Arxius de espanya | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Agost, 2021
576_1362397764Tarragona_Diari_atur_inem.jpg

Catalunya ha experimentat una reducció de treballadors en ERTO de l’11,6% durant la primera quinzena d’agost, deixant la xifra total en 55.018. A finals de juliol, el nombre se situava en 62.255. El percentatge de treballadors en aquesta situació a l’Estat és d’un 1,9% del total d’afiliats al règim general. En el cas de Catalunya, la taxa és del 2%.

D’altra banda, el Ministeri de Seguretat Social preveu tancar el mes d’agost amb un augment aproximat de 80.000 afiliats més a l’Estat espanyol. “Serà el quart mes consecutiu de creació de llocs de treball i permetrà recuperar els nivells previs a la pandèmia”, ha afirmat en una piulada a Twitter aquest dimarts el ministre José Luís Escrivá.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Agost, 2021
Vacuna.jpg

Sis de cada 10 espanyols ja tenen la pauta completa de vacunació contra la Covid-19. El cap de setmana es van administrar vacunes a més de 330.000 persones, completant així la seva immunització. En total, ja són 28.587.458 persones (60,2% de la població) amb les dues dosis de Pfizer, Moderna, AstraZeneca o la monodosi de Janssen.

“Seguim avançant cap a la immunització col·lectiva. Complint els objectius marcats”, ha celebrat el president de Govern, Pedro Sánchez, en un missatge a Twitter, tot i que està de vacances.

Una fita que Espanya arriba el mateix dia que la vacunació supera una altra xifra rodona: el 70,4% de la ciutadania (33.424.529 persones) ja compta amb almenys una punxada contra la covid.


El proper objectiu és la pauta completa per al 70% de la població, tot i que la immunitat de grup no arribarà fins al 85%
Després ultrapassar l’equador del procés de vacunació al principi de l’estiu, l’objectiu de Govern de Pedro Sánchez passa ara per arribar al 70% d’espanyols amb pauta completa de vacunació a finals del mes d’agost.

Inicialment es considerava aquest 70% com el punt d’inflexió per a la immunitat de grup, una xifra que després de l’aparició de noves variants més contagioses com la Delta s’ha elevat fins al 85%.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Juliol, 2021
port-tarragona-mercant.jpg

El Port de Tarragona ha experimentat la major crescuda de tot l’Estat espanyol en l’acumulat registrat en els primers cinc mesos de l’any. D’aquesta forma, constata un creixement del 14,8%, situant-se una dècima per davant de Barcelona i 1,2 punts per sobre de Las Palmas. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que durant el primer semestre de 2020 va tenir lloc l’inici de la pandèmia i el seu consegüent confinament, fet que va representar una disminució de tràfics de mercaderies del 19,3%.

En aquest sentit, les dàrsenes tarragonines van moure 26,8 milions de tones, xifra que es preveu superar amb escreix aquest 2021 amb l’objectiu de sobrepassar la barrera de les 30 milions de tones. El tràfic marítim d’aquest juny va enregistrar un moviment de 2,60 milions de tones i un augment del 43,9% respecte el juny de 2020. El tràfic del primer semestre va ser de 15,09 milions de tones, un augment del 18,9%.

El moviment mensual de mercaderies manté una evolució molt constant al voltant dels 2,50 milions de tones. El tràfic del juny es troba en unes xifres similars a les de març, que ha estat el màxim mensual de l’exercici. Els líquids a dolls són el grup de mercaderies que lidera el mes de juny al Port de Tarragona. En total s’han mogut 1.974.698 tones durant juny, el que suposa un 48% més comparat amb 2020.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Juliol, 2021
gc34.jpg

La Guàrdia Civil, el Servei Nacional francès de Duanes i la Gendarmeria Francesa han participat conjuntament en l’operació ‘Acuarios‘, amb l’objectiu de desarticular una organització criminal internacional dedicada al frau fiscal a través de la compravenda simulada de vehicles, la venda il·legal a terceres persones de cotxes adquirits per Leasing i la simulació de contractes per cometre el frau del carrusel de l’IVA.

La investigació es va iniciar l’any 2019 a França, arran de la detecció en aquest país de diverses operacions mercantils sospitoses, per part d’empreses de recent creació. Després d’iniciar les primeres indagacions, els investigadors francesos van poder comprovar que les factures es trobaven falsificades, bé en l’emissió d’aquestes, o bé respecte a l’empresa que presumptament les emetia.

L’operació desenvolupada de manera simultània a França i Espanya s’ha saldat amb la detenció de 7 integrants de l’organització, 3 a Espanya i 4 a França, realitzant 3 registres en domicilis i mercantils en dues localitats de la costa tarragonina. En total s’ha intervingut 40.500 euros en metàl·lic, 9 vehicles d’alta gamma, material informàtic, més de 75 dispositius mòbils i 11 dispositius informàtics, així com abundant documentació relacionada amb l’operació.

Les primeres indagacions van permetre als investigadors detectar vinculacions entre diverses empreses que realitzaven una operativa semblant, posseint les mateixes diversos elements en comú, tant a través dels administradors d’aquestes com pels elements financers necessaris per desenvolupar l’activitat. Així mateix, es va detectar la vinculació de les mercantils a dos individus residents en aquest país, els quals ja eren coneguts pels investigadors en posseir antecedents policials anteriors per fets similars.

Aquesta primera investigació va posar en relleu que paral·lelament al frau fiscal, s’havien creat múltiples mercantils fictícies administrades per testaferros, per a cometre estafes mitjançant el lloguer de vehicles.

D’aquesta manera, mitjançant un contracte de lloguer a llarg termini, es feien amb diferents vehicles de la flota de lloguer, que després venien com si fossin els propietaris legítims i sense pagar el lloguer a causa de l’empresa subministradora.

Després d’aquestes primeres indagacions va ser oberta una causa judicial en territori gal, en la qual s’investigaven delictes d’estafa comesos per banda organitzada, defraudació d’IVA, falsedat documental, abús d’actius corporatius i blanqueig de capitals. En aquesta, es vinculaven un total de 66 empreses establertes per part dels principals investigats, havent detectat en aquest moment una quantia de gairebé 340.000 euros defraudats a través de les mateixes.

No obstant això a mitjans de l’any passat, quan la Gendarmeria pretenia explotar la informació aconseguida en la investigació per iniciar les diligències acordades per l’autoritat judicial, van tenir coneixement que els líders de l’organització investigada havien abandonat el país gal precipitadament, i que el seu destí podria ser la Costa Daurada a Espanya.

Per això, després de rebre una sol·licitud de cooperació policial, la Guàrdia Civil de Tarragona va iniciar una investigació amb la finalitat de localitzar a les persones relacionades en la investigació, ubicant-les en diverses localitats de la província. Després diversos mesos d’investigació la Guàrdia Civil va poder detectar que s’havia establert una “base d’operacions” a la província de Tarragona, havent adquirit els investigats tota la logística necessària per desenvolupar les seves activitats il·lícites des d’Espanya.
Aquesta logística comprenia immobles per residir i altres de seguretat adquirits per als col·laboradors que es trobaven a França, de tal manera que, quan acudissin al nostre país, poguessin mantenir reunions amb els investigats en un allotjament diferent d’el de la seva residència. Així mateix, van adquirir vehicles per desplaçar-se i nombrosos terminals telefònics i informàtics per continuar amb el desenvolupament de l’activitat il·lícita des del nostre país.

Tota la informació obtinguda per part dels investigadors de la Guàrdia Civil va ser remesa als investigadors francesos, constituint un Equip Conjunt d’Investigació integrat per Guàrdia Civil, Gendarmeria Francesa i el Servei Nacional de Duanes de França, encaminat a integrar tota la informació obtinguda, elaborar la mateixa i plasmar-la en les diligències judicials oportunes. Després d’aquest procés d’investigació amb junta es van localitzar 150 mercantils, quantificant el frau d’IVA comès a través de les mateixes en un total d’1,5 milions d’euros, així com 2,9 milions a través de l’estafa comesa amb contractes de leasing amb 100 vehicles implicats.

A finals del mes de maig es van realitzar registres simultanis a Espanya i a França amb l’objectiu de desarticular l’organització criminal investigada.

PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Juny, 2021
Puerto-de-Dakhla-1280x960.jpg

El 30 d’abril, el govern del Marroc va deixar transcendir l’adjudicació per a la construcció del nou port Dakhla Atlantique, amb importants interessos francesos en joc. Tot està per reconstruir quant d’aquest pla té a veure amb la riuada humana del 17 i 18 de maig.

Variables principals del projecte: un dic principal de 2.800 metres sobre l’actual vell complex flotant, un altre de 600, un moll comercial de 800 metres, un altre de pesca de 1.500, una dàrsena de 390.000 metres quadrats i una àrea logística de 1.650 hectàrees en una màniga de sorra i pedra entre el desert de Sàhara i l’Atlàntic. El govern marroquí va anunciar en un “Avis d’Appel d’Ofres” (convocatòria d’ofertes) la licitació de què podrà ser a mitjà termini una forta competència per als ports canaris en la seva tradicional funció pesquera i d’escala en la travessia d’Europa i Àfrica a Amèrica Llatina.

La data d’obertura de pliques que assenyalava l’avís era el 28 de gener, dos mesos i mig després de la ruptura de l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario. Les obres porten el camí d’iniciar-se en plena ‘zona de guerra’, al temps que Rabat pressiona Espanya i Alemanya perquè se li reconegui sobirania sobre el Sàhara Occidental, i mentre aquest territori encara per descolonitzar espera una intervenció final de Nacions Unides.

Per aquesta muntanya i el seu potencial miner, la intenció del Marroc d’ampliar la seva zona econòmica marítima ve sent, des de desembre de 2019, causa de fricció de Madrid i Rabat. El projecte de port enquista ara aquesta espina de la crisi diplomàtica.

Royal Air Maroc ja ven vols a Dakhla directes des de París. És possible comprar-los des del 15 de juny per una mitjana de 400 euros anada i tornada. És una de les conseqüències del desenvolupament del projecte. I també de la seva influència francesa.

El gegant francès Eiffage competia en el concurs del port, licitat en 1.000 milions de dòlars. Rabat ha concedit l’obra al consorci marroquí Somagec-SGTM, que portaveus del Polisario, amb ganes de polemitzar, han lligat repetidament a la família de Mohamed VI.

Entorn del port, la millora de la carretera Dakhla-Tiznit és un encàrrec per a l’enginyeria francesa Cegelec. I a nou quilòmetres, l’ampliació de l’aeroport ha estat concedida a GTR, filial d’una altra gegant francesa: Bouygues. Aquest aeroport rep aquest mes un vol inaugural directe de París ple de convidats gals, la majoria d’ells diputats de l’Assemblea Nacional, mentre el Front Polisario tracta que no s’oficialitzi de facto l’ocupació del Sàhara Occidental.

Cada dia l’exèrcit sahrauí publica un comunicat de guerra en què, gairebé sense solució de continuïtat, la seva artilleria bombardeja alguna posició marroquina a la sorra. La pista de la vella Villa Cisneros queda a un mínim de 300 quilòmetres dels canons. I molt més lluny, a París, el mestre de cerimònies que el Polisario assenyala com a catalitzador d’aquestes inversions. Es diu Jean-Louis Borloo, va ser ministre d’Economia amb Sarkozy.

El 14 de desembre de 2020, després de reconèixer el president sortint americà Donald Trump la sobirania marroquina sobre el Sàhara – no ratificada encara per la via dels fets per l’administració Biden –, Borloo va animar a la UE a fer el mateix. La declaració de Trump “és la coronació de tot un camí del poble marroquí, de sa majestat el rei Mohamed VI i el seu pare, la seva majestat Hassan II” va declarar, amb tota cerimònia, a l’Agència Marroquina de Notícies.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Juny, 2021
espanya_marroc-1.jpg

Hores després que el Parlament Europeu hagi retret – no condemnat – al Marroc haver fet servir els nens com a instruments per a la crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat, el govern alauita ja ha reaccionat. Marroc recorda que Europa és un gegant econòmic, però un nan polític.

“En la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya, alguns diputats europeus, alarmats pel veí ibèric, empesos per les seves motivacions inmigracionistas i xenòfobes, van pensar que era una bona idea enemistar-se amb el Regne, únic soci fiable d’Europa a la regió. Es van equivocar. La seva temerària iniciativa no va ser aprovada amb la majoria desitjada i no reunir el suport esperat sota la pressió espanyola. A més que molts eurodiputats no van recolzar aquest text, diversos d’ells van denunciar les agressives maniobres d’Espanya per reunir el nombre més gros de vots possible durant la votació”, afegeix el comunicat marroquí.

Durant el debat i en el text de la resolució, els eurodiputats, majoritàriament espanyols, han compartit la seva opinió. Han fet referència que es trobaven al “Temple de la Democràcia”. ¿No és així? Han criticat al Marroc, han considerat que les fronteres d’Europa comencen a Sebta i Mellilia (Ceuta i Melilla), ratificant així un fet colonial d’altres temps, però no han deixat de reconèixer els esforços realitzats pel regne de Mohammed VI en matèria de migració, en particular l’últim anunci de readmissió de menors no acompanyats”.

En aquest sentit, es recorda que el Parlament Europeu “acull amb satisfacció l’enfocament adoptat per les autoritats marroquines l’1 de juny de 2021 per facilitar el retorn de tots els menors no acompanyats identificats”. La pregunta que toca ara és saber què passarà a partir d’ara i com es pot resoldre aquest conflicte, el qual Marroc diu que és bilateral i Espanya insisteix a europeïtzar-lo.

PUBLICITAT





REDACCIÓ4 Juny, 2021
pedro-sanchez-investidura.jpg

El president de Govern, Pedro Sánchez, sospesa fer canvis en el seu Govern per donar-li un nou impuls una vegada hi hagi una decisió sobre els indults del Procés (que l’Executiu s’ha mostrat favorable a aprovar). Això no obstant, el cap del govern encara no ha pres cap decisió i, fins al moment, només ha consultat aquesta qüestió amb persones del seu cercle més estret a la Moncloa i algun destacat dirigent socialista.

Si es fa aquesta modificació en el Govern – segons fonts governamentals, no té per què traduir-se en menys ministeris en el gabinet – seria després de l’aprovació dels indults als presos del Procés, però també es desconeix si la remodelació es materialitzaria abans de les vacances d’estiu o després.
Segons algunes informacions dels darrers dies, la raó rau en la necessitat d’un canvi més profund que el quirúrgic, efectuat en el Ministeri de Sanitat, després de la sortida de Salvador Illa.
Aquests canvis, a més, afectarien no només al Govern, sinó també a Congrés Federal del Partit Socialista.

No obstant això, es dóna per fet que el nucli principal de Ferraz, format per Adriana Lastra, Carmen Calvo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, va a continuar. En qualsevol cas, només hi ha una persona que a dia d’avui coneix aquesta informació, i és Pedro Sánchez, al marge de les filtracions interessades que puguin produir-se des de diferents costats, remarquen les fonts esmentades.

Un cop s’ha conegut aquesta informació, La Moncloa ha sortit aquesta nit al pas mitjançant un comunicat, en què ha recalcat que la legalitat espanyola dóna al cap de Govern “en exclusiva” la prerrogativa i la iniciativa per formar o modificar el seu gabinet. És a dir, no desmenteixen que s’hagi plantejat aquesta possibilitat, però sí que aquesta sigui la seva principal preocupació per davant d’altres qüestions, com la vacunació.

PUBLICITAT





REDACCIÓ3 Juny, 2021
12-TARRAGONA-Serrallo-y-Puerto.jpg

Moll dels pescadors de TGN

La mar estarà més tranquil·la que mai durant 24 hores seguides. El gremi de pescadors de la província de Tarragona, el qual afecta directament a entre 950 i 1.000 persones, farà vaga a partir d’aquesta nit a les 00:00. L’objecte de protesta són les noves mesures que implementarà la Unió Europea (UE) a totes les barques pesqueres. A més, els mariners de la demarcació es concentraran demà a les 10 h al Moll Pesquer de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita.

Precisament demà se celebra un consell especial al Parlament Europeu sobre la pesca sostenible al continent. Entre les mesures regressives que es volen aplicar a tota la UE, hi ha la instal·lació de càmeres de vigilància a totes les embarcacions per tal d’assegurar la bona praxi de les tripulacions; alhora també es vol disminuir el nombre de dies anuals en què els vaixells d’arrossegament poden dur a terme la seva pesca.

Moll dels pescadors de Cambrils

La vaga s’ha convocat a escala europea, per la qual cosa es preveu que més regions d’Espanya s’hi sumin. Des del sector entenen que s’ha de vigilar als pescadors furtius, però consideren que s’està posant a tothom dins del mateix sac. Tot -apunten- amb la complicitat del Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya.

La UE, per la seva banda, vol evitar la sobrepesca i destrucció del medi marí. Tanmateix, el gremi afirma que no tenen la culpa de la manca de peix, sinó d’altres factors com el canvi climàtic i la sobrepoblació de tonyina. Aquest darrer factor -expliquen- serà exposat més a fons durant les setmanes vinents.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ2 Juny, 2021
ghali_hospital.jpg

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va deixar el territori espanyol durant la matinada d’aquest dimecres, es troba hospitalitzat a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger per acabar la seva recuperació d’un cas greu de Covid pel qual va ser hospitalitzat a Espanya.

Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
En les escenes que ha difós la televisió algeriana, Ghali se’l veu conversar amb el president i dos membres de la cúpula militar d’Algèria. Un és el cap d’Estat Major de l’Exèrcit Popular algerià, general Said Chanegriha. «He vingut per veure el seu estat de salut», li diu Tebune, que ha aprofitat la presència de les càmeres per llançar dos missatges polítics. Un: «Em sento molt agraït a Espanya per haver-lo acollit a vostè des del primer dia», li diu a Ghali. I dos: «Li dono l’enhorabona per la seva decisió personal de comparèixer davant la Justícia espanyola. Caracteritza el bon revolucionari ser respectuós amb la Justícia, i demostra que la República Sahrauí és un estat de Dret».

Ghali li ha manifestat la seva alegria per trobar-se a Algèria, «el meu segon país, on em trobo molt ben atès». El líder sahrauí li ha assegurat al president algerià: «En els pròxims dies reprendré les meves tasques, quan em recuperi».

Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.

Ghali va deixar l’hospital San Pedro de Logronyo, on estava ingressat per raons humanitàries des del 17 d’abril passat, contra el criteri de l’equip mèdic que havia aconseguit treure’l de l’«estat crític» –el qualificatiu és del Ministeri d’Afers Estrangers– amb el qual havia arribat a Espanya. El desig dels seus metges era que, en comptes de demanar l’alta voluntària, continués fins a la seva total recuperació.

L’ambaixador sahrauí ha explicat que l’estat del líder polisario està «en constant millora», però ha de continuar hospitalitzat. El centre sanitari en el qual es troba és el més gran dels que disposen les Forces Armades d’Algèria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
ropinio_ricard.jpg

La relació (d’amistat i de confiança) entre Espanya i el Marroc està malmesa. Passa per un moment que un ciutadà comú titllaria de ‘fotuda‘. Però la pregunta que s’imposa és per què i com vam arribar a aquesta situació extrema. Si analitzem el panorama sense cap rigor estem votats al fracàs i a l’error. És difícil entendre la situació i ser imparcial si només ens limitem a analitzar les línies editorials dels (diferents) mitjans de comunicació. No sóc un entès en qüestions marroquines i reconec que no sóc la persona més adequada per avaluar i analitzar les relacions hispano-marroquines.

Damunt la taula està una qüestió política i molta però molta arrogància. Si, sí, per part dels dos països. Però, cal analitzar també la postura prepotent, arrogant, paternalista i imperialista del govern espanyol. Si per una banda insistim que es tracta d’un aliat estratègic indispensable, per un altre, remarquem que és un país amb una cultura i maduresa democràtiques inferiors a l’espanyola. Jo no conec el Marroc, tot i que n’he fet quatre viatges. No sóc ningú per valorar la seva democràcia quan a Espanya – el país que es creu el melic del món – hi ha atropellaments constitucionals que salten a la vista. La meva àvia deia que ‘consejos doy que para mi no tengo‘. Aquesta apreciació encaixa a la perfecció en la relació deteriorada entre Espanya i el Marroc. No podem dir que volem ser amics quan el nostre comportament i la nostra actitud fa entendre una altra cosa.

La lleialtat ha de ser la base de tot. Un govern que es ven com a veritablement demòcrata no ajuda a entrar al seu territori una persona – cercada per la justícia – amb identitat falsa. Si es va acollir Brahim Ghali per qüestions humanitàries, per què no es va informar (o comunicar) el regne del Marroc si realment és un país amic? Informar no vol dir fer el que ells volen. Comunicar forma part del circuit diplomàtic i l’ànima de les bones relacions.

En les darreres setmanes hem vist com es desprestigiava les autoritats marroquines, fent al·lusió a la seva vida privada, sobretot la del monarca. Potser Espanya no és el país més adequat per criticar. Crec que no cal recordar que un monarca emèrit del Regne d’Espanya està vivint a l’estranger i no és per voluntat pròpia. La seva vida privada (sentimental i de faldes), els seus problemes amb Hisenda i els seus negocis foscos – relacions estretes amb la corrupció –  no deixen en bon lloc la credibilitat i la bona imatge de la Casa Reial.

No entenc el nostre complex i necessitat sistèmica en comparar-nos a cada moment amb la democràcia d’un país africà

És cas per dir que el que estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra. Tampoc entenc el nostre complex i necessitat sistèmica en comparar-nos sempre i a cada moment amb la democràcia d’un país africà. Per què no ens comparem amb Alemanya o els països on la democràcia és plena (a tots els nivells)?

De veritat que em resulta difícil. No m’hi ficaré en qüestions polítiques internes, però lamento que els que representen la diplomàcia dels dos països semblin incendiaris. Els espanyols i marroquins estem condemnats a entendre’s i és lamentable que els polítics per amagar les seves frustracions, fracassos i ineptituds fomentin la polèmica mediàtica i social. No podem continuar amb la hipocresia del ‘Dios rogando y con el mazo dando‘. S’agraeix confiança, lleialtat institucional i menys supèrbia. Ens anirà millor a tot@s.

Ricard CHECA
Periodista




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter