29. Març 2024

Arxius de Estefania Serrano Agudo | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2021

Des de fa molts anys, el 8 de març té lloc el Dia internacional de la dona. Una reivindicació històrica que pretén equiparar en drets i oportunitats dones i homes. La fita, malauradament, encara està lluny de ser assolida en molts indrets del món.

Potser la clau en el necessari canvi de mentalitat de molts homes -i també de moltes dones, val a dir- és que no podem limitar la reivindicació a un sol dia a l’any. La igualtat efectiva i real ha de ser un fet consolidat i interioritzat per tota persona d’una manera natural. Igual com tots i totes respirem, tots i totes hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, amb independència del gènere amb el qual naixem.

Amb dades del 2019, només un 11% dels alts càrrecs directius són dones, si bé aquestes ocupen el 60% de les places universitàries. Com pot ser que una majoria acadèmicament ben formada, sigui una minoria en càrrecs de decisió? Potser ho explica el fet que el 58% de les dones renuncien a la seva carrera professional per diversos motius -majoritàriament, per cuidar la família-, mentre que només un 6% dels homes prenen aquesta mateixa decisió vital.

Aquesta situació s’ha vist agreujada amb l’esclat de la pandèmia, durant la qual i segons dades d’estudis sociològics realitzats per l’Asociación Yo No Renuncio, el 22% de les dones han renunciat a tot o part del seu treball durant l’últim any, per cuidar dels seus fills i filles. A més, un 37% de dones mares han vist com se’ls denegava l’opció de teletreballar, malgrat desenvolupar tasques compatibles amb el treball a distància.

Les dades parlen clar. Encara estem lluny de la igualtat real i efectiva en àmbits com la conciliació familiar, l’accés a càrrecs directius, la corresponsabilitat en l’àmbit familiar, etc. El que persegueix el 8M és que aquesta mena de decisions siguin fets deslligats del gènere.

També en l’àmbit esportiu cal mantenir la lluita per la igualtat d’oportunitats. Perquè, si pensem en l’esport com una eina d’integració social, de benestar personal i d’alliberament de les tensions acumulades en el dia a dia, les dones tampoc no ho tenen fàcil: a les obligacions laborals hi sumen les tasques domèstiques que, com ja hem dit, assumeixen majoritàriament les dones perquè la corresponsabilitat de feines a la llar segueix sent desigual i desfavorable per a les dones. Això les deixa amb molt poc temps per a la pràctica de l’esport que, com s’ha demostrat àmpliament, és fonamental per a un estil de vida equilibrat i saludable.

En aquest sentit, estic fermament convençuda que el canvi de mentalitat ha d’arribar des de la infantesa, en l’àmbit educatiu i també a casa. És de ben petits quan aprenem els valors i característiques identitàries que ens definiran durant tota la vida. Per això és fonamental que realitzem aquest treball educatiu en l’àmbit de la igualtat, per aconseguir que les generacions més joves -i les que estan per arribar- creixin amb la igualtat com un fet natural.

Des del Consell Esportiu del Tarragonès en som molt conscients i treballem en aquesta línia de foment de la igualtat en les oportunitats d’accés a la pràctica esportiva, sobretot pel que fa a l’esport de base. És la nostra petita contribució a una causa global en la qual tots i totes hi tenim molt a dir i, sobretot, molt per fer.

Per tots aquests motius i molts més, a dia d’avui, ser feminista no és una opció, és una obligació. Si més no, fins que arribi el dia en què, com a societat, assumim que la igualtat sense lletra petita no és un caprici, sinó un dret natural. Esperem que aquest dia arribi aviat.

 

Estefania SERRANO AGUDO
Presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès