REDACCIÓ6 Novembre, 2019
Des de molt jove, he sigut amant de l’art i especialment també del continent africà, això ha fet que no conegui altra manera de viure que no sigui rodejat d’art i de reflexions al seu voltant, sempre m’ho he qüestionat tot i he generat una gran sensibilitat i estima per la persona del continent africà, la seva cultura, forma de vida i treball.
Un dels temes més debatuts per la societat respecte a l’art africà és el fet de si s’ha de considerar art o no, avui us vull explicar el que penso i el que veuen els meus ulls.
Durant molt de temps he hagut d’escoltar comentaris de gent que em deia que el que jo tenia no era art, sinó que eren literalment “objectes dels negres”, o bé “fustes amb formes”, això sempre m’ha fet bullir la sang portant-ho fins i tot al terreny personal ja que, elles, les peces que tinc o bé les peces de l’art tribal africà formen part de la meva vida i per tant son part del que jo sóc, així doncs l’atac també era contra mi.
Realment pensant-ho fredament, l’occidental ha fet un procés molt etnocèntric, auto posicionant-se en un lloc privilegiat respecte a tot el món per decretar allò que és art o no, amb les seves pròpies definicions. Alguns teòrics clàssics del món de l’art definien l’art com quelcom que s’ha de presentar a un públic del “món de l’art”, oblidant-se totalment del concepte de l’obra i potser només centrant-se en el punt formal, estètic i també en l’aspecte elitista o classista sobre l’art.
Avui us presento unes obres que em serveixen molt d’exemple, ja que són dues obres que en el seu origen tenien una funcionalitat quotidiana dins del poble. Es tracta d’uns suports per a llits o bé per les tendes de campanya utilitzats pel poble nòmada Tuareg, que s’estenen per diferents països: Mali, Níger, Líbia, Argélia i Burkina Faso. Aquestes obres presenten un treball de la fusta excepcional, característic del poble que les fa, que les converteix realment en uns objectes molt bells però que continuen sent purs objectes funcionals.
Com podem considerar que aquests elements que tenen una funcionalitat quotidiana dins del poble són “art”? Si pensem en la nostra definició d’art no ho són del tot, són quelcom que van més enllà de la idea concebuda que nosaltres tenim.
Dient que és art, i mostrant-lo en sales i galeries com si d’una obra occidental es tractés, em produeix de vegades una situació confrontada, ja que està totalment fora de context a un lloc que no podria estar mai a la vida, sobre un suport o dins d’una vitrina i amb gent que l’admira. Realment és una idea molt elitista i fins i tot, esnobista, tot i que necessària per mostrar i difondre la cultura d’aquests pobles.
“Quan mirem una obra d’art tribal hem de mirar amb els ulls d’aquells que la van fer.”
L’art tribal va més enllà del que nosaltres pensem. No són objectes realitzats per un públic que vol analitzar-los, jutjar-los i mostrar a l’artista la seva experiència amb ells, sinó que són obres que serveixen per a unes qüestions vitals dins del poble tant en el sacre com en el que és quotidià, esdevenen símbols d’identitat i per sobre de tot són la mostra d’una cultura i com un dia va dir un geni, la seva història: “són llibres dels pobles sense escriptura”, l’art tribal va més enllà de la nostra idea etnocèntrica d’art, se situa en un context i en un estatus diferent del concebut.
Si un dia em pregunteu si l’art tribal és art o no, jo sempre defendré que ho és, encara que hi hagi moltes persones que es qüestionin de manera seriosa la seva catalogació des d’una posició de “jutges de l’art”, tot i que per mi una definició més correcta seria quelcom que tingués en compte la formalitat de l’obra, el seu concepte i sobretot, la identitat. Art tradicional? Art popular? Mes enllà d’això, l’art tribal per a mi és “La mostra artística identitària dels pobles”.
“Si no estimes el treball dels teus germans, com has d’estimar el teu propi treball?”
