REDACCIÓ26 Maig, 2023
El que passa a la regidora socialista – molt crítica amb els socialistes – és digne d’estudi. Fa temps que Estela Baeza, sisena tinent d’alcalde i regidora de Serveis Socials, Igualtat i Medi Ambient, diu que va ser objecte d’assetjament laboral i maltractaments psicològics per part d’alguns companys del grup municipal del seu partit.
La regidora – que abandona ara la política activa – va denunciar la seva “història” durant un acte protocol·lari i també al comitè de Garanties del PSC. Diu que des l’aleshores va viure una croada titànica. No obstant, mai no va abandonar el partit pel qual va ser candidata a les passades eleccions municipals. Tampoc consta que hagi presentat cap denúncia davant les autoritats policials o judicial. I si existeix no ha transcendit mai a la llum pública. Tot i així, la regidora assegura que la seva reiterada absència laboral es devia a una depressió i ansietat. Diu que sentia, des de 2019, pressió, por, frustració i aïllament per part dels ‘seus’. Estela Baeza, que se sàpiga, tampoc havia demanat activar cap protocol a l’ajuntament, sobretot tenint en compte que es tracta de la titular de l’àrea d’igualtat i que, assegura tenir informes mèdics que ho comproven.
La regidora assegura que la seva reiterada absència laboral es devia a una depressió i ansietat
Resulta curiós que l’encara governant no ha identificat en cap moment els seus companys ‘maltractadors’, els culpables que ella hagi estat diagnosticada amb un trastorn d’estrès posttraumàtic. Les seves denúncies s’han basat pluralitzar sense avançar noms i cognoms i, sobretot, fets. Baeza, en un comunicat enviat a consciència el darrer dia de campanya electoral, lamenta que la versió dels seus companys acusats hagi tingut més pes que la seva versió i els documents dels metges.
Baeza explica que el 2020 va demanar empara al Departament de Feminismes de la Generalitat i al PSC. Curiosament, el PSC, que va investigar la denúncia interposada per Estela Baeza ha optat per l’arxivament de la causa, perquè – segons han explicat fonts socialistes a larepublicacheca, “la Sra. Baeza no ha aportat la documentació probatòria que li van demanar. No és possible prendre decisions si només ens aporten un relat i no proves i fets comprovables”. Insisteixen que la falta de denúncia policial/judicial i la falta d’identificació dels presumptes ‘agressors’/’maltractadors’ dificulta (i molt) les persones que han de prendre decisions “argumentades i basades en raons, fets i proves”.
Les mateixes fonts recorden que la violència – a tots els nivells i mena – és una cosa molt seriosa, amb la qual no es pot frivolitzar. El PSC recorda que les víctimes tenen tot el seu suport i escalf, però s’ha de saber “més dades i detalls que arribin a concloure fets”.
Enfangar només per fer mal és una pèssima política que no ajuda gens a les víctimes, ens ho diuen, recordant que davant una temàtica tant sensible com perillosa cal més rigor per evitar frivolitzar.
El PSC diu que la regidora no va aportar les proves sol·licitades i recorda que tampoc va presentar denúncia dels fets
Estela Baeza, amb aquest comunicat, pretén, d’alguna manera, irrompre amb una polèmica en la campanya electoral. Ningú no dubta que Estela Baeza hagi viscut algun episodi masclista censurable, però, com a regidora d’Igualtat, hauria de fer públic amb totes les conseqüències i, òbviament, no limitar-se a acusar genèricament els seus companys d’un partit que encara en forma part. Hi ha qui diu que envia un comunicat el darrer dia de la campanya quan va tenir els fets, segons descriu la regidora, es van produir l’any 2019 i 2020.
Segurament hi ha persones a qui xoca que la regidora, que denuncia maltractaments per part del seu grup municipal, continuï sent militant d’una formació política i es manté en un grup municipal que diu haver-li donat l’esquena i traumatitzat.
Ha reconegut que encara hi ha molta feina a fer perquè la igualtat sigui real i efectiva. S’ha compromès 
La declaració institucional enguany reivindica la necessitat de lluitar contra les desigualtats, les discriminacions i les violències. El 
L’acte institucional ha estat nombrós i ha comptat amb l’assistència de diferents regidors de l’Ajuntament de Salou, representants dels diferents cossos policials, líders associatius, el jutge de Pau i el president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya.
Esclata la polèmica al Govern de Salou. El PSC comença a demostrar algunes discrepàncies, sobretot en un tema tan sensible (i polèmic) com la dona i la igualtat. Unes declaracions de l’alcalde Pere Granados a Facebook sobre el futur Casal de la Dona han servit per evidenciar alguna manca de comunicació entre els membres de l’executiu salouenc. 
La polèmica ha sorgit quan el regidor del PP, 
