament i via WhatsApp. Va ser ràpid perquè ella tenia una intervenció al Congreso i estàvem tots dos a la feina, simplement ens vam abraçar telefònicament i cadascú va tornar a la feina que li tocava.

A qui li agradaria tenir al seu costat a la llista?
A qualsevol dels altres companys que es presenten. A qualsevol que la militància faci confiança. Faré costat a qui surti. Podem dir que les nostres primàries són estrictament transparents i democràtiques. El que defensem a fora també ho hem de defensar a dintre.

De veritat no hi ha cap persona en especial a qui li agradaria tenir al costat?
Home, la veritat és que amb els 4 diputats que vam sortir a les passades eleccions s’han creat llaços d’amistat i de col·laboració. La Teresa Pallarès, que s’està recuperant d’un càncer com jo també l’he passat, no està en disposició de fer campanya, ha d’estar molt aïllada i és bo que la gent sàpiga que es postula. Malgrat que no la vegin continua estant plenament activa. Ara, qualsevol altra persona, com la Mònica Sales també ha estat una magnífica diputada que sempre ha representat a l’Ebre. Ha d’haver-hi representació de l’Ebre quan parlem de la nostra demarcació. No ens oblidem tampoc del Baix Penedès. No cal dir que l’Albert Batet ha estat el president del grup parlamentari. Hi ha molta altra gent potent a la llista i d’altra no tan coneguda com la Irene Negre, que també és de l’Ebre i membre de la direcció nacional de Junts. També s’ha presentat la Natàlia Carbó que és de les joventuts (JNC), un col·lectiu que s’ha de tenir present. De fet jo vaig incloure a un membre de la JNC a l’executiva de la vegueria.

També es presenta Rai López, l’home que va anar caminant fins a Waterloo.
Sí, admirable. Aquí no puc competir. Si de cas jo em plantejaria anar-hi en bicicleta i en vàries etapes. Reconec que aquí el Rai ens supera a tots. I com a activista ha aconseguit molt de ressò.

El va sorprendre que es presentés?
De fet, cap persona que s’ha presentat m’ha sorprès. Són tot persones que han vingut amb la idea clara de quin és l’objectiu de Junts: unir l’independentisme de cara a assolir un Estat propi. Són gent que es compromet, ja que unir-se a Junts és voluntari i s’ha d’afiliar, és a dir, ha de pagar. Per tant, no m’ha sorprès. Afortunadament gent disposada n’hi ha molta. És el que no entenen, darrere sempre n’hi haurà un altre.

Per a Junts, cap a on es dirigeix Catalunya més enllà de cap a la República Catalana?
La independència en si només t’obre oportunitats: disposar dels teus propis recursos i gestionar-los com es vulgui. Per tant, Catalunya, que sempre ha volgut ser capdavantera i oberta al món, evidentment ha d’anar cap a les coses que són punteres i necessàries a nivell mundial: transició energètica, protecció ecològica, tecnologia 5G, etc. La independència és per ser un país punter en tecnologia, drets i llibertats, i respecte a la ciutadania. Per ser un país com Suïssa, on la ciutadania és consultada per les coses que l’afecten. Els ciutadans han de poder decidir si volen més espais pels cotxes o pels vianants, això és política. Debatre sobre quelcom públic i respondre davant la voluntat de la majoria.

Li agradaria un model així per Catalunya?
M’agradaria un model en la que la ciutadania decideixi la societat que vol.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter