L’Arquebisbat de Tarragona ha fet públiques diverses indicacions a tenir en compte en les celebracions litúrgiques per evitar la propagació del coronavirus. Així, apunta a la conveniència de retirar l’aigua beneïda de les piques que hi ha a l’entrada de les esglésies i centres de culte, o que a l’hora de la pau es faci un altre gest diferent del de donar-se la mà, o fins i tot suprimir-lo.
L’Arquebisbat també demana que les persones que donen la comunió es rentin les mans abans i després de fer-ho, i aconsella que, en la mesura del possible, la comunió es rebi a la mà. També es demana evitar el contacte físic amb les imatges i reliquiaris, i que les mostres de devoció i afecta es limitin a una inclinació o reverència.
L’Arquebisbat de Tarragona ha anunciat que relleva tres mossens de l’Alt Camp i la Conca de Barberà acusats de ‘delictes canònics’. Es tracta de Mn. Pere Fibla Palazón, Mn. Xabier Segura Echezárraga i Mn. Miquel Barcos Ripollès, clergues de la clausurada associació Seminari del Poble de Déu.
La decisió ha estat presa pel Tribunal eclesiàstic de la Santa Seu, just en el període de relleu a l’Arquebisbat i els clergues deixaran els seus càrrecs parroquials el pròxim 25 de juny, a l’espera que arribi la decisió final des del Vaticà.
“En cas d’haver-hi indicis de delictes de l’àmbit penal civil, es comunicaria a l’autoritat judicial de l’Estat. Per altra banda, l’acusació no implica condemna i cal respectar la presumpció d’innocència dels acusats, i, si a la fi del procés fossin declarats innocents, se’ls reintegraria a altres tasques pastorals”, reflecteix el comunicat.
Pel que sembla els religiosos han estat apartats a causa de les acusacions de pràctiques sectàries i pràctiques sexuals dubtoses. No podran exercir com a representants eclesiàstics i s’espera que la Santa Seu es pronunciï aviat. Aquesta és la primera decisió complicada pel nou arquebisbe Joan Planellas i el tercer cas de delictes sexuals a les esglésies de la Demarcació.
És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.
Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona
Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.
Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables
Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.
Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.
Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.
Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.
Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros
S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.
Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)
Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.
Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.
Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.
Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.
Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.
Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…
Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.
Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.
Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar
Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.
A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.
Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.
Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.
Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.
És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.
El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.
Jaume Pujol en un acte eucarístic
Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.
Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.
Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.
Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.
Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.
En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.
L’Arquebisbe amb el Papa Francesc
Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.
Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida
S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.
La llista dels mossens abusadors continua augmentant
La llista de mossens tarragonins que presumptament han abusat de menors no para de créixer. Després d’haver transpirat públicament el nom de tres capellans – Pere Llagostera i F. Xavier Morell a Constantí, i Josep Maria Font a Cambrils i a l’Alt Camp – que estaven implicats en un escàndol de pederàstia, ara es descobreix que n’hi ha un quart: Joaquim Maria Gallinat.
El Periódico de Catalunya avança que el prevere, destinat a Sant Jaume dels Domenys i a l’Argentera entre els anys 50 i 70, ja és mort. La informació s’ha fet pública després que una noia hagi denunciat als Mossos d’Esquadra abusos soferts per Joaquim M. Gallinat quan ella tenia només 8 anys, més concretament a l’estiu de 1960.
Dels quatre capellans acusats d’abusar sexualment de menors, dos d’ells ja són morts.
És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.
Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci
En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.
He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor
La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.
És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.
Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.
El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.
Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí
Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.
Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.
Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”
D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.
Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.
La celebració ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i d’altres membres del consistori tarragoní
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha ordenat mossèn Antonio Rodríguez, exregidor de l’Ajuntament de Tarragona. La missa ha estat concelebrada per Joaquim Fortuny, vicari general, Jaume Gené, rector del Seminari de Tarragona; Norbert Miracle, qui ha estat el rector del Seminari Major Interdiocesà, durant la seva etapa formativa i Joan Maria Padrell, rector de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell, on col·laborava actualment com a diaca, entre altres preveres.
L’arquebisbe Jaume Pujol, en l’homilia, ha definit el nou mossèn com una persona plena d’entusiasme. També l’ha encoratjat a recórrer sempre al Senyor i a escoltar els crits de tanta gent, especialment els joves, que no acaben de trobar la llum per caminar lliurement.
El ritu de l’ordenació presbiteral s’ha iniciat amb la voluntat de l’ordenand de rebre el presbiterat per servir l’Església i el món, i també obeir al bisbe i als seus successors. Després de les lletanies dels sants, amb l’ordenand prostrat a terra, ha tingut lloc el moment central de la litúrgia d’ordenació com són la imposició de mans per part del Sr. Arquebisbe i de totes preveres allí presents.
Seguidament, els mossèns Joan Maria Padrell i Josep Ribot, han imposat al nou mossèn Antonio l’estola a l’estil presbiteral i la casulla com a signe del seu ordre; hi ha hagut el lliurament del pa i el vi per a la celebració de la missa i el gest de pau amb l’arquebisbe i tots els companys preveres.
Abans de cloure la celebració, el nou prevere ha adreçat unes paraules d’agraïment. L’exregidor Antonio Rodríguez ha tingut un record agraït a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona i a la comunitat filipina, molt vinculada a aquesta parròquia, als quals els ha dirigit unes breus paraules en Tagal. També ha citat a la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell on s’ha sentit acollit i estimat des del primer dia.
El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral han sostingut els cants de la celebració.
L’esglèsia Sant Joan Baptista de Reus serà l’escenari aquesta tarda de dimecres d’una xerrada a càrrec del Dr. Manuel Esteban, responsable a Reus de l’equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport), en el marc de la conferència ‘Com viure el dol’.
El Dr. Manuel Esteban és el responsable de l’equip PADES de Reus, el grup de suport domiciliari que té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat assistencial, oferir atenció continuada al si de la comunitat, ser un element de suport per als professionals de l’atenció primària i de les unitats bàsiques d’assistència social i servir de connexió entre els diferents recursos assistencials.
Un congrés organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) aborda les relacions del franquisme i l’església a través de ponències, taules rodones i una ruta urbana de la repressió franquista a Tarragona, informa la universitat tarragonina.
El congrés “Església i franquisme” se celebrarà el dilluns 13 i el dimarts 14 de al campus Catalunya de la URV i serà inaugurat per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i pel rector de la URV, Josep Anton Ferré.
La trobada s’estructura en diverses ponències, sobre la repressió del cristianisme protestant; la memòria històrica; la relació del franquisme amb altres confessions; el franquisme tardà i transició; i el control de la moralitat a la Tarragona del segle XX.
Hi ha previstes dues taules rodones, sobre religió i societat i sobre l’adaptació als nous temps de l’Església Catòlica.
També es programa la projecció del documental “Ciutadà Escarré” i una ruta per la Tarragona de la Guerra Civil i la repressió franquista.
Així, està previst visitar la Muntanya de l’Oliva, on van morir executades desenes de persones i s’alça un monument en la seva memòria o la Torre del Pretori, que va servir de presó després de la Guerra Civil.
El congrés, amb entrada lliure, l’organitza el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a la província de Tarragona.
Un any més em plau fer-me ressò del treball de Mans Unides. Aquesta organització de l’Església, que amb tant d’entusiasme i eficàcia es dedica a ajudar persones necessitades del Tercer Món, presenta la seva campanya amb el lema: «Lluitem contra la pobresa. T’hi apuntes?»
El missatge ve acompanyat del dibuix d’un senzill llapis, un llapis com els de sempre, amb una goma a la part superior. El seu significat és: amb la punta del llapis pots apuntar-te a la lluita contra la pobresa; amb la goma pots esborrar la injustícia que representa que hi hagi tantes famílies que pateixen necessitats en el nostre món.
Els projectes concrets d’ajuda de Mans Unides se centren en llocs tan pobres com una diòcesi de la República Democràtica del Congo i una regió de l’Índia. Treballant amb la població del lloc, se’ls ofereixen els instruments, moltes vegades educatius i assistencials, perquè puguin vèncer el cercle viciós de la pobresa. Els fons que es recullen van directament a aquestes zones, moltes vegades a través de missioners, i no es perd res pel camí.
Tot i la crisi, hi ha entre nosaltres moltes persones que poden ajudar. No es tracta d’entregar fortunes; qualsevol donació és molt important, perquè es multiplica. Pensem que a diversos països africans el sou habitual tot just excedeix un dòlar diari. El que reben és per a ells com un «Pla Marshall» que canvia el panorama vital de la població.
Com a cristians ens sentim interpel·lats per la paràbola dels talents que Jesucrist ens va ensenyar. El qui els ha rebut, siguin pocs o siguin molts, ha de fer-los fructificar i no amagar-los inútilment. És per la caritat entre uns i altres que eren reconeguts els primers cristians. A l’aldea global que és avui el món, on les distàncies s’han escurçat tant, no podem sentir-nos aliens als patiments dels qui estan només a unes hores d’avió, alguns dels quals podríem visitar sortint de casa després d’esmorzar i arribant a les seves a l’hora de dinar o de sopar, encara que ens trobaríem amb la sorpresa que no poden oferir res perquè no tenen res.
Mans Unides no substitueix els compromisos dels governs, com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, però la seva actuació és més ràpida i arriba amb prestesa a determinades comunitats que no poden esperar els efectes de la gran política perquè, simplement, la seva fam la tenen avui.
El Papa va decidir que l’any 2015 fos l’Any de la Vida Consagrada, i en la seva carta al respecte deia als religiosos una cosa que podria sorprendre: «Desperteu al món!»
N’hi ha que pensen que els qui es consagren a Déu són persones no aptes per a altres coses, que fugen de món perquè els supera en la seva complexitat i desafiaments, com si fossin éssers apocats que busquen refugi en la seva comunitat o en el seu tancament. Com poden ser ells els qui «despertin el món»?
Desconeixen potser la vida de molts d’ells. Per citar exemples, el de santa Teresa de Jesús —del naixement de la qual se celebra enguany el cinquè centenari— és paradigmàtic. Res d’apocament. Precisament el Nunci va manar tancar-la al convent de Toledo qualificant-la de «fémina inquieta, vagabunda, desobediente y contumaz…». En realitat la seva vida va ser una combinació perfecta d’acció i oració, sense que li faltés el bon humor. A un sacerdot que li parlava d’una novícia li deia: «Vostè em fa riure dient-me que ha comprès aquella ànima només de veure-la. No és tan fàcil conèixer les dones!» Pel que fa a sant Joan de la Creu, fill d’un pobre teixidor, abans de ser religiós va ser aprenent de fuster, sastre, escultor, pintor i infermer. I si hagués estat apocat no s’hauria escapat de la presó on va ser tancat per la Inquisició del seu temps.
En el seu escrit als consagrats, el papa Francesc els demana tres coses: «Mirar el passat amb gratitud; viure el present amb il·lusió i abraçar el futur amb esperança.» La gratitud cap al passat és un tribut necessari, malgrat la incoherència en què s’hagi pogut incórrer «fruit de la debilitat humana o de l’oblit d’aspectes essencials del carisma». Els errors han de portar-nos a tots a demanar perdó i a buscar la perfecció demanant per a això l’ajuda de Déu i sense fiar-nos de les nostres simples forces.
Una altra idea del Papa que té especial força plàstica és que l’Església creix per atracció si sap transmetre l’alegria i la felicitat de la fe viscuda en comunitat. I pel que fa a això, el que diu als religiosos és aplicable a tots els fidels, ja que tots vivim en una comunitat que és l’Església, en la qual hi ha molts camins però una mateixa meta. No som pelegrins solitaris, sinó solidaris, cap a la vida eterna en Déu.
REDACCIÓ10 Març, 2020
RICARD CHECA
És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.
REDACCIÓ
L’esglèsia Sant Joan Baptista de Reus serà l’escenari aquesta tarda de dimecres d’una xerrada a càrrec del Dr. Manuel Esteban, responsable a Reus de l’equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport), en el marc de la conferència ‘Com viure el dol’.
