REDACCIÓ1 Maig, 2023
Segons la història, el filòsof Nietzsche es va trobar una vegada amb un pagès ferit a les muntanyes suïsses. Quan el pagès li va preguntar si creia en Déu, Nietzsche li va respondre que no, que creia en el nihilisme. Davant la pregunta de com trobar consol en el seu dolor, Nietzsche li va recomanar que acceptés el seu patiment com a part de la vida i l’aprengués a estimar.
El passat 21 d’abril a Barcelona, Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra i filòsof de formació va pronunciar, durant l’acte central de les Esquadres que “El nostre territori és conegut per ser poc afectat per delictes greus i orientat principalment cap a delictes patrimonials”.
Una visió que nihilista del patiment de cadascuna de les víctimes, qui són qui veritablement graduen si el delicte que han patit és greu.
Una setmana després d’aquestes paraules, a Lleida, Josep Maria Estela, l’anterior comissari en cap dels Mossos – i fill de pagès –, va pronunciar un altre discurs durant l’acte del Dia de Les Esquadres de Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent: “Tot i que augmentin els robatoris o els furts, la societat perdonarà als policies; però no els perdonarà que no atenguin bé els ciutadans“. Això li havia dit un intendent durant la seva defensa per a l’ascens a comissari. Aquestes paraules van impactar profundament a Estela, ja que formava part del tribunal que finalment va decidir suspendre l’ascens de l’intendent. Tot i que Estela creia fermament que l’intendent en causa tenia més mèrits i capacitats que algunes de les intendentes que havien aconseguit l’ascens, la decisió va ser (volem pensar) imposada pels seus superiors polítics.
La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig. I ara, és quan jo parafrasejo al comissari Estela: “Aquest món és per als valents i que lluiten per allò que estimen”.
A Barcelona, es van minimitzar els problemes reals que afecten les persones, considerant-los casos aïllats o simples anomalies estadístiques. En canvi, a Lleida – on Estela és el comissari – es va posar l’èmfasi en atendre bé als ciutadans i donar-los la importància que es mereixen, evitant tractar-los com a simples números o anomalies estadístiques.
La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig
La batalla dialèctica entre el nihilisme de Sallent i l’existencialisme d’Estela, en combinació amb el poder dels silencis i el llenguatge gestual des del reducte de Lleida, s’ha convertit en un símbol poderós de la resistència contra el règim que governa. Un bastió que va convidar una altra víctima del conseller de l’Illa de Santa Elena, el major Josep Lluís Trapero.
Arnau MORA ✍🏾
Expolicia i sociòleg
