24. Abril 2024

Arxius de escriptor | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Juliol, 2022
45dddd63-e3b0-4ccb-a722-fdc9e4ab5a23.jpg

L’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós ha mort als 99 anys, segons ha informat el Departament de Cultura a través de Twitter. Amorós, a banda dels reconeixements per obres seves, és Soci d’Honor del Centre de Lectura de Reus (1998), va ser distingit amb el Memorial Gabriel Xammar (1998), la Creu de Sant Jordi (2004), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2004) i el títol de fill il·lustre de Reus (1993) i fill adoptiu de Pradell de la Teixeta (2013). El Departament de Cultura el defineix com “una figura de gran rellevància en l’àmbit cultural, social i polític de Reus i Catalunya”.

Durant la postguerra, un cop reobert El Centre de Lectura de Reus, el 1948, s’integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors del grup ‘Amics de la Poesia’, juntament amb Josep Maria Arnavat i Ramon Amigó (coneguts com “La Triple A”), segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Participa en trobades culturals clandestines, anomenades ‘maquis de la poesia’, vinculades també amb Joaquim Santasusagna.

Des de 1940 escriu poesia ininterrompudament. Aquests textos són recollits a ‘Poemes inèdits de Xavier Amorós’ (1940-1959), publicat l’any 2000. Durant aquests anys escriu ‘Història sentimental’ (1954), una obra de teatre que va obtenir el premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza (Argentina) el 1956.

L’any 1963 va rebre el Premi de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs – Bartomeu Rosselló Pòrcel en el 25è aniversari de la seva mort; l’any 1964 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb ‘Qui enganya, para’. La seva poesia, ‘Enyoro la terra’ (1961), ‘Guardeu-me la paraula’ (1962) i ‘Qui enganya, para’ (1964), parteix del noucentisme, posteriorment evoluciona cap al simbolisme i, finalment, va a raure en el realisme històric, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1983 va rebre el premi de Literatura Catalana de poesia de la Generalitat de Catalunya amb l’antologia ‘Poemes’ (1959-1964).

Després d’una llarga etapa de silenci va iniciar la seva producció en prosa a mitjan dècada de 1980. El 1985 va publicar la novel·la històrica ‘L’agulla en un paller’, a la qual seguiran més memòries en forma de crònica novel·lada: ‘El camí dels morts’ (1996), ‘Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca’, tres volums (2000, 2002 i 2004) i ‘Plou, però plou poc’ (2007).

El 1998 l’Ajuntament de Reus el va nomenar Fill Il·lustre de la ciutat i el Centre de Lectura de la capital del Baix Camp el va reconèixer com a Soci d’Honor. Aquest mateix any va ser guardonat amb el Memorial Gabriel Xammar com a reconeixement de ser el referent, als Països Catalans, de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 14 de març de 2003, l’Ajuntament de Reus va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca pública Central de Reus.

L’any 2004 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any, la Universitat Rovira i Virgili el nomena Doctor Honoris Causa en reconeixement de la seva trajectòria com a lluitador per la democràcia en els anys del franquisme. L’any 2013, Pradell de la Teixeta, poble de la família paterna, l’anomena Fill Adoptiu. El mes de juny de 2019, El Centre d’Amics de Reus el nomena ‘El més amic de Reus 2018’.

El seu fons personal està dipositat a l’Arxiu municipal de Reus i la seva biblioteca personal a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. L’Ajuntament de Reus li va publicar l’Obra Completa en 5 volums.

També va ser senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya del 1986 al 1992 i també regidor de relacions institucionals de l’Ajuntament de Reus.
Per la seva part, el Consistori reusenc ha expressat el seu condol a la família i al conjunt de la ciutadania per la defunció d’un fill il·lustre, a qui l’any 1998 “va reconèixer per la seva activitat en els camps cultural i literari, així com en els àmbits cívic i polític com a regidor de l’Ajuntament de Reus i senador”.

Han remarcat que la trajectòria d’Amorós es va traduir en “un ampli catàleg de treballs de poesia, assaig i narració que li han donat múltiples premis i distincions en certàmens literaris d’arreu de Catalunya”, han destacat des del consistori.

La Cambra de Comerç de Reus també ha manifestat la seva profunda tristesa per la mort del poeta i escriptor: “Més enllà de valorar la seva extraordinària obra literària, que ha prestigiat la ciutat i el territori, la corporació vol subratllar també el seu compromís amb l’associacionisme local del qual en va deixar testimoni, entre d’altres, durant la seva intensa etapa a la mateixa Cambra”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Gener, 2015

Enrique VILLAGRASA és periodista i escriptor. Natural de Terol i resident a Tarragona. Ens explica que amb el temps ha deixat algunes de les “manies” a l’hora d’escriure. Se sent molt agraït, i encara sorprès, amb els traductors que han treballat els seus poemes per traduir-los a altres llengües com el xinès o romanès. El seu projecte, ara mateix, és presentar el llibre recentment editat: “Los Borbones en pelota“, un homenatge als germans Bécquer.

 

Enrique_Villagrasa
L’escriptor i periodista, Enrique Villagrasa

República CHECA – “Periodista i escriptor” o “escriptor i periodista”?
Enrique VILLAGRASA – Tanto monta, monta tanto, crónica como soneto

RC – Què és el que et porta a escriure? Què és el que t’inspira?
EV – La necesidad y es tan fuerte que una vez estando en Burbáguena (Teruel), mi pueblo, por estas fechas y con un frío de cuidado, tuve que levantarme de la cama y ponerme a escribir: eran las 5 de la mañana: una gélida madrugada. Me inspira el paisanaje que me rodea.

RC – Segueixes algun “ritual” a l’hora d’escriure?
EV – Antes sí; era curioso, pues me encendía un cigarrillo y me servía un buen vaso de vino clarete de mi tierra. Ahora ni de lejos, ni fumar, ni beber, ni …

RC –  Tens algun espai especial per escriure?
EV – Sí, en casa. En la habitación más fría.

RC – El teu darrer llibre el vas presentar el passat mes d’abril. “Lecturas del mundo”. Quin és el balanç que en fas uns mesos després de llençar-lo al mercat?
EV – Lectura del mundo ha tenido una muy buena acogida por parte de lectores y crítica. Sus poemas han sido traducidos a varios idiomas. Estoy más que satisfecho. Es mi último libro.

“Estic en contra dels premis”
RC –  En alguna ocasió has dit que no ets amant dels premis. Per quin motiu?

EV – Estoy en contra de los premios porque estos deben descubrir, no canonizar; y mucho menos favorecer el trueque con dinero público.

RC –  S’han traduït poemes del seu llibre al croat, xinès, portuguès, i romanès. Què se sent quan li comuniquen que els seus poemes seran traduïts?
EV – Agradecimiento, a los traductores. Y admiración por el respeto que le tienen a la poesía en esos lugares del mundo. Todavía hoy ando asombrado: la traductora china me dio las gracias por permitirle verter al mandarín los poemas.

RC –  Alguna anècdota a destacar en el moment d’escriure?
EV – La lucha con el verso. Con su ritmo. Y como no tengo oído musical pillo cada cabreo de aúpa. Y me arrodillo, corro por los pasillos, salto…

“Tarragona és una part essencial de la meva poesia”
RC –  Parlem de futur. Quins projectes té?
EV – En estos momentos, presentar en Tarragona el libro recién editado Los Borbones en pelota (Olifante), un homenaje a los hermanos Bécquer en el 150 aniversario de su primera estancia en el Monasterio de Veruela (Zaragoza): es la sátira gráfica de los males de la corte de Isabel II, que realizaron los hermanos Bécquer, Gustavo y Valeriano. Se recogen 93 textos de otros tantos autores que recrean aquellas acuarelas sarcásticas. Manuel Forega ha sido el coordinador de esta obra, con una introducción de Jesús Rubio Jiménez y epílogos de Luigi Maráez y Agustín Porras, grandes especialistas becquerianos.

RC –  Té pensat dedicar una part del seu art literari a Tarragona?
EV – Creo que Tarragona es desde hace mucho tiempo parte esencial de mi poesía. Está en ella y con ella.

RC –  Estem en festes. Quin és el seu desig per aquest any nou?
EV – El saludo franciscano, tan grato para mí: Paz y Bien.

Dani MARTÍNEZ

 


REDACCIÓ8 Gener, 2014

El conflicte territorial entre Catalunya i Espanya és un dels assumptes abordats en el llibre “Anatomia d’un desengany” de l’economia Germà Bel. L’escriptor que estarà demà dijous en les jornades “Bon dia Tarragona” a la Cambra de Comerç de la ciutat, a les 08:45, parlarà, en el decurs de la presentació del llibre, de “La Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser”.

germa bel
Germà Bel

Tots ells, assumptes que es projecten damunt àmbits de la política relacionats amb l’augment del suport a la independència: identit2at nacional i sentit de comunitat (llengua i política educativa), raons econòmiques (relacions fiscals amb l’Estat) i oportunitats de futur en un món global (és a dir, infraestructures).
La tesi que defensa Bel, per a qui la percepció d’un menú limitat a dues oposicions (assimilació o secessió) és la raó per la qual cada cop són més els que prefereixen la segona alternativa. Una anàlisi amb les xifres a la mà del canvi de preferències dels catalans.
“Anatomia d’un desengany” amb un subtítol que ja diu molt del llibre: “La Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser”. Editat per l’Editorial Destino. Germà Bel analitza en aquest llibre els problemes principals de la relació entre Catalunya i Espanya. En particular, la dinàmica del conflicte entre grups, els seus efectes sobre les relacions territorials i les conseqüències que tenen en el funcionament de l’Estat.
Germà Bel és nascut a Les Cases d’Alcanar (Terres de l’Ebre, 1963). Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona (1986), Màster en Economia per The University of Chicago (1988) i Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona (1993). Catedràtic d’Universitat. Els principals temes de la seva recerca són: economia política, reforma del sector públic, privatització, regulació, transports i infraestructures. És investigador visitant  a Princeton Univeristy 2013-2014. Investigador a Icrea-Academia (2011-2015). (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).